ÈRIC EL JOVE CONQUEREIX EL FRONTÓ DEL COROMINES

En una gèlida tarde d´hivern, concretament la de sant Esteve, Èric el Jove es va proclamar Campió Individual de Frontó a Mà de Benicarló. En una batalla sense treva  contra un veterà de la Vella Guàrdia, Franjo,  tot es decidí en els dos últims quinzes de la partida. Èric inaugura així el seu palmarés i certifica la seua dreta com una de les més contundents de les terres del nord del País Valencià.

Cara d´atabalats després de la batalla, sobretot el blau.

Tot i anar sempre per darrere en la partida, Èric el Jove féu igual que en la semifinal amb Carlos Sospedra: remuntar en el tram final i endur-se la victòria. Tot i que contra Franjo quasi quasi se li acaba el marge. Després d´igualar a 39 després d´una hora de batalla, Èric aprofità que a Franjo se li va acabar la metxa i es posà per davant per primera vegada en tota la tarde; així s´embutxacava la final de la Lliga Individual de Frontó a Mà d´Arrea-li Bona.

La parròquia cadufera va xalar amb tanta emoció.

Però Èric el Jove no perdé mai la cara a la partida, i es posà per davant just en l´últim moment, quan no li quedava cap cartutx, cap bala, quan jo no podia cometre ni una errada més. I s´endugué el gat a l´aigua. Allò que està clar és que quan Èric deixe de fer eixes errades no forçades que tanta vida donen als seus rivals, pocs hi haurà a n´aquest poble que siguen capaços de plantar-li cara.

 

                                                                  José Garrido sempre al mig, com el dijous.

El sombreret. L´anàlisi tècnica de José Garrido

José Garrido, un jove octogenari apassionat de la vida i de la pilota, tot i no parar en tota la partida i esbroncar alguns joves parroquians, no deixà de renegar de la treta de Franjo i fer-li de coach quan alguna pilota s´escapava cap al fons del frontó. “Busca la muralla… estira la partida…no tingues pressa…va, redei, això no es pot fallar… ara podeu cridar, ara…Qui vol de blaus? Qui vol de blaus?”

José Garrido, l´ànima del Coromines, resumí així la partida: “Sí, la partida se la mereixia Èric, és més jove, té més pilota… però si entra eixa última que ha anat a la xapa, se li gela la sang”.

ELS VÍKINGS D´ARREA-LI BONA JA TENEN FINALÍSSIMA

Èric el Jove, el pilotari del llàtig a la mà, el de la gorreta verda, i Franjo Tejedor, l´últim representant d´una nissaga de pilotaris veterans de la Vella Guàrdia, jugaran divendres vinent, el dia de sant Esteve, a les 16.30h, la final de la Lliga Individual. Les semifinals es disputaren diumenge passat després que aquest pilotaris de les terres del nord honraren els seus déus (sant Antoni, bàsicament) jugant la tradicional partida de la Fira Agrícola. Una altra tribu agermanada del poble, encara més ancestral si cap, la dels llauradors locals, prepararen les coquetes i assolaren els carrers de cotxes per tal de fer una partideta de raspall. 

Molt boqueta, molta boqueta, però...
Arrea-li Bona, amb l´estat policial.

Aquests "pilotariflautes" d´Arrea-li Bona no protestaren gens quan la Policia Municipal féu neteja al carrer i la grua s´endugué sense contemplacions el cotxe d´un veí que es veu que no havia vist les senyals. 

Com es llig al cartell,a la pilota valenciana ha esdevingut motiu de repressió policial, justet el dia abans que entrés en vigor l´anomenada Llei de Seguretat Ciutadana, la Llei Mordassa del senyor Ministre de l´Interior, Jorge Fernández. Total, que fet i debatut, a n´aquests d´Arrea-li Bona se´ls veu el "plumero" i un dia som de Podemos i l´altre, quan els convé (és clar) amiguets de les Forces de l´Ordre. Ells, davant l´embranzida policial, no van moure ni un dit, mentre festejaven els seus patrocinadors amb un esmorzarot al Milord per celebrar les últimes conquestes al Trofeu de Galotxa Edicom. 

Tot i que la nostra càmera no ho va recollir, va haver-hi treta d´honor a càrrec d´una dameta davant de 10 periodistes que es van posar davant mateix. Periodísme de guerra, al costat de la notícia i jugant-se la vida. En poques paraules, fotografia de pilotaris i autoritats, fins i tot un capellà amb alçacoll i tot. Inici de la partida, dos pilotades i autoritats a còrrer.

D´açò s´alimenta exclusivament un pilotari d´Arrea-li Bona
 el dia de sant Antoni. D´açò i de coquetes, clar.

Pel que fa a la partida, els equips van ser: de roig, Esteller, Sofian i Adrian; de blau, Peña, Èric el Jove i Tito. Victòria per a rojos 40-30. Primer es van avançar amb tres jocs els rojos; van empatar a 25 els blaus, però així les coses Martell Esteller es va posar en plan  "les agafo totes",  Sofian es va despertar i es va posar de punter i per treure el bot i braç que va fer pols els blaus. Bona presència de públic que anava passant i parant-se i continuava marxa. La presència de la pilota al carrer molt satisfactòria i sensacions diferents al fet de jugar al frontó. 

Pròxima col·laboració amb Sant Antoni serà el 3 de gener al carrer de Sant Antoni a les 15:30h. Per cert, les coques beneïdes estan pendents de portar-les.

Franjo i el bo d´Àlex, l´únic pilotari que ha arribat a un semifinal
 sense traje oficial del club.

La primera semifinal la disputaren Àlex, que l´any del seu debut a l´individual ha arribat fins a la semifinal, i Franjo, que es va colar primer de grup més que per la seua qualitat, per haver jugat totes les partides. I és que en aquesta edició les partides no jugades (que n´han sigut més de les que haguérem desitjat) han sigut clau a l´hora de repartir els punts. Així, Franjo es posà primer en un grup igualadíssim només per diferència de punts. Àlex aguantà molt bé fins a mitan partida, en què Franjo féu forat al marcador, tranquil de vore que el debutant només guanyava els quinzes en jugades a dos parets. La resta eren tots per a ell. Marcador final, 31 - 19 per al de la Vella Guàrdia.

Semifinal d´infart entre dos amics.

Una altra història va ser la segona semifinal. Carlos Sospedra i Èric el Jove van jugar una partida a cara de gos que féu les delicies de la parròquia cadufera. En una partida que s´enduria el que menys fallara, l´últim tram de la partida fou d´alta tensió. Quan Carlos Sospedra duia un avantatge de 6 punts (26 - 20), Èric tragué el llàtig que du a la mà dreta i empatà la partida a 27. A partir d´ahí, tot era qüestió de sort i de templar els nervis. I Èric s´emportà la partida a la segona pilota que tingué. A les postres, 31 - 29 i Èric a la final.

ARREA-LI BONA GUANYA LA FINAL AUTONÒMICA DE GALOTXA EN 3ª DIVISIÓ A

La parròquia cadufera, feliç i contenta amb el trofeu.

Us imagineu que els nadadors de Benicarló guanyaren la final autonòmica de natació sense tindre piscina? O que els atletes cadufers guanyaren les seues competicions sense pistes d´atletisme? O els del bàsquet, sense cistelles? O els del futbol, sense porteries? Doncs això és el que fan els pilotaris d´Arrea-li Bona: guanyar finals autonòmiques sense haver tingut un trinquet en la seua vida.

 "Estos són els nostres jugadors"... crit de guerra de la parròquia cadufera. 

Els de Castelló,de blau, tingueren la mala sort de trobar-se

un Martell fora mida. 

La final resultà ser la partida més plàcida de José Senar lo Flaret, Ivan Peña The Wall i Cristian Martell Esteller. Després d´una competició en què guanyaren la majoria de partides de miracle, resulta que va i se´n surten a la final, per a desgràcia dels de Castelló, uns grans pilotaris i bons amics que patiren les martellades de Cristian, les volees de Senaret i els rests de Peña el dia que menys s´ho esperaven. 

Peña fou més The Wall que mai i ho tornà tot al rest.

Martell Esteller fou letal de punter, pegadet a la corda.

Tot i la qualitat dels de Castelló, Jaume, Lluís i Manuel, els nostres feren la partida de la seua vida en la inhòspita Ciutat de la Pilota de Montcada (un altre “pelotaso” de formigó i ferralla, per cert). Unes instal·lacions a mig fer, acolliren dissabte de matí les finals de 3ª divisió, en què un equip benicarlando feia acte de presència en una final de galotxa per primera vegada en la història d´aquest esport.

 La Ciutat de la Pilota de Montcada s´ha quedat en

Poblatxo de Formigó i Ferralla. Un altre cas de la manera de fer

de tota una generació de governants. 

En unes instal·lacions pressupostades en més de 4 milions i mig d´€,

i sense comptar l´IVA, la corda l´aguanten amb una caixa de cartró i una cadira!!!!

A la seguretat del Flaret i de Peña mostrada durant tot el campionat, en la final s´afegí la qualitat d´un Martell Esteller, que de punter i pegadet a la corda, empomava totes les boles que es quedaven curtes per tirar-les a la llotja o pel forat de la porta dels lavabos. Els de Castelló aplaudien i el públic, majoritàramient la parròquia torrentina que esperaven per recollir el trofeu guanyat pels seus en 3ªB, embadalia amb els cops dels cadufers, l´equip més jove de la categoria, que l´any vinent estaran en 2ª divisió.

Per estrany que parega, la parròquia cadufera comença a tenir una curiosa

semblança amb el Gol Roig del futbol benicarlando.

I aquests són els de Torrent, festejant els seus pilotaris després

de guanyar la final de 3ªB davant l´Onda. 

A les postres, 70 – 35 per als nostres, i festival i eufòria desbocada de la parròquia cadufera que s´hi desplaçà fins a l´Horta per a viure de primera mà una altra pàgina brillant de la història d´aquests joves que vés tu a saber on arribarien si tinguéssem les instal·lacions que sovintegen en d´altres comarques valencianes, trinquets, frontons… i coses així.

 Enhorabona, campions!!!!

BENICARLÓ ES COLA PER SORPRESA EN LA FINAL DE L´EDICOM

Una altra fita històrica, una altra final, per als pilotaris d´Arrea-li Bona, que aquesta vegada      s´han colat contra tot pronòstic, en la final del 28é Campionat Edicom de Galotxa, 3ª Categoria A. Senar, Peña i Esteller s´enfrontaran el proper dissabte 6 contra el Castelló en la Ciutat de la Pilota, a Montcada.

Ivan Peña i Martell Esteller, tots contents. 

Els cadufers es desferen en unes semifinals emocionantíssimes del Torrent B en el desempat de la tornada jugada a Vila-real.  Els benicarlandos, que havien guanyat a l´Horta per 65 – 70, perderen per idèntic resultat a casa (o siga, al trinquet Salvador Sagols de Vila-real) i només aconseguiren el passi a la final en un vibrant desempat.

Martell Esteller, José lo Flaret i Ivan Peña The Wall tenen el mèrit de destacar a nivell autonòmic (o nacional, segons es mire) en una modalitat esportiva de la qual Benicarló no disposa de cap infraestructura (a vore si s´acaba la crisi i ens construeixen el trinquet promés). Així les coses, els nostres s´han de bregar a Vila-real com si jugaren a casa amb el suport de l´escassa parròquia que té la santa paciència de desplaçar-s´hi.

A la dreta, José Senar, el tercer en discòrdia.

Total, que fet i debatut, aquests joves continuen jugant finals tot i la manca d´instal·lacions. En definitiva, una altra final a la vista dissabte 6 de desembre. El rival serà el Castelló, que es va desfer sense massa contemplacions del Massalfassar.