dilluns, 27 de desembre del 2010

ESTELLER, CAMPIÓ LOCAL DE FRONTÓ

Cristian Esteller, el nom i cognom del qual s´escriu sense h, tirà per terra tots els pronòstics, jugà la final de la seua vida (una altra, ja té una faixa) i apallissà Jon Forés, el teòric favorit pels seus recents èxits a l´autonòmic juvenil, per 41-29. En la final del quadre B, Karce tornà a demostrar que el seu lloc està al grup A, i derrotà Xarli, un altre campió de la faixa, per 31-26.

A Esteller no li calgué agafar el seu martell per imposar-se a Jon en la final de l´Individual de Frontó a Mà. El bessó en cap moment assolí el nivell de joc demostrat en l´Autonòmic Juvenil i donà massa facilitats a un Esteller que jugà més amb la picardia i la paret que amb la força del seu bot de braç. Així, dugué Jon pel carrer de l´amargura durant tota la partida, posant-li-les fluixetes i apegadetes a la paret o ràpides i arran de terra. Agafà avantatge des del primer punt – una errada de treta de Jon, i no fou l´única – i a poc a poc anà traguent el seu rival de la partida. A més, Jon errà més del que és habitual, fallà massa tretes, i a poc a poc s´anà desficiant fins a tenir un desavantatge de 10 punts en el tram final. Així les coses, el semifinalista autonòmic va veure clar que ho tenia més pelut que la Belén Esteban en Saber y Ganar i va cedir la final al primer punt de partida en contra.

Amb aquest nou èxit, Esteller tornà a destrossar les travesses de tal manera que la claca eixa del racó que mou les apostes – Mañes, que és del Madrid, i companyia – hagueren de tornar tots els diners en no haver-hi cap guanyador per segona setmana consecutiva. I va construint a poc a poc un dels millors palmarés de Benicarló. La parròquia del Coromines desitja ja veure´l en acció en els autonòmics de l´any que entra.

Abans s´havia jugat la final del quadre B, en què Karce derrotà a Xarli per un ajustat 31-26. Tot i la igualtat al marcador, Karce controlà la partida des de bon principi. Tot i que Xarli va fer alguna remuntada a mitan partida per a posar-se només a un punt, Karce no li donà cap opció i el tingué ben amarrat punt rere punt. Karce estigué molt precís en el seu joc, sense errades, i amb tot de cops més ben coordinats que els de Gemma Amengual jugant a un, dos, tres, platerets, tets, tets. Xarli, tot i defensar-se molt bé amb l´esquerra i guanyar punts de molt de mèrit, en cap moment no posà en perill la victòria de Karce, al que per cert, li senta molt bé això de jugar de matí, abans de dinar (a cals sogres). Però no paga la pena remoure antigues polèmiques i sols resta de felicitar als guanyadors, que per cert, s´endugueren unes cistelletes de productes de la terra de cal Déu.

En entrar l´any encetarem la Lliga de la Faixa per parelles i donarem la benviguda a un nou patrocinador, el bar Milord. Gràcies i aneu amb compte els germans Llopis que estos pocavergonyes d´Arrea-li Bona, si us despisteu, igual us normalitzen el nom del local pel de “Cavaller” – com si fósseu una pirotècnia – o “Senyor del barret i del bigot”. Bon any 2011 i feu bondat.


dimarts, 21 de desembre del 2010

ASFALTA-LI-LA BONA

I els homes del temps la tornaren a clavar! La previsió meteorològica, volem dir. Anunciaren pluges per a diumenge de matí, i diumenge de matí va ploure. Així que no hi hagué d´altra que ajornar les finals de l´Individual de Frontó a Mà fins diumenge 26 a les 11.00h. Xarli jugarà la final del quadre B contra Karce; i Jon i Esteller es disputaran dos cistelles de Nadal d´allò més apanyades en la final del quadre B.


I què van fer eixos pilotaris desenfeinats i famolencs mentrestant? Doncs esmorzar, que és l´únic que podien fer, i de pas rescabalar el disgust de la setmana anterior. I posats a esmorzar, xarraren de les seues cosetes, allò que els quatre apoderats del poble en dirien conspirar. I com que sembla que aquests rondinaires de pilotaris tenen certa tirada a brofegar prop dels llocs sagrats del poble decidiren de passar el matí al bar de l´ermita de sant Gregori. I il·luminats pel patró local arribaren a les seues conclusions.

I quines van ser, eixes conclusions? Doncs que si el poble tingués un frontó cobert els nostres joves hagueren pogut jugar a pilota en lloc de quedar-se a casa consumint publicitat a la televisió. I que al cap i a la fi, el poble té els recursos i els homes i dones capaces de construir-lo i que, total, són quatre “duros”. Sant Gregori, que es veu que durant molt de temps va tenir el record guiness de miracles, paret amb paret amb els pilotaris esmorzaires, els va encomanar de la seua tenacitat i força de voluntat fins posar-los mans a l´obra, que diria aquell. I fruit d´aqueixa primera reunió amanida amb sèpia amb allioli, fetgets i rajada i regada pel vi de la casa, va nàixer aquesta


CARTA (DES) DE SANT GREGORI ALS FINSTROS


En aquells dies sant Gregori i els seus deixebles, que havien desaparegut discretament de Palestina després de resoldre una disputa entre dos famílies per una sénia tot assecant el pou (l´anècdota és de fonts eclesiàstiques, us ho promet) arribaren a la vila de Benicarló, un poble en què de vegades plou i fa sol. I vist el problema dels pilotaris esmorzaires sense frontó cobert, digué:

- Deixebles de cor senzill i estómac infinit, si voleu un frontó, per què no el construïu amb les vostres mans? Teniu José Garrido, l´Anivellador, afamat des de Bétera a Tortosa, capaç de fer pujar l´aigua costera amunt; teniu Karce, que ha acabat un curs de manobre amb la qualificació de molt apte i molt aplicat – qui ho diria! –; teniu Xatet, home del tros que us pot assessorar a l´hora de triar un bon terreny, on no cresquen les males herbes ni bufen vents pudents; teniu Xarli, de la brigada municipal de Vinaròs; i teniu Mañes, que és del Madrid. Tots ells homenots capaços de pujar paret ben amunt. Només us calen les formigoneres. Però de segur que en aquest poble no us en falten, pel que he llegit a la premsa local. Així que menys profiar i més asfaltar, redeú!

I dit açò, callà i tornà a omplir el plat de rajada i sépia amb allioli.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Final Individual- ESTELLER vs JON

CARTELL ANUNCIADOR



LES PERLETES DE LA PEDRERA TORNEN A ENLLUERNAR

I ELS ORGANITZADORS (O COL·LABORADORS, JA NO HO SABEM) ES QUEDEN SENSE ESMORZAR


Un cap de setmana més – i ja en van un bon un grapat – l´agenda de pilota al poble continua ben atapeïda d´actes, tornejos i disbauxes diverses. Dissabte se celebrà una nova jornada escolar al CEIP Eduardo Martínez Ródenas, on una trentena de xiquets i xiquetes van xalar d´allò més jugant a raspall i escala i corda. I diumenge es disputaren les semifinals de la Lliga Individual de Frontó a Mà a l´IES Joan Coromines. Esteller i Jon, dos de les perles de la pedrera, s´enfrontaran a la final. Ells dos, a més d´Èric, Peña, Xeto… són l´evidència, la prova fehacient i irrefutable que ni Perry Mason gosaria qüestionar, del bon treball de l´escola de pilota d´Arrea-li Bona. L´espectacle que diumenge oferiren al frontó, i els darrers èxits autonòmics de Jon, deixen en molt bon lloc la dedicació d´uns quants carrosses pelats i desenfeinats que gairebé sense ajut institucional, i alguns entrebancs per part de l´Ajuntament, van decidir un dia de novembre de tirar endavant l´escola i el club.

I que aquest homes no pogueren ni esmorzar perquè algú es va oblidar d´avisar al bidell! Això no té perdó de Déu! I és que dissabte les coses començaren més tortes que la carretera de Càlig: la brigada no apareixia pel Ródenas per dur el material i el bidell – home obstinat i entregat a la seua feina, a qui ningú no havia avisat – no deixava passar els organitzadors…; bé, els col·laboradors, perquè segons posava als cartells els organitzadors eren uns altres, en concret, eixos que no van avisar al bidell. En fi, que els pobres es van quedar sense esmorzar per tot l´embolic que es va muntar.

Però a la fi, després d´augmentar els beneficis de Zaplana i d´altres companyies telefòniques, la brigada va aparèixer i xiquets, pares, iaios i cosins prims de tota mena gaudiren d´un dia de solet i pilota. Els més menuts jugaren a raspall i els de l´ESO, a escala i corda. Noms com els d´Antonio, Ricard, José Antonio i Julen assosseguen les inquietuds dels carrosses esmorzaires tot assegurant un futur, però cert, relleu generacional.

Diumenge, al Coromines, les coses anaren d´una altra manera. Ningú no hagué d´esperar la brigada, les ovelles esgarriades havien tornar a la cleda amb més empenta que mai, un ambient d´allò més animat… Tot era propici per gaudir d´unes semifinals que foren espectaculars, emocionants, algunes d´elles més tenses que un sopar de germanor entre Rambo i Chuck Norris en un restaurant vietnamita.

Xatet tornà a ser un dels més beneficiats de la jornada. En una lliga amb més baixes que a la trilogia d´El Padrino, torna a avançar en el quadre tot i la seua derrota davant Xarli per 31 – 23 i disputarà la final del grup B contra Karce. Xarli (que no podrà jugar la final per motius dominguero-xirucaires) fou superior, li buscà constantment l´esquerra i fallà menys que el seu rival. Tot i la derrota, Xatet progressa dia a dia – assegurant la treta i millorant l´esquerra – i va demostrar ser un digne finalista.

Molt més disputada estigué l´altra semifinal del quadre B entre Karce i Xeto. El 31 – 18 final és prou enganyós ja que la partida estigué igualadíssima fins a la seua meitat. Només els nervis de Xeto – més tens que que Berlusconi en una botiga de souvenirs – i la seua davallada física durant el tram final decantaren la victòria per a un Karce que jugà a un alt nivell i que disputà els jocs decisius amb més calma que Michael Landon a La casa de la pradera a l´hora de la migdiada.

Potser la semifinal més descafeïnada – per l´emoció, no per la qualitat dels punts – fou la que enfrontà Esteller i Èric. S´esperava més d´aquest últim, que només li plantà cara de bon principi. Però Esteller ja no és només aquell jugador que treia el seu martell per picar amb força la paret del Coromines, sinó que és capaç de buscar la xapa i la base de la paret lateral amb tal precisió que és impossible de tornar-les. Tot i els punts de gran mèrit d´Èric, no foren suficients per doblegar el Martell que s´endugué la partida per 31 – 18, potser patint menys del que esperava.

Però sense dubte, la gran partida, de la qual se´n parlarà tota la setmana a les tertúlies de l´Arq i als esmorzars (si és que encara gaudiu d´aquest dret laboral entre setmana que pel que sembla afecta greument la macroeconomia mundial), la disputaren Jon i Peña (The Wall), la gran revelació de la lliga. Peña estigué a no res de donar la campanada i tingué el semifinalista autonòmic contra les cordes, amb 27-25 a favor. Però, Jon que ha surtit del torneig Edicom més reforçat que l´sparring de Chuck Norris capgirà el marcador en un final d´infart amb tres tretes directes i tot un ventall de cops de mèrit fins deixar-lo 31-27 al seu favor.

En definitiva, diumenge que ve, a partir de les 11.00h es jugaran les finals del quadre A (Jon vs Esteller) i del B (Karce vs Xeto) i alguna altra profia per parelles per anar calfant la Lliga de la Faixa.

dimecres, 8 de desembre del 2010

JORNADA DE GERMANOR GASTRONÒMICO-PILOTÀRIA A TÍRIG

Si els que juguen a pilota són pilotaires; els que cacen bolets són boletaires; els que es foten berenarots a Tírig, són berenaires? És només una de les múltiples qüestions que se´ns acuden després que Tírig, vila germana, convidés diumenge passat Arrea-li Bona a gaudir d´una jornada gastronòmico-pilotària en el marc de les festes de Santa Bàrbara, és a dir, partideta de pilota + berenarot de cal Déu. Els de l´Alt Maestrat, conscients que els cadufers a més d´una bona treta solem tindre també bon “saque”, van pensar amb encert que gaudiríem més d´un entrepà de llomello i de la rebosteria local que d´una placa commerativa d´eixes. .

La primera partida va ser la revàlida de la final de festes de Benicarló entre José i Cristian (els d´ells) i Jon i Esteller (els nostres). I la cosa anà pel mateix camí. O siga, palmant els nostres. L´ansietat de Jon i Esteller, que intentàvem guanyar els punts per la via ràpida, un fred que gelava les idees i el savoir-faire dels de Tírig van anar ensorrant a poc a poc els nostres fins acabar amb un 40-26 en contra. El senyor Fumero, un vell pilotari gairebé mític de les Useres, podríem dir el José Garrido de paina amunt, ho va resumir en una frase: “Van voler guanyar al principi i les partides es guanyen al final”.

La segona partida enfrontà Peña i Tufarret contra Koke i José Luis (Sofondo). La cosa anà igualada fins al final, amb un Peña que s´està convertint en un mur que ho torna tot (The Wall) i amb un Tufarret recuperat per a la competició una vegada superada el daltabaix anèmico-festivo-emocional que l´ha tingut lluny dels frontons més del que tots destijàvem. Però Koke, que és un crack amb la dreta i que les torna totes, vinguen d´on vinguen; i Sofondo, un tipet la voluntat i les ganes de pilota del qual sols són comparables a les del nostre Xatet, posaren molt cara la partida que al final s´endugueren per un ajustat 40-38 amb un punt final en què Sofondo, amb una treta de bragueta forta i precisa, envià la pilota al sòcol de la muralla, i no donà opció a Tufarret.

Per últim, el Fumero i Víctor s´enfrontaren i guanyaren a Jorge i Ricardo gràcies a la treta de bragueta descomunal del Fumero, del qual ja n´hem parlat. Però vaja! El Garrido de les Useres, que té a casa allò que tots els pilotaris del Baix Maestrat somiem per al nostre poble, és a dir, un frontó com cal, la posava on volia, i així van anar les coses.

Per cloure el desplaçament d´Arrea-li Bona a Tírig, els jugadors i les xiques que últimament s´estan aficionant a la pilota (o als pilotaris, no ho sabem ben bé del cert) pogueren recuperar-se dels estralls d´un fred que pelava amb un berenaret al Bar Nou. Allí els de l´Alt i el Baix Maestrat, entre llonganissos, formatges de Catí i vi de la terra, estretiren els llaços que comencen a agermanar-nos tot fent amistat, fent pilota i fent país. I entre queixalada i queixalada encara va haver-hi temps d´organitzar una profia en les Useres entre Jon i Cristian contra el Fumero i Koke.

Però… Eixa partida, serà a cal Fumero? Santa Llúcia li cuidarà la vista fins a eixe dia? Engarjolaran Manyà abans que comence la Lliga de la Faixa? Haurà paït Mañes la seua eliminació als despatxos (bé, al repàs dels Agut en assemblea, que no és exactament el mateix) i la maneta al Madrid? Anirà Karçe a dinar a cals sogres? De què farà Xatet la pròxima paella, de carn o mixta? Tornarà a tronar per Santa Bàrbara?

Totes les respostes les tindreu durant les pròximes jornades de pilota. De moment, diumenge vinent es disputaran al Coromines les semifinals dels quadres A i B de la lliga individual local.


dimarts, 7 de desembre del 2010

Cap de setmana de pilotades!


Hola a totes;

després d'haver-se arreglat la fugida dels salvatges, el torneig individual torna pel seu reger.
Horaris diumenge 12 de desembre:

1ª partida: Xatet vs Xarli. 11.00h.
2ª partida: Karce vs Xeto. 11.30h
3ª partida: Esteller vs Èric. 12.00h
4ª partida: Jon vs Peña. 12.30h


A més tambe hem programat la primera jornada escolar de l'any; on vindran els xiquets i xiquetes que fan pilota en les hores extraescolars dels seus col·legis.