diumenge, 30 de març del 2014

ARREA-LI BONA CONTINUA FENT HISTÒRIA

ESTELLER I SENAR SIGNEN LA PRIMERA VICTÒRIA D´ARREA-LI BONA EN 1ª DIVISIÓ

Cap de setmana històric per a la pilota cadufera. Dos fites n´han estat cabdals en el marc del 28é Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles: la primera victòria en primera divisió davant l´Almussafes A i el debut a 2ª amb victòria a Xilxes del Benicarló B.  El cronista reconeix que es flipa un poc. Però vist el nivellàs que es gasta el personal en aquestes categories, no es pot negar que els joves pilotaris cadufers estan escrivint la història d´aquest esport al poble.

Partida descomunal de José Senar, lo Flaret, i Cristian Martell Esteller davant l´Almussafes A. Just quan la parròquia cadufera començava a dubtar de les possibilitats dels nostres en una primera divisió farcida de noms il·lustres i campions de tota mena, els nostres van fer un cop de puny a l´atrotinat frontó del Coromines i es reivindiquen en la categoria. Una 1ª divisió en què aconseguir una victòria és una autèntica proesa. I a més ho feren per un marcador contundent, 41 – 29, davant un dels rivals (i botxins) eterns, l´Almussafes.

Mireu-los, què pagats!


De la seua banda, victòria gairebé èpica del Benicarló B a Xilxes en el seu debut en 2ª divisió. Peña, Èric i Jon feren una partida intel·ligent i treballadíssima davant dos pilotaris forts, guerrejats i veterans com Andrés i Javi Marco. Els nostres supliren el desavantatge de jugar fora de casa amb un ventall de cops superior als seus rivals i triant pilotes lleugeres en un frontó rapidíssim com el de Xilxes. Fou també una partida que serví per fer provatures i intercanviar posicions entre els tres pilotaris cadufers. Èric, que tornava a jugar a pilota anys després i que se n´anà com a Tufarret, ha tornat com a Tufarro i es mostrà d´allò més segur al rest. Peña, fou duríssim quan jugà a la punta i segur quan ho féu al rest. I Jon fou letal i decissiu quan entrà en substitució de son germà. Com que són bessons els rivals gairebé ni s´adonaren del canvi. Però la cosa acabà amb victòria per als nostres, 38 – 41, després d´anar sempre a remolc en la partida amb diferències en contra de fins a 7 punts.




Jon fou letal a la punta i sentencià la partida.

Pel que fa al Trofeu El Corte Inglés de galotxa els nostres, Esteller i Àngel, s´imposaren per segona setmana consecutiva al Llíria, aquesta vegada a domicili per 40 – 70. D´aquesta manera el Benicarló es consolida al cap de dalt de la taula en el seu grup.

Resultats:
Autonòmic de frontó a mà, 1ª i 2ª divisió:
Benicarló A – Almussafes: 41 – 29
Xilxes – Benicarló B: 38 – 41
Trofeu de galotxa El Corte Inglés:
Llíria – Benicarló: 40 - 70

dimarts, 25 de març del 2014

ARREA-LI BONA I ELS SEUS FANTASMES

Pelegrinatge pel desert dels equips de frontó d´Arrea-li Bona, que durant l´última jornada de competicions autonòmiques van rebre la del polp en les diferents categories. Els benicarlandos s´enfrontaren a l´Almussafes i al Quart de Poblet, que han esdevingut botxins habituals dels nostres. Encara com que l´equip de galotxa aconsegueix issolades victòries, ja que a frontó a mà, els cadufers continuem patint en la pròpia carn com se les gasten per eixos trinquets de Déu, uns trinquets, per cert, d´allò més apanyadets; i si no us ho creieu, visiteu el d´Almussafes.
Cristian i Senar, en un monogràfic sobre pilota que han elaborat alumnes
de l´IES Ramon Cid a Ràdio Benicarló.

Divendres a la tarde es jugava el plat fort del cap de setmana. En primera divisió, Martell Esteller i lo Flaret visitaven un frontó maleït per als cadufers, el d´Almussafes. Allí ens esperaven vells coneguts com Cristian i Dani, l´exterminador d´Alginet (lesionat aquest, però) i Toni, botxí del Flaret en l´útima final juvenil. Un 2 – 0 inicial per als nostres fou un miratge que durà això, el que dura una il·lusió, ja que Toni, que jugava al rest, amb 18 anys té una esquerra que és un autèntic canó, i que cada pilota que tocava era punt a favor. Encara com que Cristian, el d´Almussafes, estava fallonet i deixà fer 19 punts als cadufers que maquillaven el marcador.




De la seua banda, el Benicarló B, Sospedra i Èric, palmaren a casa en 3ª divisió contra uns altres que ens tenen presa la mida, el Quart de Poblet. Aquesta vegada 41 – 13 per als visitants en una partida que algun parroquià sornegueret qualificà de “partida impressionant…d´errors”. Sospedra, per la seua part, assegurà: “Voliem acabar prompte perquè semblava que anava a ploure”.



L´única alegria de la jornada la donà l´equip de galotxa, curiosament la modalitat en què no disposem d´instal·lacions, format per Senar i Peña. Els nostres que jugaven com a locals a Vila-real davant el Llíria jugaren una partida d´escàndol, “dura, però, dura, ja que estos de Llíria saben jugar molt”, explicava Ivan Peña. I se l´endugueren per un apretadíssim 70 – 65 que els col·loca líders del seu grup.
 Resultats:


Lliga Autonòmica Frontó a Mà

1ª divisió Almussafes – Benicarló A: 41 – 19

3ª divisió Benicarló B – Quart de Poblet : 13 – 41

Lliga Autonòmica de Galotxa 3ª divisió

Benicarló : Llíria: 70 – 65

dimecres, 12 de març del 2014

ARREA-LI BONA JA ÉS DE PRIMERA DIVISIÓ
 
 
Quan el Gregorio Segarra del futur publique el llibre de l´esport cadufer del segle XXI haurà d´incloure la partida que dissabte passat disputaren Cristian Martell Esteller i José Senar, lo Flaret, contra el Museros. I és que aquesta ha estat la primera partida de la primera divisió de frontó a mà que mai s´ha disputat al poble. Açò són paraules majors. I és que Arrea-li Bona s´ha clavat en la pomada de les categories autonòmiques. Així que tot i la derrota dels nostres, la parròquia benicarlanda xalà d´allò més amb l´espectacle que oferiren els de l´Horta Sud, un equip d´autèntic elit, i l´esforç i valentia del Martell i del Flaret que els plantaren cara en tot moment.
En un frontó amb més forats que una peli de Nacho Vidal, el Martell i lo Flaret rebien la visita d´un equip de la primera divisió autonòmica: tres pilotaris de Museros, Enrique, Fran i Víctor, aquest darrer un vell conegut del trofeu de Festes,  a les portes de la professionalitat.  Allò que inquietava la parroquia cadufera, que es recargolava neguitosa als escassos seients del Coromines, era que Víctor feia de suplent. Com devia ser el tal Fran, si Víctor n´era el reserva?, es preguntava tot Déu.
 
Esteller, Senar, Fran, Enrique i Víctor.
Que el Gregorio Segarra del futur prenga nota per afegir-lo als anals
de l´esport cadufer.

Amb aquesta inquietant interrogant sobrevolant el Coromines, començà la partida. I ho féu de cara. Perquè Senaret, que té una de les millors tretes del circuït, treia impecablement. I Martell era un autèntic mur al rest. Així les coses, els benicarlandos arribaren a posar-se 13 per davant, 21 – 9. I ahí s´acabà tot, perquè els de Museros digueren prou i feren el canvi de Fran per Víctor. La cosa canvià absolutament de color.  La parròquia cadufera, tot i olorar la remuntada de l´equip foraster, pogué gaudir a partir d´eixe moment d´una parella espectacular, infalible, impecable i elegant. Ho tenien tot controlat. I li pegaren la volta al marcador en un tres i no res, com aquell qui no vol la cosa, deixant els nostres 41 – 28; dit d´altra manera, feren un 32 a 7. Bocabadada, la parròquia benicarlanda no tenia altra que aplaudir els cops i les jugades dels de Museros i felicitar els nostres per la valentia de plantar cara a una parella d´eixe nivel.
Els forats del frontis no interferiren gaire en la partida – a més, la regidoría d´Esports s´ha compromés a passar-li una maneta en breu. Ja vorem què passa amb les dutxes, perquè jugadors de primera divisió hagueren de rentar-se la suor a l´altra punta del poble.

 
 
Coses de la vida, pel frontó aparegué Charles Chaplin.
 
D´altra banda, Àngel Senar i Tito, debutaren en 3ª divisió contra el Quart de Poblet. Es coneix que que els faltà un poc de “punsh” i palmaren per un igualadíssim 41 – 7. Però no passa res. Més pergueren els espanyols a la guerra de Cuba. En la 3ª divisió de la modalitat de galotxa, els cadufers derrotaren a l´Almassora, un equip que l´any passat arribà a la final de 3ª, per 70 – 25.