diumenge, 28 d’octubre del 2012

IVÁN PEÑA, A LA FINAL AUTONÒMICA JUVENIL DE FRONTÓ VALENCIÀ


El benicarlando Iván Peña aconsegueix per primera vegada disputar una final autonòmica en derrotar en les semifinals a Pablo de Borbotó. The Wall, que guanyà tant la partida d´anada com la de tornada, és el segon jugador benicarlando que aconsegueix aquesta fita després de Cristian Esteller. Un Martell Esteller, que per cert, també disputarà les semifinals de la 2ª categoria autonòmica amb opcions d´accedir-hi a la que seria la seua segona final consecutiva.
Peña, de roig, i Pablo, de blau en una imatge de l´anada. (Imatge d´arxiu)

Iván Peña, The Wall, serà un dels dos finalistes que diumenge 4 de novembre s´enfrontaran al frontó d´Almussafes. Dissabte de vesprada, Peña aconseguí el passi a la final en derrotar Pablo de Borbotó en una eliminatòria que duia molt ben encarrilada des de la seua victòria en aquesta pedania de València. En efecte, Pablo tornava la visita al frontó del Coromines havent perdut l´anada a Borbotó per 30 – 50. Així que al pilotari cadufer només li restava rematar la jugada.
Eixos dos puntets blau i roig són Pablo i Peña, respectivament.
(Foto: el Xato)


I així va ser. Peña aprofità les últimes calors de la tardor i en una tarde assolellada i fantástica per jugar al frontó comandà la partida des del principi. Tot i el bon joc de Pablo, el nostre sempre anà per davant al marcador i amb un 25 – 15 a favor només una tragèdia inesperada, un desastre sobtat, sols el vertigen a l´èxit podien fer fora el nostre de la final. Però això no succeí. Peña templà els nervis, mantingué la calma i aconseguí d´arribar a 35, joc que el catapultava directament cap a la final després de la renda que duia de Borbotó.
 
Tot i les il·lusions desfetes, Pablo continuà lluitant fins al final, fent agradós el joc a la parròquia cadufera congregada al Coromines, i fent honor al seu lloc de semifinalista amb cops de dreta i d´esquerra d´un gran nivel. El resultat final, 50 – 40, n´és la prova que el de Borbotó no li perdé mai la cara a la partida, ni tan sols quan ja estava fora de la final.
D´aquesta manera, Almussafes no sols ha rebut amb gran goig i joia la producció del Ford Mondeo que ha arrabassat a les factories alemanyes. Sinó que també podrà fer patxoca de ser la ciutat en què debutarà – i qui sap si guanyarà – en una final Iván Peña, The Wall, el Mur cadufer.
D´altra banda, tot i les poques informacions que ens arriben de l´organització de la Lliga Individual per part de l´organització, en el bar Moderno de sant Mateu (i pel WhatsApp) ens vam poder assebentar d´alguns resultats de la lliga local:
Pere – Víctor              31 – 13
Tito – Sospedra          31 – 21
Khalid – Èric               31 – 29
Àngel – Víctor             31 – 15
Esteller – Senar          31 – 25
Juan – Marhuan         31 – 27
Senar – Xeto               31 – 21
 

diumenge, 14 d’octubre del 2012

PEÑA, AMB UNA PEU A LA FINAL AUTONÒMICA JUVENIL

THE WALL GUANYA A A DOMICILI A PABLO, DE BORBOTÓ
 
Diumenge de matí, Ivan Peña i un petit seguici es van desplaçar fins a Borbotó, una petita localitat de l´Horta Nord amb nom de sortida d´aigua, per disputar l´anada de les semifinals autonòmiques de frontó a mà en categoria juvenil contra Pablo Sánchez, de l´Escola de Pilota de Borbotó. En unes instal·lacions al bell mig de l´horta i pertanyents a la ciutat de València, Peña es va desfer sense contemplacions d´un rival amb una esquerra fantàstica però que patí massa al rest i regalà massa faltes de treta. Així, Peña es va fer amb la victòria per 50 - 30 i ho té tot de cara per a colar-se a la gran final autonòmica. Dissabte vinent rebrà a Pablo al frontó del Coromines per rematar la classificació.

 
 
Peña de roig i Pablo de blau encara feien cara de fred, de bon matí.

 
La partida començà de cara per al benicarlando en trencar d´inici la treta de Pablo, que va cometre fins a tres faltes tot regalant pràcticament el joc a Peña. A més, aquest estigué intractable amb la seua treta i no cedí ni un joc, duent de corcoll el de Borbotó tota la partida amb les tretes típiques de la casa: baixetes, ràpides i arran de xapa, surtien escopides en tocar el terra, i gairebé sempre a l´esquerra de Pablo, que a poc a poc s´anà desesperant. Tot i refer-se en el següent joc, guanyant-lo i millorant el seu nivell, Pablo sempre dugué la partida en contra. Però amb 20 - 15 a favor de Peña, un tercer pilotari saltà al frontó per intentar arrabassar-li la pilota als jugadors: un espontani, allò que en dirien un "muletilla" en l´argot taurí, que en forma de gosseta minúscula de la mida d´un ratolí estigué bambant i saltironejant entre les línies del 5 i del 7 ben bé durant 5 minuts. Els 5 minuts que necessità l´amo de la criatura per doblegar la resistència de l´animal i enganyar-lo fins a reduir-lo, capturar-lo i immobilitzar-lo.
 
Per moments, pilotaris i afició estigueren en perill
davant l´agressivitat i l´embranzida de la gossa que no es ressignava
a deixar córrer la piloteta.
 
Després de l´incident de la gosseta, la partida continuà igualada i tots dos pilotaris aconseguiren de mantenir la treta en jocs d´allò més igualats. Tot i això, Peña semblà relaxar-se un pèl massa i amb algun dolor a l´esquena potser per culpa de la rasca matinera de l´horta valencian (i també per no calentar) estigué a punt de complicar-se algun joc que tenia Val - Net. Però la seua treta el rescabalà d´errades anteriors en els moments més oportuns i no patí en excés. Pablo insistia buscant-li l´esquerra tot intentant provocar l´errada de Peña i buscant d´obrir la pilota als dos panys de la paret amb un bot de braç d´esquerra del milloret de la competició. Però The Wall estigué molt segur i la seua dreta, certera i llarga, no donà opcions al seu amfitrió.
 
Pablo, de dreta. Al fons, Peña atent al rebot.
 
La treta de Peña fou letal i decissiva, com sempre.



 
Quan Peña trencà per segon cop la treta de Pablo, la partida quedà gairebé sentenciada i l´escassa parròquia cadufera es dedicà cadascú a les seues coses: Xatet a organitzar la partida de tornada (dissabte vinent de vesprada cap a les 17.00h al Coromines), Franjo a flipar amb el vídeo que es veu que està preparant pel cinquè anniversari, i Xeto... (ací que la imaginació de cadascú òmpliga els punts suspensius). A les postres, victòria per a Peña per 50 - 30 que ja si la cosa va com ha d´anar a la tornada, ja pot somiar amb disputar la seua primera final autonòmica.


dijous, 11 d’octubre del 2012

EL SOMBRERET

L´ANÀLISI TÈCNICA DE JOSÉ GARRIDO



Al nostre analista tècnic, José Garrido, el pillà un poc per sorpresa el primer encàrrec de la temporada. Però tot i això, complí amb la seua tasca tot prometent de dur llapis i paper per a la pròxima jornada mentres es recupera de la seua lesió al colze. De les partides de dimarts nou d´octubre, el mestre Garrido només ens deixà tres cireretes, això sí, amanida amb tota classe d´històries i anècdotes de la mili i d´un senyor de Bétera que es veu que de jove el tractava molt bé però que tenia idees de bomber tals com inventar-se un enterrament propi a la porta de casa o enviar la policia a acaçar les xicones a qui havia convidat per agafar les primeres taronges de la temporada:
 
1 - Manyà, Tito i Karce guanyaren per "pillos" i veterans. Però els dóna poc més d´un any de "vidilla" davant la nova fornada de joves pilotaris que pugen com a "tiros".
 
2 - Àngel i Khalid jugaren molt bé, però només utilitzen la força, i no gens el cap.
 
3 - Me´n vaig a casa a passejar a la gossa que deu d´estar aranyant-me totes les portes i a fer la "siesta", que ja està bé.

ARREA-LI BONA CONTINUA FENT PAÍS


Comença a esdevenir tradició: per la Diada del 9 d´octubre, aquests ganàpies d´Arrea-li Bona continuen fent festa i fent país amb exhibicions de pilota al carrer, partides memorables de la lliga autonòmica de frontó a mà i encetant una nova edició de la Lliga Individual de Benicarló amb una fornada calenteta calenteta de nous talents de la pedrera. Èric i Marhuan s´afegeixen a tot un reguitzell de nous pilotaris que qualsevol dia d´aquests jubilaran les velles glòries de sempre als quals ja superen en número. En el seu cinquè anniversari, Arrea-li Bona continua recuperant la cultura popular pròpia i duent els seus pilotaris a les fases finals de les competicions autonòmiques de pilota valenciana.
 
"La millor partida de la meua vida"
Així d´explícit es manifestava Peña després d´una partida memorable en què es jugava contra un rival ja conegut per aquestes contrades, Fran de Quartell, la primera posició del grup A de la categoria juvenil autonòmica i el passi a semifinals. Tot i començar perdent la treta - la qual cosa despertà els fantasmes i dimonis de la derrota al Camp de Morvedre en l´anada -, Peña va saber refer-se de la bufetada inicial i remuntar una partida en què no fallà ni un cop d´esquerra, tragué com mai i fins i tot gosà d´oferir algunes deixades arran de xapa al més pur estil Kanell Màgic Karce. La partida, que per a deler de la parròquia cadufera, es jugà gairebé sempre entre les línies del 6 i del 7, acabà amb el marcador final (50 - 35) a favor del nostre i amb Peña classificat com a primer de grup per a les semifinals autonòmiques.

Ja fosquejava i els rojos no se n´anaven del carrer ni amb aigua i sabó.
I els de l´Ateneu, sense poder torrar!!!!
 
 
L´homo caduferensis
Pel que fa als actes de la Diada, Arrea-li Bona i els galifardeus germans de l´Ateneu de Benicarló organitzaren la vespra del 9 d´octubre una partida d´exhibició de raspall prèvia a la torrada de botifarres i llonganisses en què el resultat fou el de menys. Tot i que els pilotaris cadufers - un dos (Esteller i Sospedra) per a tres (Peña, Èric i Franjo) - s´encegaren d´allò més i fins i tot van haver de tirar-los quan fosquejava perquè no se n´anaven ni amb sabó, el 50 - 25 per als blaus fou només una anècdota. Allò més trascendent que se´n pot extraure de la vetllada és l´observació directa i empírica de l´homo caduferensis que permet un joc de carrer com el raspall. El contacte directe dels pilotaris amb aquesta espècie d´homínid endèmic del Baix Maestrat, i més en concret de Benicarló, en el seu entorn natural, ens va permetre recollir informació de primera mà que podríem resumir en la formulació de tres hipòtesis:
1 - L´homo caduferensis - com el matxo, i també alguna aca, que no se´n desvien ni un pam dels solcs i els cavallons llaurats durant tota una vida de treball - no varia mai el trajecte quotidià de cada dia. Si de manera extraordinària, l´homo caduferensis troba cinc pilotaris jugant al joc del raspall al bell mig del seu itinerari diari, ell no se n´apartarà  ni un sol centímetre, i continuarà fent via fidel a uns carrers que li són propis i que gairebé considera  lloc de pas en propietat i en exclusiva.
2- L´homo caduferensis primer renega i després pregunta; en trobar-se el camí ple de pilotaris vestits de blau i roig primer esmenta allò més sagrat i després pregunta què collons és allò (utilitzant sovint a la dona, normalment més diplomàtica, com a intermediària).
3 - L´homo caduferensis, com més vell, més pudent.
 
La lliga dels vuits, els nous i altres cartes que no lliguen
L´endemà, el 9 d´octubre, s´inicià una nova edició de la Lliga Individual de Frontó a Mà en què els primers a trencar el gel foren Esteller, Senar, Peña i Xeto en un grup de categoria especial ja que el nivell que han assolit (a les portes de les categories professionals) els situa molt per damunt de la resta de pilotaris locals. Esteller i Peña guanyaren per idèntic resultat de 31 - 20 a Xeto i Senar, lo Flaret, respectivament. Esteller i Peña vénen a ser en la lliga local els vuits i nous de la baralla en una partida de guinyot: poden jugar i juguen bé, però el seu destí semblen ser timbes d´apostes més serioses.
 
El nét de Tarsan i el debut d´Èric i Marhuan
La jornada suposà el debut de dos nous pilotaris de la pedrera d´Arrea-li Bona, Èric i Marhuan, que tot i palmar davant dos velles glòries com Manyà (21 - 31) i Kanell Màgic Karce (17 - 31) respectivament, només per la falta d´experiència, demostraren tenir la fusta necessària per esdevenir el futur de la pilota cadufera tan aviat com peguen l´estiró. Pel que fa als guanyadors, tot i la victòria KMK demostrà estar més rovellat que Nacho Vidal de convivències al Vaticà; Manyà, aquell que en altres temps era anomenat pels voltants del Coromines com l´Amo del Carxofar sembla haver esdevingut una Mala Herba difícil d´eliminar.
 


 
 
 La sorpresa de la jornada la va donar Àngel Senar, que s´enfrontava a una de les dretes més poderoses de la lliga, Khalid. Àngel, que començà per darrere al marcador, capgirà la troca esperonat per les paraules de son cosí, lo Flaret, que li tragué a col·lació l´historial genealògic amb unes paraules que en forma d´interrogant li feren bollir la sang: que tu no eres el nét de Tarsan, o què? Àngel, un pilotari que s´alimenta d´hidrats de carboni, herbetes i tito, molt de tito, declarà després d´una ajustadíssims victòria per 33 - 31: "Estic loco. M´he begut una coca-cola. Això són 10 grams de sucre. Aaaah!"
 

 
 
I parlant de titos, Tito, o siga Albert, es va desfer sense contemplacions de Juan lo Pintor per 31 - 12. Tito continua en un gran estat de forma i no tingué rival. De Juan, direm el de sempre: que de moment, el millor que ha fet pel frontó ha estat pintar-lo i posar tanques a la part de dalt per evitar que la gossa de Bruno continue sent la millor comercial dels fabricants de tec del país. D´altra banda, Sofian es berenà a Víctor d´un mos, per 31 - 11.
 
 
 
Total, que això ja va de bo, i aquesta setmana més mentres la parròquia cadufera es frega les mans amb les fases finals autonòmiques en què ja tenim Esteller i Peña, i qui sap si alguna figura més.