ÈRIC EL JOVE CONQUEREIX EL FRONTÓ DEL COROMINES

En una gèlida tarde d´hivern, concretament la de sant Esteve, Èric el Jove es va proclamar Campió Individual de Frontó a Mà de Benicarló. En una batalla sense treva  contra un veterà de la Vella Guàrdia, Franjo,  tot es decidí en els dos últims quinzes de la partida. Èric inaugura així el seu palmarés i certifica la seua dreta com una de les més contundents de les terres del nord del País Valencià.

Cara d´atabalats després de la batalla, sobretot el blau.

Tot i anar sempre per darrere en la partida, Èric el Jove féu igual que en la semifinal amb Carlos Sospedra: remuntar en el tram final i endur-se la victòria. Tot i que contra Franjo quasi quasi se li acaba el marge. Després d´igualar a 39 després d´una hora de batalla, Èric aprofità que a Franjo se li va acabar la metxa i es posà per davant per primera vegada en tota la tarde; així s´embutxacava la final de la Lliga Individual de Frontó a Mà d´Arrea-li Bona.

La parròquia cadufera va xalar amb tanta emoció.

Però Èric el Jove no perdé mai la cara a la partida, i es posà per davant just en l´últim moment, quan no li quedava cap cartutx, cap bala, quan jo no podia cometre ni una errada més. I s´endugué el gat a l´aigua. Allò que està clar és que quan Èric deixe de fer eixes errades no forçades que tanta vida donen als seus rivals, pocs hi haurà a n´aquest poble que siguen capaços de plantar-li cara.

 

                                                                  José Garrido sempre al mig, com el dijous.

El sombreret. L´anàlisi tècnica de José Garrido

José Garrido, un jove octogenari apassionat de la vida i de la pilota, tot i no parar en tota la partida i esbroncar alguns joves parroquians, no deixà de renegar de la treta de Franjo i fer-li de coach quan alguna pilota s´escapava cap al fons del frontó. “Busca la muralla… estira la partida…no tingues pressa…va, redei, això no es pot fallar… ara podeu cridar, ara…Qui vol de blaus? Qui vol de blaus?”

José Garrido, l´ànima del Coromines, resumí així la partida: “Sí, la partida se la mereixia Èric, és més jove, té més pilota… però si entra eixa última que ha anat a la xapa, se li gela la sang”.

ELS VÍKINGS D´ARREA-LI BONA JA TENEN FINALÍSSIMA

Èric el Jove, el pilotari del llàtig a la mà, el de la gorreta verda, i Franjo Tejedor, l´últim representant d´una nissaga de pilotaris veterans de la Vella Guàrdia, jugaran divendres vinent, el dia de sant Esteve, a les 16.30h, la final de la Lliga Individual. Les semifinals es disputaren diumenge passat després que aquest pilotaris de les terres del nord honraren els seus déus (sant Antoni, bàsicament) jugant la tradicional partida de la Fira Agrícola. Una altra tribu agermanada del poble, encara més ancestral si cap, la dels llauradors locals, prepararen les coquetes i assolaren els carrers de cotxes per tal de fer una partideta de raspall. 

Molt boqueta, molta boqueta, però...
Arrea-li Bona, amb l´estat policial.

Aquests "pilotariflautes" d´Arrea-li Bona no protestaren gens quan la Policia Municipal féu neteja al carrer i la grua s´endugué sense contemplacions el cotxe d´un veí que es veu que no havia vist les senyals. 

Com es llig al cartell,a la pilota valenciana ha esdevingut motiu de repressió policial, justet el dia abans que entrés en vigor l´anomenada Llei de Seguretat Ciutadana, la Llei Mordassa del senyor Ministre de l´Interior, Jorge Fernández. Total, que fet i debatut, a n´aquests d´Arrea-li Bona se´ls veu el "plumero" i un dia som de Podemos i l´altre, quan els convé (és clar) amiguets de les Forces de l´Ordre. Ells, davant l´embranzida policial, no van moure ni un dit, mentre festejaven els seus patrocinadors amb un esmorzarot al Milord per celebrar les últimes conquestes al Trofeu de Galotxa Edicom. 

Tot i que la nostra càmera no ho va recollir, va haver-hi treta d´honor a càrrec d´una dameta davant de 10 periodistes que es van posar davant mateix. Periodísme de guerra, al costat de la notícia i jugant-se la vida. En poques paraules, fotografia de pilotaris i autoritats, fins i tot un capellà amb alçacoll i tot. Inici de la partida, dos pilotades i autoritats a còrrer.

D´açò s´alimenta exclusivament un pilotari d´Arrea-li Bona
 el dia de sant Antoni. D´açò i de coquetes, clar.

Pel que fa a la partida, els equips van ser: de roig, Esteller, Sofian i Adrian; de blau, Peña, Èric el Jove i Tito. Victòria per a rojos 40-30. Primer es van avançar amb tres jocs els rojos; van empatar a 25 els blaus, però així les coses Martell Esteller es va posar en plan  "les agafo totes",  Sofian es va despertar i es va posar de punter i per treure el bot i braç que va fer pols els blaus. Bona presència de públic que anava passant i parant-se i continuava marxa. La presència de la pilota al carrer molt satisfactòria i sensacions diferents al fet de jugar al frontó. 

Pròxima col·laboració amb Sant Antoni serà el 3 de gener al carrer de Sant Antoni a les 15:30h. Per cert, les coques beneïdes estan pendents de portar-les.

Franjo i el bo d´Àlex, l´únic pilotari que ha arribat a un semifinal
 sense traje oficial del club.

La primera semifinal la disputaren Àlex, que l´any del seu debut a l´individual ha arribat fins a la semifinal, i Franjo, que es va colar primer de grup més que per la seua qualitat, per haver jugat totes les partides. I és que en aquesta edició les partides no jugades (que n´han sigut més de les que haguérem desitjat) han sigut clau a l´hora de repartir els punts. Així, Franjo es posà primer en un grup igualadíssim només per diferència de punts. Àlex aguantà molt bé fins a mitan partida, en què Franjo féu forat al marcador, tranquil de vore que el debutant només guanyava els quinzes en jugades a dos parets. La resta eren tots per a ell. Marcador final, 31 - 19 per al de la Vella Guàrdia.

Semifinal d´infart entre dos amics.

Una altra història va ser la segona semifinal. Carlos Sospedra i Èric el Jove van jugar una partida a cara de gos que féu les delicies de la parròquia cadufera. En una partida que s´enduria el que menys fallara, l´últim tram de la partida fou d´alta tensió. Quan Carlos Sospedra duia un avantatge de 6 punts (26 - 20), Èric tragué el llàtig que du a la mà dreta i empatà la partida a 27. A partir d´ahí, tot era qüestió de sort i de templar els nervis. I Èric s´emportà la partida a la segona pilota que tingué. A les postres, 31 - 29 i Èric a la final.

ARREA-LI BONA GUANYA LA FINAL AUTONÒMICA DE GALOTXA EN 3ª DIVISIÓ A

La parròquia cadufera, feliç i contenta amb el trofeu.

Us imagineu que els nadadors de Benicarló guanyaren la final autonòmica de natació sense tindre piscina? O que els atletes cadufers guanyaren les seues competicions sense pistes d´atletisme? O els del bàsquet, sense cistelles? O els del futbol, sense porteries? Doncs això és el que fan els pilotaris d´Arrea-li Bona: guanyar finals autonòmiques sense haver tingut un trinquet en la seua vida.

 "Estos són els nostres jugadors"... crit de guerra de la parròquia cadufera. 

Els de Castelló,de blau, tingueren la mala sort de trobar-se

un Martell fora mida. 

La final resultà ser la partida més plàcida de José Senar lo Flaret, Ivan Peña The Wall i Cristian Martell Esteller. Després d´una competició en què guanyaren la majoria de partides de miracle, resulta que va i se´n surten a la final, per a desgràcia dels de Castelló, uns grans pilotaris i bons amics que patiren les martellades de Cristian, les volees de Senaret i els rests de Peña el dia que menys s´ho esperaven. 

Peña fou més The Wall que mai i ho tornà tot al rest.

Martell Esteller fou letal de punter, pegadet a la corda.

Tot i la qualitat dels de Castelló, Jaume, Lluís i Manuel, els nostres feren la partida de la seua vida en la inhòspita Ciutat de la Pilota de Montcada (un altre “pelotaso” de formigó i ferralla, per cert). Unes instal·lacions a mig fer, acolliren dissabte de matí les finals de 3ª divisió, en què un equip benicarlando feia acte de presència en una final de galotxa per primera vegada en la història d´aquest esport.

 La Ciutat de la Pilota de Montcada s´ha quedat en

Poblatxo de Formigó i Ferralla. Un altre cas de la manera de fer

de tota una generació de governants. 

En unes instal·lacions pressupostades en més de 4 milions i mig d´€,

i sense comptar l´IVA, la corda l´aguanten amb una caixa de cartró i una cadira!!!!

A la seguretat del Flaret i de Peña mostrada durant tot el campionat, en la final s´afegí la qualitat d´un Martell Esteller, que de punter i pegadet a la corda, empomava totes les boles que es quedaven curtes per tirar-les a la llotja o pel forat de la porta dels lavabos. Els de Castelló aplaudien i el públic, majoritàramient la parròquia torrentina que esperaven per recollir el trofeu guanyat pels seus en 3ªB, embadalia amb els cops dels cadufers, l´equip més jove de la categoria, que l´any vinent estaran en 2ª divisió.

Per estrany que parega, la parròquia cadufera comença a tenir una curiosa

semblança amb el Gol Roig del futbol benicarlando.

I aquests són els de Torrent, festejant els seus pilotaris després

de guanyar la final de 3ªB davant l´Onda. 

A les postres, 70 – 35 per als nostres, i festival i eufòria desbocada de la parròquia cadufera que s´hi desplaçà fins a l´Horta per a viure de primera mà una altra pàgina brillant de la història d´aquests joves que vés tu a saber on arribarien si tinguéssem les instal·lacions que sovintegen en d´altres comarques valencianes, trinquets, frontons… i coses així.

 Enhorabona, campions!!!!

BENICARLÓ ES COLA PER SORPRESA EN LA FINAL DE L´EDICOM

Una altra fita històrica, una altra final, per als pilotaris d´Arrea-li Bona, que aquesta vegada      s´han colat contra tot pronòstic, en la final del 28é Campionat Edicom de Galotxa, 3ª Categoria A. Senar, Peña i Esteller s´enfrontaran el proper dissabte 6 contra el Castelló en la Ciutat de la Pilota, a Montcada.

Ivan Peña i Martell Esteller, tots contents. 

Els cadufers es desferen en unes semifinals emocionantíssimes del Torrent B en el desempat de la tornada jugada a Vila-real.  Els benicarlandos, que havien guanyat a l´Horta per 65 – 70, perderen per idèntic resultat a casa (o siga, al trinquet Salvador Sagols de Vila-real) i només aconseguiren el passi a la final en un vibrant desempat.

Martell Esteller, José lo Flaret i Ivan Peña The Wall tenen el mèrit de destacar a nivell autonòmic (o nacional, segons es mire) en una modalitat esportiva de la qual Benicarló no disposa de cap infraestructura (a vore si s´acaba la crisi i ens construeixen el trinquet promés). Així les coses, els nostres s´han de bregar a Vila-real com si jugaren a casa amb el suport de l´escassa parròquia que té la santa paciència de desplaçar-s´hi.

A la dreta, José Senar, el tercer en discòrdia.

Total, que fet i debatut, aquests joves continuen jugant finals tot i la manca d´instal·lacions. En definitiva, una altra final a la vista dissabte 6 de desembre. El rival serà el Castelló, que es va desfer sense massa contemplacions del Massalfassar.

ALTA TENSIÓ AL COROMINES

PEÑA CAU DAVANT QUERALT, DE LES VALLS, EN UNA PARTIDA CARDÍACA

“Si vols guanyar-me, hauràs de jugar en primera”. Van ser les paraules desafiadores de Fran Queralt a Peña l´última vegada que es trobaren al frontó. I ahí el tenim, en 1ª divisió autonòmica (o nacional, segons es mire), junt a “Martell” Esteller i Senar, lo Flare. Així que duel de galls (no de gays, eixos juguen en altres lligues) al Coromines que resolgué, com sempre, a favor del de Les Valls. 

Ivan Peña, The Wall, començà com un tir.

El debut de Peña a la primera divisió va començar de cara. Fran no podia tornar les tretes marca de la casa, ràpides i baixes. I el cadufer es posà amb un avantatge de 17 – 2. El del camp de Morvedre es desesperava i maleïa el cel i tots els sants amb un vocabulari a crits que feia remoure les ànimes pietoses de la parròquia cadufera als seus seients ( i és que aquesta vegada hi havia cadires al frontó, en un fantàstic treball de coordinació per part de l´organització). Però a mesura que es desgastaven les costures de la pilota i el físic de Peña, potser un poc pujat de pes, Fran començà a pilotejar, a buscar-li l´esquerra de Peña, i a tornar-ho tot. Així que a poc a poc, i davant d´un Peña que s´anava desunflant per moments, Fran igualà la cosa a 33. I a 39. 

La parròquia cadufera, dividida entre els que ja veien “el bou a la dacsa” i els que pensaven que “fins el rabo tot és bou”, veié com els dos últims punts i la partida caiguera del costat del visitant (39 – 41).

El sombreret. L´anàlisi tècnica de José Garrido

José Garrido, un jove octogenari que a la salutació de “com estàs” respon a uns valors inmillorables de l´última presa de tensió, opinava que la partida hagués pogut caure de qualsevol dels dos costats. Però que aquesta vegada, com sempre, caigué del costat del Fran Queralt este, que això és una paret i que difícil que és de guanyar, redei…  Ara, té un boqueta, un pic d´or, vaja… 

La parròquia cadufera naix, creix i es reprodueix.

SOSPEDRA I CHETO GUANYEN LA LLIGA DE LA FAIXA

SENSE DUBTE, L´EDICIÓ DE LA FAIXA AMB MÉS NIVELL DE LA HISTÒRIA

Dos campions de la Faixa, Tito i Sospedra, l´actual campió individual, Sofian, i un dels pilotaris més complets de Benicarló, Ivan Cheto, conformaren el cartell de l´última final de la lliga de la Faixa, que es disputà el passat diumenge al frontó del Coromines. L´última partida oficial en l´atrotinat frontó local abans de la seua esperadíssima reforma, fou la final de la Lliga de la Faixa amb més nivell de tota la història d´aquesta competició. Eliminada la parella revelació del campionat en semis, Èric el Jove i José Garrido,  Carlos Sospedra i Ivan Cheto s´endugueren el guardó amb una superioritat que no havien demostrat durant la lligueta.

L´estilàs de Sofian, l´actual campió individual de Benicarló.

La primera semifinal entre Sospedra i Cheto vs Manyà i Lacen quedà deslluïda per l´absència d´un Lacen que deixà tothom amb un pam de nas. D´aquesta descoratjadora manera començava la primera semifinal de l´edició de la Faixa més igualada i amb més joc de la història d´aquesta competició. Tota una llàstima. Tito féu de company improvisat de Manyà, i fins i tot arribaren a fer 21 punts contra Sospedra i Cheto, els quals només es distanciaren en el marcador al final de la partida.

Entrepà de Sospedra. Pantaló blanc i calçotets negres.

La segona semifinal enfrontava Tito i Sofian contra Èric el Jove, una mena de víking cadufer amb una dreta brutal, i José Garrido, un jove octogenari que als seus 79 anys no ha perdut la il·lusió de jugar a pilota. Aquests dos s´havien mostrat com la parella revelació del campionat i només havien perdut una partida en la fase de lligueta. Malauradament, feren la pitjor partida de tota la Faixa, perderen de manera aclaparadora (31 – 14) i se n´anaren cap a casa més calents que un dau. 

Sofian, que se les sap totes, refrescant-se i aturant la partida.

La final va ser bonica de veritat. Amb algunes errades al principi motivades segurament pels nervis, però amb punts intensos i bon joc des de l´inici de la partida. Però Cheto i Carlos Sospedra, aquest darrer aconsegueix així la seua segona Faixa consecutiva, sempre anaren uns punts per davant i gairebé mai deixaren opció als seus rivals d´igualar la partida. Sofian i Tito jugaren molt bé, però no pogueren amb la parella més compenetrada, i a priori una de les favorites, per endur-se la Faixa 2014.  A les postres, 41 – 33 per Carlos Sospedra i Ivan Cheto, nous campions de frontó a mà de Benicarló.

 

La parella guanyadora disputant els últims punts de la final.

L´anàlisi tècnica de José Garrido. 

“Ja tenen el bou a la dacsa”, “Ja tenen el bou a la dacsa”… d´aquesta manera, i a crit pelat, augurava José Garrido la victòria de Sospedra i Cheto en la final de l´última edició de la Faixa. José Garrido, semifinalista als seus 79 anys, comentava la jugada: “Açò està molt clar… i qui no ho veu és que no vol voreu… Estos dos han guanyat per dos raons: primera perquè són la parella més compenetrada de totes, tant per la dreta com per l´esquerra; i segona, perquè eixe Cheto ahí darrere li pega de totes les maneres possibles, té igual per on li vinga”. I nosaltres, davant les seues paraules, tan sols podem dir: “Amén”.

 Resultat

Semifinals:

Sospedra i Cheto vs Manyà i (Lacen): 31 – 21

Tito i Sofian vs Èric i Garrido: 31 – 14

Final:

Sospedra i Cheto vs Tito i Sofian: 41 - 33

ARREA-LI BONA MANTÉ LA CATEGORIA EN PRIMERA DIVISIÓ

EL BENICARLÓ B JUGARÀ LES SEMIFINALS DE 2ª

Partida per a cagar-se i no torcar-se de Cristian Martell Esteller i José Senar, lo Flaret, que amb una victòria per 41 – 40 davant del Vilamarxant, salven la categoria (1ª divisió) i ens asseguren espectacle per a l´any vinent i tornaran a trencar-se la cara contra els millors jugadors de frontó del País Valencià.

El repte era arribar a 35 punts, en una partida a 41; quelcom gens fàcil en 1ª divisió. L´objectiu, salvar la categoria. En una partida contra el Vilamarxant a cara de gos, fins i tot es podia donar el cas que els cadufers es classifiquessen per a semifinals si els del Camp de Túria no arribaven a 25. Però aviat es veié que això era gairebé impossible i els nostres posaren la mirada en el número 35 del marcador.

Tots dos equips aconseguiren el seu objectiu al ritme d´una lleu remor:
Que se besen... Que se besen...

La partida fou duríssima. Javi Morales, el punter dels blaus, rematava els punts en cada ocasió que tenia. I Rafa, al rest, imprimia una potència endimoniada a la pilota, obligant fins i tot Esteller a jugar algun rebot. Per moments, els valencians es posaren 7 punts per davant i la parròquia cadufera s´hagués recargolat a les seues cadires si n´hi hagués hagut. Però quan un cert nerviosisme començava a planar a sobre del Coromines, els de Vilamarxant arribaren a 25, que és el que necessitaven per classificar-se per a semifinals i baixaren el ritme. A més, Rafa, queixós d´un braç es passà al rest i la cosa ja ens anà de cara. Tant que entre la parròquia cadufera s´escoltà canturrejar “Que se besen… que se besen…”. A més, Javi Morales, que es veu que entrava a treballar a les 6 en una fabriqueta de begudes espumoses i ensucrades d´eixes que surten a la tele, tenia pressa per marxar, de manera que a les postres, 41 – 40, i un altre any a primera divisió.

 D´una altra banda, els de 2ª divisió, Jon i Peña, aconseguiren el passi per a semifinals guanyant a domicili al Quart de Poblet per 25 – 41. Segons Jon, punter, la partida fou prou cómoda i els de l´Horta els exigiren menys del que es podria esperar. Ara, els nostres esperen rival per a la partida d´anada que es disputarà el cap de setmana vinent.

Pel que fa la Lliga de la Faixa, sorprenent victòria d´Èric i Garrido davant Àngel i Àlex per 31 – 28. Èric, que ha tingut més nòvies que Julio Iglesias i Pocholo junts (3 partides, 2 parelles) s´està destapant com un rest duríssim capaç de plantar cara a rivals de la solvència d´Àngel o Sofian. Garrido, tragué sempre al 3 i demostrà que als seus vora 80 anys continua sent un jove octogenari ple d´il·lusió per la pilota. D´altra banda, Tito i Sofian palmaren davant Sospedra i Xeto, que tot i la seua irregularitat, feren un final de partida perfecte quel els valgué per endur-se la victòria per 31 – 27.

COMENÇA LA MILLOR FAIXA DE LA HISTÒRIA

LA VICTÒRIA DAVANT L´ALMUSSAFES B CONSOLIDA BENICARLÓ A 1ª DIVISIÓ

Benicarló s´està consolidant com un dels bastions de la pilota al nord del País Valencià. I d´això en donen fe tres fets: les victòries la setmana passada a 1ª i 2ª divisió davant l´Almussafes B i el Museros B; una escola de la qual no deixen de pujar nous valors com Àlex o Lacin; i el coet d´eixida de la millor “Faixa” de tota la història. I és que, sens dubte, aquesta edició, la sisena, aplega parelles d´alta volada. A hores d´ara, quan només s´ha jugat una partida, no hi ha un clar favorit, o ho són tots. I és que no hi ha cap parella que desafine en una orquestra d´un nivell com mai no s´havia vist al poble. 

Els rojos tingueren una partida més còmoda del que s´esperaven.

Cristian Martell Esteller i José Senar, lo Flaret, aconseguien la seua segona victòria en primera divisió davant l´etern rival, l´Almussafes B,  amb una comoditat inesperada (41 – 24). Dani, l´exterminador d´Alginet, tornava a casa (i és que el caràcter d´aquest brau pilotari fa que la parròquia cadufera el considere com un més dels d´ací). Acompanyat del seu inseparable Cristian, venien amb el cartell fe favorits, tant pel seu nivell com per la coneixença d´un frontó, el del Coromines, que han visitat ja mil vegades. Però els d´Almussafes estigueren “fallons” i els nostres jugaren una partida espectacular , sense errades, que els donà la victòria amb més facilitat de l´esperada. Ara, Cristian i José estan a una partida de mantindre la categoria i amb totes les opcions per classificar-se per a les semifinals de primera.

Dos estampes de l´estilàs de Dani, l´exterminador d´Alginet.

En segona divisió, Ivan Peña, The Wall, i Jon jugaren animalades a Museros on s´imposaren per 35 – 41, si no recordem malament. Sense la suplència d´Èric el Bessó, que en el seu retorn prefereix centrar-se en la Faixa, els cadufers aconseguiren una victòria que els situa d´allò més bé per classificar-se primers i tindre un quadre còmode en els quarts de final. Aquest diumenge, el Benicarló B s´enfrontarà a Les Valls de Fran Queralt, un vell conegut per aquestes latituds, en una partida en què estarà en joc eixa primera plaça.

Bon rotllet entre tots dos equips. 

Cristian fallà més del compte i s´agarrà un mosqueig del copó.

 D´altra banda, en la partida que inaugurava la sisena Lliga de la Faixa s´enfrontaven els vigents campions entre sí, amb les seues noves parelles, Carlos Sospedra i Cheto, en principi favorits davant Franjo i Èric el Jove.  Però de seguida aquest parell de dos prengué distància en el marcador i només un reguitzell d´errades permeté a Sospedra i Cheto, aquest últim encara amb molt poc rodatge, igualar la partida a 12. Fou un miratge perquè una altra embranzida dels rojos els permeté de tornar a posar distància pel mig i endur-se la partida per 31 – 24.

D´esquerra a dreta, Franjo, Èric, Carlos i Cheto.

Resultats:

1ª divisió:

Benicarló A - Almussafes B: 41 - 24

2ª divisió:

Museros B - Benicarló B: 35 - 41

Lliga de la Faixa:

Èric i Franjo - Carlos i Cheto: 31 - 24

CRÒNICA AMB RETARD D´UNA TRIPLE BATALLA AMB MUSEROS

LEMAY I ADRIÁN DE QUART DE POBLET, A BENICARLÓ

Triple enfrontament davant el Museros en les diferents categories amb un 2 - 1 en contra per als cadufers. I partida estelar en primera divisió, en què el cubà Lemay i Adrián de Quart de Poblet, mamporrejaren de valent l´atabalat frontó del Coromines i posaren l´ai al cor a la parròquia cadufera a cada carrosset de formigó que caïa. En segona divisió, Peña, Jon i Èric, líders del seu grup. 

El cubà Lemay i Adrián no acabaren d´enderrocar el frontó pels pèls.

El plat principal del cap de setmana va ser la visita d´Adrian de Quart de Poblet, finalista en la màxima categoria individual l´any passat, i el cubà Lemay, tots dos del milloret que avui dia es passeja per eixos frontons de Déu. La parròquia cadufera, esglaiada de les mamporrades que li fotien a l´atrotinat frontó del Coromines, va celebrar cada punt dels nostres, d´Esteller i del Flaret, com si fossen autèntiques victòries. A les postres, 20 - 41 per als de Quart. I tota una exhibició de pilota i un luxe per al club dur pilotaris de la talla d´aquests campions. 

Jon i Peña comencen a fer somiar la parròquia cadufera amb una altra final.

En la resta de categories, triple enfrontament entre el Benicarló i el Museros. L´única victòria per als nostres fou en la categoria més important, precisament i a casa, en 2ª divisió. Èric i Jon s´imposaren per 31 - 42 i amb dos victòries de dos, es consoliden líders de grup i comencen a fer somiar la parròquia cadufera amb una altra final. 

En 3ª divisió, paperot a domicili del Benicarló C i el Benicarló D, que palmaren estrepitosament. Carlos i Èric no s´avingueren amb un frontó menudet menudet, que els obligava a jugar al rebot, i on per cert està prohibit blasfemar. I palmaren per 41 - 11. Àngel i Franjo muntaren un numeret, tot i que no ho feren mal del tot, i perderen per 41 - 25. 

Resultats:

Benicarló A - Quart de Poblet: 20 - 41

Benicarló B - Museros: 41 - 32

Museros - Benicarló C: 41 - 25

Museros - Benicarló D: 41 - 11

ARREA-LI BONA CONTINUA FENT HISTÒRIA

ESTELLER I SENAR SIGNEN LA PRIMERA VICTÒRIA D´ARREA-LI BONA EN 1ª DIVISIÓ

Cap de setmana històric per a la pilota cadufera. Dos fites n´han estat cabdals en el marc del 28é Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles: la primera victòria en primera divisió davant l´Almussafes A i el debut a 2ª amb victòria a Xilxes del Benicarló B.  El cronista reconeix que es flipa un poc. Però vist el nivellàs que es gasta el personal en aquestes categories, no es pot negar que els joves pilotaris cadufers estan escrivint la història d´aquest esport al poble.

Partida descomunal de José Senar, lo Flaret, i Cristian Martell Esteller davant l´Almussafes A. Just quan la parròquia cadufera començava a dubtar de les possibilitats dels nostres en una primera divisió farcida de noms il·lustres i campions de tota mena, els nostres van fer un cop de puny a l´atrotinat frontó del Coromines i es reivindiquen en la categoria. Una 1ª divisió en què aconseguir una victòria és una autèntica proesa. I a més ho feren per un marcador contundent, 41 – 29, davant un dels rivals (i botxins) eterns, l´Almussafes.

Mireu-los, què pagats!

De la seua banda, victòria gairebé èpica del Benicarló B a Xilxes en el seu debut en 2ª divisió. Peña, Èric i Jon feren una partida intel·ligent i treballadíssima davant dos pilotaris forts, guerrejats i veterans com Andrés i Javi Marco. Els nostres supliren el desavantatge de jugar fora de casa amb un ventall de cops superior als seus rivals i triant pilotes lleugeres en un frontó rapidíssim com el de Xilxes. Fou també una partida que serví per fer provatures i intercanviar posicions entre els tres pilotaris cadufers. Èric, que tornava a jugar a pilota anys després i que se n´anà com a Tufarret, ha tornat com a Tufarro i es mostrà d´allò més segur al rest. Peña, fou duríssim quan jugà a la punta i segur quan ho féu al rest. I Jon fou letal i decissiu quan entrà en substitució de son germà. Com que són bessons els rivals gairebé ni s´adonaren del canvi. Però la cosa acabà amb victòria per als nostres, 38 – 41, després d´anar sempre a remolc en la partida amb diferències en contra de fins a 7 punts.

Jon fou letal a la punta i sentencià la partida.

Pel que fa al Trofeu El Corte Inglés de galotxa els nostres, Esteller i Àngel, s´imposaren per segona setmana consecutiva al Llíria, aquesta vegada a domicili per 40 – 70. D´aquesta manera el Benicarló es consolida al cap de dalt de la taula en el seu grup.

Resultats:

Autonòmic de frontó a mà, 1ª i 2ª divisió:

Benicarló A – Almussafes: 41 – 29

Xilxes – Benicarló B: 38 – 41

Trofeu de galotxa El Corte Inglés:

Llíria – Benicarló: 40 - 70

ARREA-LI BONA I ELS SEUS FANTASMES

Pelegrinatge pel desert dels equips de frontó d´Arrea-li Bona, que durant l´última jornada de competicions autonòmiques van rebre la del polp en les diferents categories. Els benicarlandos s´enfrontaren a l´Almussafes i al Quart de Poblet, que han esdevingut botxins habituals dels nostres. Encara com que l´equip de galotxa aconsegueix issolades victòries, ja que a frontó a mà, els cadufers continuem patint en la pròpia carn com se les gasten per eixos trinquets de Déu, uns trinquets, per cert, d´allò més apanyadets; i si no us ho creieu, visiteu el d´Almussafes.

Cristian i Senar, en un monogràfic sobre pilota que han elaborat alumnes
de l´IES Ramon Cid a Ràdio Benicarló.

Divendres a la tarde es jugava el plat fort del cap de setmana. En primera divisió, Martell Esteller i lo Flaret visitaven un frontó maleït per als cadufers, el d´Almussafes. Allí ens esperaven vells coneguts com Cristian i Dani, l´exterminador d´Alginet (lesionat aquest, però) i Toni, botxí del Flaret en l´útima final juvenil. Un 2 – 0 inicial per als nostres fou un miratge que durà això, el que dura una il·lusió, ja que Toni, que jugava al rest, amb 18 anys té una esquerra que és un autèntic canó, i que cada pilota que tocava era punt a favor. Encara com que Cristian, el d´Almussafes, estava fallonet i deixà fer 19 punts als cadufers que maquillaven el marcador.

De la seua banda, el Benicarló B, Sospedra i Èric, palmaren a casa en 3ª divisió contra uns altres que ens tenen presa la mida, el Quart de Poblet. Aquesta vegada 41 – 13 per als visitants en una partida que algun parroquià sornegueret qualificà de “partida impressionant…d´errors”. Sospedra, per la seua part, assegurà: “Voliem acabar prompte perquè semblava que anava a ploure”.

L´única alegria de la jornada la donà l´equip de galotxa, curiosament la modalitat en què no disposem d´instal·lacions, format per Senar i Peña. Els nostres que jugaven com a locals a Vila-real davant el Llíria jugaren una partida d´escàndol, “dura, però, dura, ja que estos de Llíria saben jugar molt”, explicava Ivan Peña. I se l´endugueren per un apretadíssim 70 – 65 que els col·loca líders del seu grup.

 Resultats:

Lliga Autonòmica Frontó a Mà

1ª divisió Almussafes – Benicarló A: 41 – 19

3ª divisió Benicarló B – Quart de Poblet : 13 – 41

Lliga Autonòmica de Galotxa 3ª divisió

Benicarló : Llíria: 70 – 65

ARREA-LI BONA JA ÉS DE PRIMERA DIVISIÓ

 

 

Quan el Gregorio Segarra del futur publique el llibre de l´esport cadufer del segle XXI haurà d´incloure la partida que dissabte passat disputaren Cristian Martell Esteller i José Senar, lo Flaret, contra el Museros. I és que aquesta ha estat la primera partida de la primera divisió de frontó a mà que mai s´ha disputat al poble. Açò són paraules majors. I és que Arrea-li Bona s´ha clavat en la pomada de les categories autonòmiques. Així que tot i la derrota dels nostres, la parròquia benicarlanda xalà d´allò més amb l´espectacle que oferiren els de l´Horta Sud, un equip d´autèntic elit, i l´esforç i valentia del Martell i del Flaret que els plantaren cara en tot moment.

En un frontó amb més forats que una peli de Nacho Vidal, el Martell i lo Flaret rebien la visita d´un equip de la primera divisió autonòmica: tres pilotaris de Museros, Enrique, Fran i Víctor, aquest darrer un vell conegut del trofeu de Festes,  a les portes de la professionalitat.  Allò que inquietava la parroquia cadufera, que es recargolava neguitosa als escassos seients del Coromines, era que Víctor feia de suplent. Com devia ser el tal Fran, si Víctor n´era el reserva?, es preguntava tot Déu.

 

Esteller, Senar, Fran, Enrique i Víctor.
Que el Gregorio Segarra del futur prenga nota per afegir-lo als anals
de l´esport cadufer.

Amb aquesta inquietant interrogant sobrevolant el Coromines, començà la partida. I ho féu de cara. Perquè Senaret, que té una de les millors tretes del circuït, treia impecablement. I Martell era un autèntic mur al rest. Així les coses, els benicarlandos arribaren a posar-se 13 per davant, 21 – 9. I ahí s´acabà tot, perquè els de Museros digueren prou i feren el canvi de Fran per Víctor. La cosa canvià absolutament de color.  La parròquia cadufera, tot i olorar la remuntada de l´equip foraster, pogué gaudir a partir d´eixe moment d´una parella espectacular, infalible, impecable i elegant. Ho tenien tot controlat. I li pegaren la volta al marcador en un tres i no res, com aquell qui no vol la cosa, deixant els nostres 41 – 28; dit d´altra manera, feren un 32 a 7. Bocabadada, la parròquia benicarlanda no tenia altra que aplaudir els cops i les jugades dels de Museros i felicitar els nostres per la valentia de plantar cara a una parella d´eixe nivel.

Els forats del frontis no interferiren gaire en la partida – a més, la regidoría d´Esports s´ha compromés a passar-li una maneta en breu. Ja vorem què passa amb les dutxes, perquè jugadors de primera divisió hagueren de rentar-se la suor a l´altra punta del poble.



 

 

Coses de la vida, pel frontó aparegué Charles Chaplin.

 

D´altra banda, Àngel Senar i Tito, debutaren en 3ª divisió contra el Quart de Poblet. Es coneix que que els faltà un poc de “punsh” i palmaren per un igualadíssim 41 – 7. Però no passa res. Més pergueren els espanyols a la guerra de Cuba. En la 3ª divisió de la modalitat de galotxa, els cadufers derrotaren a l´Almassora, un equip que l´any passat arribà a la final de 3ª, per 70 – 25.



TOTS ELS DIMECRES, ESCOLA DE PILOTA

LA PEDRERA CADUFERA ENGEGA MOTORS

El futur de la pilota valenciana.

 

Tots els dimecres, de 16h a 17.30h, Escola de Pilota Valenciana al frontó de l´IES Coromines.

Inscripció gratuïta.

Si voleu inscriure-vos, poseu-vos en contacte amb: Albert Agut o Franjo Tejedor.
O envieu un correu electrònic amb les vostres dades a arrealibona@gmail.com.

La pedrera cadufera tornarà a lluir.