PEÑA CAU DAVANT
QUERALT, DE LES VALLS, EN UNA PARTIDA CARDÍACA
“Si
vols guanyar-me, hauràs de jugar en primera”. Van ser les paraules
desafiadores de Fran Queralt a Peña l´última vegada que es trobaren al frontó.
I ahí el tenim, en 1ª divisió autonòmica (o nacional, segons es mire), junt a
“Martell” Esteller i Senar, lo Flare.
Així que duel de galls (no de gays, eixos juguen en altres lligues) al
Coromines que resolgué, com sempre, a favor del de Les Valls.
 |
| Ivan Peña, The Wall, començà com un tir.
El debut de Peña a la primera divisió va
començar de cara. Fran no podia tornar les tretes marca de la casa, ràpides i
baixes. I el cadufer es posà amb un avantatge de 17 – 2. El del camp de
Morvedre es desesperava i maleïa el cel i tots els sants amb un vocabulari a
crits que feia remoure les ànimes pietoses de la parròquia cadufera als seus
seients ( i és que aquesta vegada hi havia cadires al frontó, en un fantàstic
treball de coordinació per part de l´organització). Però a mesura que es
desgastaven les costures de la pilota i el físic de Peña, potser un poc pujat
de pes, Fran començà a pilotejar, a buscar-li l´esquerra de Peña, i a tornar-ho
tot. Així que a poc a poc, i davant d´un Peña que s´anava desunflant per
moments, Fran igualà la cosa a 33. I a 39.
 |
La parròquia cadufera, dividida entre
els que ja veien “el bou a la dacsa” i els que pensaven que “fins el rabo tot
és bou”, veié com els dos últims punts i la partida caiguera del costat del
visitant (39 – 41).
El
sombreret. L´anàlisi tècnica de José Garrido
José Garrido, un jove octogenari que a
la salutació de “com estàs” respon a uns valors inmillorables de l´última presa
de tensió, opinava que la partida hagués pogut caure de qualsevol dels dos
costats. Però que aquesta vegada, com sempre, caigué del costat del Fran Queralt
este, que això és una paret i que difícil que és de guanyar, redei… Ara, té un boqueta, un pic d´or, vaja…
 |
| La parròquia cadufera naix, creix i es reprodueix. |