dilluns, 25 de juny del 2012

ARREA-LI BONA: FINALS A PARELLS


BENICARLÓ, PROTAGONISTA PER PARTIDA DOBLE A LES FINALS DEL TROFEU DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA QUE ES DISPUTARAN AQUEST CAP DE SETMANA A ALBAL.
Aquesta setmana que ja hem encetat es presenta dolça i suculenta com un meló de tot l´any per als aficionats cadufers de frontó a mà. El Trofeu Diputació de València, la competició autonómica de frontó a mà per parelles, celebra aquest cap de setmana les finals a Albal (un poble amb nom de paper d´alumini) i Benicarló hi posa dos dels equips finalistes, en 3ª i 4ª divisió. En les semifinals de 3ª, Jon i Peña es desferen de l´Almussafes amb més facilitat de l´esperada guanyant les dos partides, la d´anada i la de tornada. El mateix feren Esteller i Senar, que també guanyaren per partida doble a l´Alto Palancia, en quarta divisió. 

En les finals del XXVI Campionat Autonòmic de Frontó a Mà per Parelles, només un poble de la tradició pilotària de Quart de Poblet hi té més equips que Benicarló. Els cadufers opten aquest cap de setmana per primera vegada en la història d´Arrea-li Bona a guanyar un títol autonòmic de pilota valenciana.

Divendres a la nit, Martell Esteller i Senar, lo Flaret, el Benicarló B, es disputaran amb l´Estivella el campionat en la tercera divisió, després de desfer-se´n amb certa facilitat de l´Alto Palancia. Esteller i Senar, que ja guanyaren en la partida d´anada a Xèrica, aconseguiren el passaport a la final diumenge passat en la pista del Coromines per un marcador contundent de 41 – 23. La partida fou plàcida i tranquila i els dos pilotaris cadufers es permeteren d´assajar provatures de manera que Senar  debutà al rest en competició oficial, tot i que Esteller, que és un golafre tant de rest com de punter, en deixava passar ben poques. L´experiència del Martell, que ja compta en el seu currícul amb un títol autonòmic com és el Caixa Popular d´escala i corda, i la progressió geométrica del Flaret podrien donar-nos divendres vinent el primer títol en la història del club.

A l´esquerra, de roig, l´Alto Palancia. A la dreta, de blau, els nostres: el Martell i lo Flaret.



La següent final que disputaran els nostres serà en la tercera divisió autonòmica diumenge 1 de juliol, en què el Benicarló A, o siga Jon i Peña, s´enfrontaran a l´Almussafes D. En les semifinals contra un altre equip d´aquesta bonica localitat de l´Horta Sud on es continuen fabricant cotxes, els benicarlandos, que venien de guanyar el partit d´anada per 34 – 41, tenien des de bon principi les idees molt clares: jugar igual que sempre, aprofitant les tretes de Jon al màxim, per fer el punt com abans millor; i protegir-se bé la dreta ja que el rest rival les rodava molt. Peña, al rest, va lluir un altre cop obrint tot de pilotes a la dreta ja que el punter de l´Almussafes era esquerrà. La partida va acabar amb un marcador capicua de 41 – 14 a favor dels nostres, que van atacar des del primer quinze l´Almussafes per ensenyar-los les dents i deixar-los clar des de bon començament que no tenien cap opció.
Són bons, però són xulets, eh que sí? Sobretot Peña, sí o no?

I així va ser de manera que Jon, Peña, Esteller i Senar podrien convertir aquest cap de setmana en una fita històrica des que Arrea-li Bona recuperà només fa cinc anys aquest esport autòcton gairebé oblidat a Benicarló des de feia dues generacions.
Resultats semifinals Trofeu Diputació de València:
Benicarló A - Almussafes: 41 - 14
Benicarló B - Alto Palancia: 41 - 23

dimarts, 12 de juny del 2012

TITO I GARRIDO, CAMPIONS DE LA FAIXA 2012


EL BENICARLÓ B, AMB UN PEU A LA FINAL DE QUARTA DIVISIÓ

Diumenge passat, sota els núvols negres d´un futur hipotecat i incert, quan ni tan sols havien passat 24 hores des que s´havia produït el rescat del sector financer espanyol, que un mestre, un jubilat, un estudiant i un aturat, és a dir, els responsables de la crisi, ja li fotien carxots a una piloteta com si no res. Després d´afonar el país abusant dels sistemes sanitari i educatiu, i cobrant prestacions injustes després de treballar tota la vida, Tito, Garrido, Kanell Màgic Karce i Carlos S.O.S. Pedrà es disputaven la Faixa 2012. A més, el Benicarló B, o siga, Esteller i Senar, tenen un peu a la final de la 4ª divisió després de guanyar a Xèrica l´Alto Palancia.
Els campions llueixen panxa i faixa davant la resta de competidors.
Només faltava el Rovell per acabar-ho d´adobar. (Foto: Vicent Ferrer)


Per encetar la jornada, i sota un sol de Maria Santíssima, Senar i Juan es disputaven amb Bruno i Franjo el bronze a la Lliga de la Faixa. Franjo i Bruno foren un exemple de manual de com s´afona un projecte comú (o un país): de bon principi, arribaren al frontó panxacontents i satisfets del seu patrimoni pilotari; però quan la cosa els petà a les mans intentaren embolicar els jutges – com si el marcador fos tan fàcil de falsejar com els balanços de Bankia o el deute públic d´una comunitat autónoma qualsevol –; demostrant tenir menys esquerra que un Congrés del PP i desapareguts en els moments decissius de la partida com el president del govern la vesprada que els hones de negre intervingueren el país. Així res no pogueren fer per salvar-se si no esperar que arribés com abans millor el rescat en forma de final de partida. Mentrestant, Juan i sobretot Senar, feien d´Àngela Merkel i Mario Draghi: repartint estopa a tort i a dret, sense mirar pèl, estrenyent-los amb mà de ferro i sense donar-los esperances d´aixecar de nou el vol sense el seu consentiment. A les postres – i això si és que continuen havent-hi postres – 31 per 18 per al Flaret i el Pintor.
Per a desgràcia dels seus rivals, lo Flaret no se n´anà de festa
i els acaçà a pilotades per tot el frontó. (Foto: Vicent Ferrer)
Juan, lo Pintor, levintat un parell de centímetres damunt
de la línia de treta. (Foto: Vicent Ferrer)
Passat el tràmit pel tercer lloc, arribava la gran final; una final inèdita entre dos pilotaris madurets – Tito i Karce – i altres dos, mestre i alumne separats per 63 anys d´història pilotaire, Garrido i Carlos Sospedra. Tenint en compte com se les ha gastat aquest parell de dos al llarg de la competició, era clar que la partida es decidiria a la treta. I així va ser. De bon començament, Karce i Carlos adquiriren cert avantatge al marcador amb alguns cops de mèrit sempre buscant Garrido. Però a poc a poc Tito anà entrant en joc i sobretot, José Garrido, protagonitzà en versió cadufera “El abuelo está hecho un chaval” de Paco Martínez Soria,  acaronant i estimant la piloteta, fent-la rodar i anar on ell volia. Cada treta de Garrido acabava apegadíssima a la paret a l´altura del 3 tot impedint que Karce aconseguís de restar-les d´esquerra. Tot i que Sospedra intentà ajudar el seu company al rest tornant algunes pilotes a l´aire des de la línea de falta, Garrido sumà al llarg de la partida 12 punts directes de treta. I quan Kanell Màgic aconseguia de tornar-la Tito  sempre duia la iniciativa fins a rematar el punt. Amb 10 punts d´avantatge per als blaus, la final es posava impossible per als Carlos, que a poc a poc anaren perdent la fe en veure com la final esperada se´ls escapava entre els dits.
Tito ho tornà tot: des del terra, de palma, amb l´esquerra. Mentrestant,
Kanell Màgic ja pensa en sobrevolar el frontó del Coromines amb avioneta (Volare, oh, oh).
Tot i un últim intent de capgirar el marcador que els dugué a 25 – 17, Garrido no tingué pietat i acabà d´exasperar els rivals amb dues o tres tretes d´eixes que han fet i faran escola en aquest club i resolgué la partida per un contundent 31 – 20. Karce i Carlos abandonaren el frontó entre abraçades als guanyadors i somiant ja amb sobrevolar el frontó del Coromines amb avioneta per veure les coses des d´una altra òptica. Vaja, com el Rajoy, que allà on els altres veiem un deute draconià per a tota la vida, ell veu un dècim de loteria premiat.


#Rescat, #JoséGarridoTretaLetal i #KarceNoEnTornaNiUna, trending tòpics cadufers
del passat cap de setmana.
Ja de vesprada, Martell Esteller i José Senar viatjaren fins a la bonica localitat de Xèrica per disputar l´anada de les semifinals del autonòmic de frontó a mà per parelles. Sota un sol que badava les roques, i amb temperatures de fins a 37º segons el termòmetre del cotxe del presi, la partida començà del costat dels de l´Alto Palancia amb  diferències de fins a 5 punts. Però l´experiència del Martell, que comença a tenir el solatge i la calma que només donen el temps i mil batalles per eixos trinquets de Déu, sabia que era qüestió de paciència: “Ja es cansaran, ja es cansaran. I quan es cansen, els apretarem”, li repetia una vegada i una altra al seu company. I just a la fusta. Perquè a poc a poc els de l´Alto Palancia començaren a fallar. I el Benicarló B, a apretar. Així, lo Flaret, posà en pràctica una treta marca de la casa anomenada “Diable II” per la velocitat amb què surt escopida quan toca terra, que els era impossible de tornar als de Xèrica pel bot tan alt que fa i al qual no n´estan acostumats. Tot i canviar el rest a mitan partida, Senar continuà treient de meravella, ara forçant a què el punter les restara de bolea errant-ne moltes d´elles. Mentrestant, Esteller a la marxa, jugant simplement a rodar-les. I amb això n´hi hagué prou. Perquè la partida caigué del nostre costat 41 – 29, posant així un peu (i mig) a la final a l´espera del que succeïsca en la tornada.
Resultats
Final Lliga de la Faixa 2012
Tito – Garrido vs Karce i Carlos Sospedra    31 – 20
3r i 4t lloc Lliga de la Faixa 2012
Senar – Juan vs Bruno – Franjo                     31 – 28
Semifinals 4ª divisió Trofeu El Corte Inglés de Frontó a Mà
Alto Palancia – Benicarló B                           29 - 41
Els finalistes de la Faixa 2012: tres pilotaris i un emocionao de la vida.

dilluns, 4 de juny del 2012

FINAL MADE IN GARRIDO


CRÒNICA A QUATRE MANS DEL NAIXEMENT D´UNA ESTRELA: CARLOS SOSPEDRA.

Diumenge vinent el frontó del Coromines viurà una final inèdita: Kanell Màgic Karce i Carlos Sospedra s´enfrontaran a Tito i José Garrido per la faixa més preuada del circuit esportiu local. Dues parelles que mai abans no havien disputat una final. Dues parelles que han tingut com a arma letal la treta dels seus feridors: Garrido i Sospedra, mestre i alumne avantatjat. En semifinals, Tito i Garrido es desferen de Juan i Senar, que no tingueren el seu dia; i Karce i Carlos Sospedra protagonitzaren una remuntada històrica davant Bruno i Franjo que quedarà en la memòria col·lectiva del club com l´esclat definitiu (i esperat) d´un nou estel que comença a lluir amb llum pròpia a l´univers pilotaire cadufer: Carlos Sospedra. Vet aquí que al darrere d´aquest nou èxit de la pedrera del club hi trobem l´estirada ombra del veterà de Bétera. I és que la mireu per on la mireu, aquesta és tota una final made in Garrido.


El dimoni, Tito Duracell, Kanell Màgic i S.O.S. Pedrà jugaran la final de la Faixa 2012.

LA PARTIDA DEL SEGLE (Per Karçe)
Per fi arribà, va ser diumenge 3 de juny al matí, en el frontó del Coromines. Ben al mig entre una matinada tormentosa i una tarde de diumenge grisa i plujosa. Pareixia com si sant "Bot de braç" i santa "Palma" no s'ho volguesin perdre: la 1ª partida de les semifinals de la Faixa que enfrontá a Franjo i Bruno (rojos) vs Karçe i Carlos (blaus).

Karçe s'alçà ben d'hora, com cada dia de partida i es va tallar les ungles al ras, per a no fer-se mal als dits com Peña, com em va aconsellar "el savi de Bétera" José Garrido. Després de les tàctiques fallides de Franjo: una que m'acovidava a sopar el dissabte al Sinyoret per a embolicar-me i l'altra un esmorçaret abans de jugar, li vaig dir que el dissabte no podia perquè volia vore "Sálvame de luxe" i el diumenge havia de canviar bolquers i donar biberons i m´era imposible (tot això eren tàctiques que ja em va fer Xatet, i me les coneixia bé, així que li vaig dir que ja ens voríem al frontó.
Al Coromines érem els de sempre: els pilotaris, els pares d'Esteller, la mare de Pere, mon pare el sastre, l'avi de Bruno i Tito, la dóna de Juan el pintor, lo presi Xatet, Xarli  l´speaker, el gos llonganissa de Jordi i pocs més. Encara que vaig trobar a faltar una parella de periodistes, les dos persones més vinculades al club de l'any passat, però en fi aixó és un altre tema.

D´esquerra a dreta: Bruno, Franjo, un emocionao de la vida i Carlos Sospedra.
La partida començà bastant igualada, Bruno fent alguns punts a un dit de la xapa, Franjo castigant-me l'esquerra, Carlos tornant-les quasi totes i traent bé, i Karçe bé d'esquerra peró li fallà el kanell en un parell de deixadetes i es van ficar 20 per 15 rojos. Aquest va ser el moment clau de la partida, ahí on sempre perdíem quan jugava amb Franjo, així que ja sabem qui era l'ovella negra dels dos. Va ser en aquest moment, quan la meua parella, el MAGNÍFIC Carlos Sospedra va començar a treure amb la seva treta diabòlica, i en un parcial de 16-0 vam guanyar la partida 20 per 31 blaus i directes a la final. Aquest ha sigut l'enfonsament, del cap, més conegut des del vaixell "Costa Concordia". Franjo no tornava ni una amb l'esquerra, i la que tornava amb la dreta estava ahí Karçe per matxacar-li més encara eixa esquerra, que té només per a mullar ous ferrats. Mira que Sarasol ja t'ho dia: les partides se guanyen amb l'esquerra. Així que ja ho saps Franjo, a entrenar més. I tu Bruno, no penses tant en eixa paradeta de segona mà que te vols montar a l'olivera, per a vendre totes les pilotes que se´ns encanen al teu jardí. A la fi, com tots els clàssics, molta tensió al principi i una mica decebedora al final.

P.D.: Als professors del Joan Coromines, demanar-los que no m'apreten molt a Carlos Sospedra en els exàmens, que el diumenge tenim la final. Gràcies.
La semifinal del morbo enfrontà Tito Duracell, el Dimoni, un pintor i un flare.
A que dit així sembla un combat de Bola de Drac quan Bola de Drac era Bola de Drac?
En la semifinal del morbo, Tito i Garrido, que feien parella per tercer any consecutiu, s´imposaren als potser favorits Senar i Juan. La partida començà amb intensitat, perquè entre la calor que feia i la sang que li bull al bo de Garrido en competició i que el transforma en un autèntic dimoni, la parròquia cadufera aviat intuí el panorama: Senar, lo Flaret, no tenia el seu dia. No arribava en les millors condicions – i no direm per què – de manera que la pilota no li anava, li sortia molleta i sense força, perfecta per què Tito fes de les seues. La cosa és que Tito i Garrido sempre dugueren la iniciativa i a poc a poc anaren fent forat al marcador. Mentres Garrido treia de polleguera Senar a la treta, aquest i Juan anaven desesperant-se a poc a poc i perdent la fe. Fins al punt que traspassada la vintena de punts, gairebé donaren la semifinal per perduda, i Tito, sempre segur al rest i gens estalviador en l´esforç, i Garrido, letal en cada pilota que tocava, s´endugueren la partida per 31 – 21 amb més facilitat de la que s´esperaven.
Hi ha mirades que no necessiten ser explicades.
En definitiva, José Garrido jugarà als seus 78 anys una final de la Lliga de la Faixa – cosa que no sol passar ni en aquest poble ni en el del costat – junt amb Tito, qui amb el permís del Rovell ja és la seua altra parella emblemática. I no només guanyà la seua partida, sinó que amb els seus savis consells li afinà la treta a Carlos Sospedra de tal manera que no només capgirà radicalment una partida que començaven a tenir perduda, sinó que el converteixen en un rival temible i amb nom propi a l´imaginari pilotari benicarlando. Per la força i col·locació de la seua treta (entre la línia roja i la paret, entre la línia roja i la paret…) i el seu bot de braç letal, des d´ara passa a ser: S.O.S Pedrà, treta made in Garrido.
Segons pareix, l´equip de galotxa va palmar a Xilxes i va quedar eliminat del trofeu Diputació de València. Però, vaja, són rumors que corrien pel frontó i ningú no ens ha assegurat res de res.

Resultats Semifinals Lliga de la Faixa:
Karce i Carlos Sospedra vs Bruno i Franjo    31 – 20
Tito i Garrido vs Senar i Juan                        31 - 21