4ª JORNADA DE CAMPIONAT DE FRONTÓ PER PARELLES.
LLIGA DE LA FAIXA.
VIA CRUCIS AL FRONTÓ DEL COROMINES
Tot un calvari el que hagueren de patir les parelles favorites en la Lliga de la Faixa per fer complir els pronòstics. Jornada igualadíssima en què dos de les tres partides es van decidir per només dos quinzes de diferència en uns finals de partida ajustadíssims i emocionants. Malgrat el patiment, les parelles favorites aconseguiren a empentes i redolons fer complir les travesses i fer-se amb la victòria.
Sense dubte, la partida de la jornada, i potser de tota la lliga, per espectacular i emocionant va ser la que es va avançar al dissabte de matí entre Manyà/Òscar Nos vs Bruno/Cheto. El marcador final, 37-35, reflecteix com va estar-ne de disputada. Amb alternances al marcador i diversos punts de partida per a totes dos parelles. La parella favorita, Manyà i Òscar Nos, va anar com cagalló per séquia durant tota la partida. La seguretat de Bruno al rest i la picardia de Cheto que creix dia a dia els van dur a disposar de 4 punts de partida seguits amb un 30-26 que haguera complicat la classificació per a semifinals de Manyà i Òscar. A la fi, l´ofici de Manyà i les ganes i el bon fer d´Òscar a la treta els va permetre superar el calvari malgrat el seu ateisme confés.
L´altra parella que va estar a punt de donar la campanada va ser la formada per Tito i Garrido. La parella més veterna de la lliga va estar a punt d´aigualir la tornada de Tufarret al frontó després d´unes setmanes apartat per problemes de salut, ara fent parella amb Xatet. Tot i que anaren de corcoll durant tota la partida, aconseguiren refer-se i remuntar un 27-22 que apuntava cap a la primera victòria de la parella de veterans. A la fi, 31-29 per a Tufarret i Xatet que s´albiren com una de les parelles favorites per a classificar-se per a semis; això sí, si milloren el seu joc.
La partida més desigualada fou la que va enfrontar a “Martell” Esteller i Xarli vs Bruno i Cheto. Potser aquesta segona parella va acusar massa l´esforç i la derrota de la partida disputada durant el matí. Un marcador de 31-14 que no reflecteix el magnífic joc que van desplegar durant la jornada. La 3ª derrota de Bruno i Cheto els complica moltíssim la classificació per a semifinals. Tot el contrari que “Martell” Esteller i Xarli, que amb 4 victòries en 4 partides ja estan matemàticament classificats.
La partida entre Karce i Franjo vs Jon i Òscar París va ser aplaçada per unes molèsties de Karce a l´esquena (potser treballa massa, potser) i l´absència d´Òscar, de viatge a Castelló. En el seu lloc es va disputar una renyidíssima profia que enfrontà a Jon i Franjo vs Esteller i Xarli. De nou, igualdat total: 29-31 per a Esteller i Xarli que només es van posar per davant al marcador al final de la partida.
Els pilotaris un a un (fan dos):
Agut: enlluernat... pel sol. El sol que pega de cara a les 12 del matí al frontó del Coromines li va fer fallar dos quinzes decissius quan disposaven de quatre punts de partida.
Cheto: pillastre. El jove pilotari progressa dia a dia. L´ús de les dos mans li a permetre buscar constantment els dos panys i els rebots i dur de bòlit la parella rival.
Manyà: personificà el patiment. Va haver de lluitar fins l´última pilota, salvant 7 o 8 punts de partida in extremis, i aplicant sobre la pista tota la seua experiència.
Òscar Nos: rabiós. L´esperit de lluita i la competivitat el va dur a assegurar la treta i a complicar el rest del rival.
Garrido: savi. Tot i que li faltà un poc de sort en alguns quinzes, va tirar de saviesa i aplicà sobre el frontó allò de “sap més el dimoni per vell que per dimoni”.
Tito: entregat. Com ja és costum durant tota la lliga, Tito s´entregà a fons per tornar pilotes des del davant, el darrere, els costats i pel mig.
Tufarret: de tornada. Tot i la victòria,va acusar la inactivitat i encara no està ni de bon tros al seu millor nivell.
Xatet: concentrat. Va ferir amb seguretat i guanyà alguns punts claus en la recta final de la partida.
Esteller: sobrat. Un parell de carxots, dos o tres braguetades, i algun manró...els donaren un avantatge irrecuperable pels rivals.
Xarlie: afinat i sense despentinar-se. I mira que és pelut! Segur durant tota la partida, no va desafinar gens al costat de “Martell” Esteller.
Jon: ambiciós. Tot i quedar-se sense partida de lliga, només va tenir un objectiu durant tota la tarde: guanyar la profia a Esteller i Xarlie. A la fi, no pogué ser.
Franjo: decissiu. Decissiu a l´hora de regalar-los la partida als rivals, clar. Tot i alguna volea de mèrit, seua va ser l´errada en la treta amb un punt de partida en contra que donà la profia als rivals.
Crònica per Franjo.
