dilluns, 16 de desembre del 2013

ARREA-LI BONA I EL SINDICAT DEL TROS, JUNTS UN ALTRE COP PEL SANT ANTONI PRENADALENC

Els butxaques d´Arrea-li Bona es tornaren a acombaiar d´aquest sant Antoni prenadalenc a què els homes del carròs ja ens estan acostumant, i dissabte de matí realitzaren una exhibició de raspall junt a la fira agrícola de l´avinguda Catalunya. Tot i encomanar-se a sant Antoni repetides vegades, les pilotes de badana acabaren encanades com sempre i la trista economia del club, ressentida. Encara com de la solidaritat dels veïns que en bata a les 12 del migdia i flipant en colors, hi tornaven les pilotetes dels nassos.
Braços creuats i mans a les butxaques i als ous. Com diria Van Gaal:
"No hase falta desirrr nada más".


Jas coca…! I és que les úniques coques que van rebre els esforçats pilotaris d´Arrea-li Bona va ser del disgut d´haver d´encomanar-se a la policia municipal per avisar els propietaris d´uns cotxes que a l´hora de la partida continuaven al mig del carrer. Es coneix que alguns conductors van justets en això de la comprensió lectora – ja ens avisava l´informe PISA i no en fèiem cas – i no entenien massa bé els cartells eixos de “No aparqueu”. Total, que la partida es jugava a l´aire i per baix dels cotxes, tots de genollons buscant la piloteta sota els carburadors, els dipòsits de gasolina, els cigonyals i d´altres mecanismes diabòlics.


L´informe PISA ja avisava que els ciutadans d´espardenya
anem justets en comprensió lectora i no entenem ni els senyals de trànsit.

Així les coses, Esteller, Sofian i Èric d´un costat, i Peña, Manyà i Franjo de l´altra, uns pilotaris que no tanquen la televisió perquè no en tenen o només quan se´n van a dormir – i no a mitja tarda com el president de la Generalitat – passaren el matí de dissabte acaçant-se a pilotades al mig del carrer. Tot i les interrupcions dels conductors per retirar els vehicles a risc d´endur-se alguna pilotada a les llunes o els retrovisors – amb força dificultats per pert d´un Opel Corsa que, gelat, no acabava d´engegar – la partida no va quedar deslluïda i va aplegar més públic del que és habitual.




Martell Esteller i Ivan Peña, The Wall, tots dos des del rest, van fotre unes braçades de punta a punta que deixaren bocabadat més d´un. I de passada, acolloniren el bo del Flaret de cara a les semifinals de la Lliga Individual que es jugarà aquest cap de setmana, diumenge de matí concretament, si el cronista no va errat. Incís: es veu que en aquesta lliga Manyà, un pilotari-flauta d´eixos que li tenen tírria als bancs i a les caixes rurals, es berenà d´un mos a Èric per 31 – 25. Un altre incís, i és que parlant de mossos, Arrea-li Bona, que es veu que té mà al Morera Rock, el festival de rock agro-anarco-punk de referència al poble, se n´encarregà de la venda d´entrepans i carxofes torrades, els beneficis de la qual paliaran la pèrdua de pilotetes de badana encanades als terrats i balcons del veïnat.
Quin deu ser l´spònsor que s´amaga darrere l´esparadrap
del pilotari de blau?

La partida se l´endugueren els  blaus per 40 – 30, o siga, Esteller, Sofian i Èric, després d´un hora llarga d´exhibició. Total, que per a què aquests parpansots d´Arrea-li Bona que es passen tota la setmana amb les mans a les butxaques  puguen jugar una estoneta dissabte de matí, el pobre ciutadà, atabalat pel pes de les obligacions diàries i d´una crisi econòmica que es veu que no se´n va ni amb sabó,  damunt no pot aparcar. Està clar que la vida és per a quatre; o per a sis, tres de blau i tres de roig.

dimecres, 4 de desembre del 2013

50 - 30... I CAP A CASA

ESTELLER I SENAR PALMEN EN LES FINALS AUTONÒMIQUES


Capcota i amb el manillar catxo se´n tornà la parròquia cadufera d´Albal amb dos marcadors idèntics en contra, 50 per 30, en les semifinals autonòmiques de 2ª i juvenil. Martell Esteller i José Senar, lo Flaret, palmaren davant Jaume Micó, de Moixent, i Toni Sánchez, d´Almussafes, en dos finals en què embadaliren i desficiaren a parts iguals la parròquia cadufera desplaçada en massa a l´Horta valenciana.
José Senar, fill del Blanco, nét del Flare, hereu de mig terme i propietari
de fanecades i fanecades de carxoferes, amb la parròquia cadufera.


- Molt bé, xic; ho has fet molt bé.
- Sí, però a mi no m´agrada perdre.
Era el breu intercanvi de paraules entre José Senar, nét del Flare i fill del Blanco, i una senyora molt simpàtica que li va entregar el guardó de subcampió juvenil.  Un diàleg de paraules escadusseres que manifesten a les clares el tarannà del juvenil cadufer. No li agrada perdre ni al tres en ratlla.


Senar intentà marejar la piloteta i desficiar Toni, sense massa èxit, però.

Tot nervi, abraonat i rabiós, lo Flaret aconseguia remuntar i  igualar dos jocs en contra només començar la partida. La seua treta rapídissima sortia escopida com una bala del pis impedint que Toni la posés en joc. Amb 20 – 20 i Val – Val, Senar disposava d´una pilota per trencar el joc i posar-se davant al marcador. Però la perdé, i va perdre el joc... i la final. En tal punt va començar el seu calvari. Incapaç d´ignorar els comentaris d´un tal Ventura, un parroquià d´Almussafes punxador i punyeter que posava en dubte la legalitat de la seua treta, lo Flaret fallà tres tretes, perdé el joc, la partida i les maneres. La sang calenta que li corre per les benes l´impedí de fer com el seu rival, Toni, i abstraure´s dels crits i retrets que s´intercanviaven el parroquià en qüestió, el Xato i els jutges. Encara com que no estava José Garrido. Un duel entre ell i el tal Ventura hagués estat impagable. Total, que lo Flaret, una mena de Son Goku agosarat i valent fins llavors, esdevingué en superguerrer per buscar-li les puces i la mirada al tal Ventura, fins al punt de descentrar-se i sortir-se´n definitivament de la partida. A les postres, victòria per al d´Almussafes, un esquerrà elegant, tranquil i sobrat, i picabaralla futbolera entre Senar i el parroquià d´Almussafes, que acabà amb la tràgica conseqüència que la parròquia cadufera no comprà loteria de Nadal al club de pilota almussafenc i amb la sentenciosa afirmació que algú amollà de passada: “El públic és sobirà, i els jugadors, a jugar”.


El parroquià de la dreta no és el tal Ventura, sinó un home que no feia més que
repetir: "artimonyes, artimonyes", o siga, pilotes llargues i pesades al rebot.

El pitjor rival del Flaret va ser ell mateix. La passió i la joventut el féu oblidar per moments que la pilota és un joc que comença al crit de “Va de Bo, cavallers”, Senar té la humilitat per reconèixer les errades pròpies i per aprendre que qui perd, també guanya. Potser haja estat necessària aquesta derrota per guanyar-ne la següent.
 
Sí, sí, careta de simpàtics i bons xics... però la parròquia cadufera va estar
rabiant i rondinant tota la partida.

- Tranquil, Cristian, tranquil. 


- Estic tranquil.

- Doncs aleshores nervi, va, nervi. 


Aquest contradictori consell va ser el millor que va rebre en tota la partida Cristian Esteller d´una parròquia cadufera atabalada, desficiosa i dividida, incapaç de fer un diagnòstic únic i clar del perquè de la desfeta del Martell.  En la final de 2ª, Cristian no trobà en cap moment el forat per superar Jaume, de Moixent; i s´estavellà contra una paret que ho tornava absolutament tot. Ens calia algú, des de les files caduferes, que tal com Rocco Sigfreddi, assessorés Cristian a l´hora d´obrir forats.  Però apocats com caganius, ningú no trobà solucions. I Cristian, tot sol davant el perill, s´estavellà una vegada i una altra contra el seu rival.

Paco Campanero, vell conegut, pilotari i jutge, apaivagà les poques esperances de la parròquia cadufera amb una caiguda d´ulls llastimera i un moviment negatiu del cap que confirmaven la defunció del malalt. “I a més és moll de cames”- amollà, així, com qui no vol la cosa. En efecte, Esteller no pogué alçar una final que se li posà de cul en perdre la treta. I acabà reconeixent la superioritat del seu rival.


Esteller, Jaume i Rocco Sigrfredi...ah, no! El jutge.

L´endemà en la final absoluta, dos moments memorables: el primer, Pasqual de la Pobla de Vallbona, recollint per segon any consecutiu el màxim guardó; l´altre, l´aplaudiment unànime de la parròquia aplegada al frontó de la cooperativa d´Albal a l´àrbitre que arrancà a la valenta (el de la foto?) la publicitat mig despenjada del principal espónsor del campionat, la Generalitat Valenciana, prova definitiva del rebuig d´un poble cap als seus governants. Una mostra de la magnífica gestió de la Generalitat és que la pilota queda òrfena de cobertura mediàtica i la final no va ser retransmesa ni en directe ni en diferit per cap canal de televisió, cosa que no passava des de ja feia anys.

dimarts, 26 de novembre del 2013

SETMANA DE PASSIÓ.... A ARREA-LI BONA

IVAN PEÑA CAU EN SEMIFINALS DE L´AUTONÒMIC JUVENIL
No, no hem avançat la Quaresma, la Pasqua ni res d´això. Els d´Arrea-li Bona som beatos, però no tant. Cada cosa al seu temps. La passió referida és la de la parròquia cadufera que, encesa en flama, acaba d´encetar una setmana en què els nostres pilotaris més eixerits, Martell Esteller i Senar, lo Flaret, disputaran dos finals autonòmiques apassionants, la de 2ª divisió i la de juvenils.  Ivan Peña, de la seua banda, no va poder realitzar la remuntada de la seua vida davant Toni Sánchez, d´Almussafes, per acomplir el somni d´una final autonòmica benicarlanda en categoria juvenil.
Peña, fora de la final juvenil
La flaire a final es va esvair ben aviat. Dissabte de vesprada, un parell de jocs van bastar Toni Sánchez per deixar clar qui s´enfrontarà a José Senar en la final autonòmica juvenil del 27é Trofeu Individual de Frontó a Mà President de la Generalitat. Toni, un esquerranet d´allò més elegant amb un braç més perillós que els ganivets que el govern central ha posat a la tanca de Melilla, gairebé no es va arreglar la mà dreta. No li calia. Cada cop que es perfilava amb l´esquerra per buscar els dos panys de la paret o amollar un bot de braç terrorífic, desesperava Peña i feia recargolar-se el Flaret, espectador de luxe, a la seua cadira. Per moments, el d´Almussafes es passejà a casa nostra i no donà opcions a un Peña que gairebé mai li buscà la dreta. I és que segons els rondinaires que, gelats com un poll, acudiren al frontó, la partida estava en la dreta del valencià. En l´esquerra té un míssil embolcallat amb un guant que igual te la col·loca a un dit de la xapa, et busca els dos panys, que te l´envia més enllà de la línia de 8. A la fi, missió impossible per a Peña que va caure a casa  20 - 50. 
La parròquia cadufera anava amb el de blau.

Aquest cap de setmana, les finals autonòmiques

Esparverat, esporuguit i garratibat, José Senar, tot nervi, pura fibra, un pilotari amb menys greix que una bicicleta de carretera, deu estar a hores d´ara a casa buscant fórmules i estratègies per anul·lar eixa esquerra letal del d´Almussafes. La final entre tots dos, divendres 29 a les 19.00 hores al frontó de la cooperativa d´Albal.

Pel que fa a la final de 2ª divisió, Cristian Martell Esteller, que es veu que ha firmat un pacte de no agressió entre la seua capacitat pulmonar i la Philip Morris just abans de la final, jugarà la partida més important de la seua trajectòria dissabte 30 a les 17.00h davant Jaime Mico, de Moixent.
 Lliga Individual de Benicarló
Mentres els pilotaris punta de llança juguen les partides importants i surten als paperets, d´altres pilotaris més humils i menys mediàtics continuen guerrejant en silenci quan sembla que ningú no mira, en el marc de la Lliga Individual local. Així, Ivan Xeto i Franjo s´enfrontaren en una partida d´allò més emocionant, que s´endugué el primer per un ajustadíssim 31 – 29. Un Franjo a punt d´un atac de miocardi no pogué amb un Xeto de rebaixes, adolorit i gelat com un tito. Xeto fallà massa pilotes però, sobretot les tretes d´esquerra, i donà massa vida a Franjo, un quarentó d´eixos més durs de pelar que una talla d´Alonso Berruguete amb fimosi, i a punt estigué d´endur-se la partida. Però amb un 29 – 26 en contra, Xeto – un pilotari que no ha sofert 100 inspeccions d´hisenda l´últim any com el nostre malaurat ex president de la Diputació – pogué posar el cabet i tots els sentits en cinc punts fantàstics, intel·ligents, tot qualitat, que capgiraren el resultat quan Franjo ja es veia mamant-se-les dolces.


La final sominada, la final impossible.
La final impossible
Diumenge de matí, també en el marc de la lliga individual local, s´enfrontaren Peña i Senar en un simulacre d´allò que hagués pogut ser la final autonòmica juvenil. Aquesta vegada, Peña es desfogà a gust, i tot i no arreglar-se l´esquerra, guanyà al Flaret per 31 – 28.

Resultats:   Semifinal Autonòmica Juvenil:     Peña (Benicarló) vs Toni (Almussafes): 20 - 50   Lliga Individual Local   Xeto vs Franjo: 31 - 29   Peña vs Senar: 31 - 28

dimecres, 20 de novembre del 2013

CRISTIAN ESTELLER JA ÉS DE PRIMERA DIVISIÓ

JOSÉ SENAR ACCEDEIX A LA FINAL AUTONÒMICA JUVENIL
Arrea-li Bona està d´enhorabona. I no sols perquè ens hem assabentat que el nostre bloc és sovintejat per seguidors de Font de la Figuera enllà, fins i tot Múrcia endins – haurem de demanar a l´ajuntament que adrece l´avinguda Iecla vist el cas que ens fan –, sinó perquè aquest cap de setmana ha estat històric per a la pilota benicarlanda. Cristian Martell Esteller jugarà la final autonòmica de 2ª divisió, cosa que li dóna un plaça directa per a jugar en primera l´any vinent, fet inèdit fins ara en la curta història del nostre club. A més, José Senar, lo Flaret, també es va classificar per a la final en categoria juvenil. Totes dues finals es disputaran el proper 1 de desembre a Albal, un poble amb nom de paper d´alumini.
No podia ser un altre. Martell Esteller, el pilotari del paquetet de Marlboro, propietari de les mans més segures de Benicarló, és ja jugador de primera divisió. Cristian es va classificar in extremis, a última hora i inesperadament, per a la final de segona tot i la seua derrota davant un altre Cristian, el d´Almussafes per 50 – 35. Aquest duel en què només podien guanyar els cristians i que de segur acontentaria els membres de la simpàtica Conferència Episcopal – cas de seguir el nostre esport – , es resolgué per la diferència d´un joc, és a dir, per un pèl de mamella que diria aquell. Quan el Martell ho tenia tot en contra, amb 45 – 30 i Val – 30, i tot feia pensar en el desempat (Esteller havia guanyat al Coromines pel 50 – 30), dos cops màgics, dos martellades d´eixes que embadeleixen la parròquia cadufera, li donaren el joc, la classificació pe a la final i el passi per a la primera divisió.
Sí, ja sé que es la foto de la setmana passada.
Però Cristian encara no ha enviat les fotos de la semifinal.

El Martell, que ja entrà de rasquillada en la fase final, aconsegueix així una fita impensable a principi de temporada i té a les seues mans aconseguir un trofeu d´alta volada: el campionat de 2ª divisió autonòmica. Això sí, davant tindrà un rival que fa por, Jaime Mico, de Moixent. La cita, el proper 1 de desembre a Albal.
  
        Mentres esperem que Cristian envie les fotos, us deixem amb una bonica fotografia del trinquet de Genovés i aprofitem per recomanar-vos que visiteu       http://www.nonada.es/2013/11/faixa-roja-faixa-blava-la-pilota-valenciana-des-de-zero.html
 Un altre que està acomboiant, i de quina manera, la parròquia cadufera és José Senar, lo Flaret. Senaret va accedir directament a la final autonòmica juvenil en renunciar el seu rival, Pablo de Borbotó, a jugar la semifinal de tornada. El resultat d´anada a la pedania valenciana, 25 – 50, fou tan contundent que ja estava tot el peix venut i els de l´Horta, tal i com estan les coses, han decidit estalviar-se la gasolina i els peatges. Així que el Flaret serà el segon pilotari cadufer en dança al frontó d´Albal. Allí s´enfrontarà al botxí d´Ivan Peña: un altre pilotari d´Almussafes, Toni Sánchez. Siga quin siga el resultat del nostre juvenil, José Senar, pel seu joc, per la seua garra i per la passió amb què viu la pilota, està cridat a ser referent de la pilota cadufera els propers anys. I si no, pareu l´orella i escolteu la parròquia cadufera que sovinteja el frontó i el bar Milord. No fan d´altri que parlar-ne.

dilluns, 11 de novembre del 2013

EAU DU FINAL

ESTELLER I SENAR, A LES PORTES DE DUES FINALS AUTONÒMIQUES

Olor a final. Eixe és el perfum dels pilotaris cadufers després d´un cap de setmana de semifinals autonòmiques en què alguns resultats engrescadors deixen els nostres a les portes de la final juvenil i de segona divisió. Malgrat la manca d´instal•lacions adequades i del nostre pressupost escarransit, si qualsevol d´ells aconseguís el passi a la final, Arrea-li Bona hauria col•locat un altre pilotari benicarlando en una final autonòmica per tercer any consecutiu. Com diuen al poble, per a cagar-se i no torcar-se.



Així es motivava lo Flaret abans de la semifinal, mirant pilota
en un canal en perill d´extinció.



Lo flaret, a les portes de la seua primera final


En categoria juvenil, divendres a la nit, José Senar i un petit seguici d´animadors es desplaçaren fins a Borbotó, una pedania de València que rima amb Benicarló. Allí els esperava un vell conegut de l´afició benicarlanda, Pablo, un esquerranet d´allò més combatiu, però al que sembla que se li entravessen els cadufers. Senaret coneixia el rival, coneixia el frontó, i comandà la partida des del principi, trencant la treta del valencià ben aviat. Amb 40 – 20 per al nostre, amb dos trencaments, estava clar que la partida ja no se´ns escapava. I així va ser. A la fi 50 – 25 per al benicarlando, que deixa les coses coll avall de cara a la partida de tornada. Només en arribar a 30, José Senar, lo Flaret, disputarà la seua primera final autonòmica davant el guanyador de la partida entre Toni Sánchez, d´Almussafes, i un altre benicarlando, Ivan Peña.

El misteriós cas del frontó maleït


En l´altra semifinal juvenil, dissabte de matí, el dia es despertà fosc, tèrbol, grisot, amb uns núvols de plom que res de bo feien presagiar. Ivan Peña, The Wall, tornava a un escenari fatídic per a ell en el passat: el frontó d´Almussafes, on una televisió que existia aleshores anomenada Canal 9 retransmití la seua desfeta davant el seu etern rival, Fran de Quartell. Fou l´inici d´una maledicció que a dia d´avui encara continua. La parròquia cadufera es rossegava les ungles, les urpes i les garres en no rebre cap notícia des d´Almussafes. El silenci, el no-res, el buit, la desinformació més absoluta... corprenia les ànimes dels aficionats benicarlandos. A la fi, un esquerp whatsapp feia córrer la brama: Peña havia palmat per un contundent 50 – 15, cosa que deixa la final molt complicada.



Duel de Cristians en 2ª divisió. Ni Jaume I tenia almogàvers com aquests.



Amb el permís de la Philip Morris


El duel autonòmic de més volada, en segona divisió, enfrontà Cristian Martell Esteller contra un altre Cristian, aquest d´Almussafes. En el duel de Cristians, el nostre començà pletòric, amb cops d´eixos que li han valgut l´apel•latiu de Martell. En un tres i no res guanyà cinc jocs consecutius i es posà 35 – 10 al marcador. Però...ai! A partir d´eixe moment el tabaquet començà a fer mal. L´altre Cristian començava a trobar-se bé i obligava el Martell a córrer amunt i avall. Tot suat i acalorat, Esteller arribava tard a la pilota i fallava més que una escopeta de fira. En perdre quatre jocs seguits (35 – 30) un run-run s´escampava entre la parròquia cadufera: la Philip Morris havia fet més mal que una pedregada en sec i només el tabaquet estava allunyant Esteller de la final. Fins aleshores s´havia mostrat molt superior, sobretot a l´hora de rematar els punts decisius. Però quan els laments eren més llastimosos que mai, aparegué el Martell de les mans segures, eixe que no falla i que és capaç de fer punts letals des de la línia de passa. A les postres, apretó final i un 50 – 30 que deixen el cadufer amb opcions inmillorables per accedir a una final, la de segona, que el situen a les portes de la primera divisió. Llàstima del tabaquet..




Sospedra i Manyà se solidaritzaren en el marcador amb RTVV
firmant un momentani 9 - 9 al marcador. Un miratge fugaç, com
la llibertat informativa que viu aquests dies la televisió pública.


D´altra banda, a la Lliga Individual de Benicarló Carlos Sospedra s´imposà a Manyà, un burundu de la tribu dels pigmeus, per 31 – 26; Franjo demostrà que a les fosques juga millor que Èric i s´hi imposà per 31 – 28; i Xato patí més del compte per guanyanr un novençà com Sergi per 33 – 31.

Resultats:
Semifinal Lliga Autonòmica 2ª divisió:
Esteller (Benicarló) vs Cristian (Almussafes) 50 - 30
Semifinal Lligua Autonòmica Juvenil
Pablo (Borbotó) vs Senar (Benicarló) 25 - 50

Toni Sánchez (Almussafes) vs Peña (Benicarló) 50 - 15

Lliga Invididual Local:

Sospedra - Manyà 31 - 26

Franjo - Èric 31 - 28

Xato - Sergi 33 - 31



dilluns, 4 de novembre del 2013

LES PARETS DELS COROMINES TORNEN A TREMOLAR

Mentres esperem expectants que els nostres pilotaris punta de llança de la pilota cadufera - Esteller, Senar i Peña - es vegen les cares en semifinals de la competició autonòmica amb temibles rivals vinguts de l´Horta i d´encara més enllà, la parròquia cadufera no ha deixat d´escoltar els cops de pilota ressonant al frontó. I és que les parets del Coromines no han deixat de tremolar. No... no farem cap broma fàcil amb tot el tema del Castor i eixos terratrèmols de no-res que últimament no ens deixaven agafar la son. Simplement és que a la lliga individual local, els nostres pilotaris menys mediàtics, els vells roquers que es mantenen encara drets i els joves que encara no han fotut l´esclafit o que s´acaben d´incorporar al planeta pilotaire, continuen fent tremolar les parets del frontó a l´espera d´aqueixes heroiques batalles intercomarcals.

Dissabte de matí, dos d´eixos pilotaris veterans, guerrejadors i endurits, que es resisteixen a abandonar el frontó tot i els consell de les famílies i de les nóvies, Manyà i Franjo, s´acaçaren a pilotades ben bé durant una horeta llarga. En partida vàlida per al grup B, la victòria se l´endugué el primer per 31 – 27.  Manyà, aquell qui un dia fou l´Amo del Carxofar, se´l comença a conèixer com l´Antracita, per la seua duresa de fòssil mil·lenari, pel seu color fosquet, i per brillar com aquest carbó mineral quan sua al frontó. Ah, i perquè com el carbó, als seus 40 anys continua encenent-se en flama en un tres i no res (i si no pregunteu-li a la nóvia).

Peña. de blau, vs Esteller, de roig, tot un clàssic
de la pilota cadufera.

Dissabte de tarde, un clàssic de la pilota cadufera: Cristian Martell Esteller vs Ivan Peña, The Wall, en partida vàlida per al grup A de l´individual. Aquest cop la victòria va ser per al Martell, també per 31 – 27, qui davant del seu eterne rival es va llevar de manera provisional eixa espina que té permanentment clavada a la seua autoestima pilotaire després que Peña li arrabasés el títol de campió local.

També al grup A, duel fratricida entre cosins, José Senar, lo Flaret vs Àngel, lo nét de Tarsan.  Ben poca cosa sabem d´aquesta partida llevat del resultat a favor del Flare per 31 – 11. Només us podem dir que el Flare està que se´n surt: pura fibra, pura sang i pura passió pilotaire ha assolit el nivell dels Cristian, Peña, Jon i companyia. Ara mateix viu un moment molt dolç tant a la lliga local com a l´autonòmica, on si es desfà de Pablo de Borbotó, es classificaria per a la seua primera final.





No sabem de qui és aquesta mà,
ni tampoc el gual permanent del darrere,
però què collons, així s´arreglen les mans.

Per últim, diumenge de tarde es disputà altra partida del grup B, Carlos Sospedra, l´adolescent de gel, vs Franjo. Tots els pronòstics s´acompliren i Carlos s´endugué la victòria, tot i que amb més treballs dels que potser s´esperava, per 31 – 24. La parròquia cadufera observa amb expectació les evolucions d´aquest jove pilotari que qualsevol dia fotrà l´esclafit i se situarà en la mateixa òrbita dels nostres millors pilotaris.



En breu es produirà el debut d´Adrià, el Pardo.
No us ho pergueu. Garrido ja està xalant del repàs que li fotrà.

Resultats Lliga Individual Local:


Manyà – Franjo: 31 – 27

Esteller – Peña: 31 – 27

Senar – Àngel: 31 – 11

Sospedra – Franjo: 31 - 24


dijous, 31 d’octubre del 2013

LO FLARET, PRIMER DE GRUP A L´AUTONÒMIC JUVENIL

ELS PILOTARIS CADUFERS ACONSEGUEIXEN BITLLET PER A LES SEMIFINALS EN LA SEGONA DIVISIÓ I JUVENILS

José Senar, lo Flaret, volia acaçar el cronista perquè per a una vegada en la vida que es classifica primer de grup en la Lliga Autonòmica Juvenil, va i aquest s´equivoca i el relega a la segona posició, embolicant la troca i confonent el personal. El cronista, de la seua banda, volia acaçar el redactor del Levante al qual va plagiar la notícia, tot i que amb él mèrit de traduir-la al valencià, artífex i responsable primer de l´embolic de dades, resultats i encreuaments errats. El redactor del Levante, de la seua part, alié a tot aquest sidral deu viure engrescat en altres cròniques esportives i locals, sense imaginar tan sols la mala setmana que ha fet passar al pobre del Flare.
Arrea-li Bona està d´enhorabona. Tres pilotaris benicarlandos han aconseguit el passi a les semifinals en diferents categories de l´autonòmic de frontó a mà. En la segona categoria, Cristian Martell Esteller accedeix a les semifinals des del grup A. El cadufer va aconseguir llevar-li la plaça a Javi Mateo, de Xilxes, qui després d´una fantàstica temporada en què ha estat sempre en llocs de privilegi, va perdre la plaça per a les semifinals en favor del benicarlando. Això sí, el Martell va haver de suar de valent ja que l´empat a 11 punts en acabar-se la lliga només es va decantar al seu favor pel tanteig-average al seu favor.


José Senar, lo Flaret, en plena acció.

En categoria juvenil, en el grup A, accedeixen a semifinals dos jugadors cadufers: José Senar, lo Flaret, accedeix com a campió de grup i s´enfrontarà a un vell conegut de la parròquia benicarlanda, Pablo de Borbotó. L´altre classificat és Ivan Peña, The Wall, que se les vorà amb Toni Sánchez, d´Almussafes.

Els cosins Senar en una imatge d´arxiu.
Àngel, lo nét de Tarsan, no s´ha pogut classificar per a semis.

D´altra banda, ja ha començat la Lliga Individual Local de la que us anirem informant tan bon punt tinguem actualitzats els resultats i la classificació.



Ja ha començat la lliga individual. I José Garrido, el dimoni,
continua ensinistrant els més menuts a base de carxots i braguetades.

dilluns, 30 de setembre del 2013

TORNA L´ESPECTACLE

Després d´un silenci de mesos a causa de maldecaps gastro-espirituals, en què el bloc d´Arrea-li Bona s´ha mogut menys que els ulls d´Espinete, torna l´actualitat pilotaire cadufera amb tot l´estol de figures eixides de la nostra pedrera, que des de fa un parell de  setmanes es trenquen la cara per eixos frontons de Déu.

En segona divisió autonòmica, Cristian Martell Esteller viatjà fins a la bonica localitat de Museros, a l´horta Nord, per enfrontar-se amb Nacho Blasco, finalista l´any passat en 3ª divisió. El Martell arribava amb molta il·lusió i moltes ganes d´enlluernar la parròquia d´aquelles latituds. Tots dos pilotaris es tantejaren de bon principi, mantenint la treta, però a partir del 25 – 20, el de Museros agafà embranzida i se n´anà en el marcador fins al 35 – 20. Cristian, encomanant-se a tots els sants, espetegà un sec “S´ha acabat” i remuntà la partida fins endur-se-la 50 – 40. Així, Esteller guanyava la seua primera partida i tornava a sentir bones sensacions  després de la parada estiuenca.

Martell Esteller preparant l´impacte, segurament de carxot.

En la competició juvenil, dos cadufers s´enfrontaren: Ivan Peña, The Wall, i José Senar, lo Flaret. Segons la parròquia cadufera aplegada al frontó del Coromines, Senar està cada vegada més a prop de Peña i li va posar molt cara la partida, fins al punt d´haver de decidir-la al desempat. Només la concentració i l´habilitat d´arriscar en els moments més crítics per aconseguir punts guanyadors per part de Peña – és a dir, allò que se sol anomenar experiència o taules – va fer que aquest acabant passant Senar per la pedra. Si la memòria col·lectiva no ens enganya, lo Flaret arribà a disposar d´un 45 – 35 que se n`anà en orris quan Peña li va vore les orelles al llop i es posà a jugar el seu millor joc. Al desempat, Peña se´n va sortir i se´l va endur per 11 – 3. L´esquena feta malbé de Senar era la millor mostra de la intensitat del joc i de què aquest Flaret és un brau que es deixa la pell, ajupint el llom, tant al frontó com al tros.




Dissabte, en el Trofeu El Corte Inglés de galotxa, Cristian Esteller i Ivan Peña jugaren un 2 per a 3 contra l´Almassora. Els cadufers se´n sortiren, jugaren animalades i s´enduguern la partida per 30 – 70 Cristitan, tot i la inactivitat, jugà increïblement al rest i tornà rebots de molt de mèrit; mentres que Peña, al mig, jugà espectacular i amb les seues pròpies paraules “tallà més corda que José Senar pimentons al tros”.


Resultats


Campionat Autonòmic Frontó Individual 2ª categoria:

Museros – Benicarló: 40 – 50

Campionat Autonòmic Frontó Individual Juvenil

Peña (Benicarló) – Senar (Benicarló): 45 – 45 (11-3)

Campionat El Corte Inglés de galotxa:

Almassora – Benicarló: 30 - 70




dilluns, 19 d’agost del 2013

Vé TROFEU FESTES PATRONALS "FUNDACIÓ CAIXA BENICARLÓ"

BENICARLÓ, ALGINET, MONCOFA I MELIANA, A LES SEMIFINALS
No us deixeu enganyar per les cares d´angelets que fan a les fotos, perquè aquesta colla de pilotaris són els que diumenge de vesprada van estabornir les parets del frontó del Coromines fins a remoure´n els ciments. Mai abans Benicarló havia gaudit d´un cartell com el d´enguany: jugadors de primera, campions i finalistes autonòmics, primers espases del frontó valencià, i el bo i millor de la pedrera cadufera. I tot, fruit del treball i la xarxa pilotaire que Arrea-li Bona ve teixint en els darrers anys amb la Federació, jugadors i clubs d´arreu del País Valencià.

Cristian i Dani, l´exterminador d´Alginet.


Peña i Senar.














Benicarló A 31 – Almassora 21
Els encarregats de trencar el gel foren Ivan Peña, The Wall, i José Senar, lo Flaret, que s´enfrontaven a Jaime i Javi, d´Almassora, dos pilotaris d´eixos que fa goig de vore per l´entrega, el treball i l´esforç; capaços d´alçar pilotes a un dit del terra, a redolons si cal, o d´agafar motxos i graneres per fer fora l´aigua del frontó, si plou. Assidus ja al trofeu cadufer, coneixien el frontó del Coromines, i aprofitant els nervis de la jove parella benicarlanda, es posaren per davant amb un inquietant 8 – 3. Però a partir d´eixe moment, quan certa tensió i un silenci espés s´escampava entre la parròquia cadufera, Peña i lo Flaret, començaren a jugar. Peña fou letal a la punta i a la ferida, buscant la xapa, les dos parets, amb força i col·locades, fins i tot amb deixades al més pur estil d´aquell que un dia fou “Kanell Màgic Karce”. Senar, per la seua banda, jugà impecablement al rest, sense descuidar l´esquerra, i jugant sempre pilotes llargues i segures. D´aquesta manera anaren ampliant el marcador fins col·locar la primera parella benicarlanda a la semifinal.  
Javi i Jaime, d´Almassora i amb productes de la terreta.

Alginet 31 – Almenara 15
La següent partida era - ¡ojo al dato! que diria aquell – la rememoració de la final autonòmica de l´any passat, en què s´imposaren amb una relativa comoditat els de  la Ribera Alta. Tot i això, Cristian i Dani, es mostraven molt cautes abans de la partida per les peculiaritats del frontó benicarlando, cosa que podia igualar la partida. A més, la parròquia cadufera i els jugadors locals coneixien de sobres la parella d´Almenara, Ximo i Fran Queralt, d´antigues batalles i disputes, en què mai els cadufers n´hem sortit indemnes. Però la raça de Dani, l´exterminador d´Alginet, sens dubte el jugador no benicarlando que més seguidors té al poble, s´imposà des del principi amb una treta letal, fortíssima, pesada i rapidíssima, posant un 8 – 0 inicial que complivaca molt les coses als d´Almenara. Aquests ja no pogueren remuntar un marcador tan advers davant la lluita de Dani i Cristian, que bregaren cada punt com si fos l´últim, maleint mil vegades a cada errada, animant-se mútuament cada segon, fent equip, fent parella (i no farem semblances fàcils amb la Guàrdia Civil de les quals la Benemèrita no n´eixiria ben parada), amb la capacitat de fer fàcil un joc tan complicat i exigent. Tanmateix, Fran Queralt, un jove pilotari tan contundent com esquerp en paraules, encara tingué l´habilitat de ser el primer en la història del frontó del Coromines a tornar una pilota de rebot, i això que pegà a la reixa d´una de les finestres, més enllà del 8. Així les coses, la primera semifinal estava servida: Benicarló – Alginet.


Moncofa 31 – Meliana A 27
Aquesta fou la partida més emocionant i tensa. Tècnica, disputada, llarga en el temps, amb quatre pilotaris d´una classe excepcional, alguns d´ells jugant a categories gairebé professionals. Vicent i Josep, els de Moncofa, són una d´eixes parelles que fan patxoca de vore per la compenetració, pel saber estar en un frontó, per la manera d´acarar les partides i els revesos; amb un Vicent dirigint el seu company a cada punt, a cada cop, donant-li opcions, animant-lo, corregint-lo quan era precís, fins a fer que el seu company, Josep, un punter de categoria, trobara el forat a la dreta del gegant Campanero, fent-lo córrer i patir. Els de Meliana, de la seua banda, aprofitaven la contundència de Paco Campanero davant, i la tècnica i la classe de Víctor al darrere. La partida fou preciosa, d´eixes que agraden a l´afició de qualsevol racó del país, amb punts llargs i constants alternatives al marcador. A la recta final, amb un 27 – 27 al marcador i tot per decidir, una bona treta de Josep i una pilota que caigué esmorteïda després d´anar a parar a l´únic forat del frontó, donaren la tranquil·lita necessària als de Moncofa per sentenciar la partida.


Vicent i Josep (Moncofa), de blau; i Víctor i Paco Campanero (Meliana), de roig.

Meliana B 31 – Benicarló B 26
Per cloure una vesprada intensa de pilota, s´enfrontaren Diego “Garrote”i Carlos per part de Meliana, contra “Sifó” Esteller i Àngel Senar, lo nét de Tarsan. Cristian tragué el “Martell” massa tard, quan els de l´Horta Nord estaven massa lluny, i donà més a parlar pel “xsssssst” amb què demanava la pilota al seu company – a imitació d´Álvaro i d´altres grans de la pilota valenciana – que pel seu joc. El jove Àngel, valent i coratjós davant d´una prova de foc com aquesta, fou capaç d´entrar en joc, de jugar dur buscant els dos panys, i fins i tot guanyant alguna treta. Però la parella de Meliana va saber guanyar els punts importants, amb un Diego segur al darrere i un Carlos que quan podia feia prou de mal a la punta. A les postres, la segona semifinal dissabte vinent serà Moncofa – Meliana B.





El sombreret, l´anàlisi tècnica de José Garrido
Estos… estos són professionals, i això es nota”, d´aquesta manera resumia la marató pilotaire dels quarts de final el mestre José Garrido, un jove octogenari que a la pregunta de Com estàs? respon amb les dades (envejables, d´altra banda) de l´última vegada que li van prendre la tensió. “I tu has vist com la posen al 3 a la treta? Això… això ho fan els bons. Perquè eixa pilota, si la intentes passar, mal, i si la deixes passar, pitjor… I això és el que he fet jo tota la vida: posar-la al 3. Perquè altra cosa no, però jo en esta vida l´he posat on he volgut” (la pilota, és clar).

dimecres, 7 d’agost del 2013

Trofeu Festes Patronals 2013


Un any més, el Club de Pilota Valenciana Arrea-li Bona de Benicarló, juntament amb els patrocinadors i col·laboradors, hem organitzat el Vé Trofeu de Festes Patronals de Pilota Valenciana "Fundació Caixa Benicarló".

Els enfrontaments del diumenge 18 d'agost seran: 

GRUP A, QUARTS DE FINAL:
Benicarló 1 & Almassora 
Alginet & Almenara 

GRUPS B, QUARTS DE FINAL:
Moncofar & Meliana 1  
Benicarló 2 & Meliana 2

Les semifinals del dissabte 24 d'agost les jugaran els equips guanyadors de cada enfrontament. I, obviament, els guanyadors de cada semifinal, disputaran la gran final.

Us esperem!!

dimecres, 19 de juny del 2013

INVICTUS



SOSPEDRA I FRANJO GUANYEN LA V EDICIÓ DE LA LLIGA DE LA FAIXA 

Veigues, què contents que estan!
 

PEÑA I ESTELLER CAUEN EN ALMUSSAFES EN SEMIFINALS DE 2ª DIVISIÓ


Invictus… Invictes… No tenim massa clar com s´escriu en valencià. Però el cas és que Carlitos Sospedra i Franjo Tejedor s´alçaren diumenge passat amb el guardó pilotari més prestigiós de Benicarló, la Lliga de la Faixa de frontó a mà per parelles, sense haver perdut ni una sola partida. Per la seua trajectòria i traça, el jove Sospedra, junt amb els altres dos finalistes – Àngel i Sofian – són la punta de llança d´una nova fornada de joves pilotaris que poden pegar l´esclafit en qualsevol moment per seguir el camí marcat per Esteller i Peña, entre d´altres. Un camí que els ha dut a plantar-se per primera vegada en la història d´Arrea-li Bona en semifinals de la 2ª divisió. Diumenge de matí caigueren eliminats davant  l´Almussafes després d´una brillant trajectòria en la categoria.
  


La parròquia cadufera acudí amb comptagotes al frontó del Coromines per fer acte de presència en una de les finals més apretades i ajustades de la història de la Faixa. La batalla fou llarga i dura, com la de l´elefant, la vida volem dir.  I un igualadíssim marcador de 41 – 38 reflecteix a les clares com anaren les coses. Els rojos, Sospedra i Franjo, començaren com dos tirs obrint forat al marcador per 8 – 1. Però els blaus, Sofian i Àngel, lluitaren cada punt, refent-se a poc a poc, aguantant el piloteig amb Sospedra l´un i sent letal a la punta amb pilotes potents i ben dirigides arran de xapa l´altre, fins igualar el marcador a 27 després d´una remuntada treballadíssima i emocionant. Fins i tot aconseguiren de posar-se un parell de punts per davant. Àngel era una apissonadora mortal a la treta i Sofian restava amb confiança més enllà de la línia del 4. En canvi, ni Franjo, fos per la calor, ni Sospedra, aconseguien de fer rodar la pilota per arrimar-la a la paret a l´esquerra de Sofian.  
 




Però vet aquí que quan la partida se´ls posava de cara als blaus, aparegué la figura de Sospedra, l´home impassible, impenetrable, l´adolescent de sal, un bloc de gel que no sabries si està a punt d´un atac de nervis o d´adormir-se al mig del frontó, l´Iceman d´Arrea-li Bona, que d´un parell de carxots igualà de nou el marcador. A més, la sort se´ls posà del costat: una doble paret miraculosa de Franjo que segons Garrido entrarà al llibre negre de les pífies amb fortuna i una florera del jardinet del Coromines esdevinguda forat negre espai- temporal que s´engolia per sempre una pilota rapidíssima que Àngel rodava fantàsticament, capgiraren la situació. Tant a prop dels punts definitius, el canvi de pilota per una de molt més pesada i lenta fou mortal de necessitat per als blaus que no s´hi acostumaren i ja no alçaren el cap. Finalment, després d´una semifinal ajustadíssima contra Cheto i Xato, i d´una final duríssima contra Àngel i Sofian, els rojos aconseguien la faixa a la segona pilota de partida sense haver conegut la derrota en cap de les 7 partides disputades.



De matí s´havia jugat a Almussafes la tornada de les semifinals del trofeu Diputació de València en 2ª divisió. Tot i la motivació dels nostres, la missió era gairebé impossible ja que havien de guanyar per més de 10 punts de diferència en un frontó rapidíssim com el d´Almussafes i davant dos autèntics cracks com Dani, l´exterminador d´Alginet, i Cristian. A més, Martell Esteller reconegué haver jugat “la pitjor partida de la meua vida. No n´he tornat ni una, d´esquerra”, de manera que fou impossible remuntar la semifinal i palmaren per 41 – 20.



A més a més, altres esdeveniments esportius acabaren d´amanir un cap de setmana farcit de pilota i d´altres esports agermanats com el triatló: dissabte de matí, jornada de portes obertes al frontó del Coromines, de vesprada la gala de l´esport on de manera protocolària i sense fer massa soroll es presentaren alguns representants del club per gaudir d´una agradable i esportiva vetllada. I diumenge de matí, mentres Esteller i Peña es trencaven la cara a Almussafes, Tito, Jordi i Manyà feien de milhòmens i completaven els 27 kilòmetres de la marxa a peu a Cinctorres entre rampes a les cames i crits de dolor.
 

Resultats:

Final Lliga de la Faixa:
Sospedra i Franjo - Àngel i Sofian: 41 – 38

Semifinals Trofeu Diputació de València (2ª divisió):
Almussafes - Benicarló: 41 - 20