L´ESCLAFIT 2.0.

ARREA-LI BONA PERD, PERÒ NOMÉS UN POQUET

Dos adolescents, Sospedra i Èric, i un número, el 18. La Lliga de la Faixa és l´escenari on han pegat l´esclafit dous nous pilotaris cridats a fer el pas cap a la competició autonòmica només que estiren un pam. Perquè l´estiró tècnic i de joc, ja l´han fet. Si la setmana passada era Sospedra qui embadalia la parròquia cadufera des del rest, aquest cap de setmana ho ha estat Èric, qui junt amb Garrido, va deixar a 18 tot un campió local, Tito i el seu company Juan lo Pintor. El mateix tanteig que Sospedra li infligí en un fantàstic duel de rests a un altre jove gallet de la categoria, Àngel. Els més escèptics d´entre la parròquia habitual encara no tenen clar si estem davant l´esclafit d´una nova fornada de pilotaris o la davallada  de tot un mite local en hores baixes. 

El cap de setmana començava tanmateix amb una derrota agredolça en modalitat de galotxa davant un poble que simbolitza a la perfecció - encara que només siga pel nom - allò que un dia va ser la bombolla immobiliària valenciana: Manisses. Com molt bé declarava en el WhatsApp el president del club, Albert Rodríguez Agut, àlies Tito, "Hem perdut, però  només un poquet", referint-se a la categoria dels rivals. I és que fer-li 55 al Manisses ja és tot un mèrit. I més si tenim en compte que la partida pertanyia als quarts de final del Trofeu de Galotxa El Corte Inglés. Els nostres esperaven que els manissers acudiren a Vila-real (on juga el Benicarló com a local) excessivament confiats; però no va ser així de manera que a la fi, 55 - 70 per als valencians. 

Amb eixa gorreta sembla que vulguen aparcar cotxes dins el trinquet.

Tipical spanish: un treballant i la resta mirant.

Pel que fa a la Lliga de la Faixa, Èric i Garrido disputaren dos partides durant el cap de setmana. En la primera s´imposaren a Tito i Juan per 31 - 18. Segons alguns dels assistents, va ser un dia d´eixos que als uns  els eixia tot i als altres no res. Pel resultat ja imagineu quin paper jugaren cada parella. La cosa és que Garrido li tragué el rovell a una treta que als seus vora 80 anys continua fent estralls als rests rivals; i Èric fou capaç de plantar-li cara (i de quina manera!) a tot un campió local com Tito, que en una setmana ha perdut el que no havia perdut en un any. De la seua banda, sembla que Juan continua en la seua línia, és a dir, el millor que ha fet en dos anys ha sigut traure-li llustre i pintar el frontó del Coromines, cosa que mai no li agraïrem prou. Tanmateix, Èric i Garrido no pogueren repetir victòria al dia següent davant Cheto i Xato, que els deixaren a 22, de manera que aquest parell de dos també continua amb opcions de classificar-se per a semifinals.

D´esquerra a dreta Sofian, Àngel, Franjo i Carlos (l´esclafit 2.0.)

Els que ja estan classificats com a primers són Sospedra i Franjo, que ho han guanyat tot sense perdre ni un punt. En aquesta ocasió, foren Àngel i Sofian els qui no pogueren fer res davant la intel·ligència d´un Sospedra que li jugà sempre a Àngel entre la línia del 2 i el 3, a l´esquerra i obligant-lo de palma, sense dubte el cop més insegur d´aquest. Franjo, a qui enguany li ha tocat la loteria, i Sofian, espavilat i ràpid a la punta, acompanyaren bé els seus rests, que foren els qui  de veritat es jugaren la partida amb victòria final per Sospedra i Franjo per 31 - 18. Ni tan sols quan Sofian i Àngel intercanviaren posicions aconseguiren d´apropar-se en el marcador. 

En definitiva, Carlos i Franjo classificats, i per darrere, igualtat màxima amb cinc parelles amb opcions de classificar-se per a semifinals. La propera jornada, doncs, es presenta d´allò més emocionant i de segur que saltaran espurnes al frontó del Coromines.

Resultats del Trofeu El Corte Inglés de galotxa:

Benicarló - Manisses: 55 - 70.

Resultats Lliga de la Faixa:

Èric i Garrido vs Tito i Juan: 31 - 18

Sospedra i Franjo vs Àngel i Sofian: 31 - 18

Cheto i Xato vs Garrido i Èric: 31 - 22 

TITO PERD LA IMBATIBILITAT UN ANY DESPRÉS A MANS DE CARLOS SOSPEDRA

MANRONADES I CARXOTS A PUNTA PALA EN LA LLIGA DE LA FAIXA

Càmera subjectiva del tractor del Xato llaurant el tros de matí mañana.
La definició no ens permet observar amb detall si els solcs són d´encisams o coliflors.

 Encara que aquestes dos fotografies puguen desconcertar a primera vista la parròquia cadufera aficionada a la pilota valenciana, us ben asseguro que totes dos simbolitzen a la perfecció l´estat d´ànim dels pilotaris d´Arrea-li Bona durant aquest mes de maig: d´una banda, encomantat-se a sant Gregori per a què tire del carro en un mes ple de partides i batalles (en concret d´eixe carro de la fotografia de baix amb els quals els joves pilotaris i part de la directiva feren la romeria el passat 9 de maig) i mirant el cel per si plou mentres llaurem el tros de bon matí, o com diria aquell, "de matí mañana". 

El carro del Pardo, tot un cadafal amb rodes.
No té el glamour del Ferrari d´Alonso, però té el seu què.

El cap de setmana pilotari, tanmateix, va començar amb tot d´infants jugant a raspall en les Jornades Escolars de Pilota Valenciana que va organitzar Arrea-li Bona. Això sí, amb un ull posat al cel i l´altre a la piloteta i els tolls d´aigua que ameraven la pista del Marynton. Èxit d´assistència i d´organització en un altre intent del club per traure la pilota al carrer i acostar-la als més menuts, de manera que la pedrera cadufera continua cultivant les llavors d´aquells que un dia pegaran un esclafit i floriran en magnífics pilotaris. En aquest sentit, el present i el futur del club no pot ser més encoratjador: d´una banda tenim el Martell, The Wall i lo Flaret, puntes de llança de la pilota al poble, classificats ara mateix per a les fases finals de totes les modalitats en què han participat; d´altra, tenim joves promeses com Àngel, Sospedra o Èric que estan florint i passant-se per la pedra més d´un dels eterns gallets a la Lliga de la Faixa i que són els successors naturals dels anteriors. I per darrere, tot un estol d´infants i joves que creixen ja amb el referent d´un club i d´uns jugadors que passegen el nom de Benicarló per eixos trinquets i frontons de Déu.

El futur de la pilota cadufera.

Acabades les jornades escolars, el Coromines acollí tot un reguitzell de profies i partides de la Lliga de la Faixa. Els pilotaris immersos en competició autonòmica aprofitaren l´impass abans de les fases finals que tindran lloc en les properes setmanes per profiar entre ells i fer pujar l´autoestima. Així, Esteller i José Senar disputaren una gran batalla que acabà a favor del primer per 41 – 37; i Peña abusà de la seua potent dreta per deixar Àngel 41 – 4, aprofundint en el moment de crisi de joc que travessa lo nét de Tarsan. 

El futur de la pilota cadufera, passat per aigua.

En competició oficial, es disputaren dos partides de la Faixa: Sospedra i Franjo s´imposaren a Tito i Juan per 31 – 22 en un magnífic duel de rests en què el jove Sospedra aconseguí trencar la imbatibilitat de l´actual campió de la Faixa, Tito, que no perdia al Coromines des de feia més d´un any. A més, les contínues errades a la treta de Juan dissimularen el mal de joc de Franjo – que “va traure com un amic” en paraules d´aquell qui li restava, Tito – i posaren la victòria en safata als seus rivals, que continuen líders sense perdre encara cap punt. Després, Manyà i Agut s´imposaren per 31 – 25 a Èric i Garrido, una parella separada per gairebé 65 anys de diferència i unida per la pilota. Èric és el jugador més jove en actiu, i Garrido,  el més veterà. Èric està demostrant tindre un potencial fora de sèrie i una elegància innata per jugar a pilota, capaç d´aguantar quasi tot sol, només amb l´ajuda de la treta letal del veterà de Bétera, a dos guerrejadors com Manyà i Agut pràcticament fins al final de la partida. A poc que cresca dos pams, Èric, com Sospedra, estan cridats a liderar els futurs projectes pilotaris cadufers arreu del País Valencià. 

Resultats Lliga de la Faixa:

Sospedra i Franjo vs Tito i Juan: 31 – 22

Manyà i Agut vs Èric i Garrido: 31 – 25

Profies:

Esteller vs Senar: 41 – 37

Peña vs Àngel: 41 - 4

SANT GREGORI, TIRA DEL CARRO

 

ARREA-LI BONA ACCEDEIX A LA FASE FINAL EN GALOTXA I FRONTÓ A MÀ

Si la Virgen del Rocío ha d´acabar amb l´atur, sant Gregori ens ha classificat per a diferents semifinals i quarts de final autonòmics de galotxa i frontó a mà. A Benicarló, a Vila-real, a Vinalesa i d´altres boniques poblacions del País Valencià… (nota: a partir d´aquest punt aquest document no seria admés per cap organisme de la Generalitat Valenciana per incloure el terme “País Valencià”, cosa que es veu que els posa els pèls de punta, els encén en flama i els gira el cervell del revés, si és que en tenen) els nostres s´han deixat la pell per tal d´accedir a tota classe de semifinals que ja estan a la vora. La punta de la llança cadufera han estat Peña i Cristian, que amb la seua victòria a Vinalesa ja estan matemàticament classificats per a les semifinals de la 2ª divisió B. Igual que en galotxa, que ens enfrontarem al Manisses el 25 de maig.

 

Amb el 30 – 41 que Martell Esteller i Peña, The Wall, aconseguiren dissabte de matí a Vinalesa, Benicarló s´assegura un lloc a les semifinals de frontó a mà de la 2ª divisió B, una fita que  Arrea-li Bona  mai no havia aconseguit fins ara. El bon joc dels nostres i el reguitzell de victòries – Cristian i Peña  només han estat superats per l´Almenara – ja fan somiar la parròquia cadufera amb una altra final, que situaria els joves pilotaris benicarlandos davant  la porta d´entrada de les categories professionals.

En categoria juvenil frontó a mà i en la modalitat de galotxa en 3ª, els benicarlandos tingueren una dissort ben diferent. Pel que fa a la primera, els cosins José i Àngel Senar rebien a casa el Borbotó A. Tot i començar la partida com un coet, els nostres se´n vingueren avall a poc a poc fins a desunflar-se comn una bufa en el tram final de la partida. El 26 – 41 parla ben a les clares d´una parella, la benicarlanda, que no funcionà mai, amb l´afegit de les nombroses errades a la treta del Flaret; i d´una altra, la valenciana, que amb l´esquerreta de Pablo i la dreta de Julio, que sembla que tinga pales en lloc de mans, de segur farà molta faena a les semifinals. En galotxa, els nostres tampoc no s´aclariren gaire a Vila-real, on jugaven de locals contra Xilxes, i deixaren que els visitants se n´anaren al marcador fins que ja va ser impossible retallar les diferències quan Peña i Cristian començaren a funcionar. Tot i les derrotes, els nostres estan classificats per als quarts de final i jugaran contra Manisses, un poble rajolaire.

Pel que fa a la Lliga de la Faixa, còmoda victòria de Carlos Sospedra i Franjo davant Ivan Cheto i Xatet per 31 – 14.  La primera parella, molt compensada, sapigué aguantar l´embranzida inicial de Cheto i tragué petroli de les errades a la treta del Xato. Carlos, recuperat d´una tendinitis, ho tornava tot i Franjo, que de punter és on millor rendiment ofereix, aconseguien una victòria més fàcil del que s´esperaven i continuen líders. Tot seguit, s´enfrontaven dos de les parelles amb opcions d´arribar a la final, Àngel i Soufian vs Juan i Tito, una parella refeta aquesta darrera després de les lessions de Xarli i Khalid. La partida fou igualadíssima amb constants empats al marcador, sense que cap de les dos parelles aconseguís mantenir la treta més de dos punts seguits. Això fins al 28 – 28, en què la veterania de Tito  - no debades és l´actual campió de la Faixa – i un parell de genialitats de Juan lo Pintor, decidiren la partida al seu favor.  

Resultats de competicions autonòmiques:

Frontó a mà, 2ª categoria B, Vinalesa A – Benicarló: 30 – 41

Frontó a mà, categoria juvenil, Benicarló – Borbotó A: 26 – 41

Trofeu El Corte Inglés de galotxa, 3ª divisió A: Benicarló – Xilxes C: 55 – 70

Lliga de la Faixa (local):

Carlos Sospedra i Franjo vs Cheto i Xatet: 31 – 14

Tito i Juan vs Àngel i Soufian: 31 - 28