CLUB DE PILOTA VALENCIANA "ARREA-LI BONA" DE BENICARLÓ

ARREA-LI BONA PRESENTA EN SOCIETAT ELS NOUS VALORS DE L´ESCOLA

2012-01-26T17:52:00.000+01:00

CRÒNICA RETALLADA I A DESHORA DE LES PROFIES D´HIVERN

Tito, "El Pastor" i el "rebañito", una nova generació de pilotaris
disposada a menjar-se el frontó del Coromines.

Diumenge de matí, sota un cel esplèndid i net com l´honorabilitat i l´expedient penal de Francisco Camps, es disputaren les IV Profies d´Hivern que serviren per encetar al frontó del Coromines la temporada per parelles que culminarà cap al mes de març amb la Lliga de la Faixa.

2012, a més de ser l´any en què segons alguns entesos en la matèria s´ha d´acabar el món - concretament cap al mes de desembre, de manera que encara podrem celebrar el Trofeu de Festes i algunes partides de la Lliga Individual - ha estat l´any en què Soufian, Èric i Lluís han fet el seu debut en societat davant la parròquia cadufera. Esperem que el cataclisme final previst per enguany els deixe temps de fer una curta però fructífera trajectòria en el món de la pilota.

De tot açò, i d´algunes entretingudes profies més protagonitzades per diversos pilotaris del club, tots no-culpables de moltes coses, en teniu tot seguit una crònica breu, retallada i a deshora donada les atrotinades jornades que viuen les persones de bona fe com aquest cronista o el mateix Francisco Camps.

Carlos, a punt de rematar de cap.

Kanell Màgic Karce tenia raó: "Fan lo que volen". Aquests poca-solta de pilotaris d´Arrea-li Bona començaren les profies una hora més tard del que havien anunciat amb una partida de veterans en què s´enfrontaven els germans Agut contra Franjo i Manyà (aquest últim substituint Karce, enfeinat i en plena temporada de taronges i clementines i que de segur que serà l´únic pilotari capaç de sobreviure a la Fi del Món prevista per al mes de desembre). Els primers no tingueren rival perquè Franjo i Manyà fallaren més que una escopeta de fira i s´endugueren la partida més còmodament del que segurament esperaven per 31 - 21.

Èric, fotent-li amb tota l´ànima.

Tot seguir es produí el debut dels joves Soufian, Èric i Lluís, a més de Carlitos Sospedra (ben conegut ja pels assidus del frontó) en què demostraren davant el públic - més marejat que un polp intentat esbrinar les hores de les partides - la qualitat i el talent que tenen i que promet grans batalles i partides en un futur immediat, si açò no peta tot abans. La victòria, tot i ser el que menys importa, se l´endugueren Soufian i Èric per 21 - 14 davant Carlos i Lluís.

Després es jugà una profia entre "Martell" Esteller versus Jon, que tornava al Coromines després de molt de temps. Els dos joves, que actualment estan en Tecnificació a Xilxes (amb Mezquita) i València (amb Pigat) respectivament, protagonitzaren un duel d´alt nivell en què el Martell s´endugué la victòria per 31 - 24 de manera molt més fàcil del que podia esperar. Jon fallà massa i potser acusà la sobrecàrrega de partides que duu al damunt. I Esteller tragué a passejar la maça o martell l´han dut fins al número u del club de manera que aprofìtà sempre els avantatges que li donà el bessò. De tota manera, aquest parell de dos farien bé de no omplir massa el calendari de partides no siga que acaben fent-se mal de veritat.

També ens consta que es jugaren dos profies entre Xeto i Manyà, i una altra per parelles entre Xarli i Àngel versus Xatet i Juan de les quals no en tenim notícia ja que es feia tard i es gelava la paella. De manera que aquesta crònica també arriba retallada i incompleta com els sous dels funcionaris i els pagaments quatrimestrals a col·legis i instituts públics d´arreu del País Valencià.

I vet ací un gos, vet ací un gat, que Camps ens l´ha clavat... Ah, no, no, que la crònica ja s´ha acabat.

2012-01-16T15:49:00.002+01:00

IV PROFIES D'HIVERN, JA ESTAN PREPARADES

Partides de tots els colors, per parelles i individuals, de joves promesses o joves federats que s'entrenen en els trinquets més florejats del País; així com, parelles de vells rokers que no s'entreguen al sedentarisme postmodern.
Ja saps, si tens fred vine al Frontó del Coromines i et calfaràs de veure-ho.

PEÑA RECORRE A L´ÈPICA PER DESTRONAR EL “MARTELL”

2011-12-19T21:53:00.000+01:00

El Xato, lo Presi, homenatjant Jaume I... Ah, no!
guardonant Peña amb els guants de Campió Individual de Benicarló.

ARREA-LI BONA I ELS HÓMENS DEL TROS,

JUNTS DE NOU A LA FIRA DE SANT ANTONI

Iván Peña, The Wall, el pilotari de les sabatilles grogues i el monyet enrinxolat, el jugador més de guai del poble que igual t´amolla un carxot d´esquerra que et mata una perdiu, l´ullet dret (no confessat) de José Garrido i l´únic capaç de plantar cara a “Martell” Esteller… és el nou amo i senyor del Coromines en proclamar-se Campió Individual de Frontó a Mà de Benicarló. En una final gairebé èpica – si no us heu tret l´ESO heu de saber que “èpica” no vol dir a lloms d´un matxo, això és l´”hípica” –, els dos pilotaris s´estaborniren de valent en una partida a 50 en què arribaren literalment al límit de les seues forces en un desempat apassionant que jugaren malferits per rampes a les cames i al llindar de l´extenuació (i no exagerem ni un pèl!). La final de consolació la guanyà Senar, també guardonat com a pilotari rebel·lació de l´any, davant Tito. A més, altres pilotaris del poble tornaren a fer pinya amb el sindicat del carròs a la fira de sant Antoni jugant a raspall entre arreus de bestiar, lligones, rotobatos i d´altres estris de llaurança.

Comença una nova Era:
l´Imperi del Martell ha caigut.

“La millor partida de la història del club”: així la va definir el Xato i si Xato ho diu, va a missa. Els altres callem i acotem el cap perquè la veritat és que l´home tenia més raó que un sant. Si atenem a les travesses, no hi havia un favorit clar. Però totes les postures caçades pel nou marxador del club, Adrià, apuntaven cap a una final d´allò més igualada: i així va ser fins a l´últim quinze. I és que la partida, a 50, només es resolgué al desempat després de 18 jocs en disputa (45 – 45) i 9 a 9 al marcador. O siga, una final espectacular, emocionantíssima, però massa llarga en opinió d´alguns. Tot i això el club respectà la decissió dels jugadors d´anar fins a 50; i potser el Martell pagà cara la seua gosadia i cavà la seua pròpia tomba en exigir-se massa físicament després d´una agenda farcida de partides arreu del país. En efecte, la resistència física va ser clau a l´hora de decidir el campió: Peña, que exhibí un joc que ratllà la perfecció i que ha madurat com a esportista, eixí des del primer moment més concentrat que Eduardo Manos Tijeras llevant-se els polls i fou capaç d´abstraure´s de l´enrenou i de les brofegades dels parroquians. D´aquesta manera, acabà enduent-se el títol davant d´un Esteller que sens dubte està a l´altura de les millors promeses del País Valencià; però només quan aquest ja anava pel terra enrampat de les cames després de la disputa de cada quinze. En resum, una final i dos pilotaris dels quals ens sentim ben orgullosos que situen Arrea-li Bona i Benicarló al nivell d´altres poblacions pilotaires del país.

Esteller, enrampat, assistit per José Garrido
durant els últims instants de la final.

Karate Kid Senar, el pilotari rebel·lació de 2011,
xalant amb un marcador igualadíssim.

Aquests dos butxaques es veu que van apostar per Peña.
Per a quatre "xavos" que van arreplegar a les travesses estan molt contents!

Abans s´havia produït el debut en societat d´una altra joia de la pedrera cadufera, Sofian, qui en una profia a 15 punts acaçà a pilotades a un Carlos Sospedra que es veié sorprés per la força d´un nou pilotari que segurament s´estrenarà per parelles en la Faixa. “Quan me n´he adonat ja en portava 15, tu”, va declarar Sospedra en acabar la partida.

Pel que fa a la final de consolació, José Senar, una altra de les perletes eixides de l´escola d´Arrea-li Bona, s´emportà el bronze, o el que és el mateix una caixa de carxofes i una cistella d´encisams i mandarines que acabà regalant alegrement, per 35 – 25 davant Tito, el pilotari incombustible a qui mai no se li esgoten les piles, en un duel molt bonic, digne de veure´s, i que finalment s´endugué lo Flaret només quan el seu rival va caure de madur, com una figa. “No l´havia vist jugar així en la meua vida”, declarà José Garrido enlluernat pel joc del veterà benicarlando. A més, Senar va ser reconegut pel club com el pilotari rebel·lació de l´any.

Un parell d´encisams, el Xato i al fons, la final de consolació.

D´una altra banda, dissabte de matí, sota un cel gelat però clar i diàfan que permetia veure les illes Columbretes, Carallot inclós, des de la Torre dels Collons, d´altres pilotaris d´Arrea-li Bona es deixaren convéncer pel sindicat del carròs local per jugar una partida d´exhibició de raspall a la fira de sant Antoni. La treta d´honor anà a càrrec de la dameta dels llauradors locals acompanyada d´una caterva d´autoritats locals i autonòmiques i tota una cort de mitjans de comunicació encapçalada per Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana. Un Alberto Fabra molt ben vestit i molt templat però que no n´amolla una en valencià ni que el maten (ni en castellà, perquè no obri la boca ni per dir bèstia que fas ahí?): un home menys expressiu que el flare d´un trinquet (o que una amanida de soja, o que la mòmia de Tutankamon, o que Steven Seagal amb paràlisi facial).

Foto-denúncia (o Me´n Foto de la Setmana):
Manyà agenollat davant del President de la Generalitat.
Hi ha qui canvia de jaqueta com de calçotets! PERE DIMISSIÓ!
Per no parlar de... CENSORED!

I parlant de xurros, tot i que el resultat és el que menys importa, 40 – 25 per als blaus (Jon, Àngel i Xato) després que Carlos Sospedra (de roig i fent equip amb Manyà i Senar) salvés el primer punt de partida superant per dalt Jon i enviant la pilota contra la fregidora de Churreria Henrike (vés quina manera que tenen alguns des destrossar-se el nom) a qui li va venir d´un pèl no incorporar un ingredient autòcton amb regust de badana a la seua oferta d´assortiment de dolços. A més, el nombrós públic que anà acostant-s´hi va poder gaudir i escoltar de boca del gran José Garrido les divertides biografies del Ros de Carlet, el Xiquet de la Llosa o Juliete d´Alginet (tot un clàssic) en un gèlid però distret dissabte de matí.

Els jugadors de raspall recollint els premis
i una bosseta de coques de sant Antoni.
Afortunadament, el ventilador (o lo que siga) de darrere no estava encés.

Un OANI, Objecte Agrícola No Identificat, del costat dels rojos.

RESULTATS:

Peña – Esteller (Final Individual): 50 – 45

Senar – Tito (Final de Consolació): 35 – 25

Sofian – Carlos (profia): 15 – 12

Jon, Xato, Àngel vs Manyà, Senar i Carlos (exhibició de raspall): 40 - 25

ESTELLER VS PEÑA: LA TRACA FINAL.

2011-12-12T21:40:00.000+01:00

A MÉS, BRUNO AGUT RETORNA AL FRONTÓ DOS ANYS DESPRÉS

Cara a cara, bis a bis, face to face, ménage a deux… digueu-ho com vulgueu, però la Partida del Segle es juga diumenge vinent al frontó del Coromines. Esteller contra Peña, el Martell picant el Mur, el Campió davant l´Aspirant (que per cert, ja se´l va fer a l´estiu tot i que Esteller té excuses per a tot: que si no em vaig fer les mans… que si em feia mal no sé què…). La final de la Lliga Individual de Frontó a Mà entre els dos grans favorits està servida. La parròquia cadufera ja es frega les mans davant una de les millors partides que es pot veure avui dia a Benicarló (i a Castelló) entre dos promeses de la pilota valenciana sorgides de la pedrera cadufera. Però abans van haver d´espolsar-se del damunt dos pilotaris endurits com Tito i Senar a les semifinals. Unes semifinals, per cert, precedides d´algunes profies en què es produí el retorn d´allò més esperat de Bruno Agut després de dos anys mirant-s´ho tot assentadet a una cadireta de plàstic (i això quan n´hi havia!).

El Martell, picant fort.

En la primera semifinal, Esteller es menjà Tito d´un parell de mossos per 35 – 5 en una partida en què el veterà de la panxeta màgica es tornà a deixar l´ànima amb un entrega física d´allò més generosa, com ha fet durant tot el campionat i que li ha servit per berenar-se els seus rivals directes. Però al davant tenia ni més ni menys que el Martell Esteller, que d´un parell de carxots i algunes tretes impossibles de tornar va liquidar la partida per la via rápida. De res no li valgué al bo de Tito la tàctica minuciosament preparada durant l´esmorzarot al Milord (o al Senyoret, si atenem a la normalització lingüística exigida per Karce reunió rere reunió) i que a hores d´ara continuem preguntant-nos quina era.

Diumenge tocava d´"asulgrana". Ves que açò no
acabe sent la secció del Barça de pilota valenciana.

La segona semifinal enfrontà a dos amics fora del frontó que a la pista no es poden vore ni en pintura: Peña, The Wall, i Senar, que tornant a qüestions lingüístiques i al pas que anem qualsevol dia voldrà dir “comer abans d´anar a dormir”. I diem això de dinar i de senar perquè aquest parell de dos també s´apuntaren a l´esmorzar previ per a dissenyar les respectives tàctiques i de passada intentar posar les bases junt al gerent de l´esmentat local hostaler d´una futura i hipotètica secció de pilota valenciana del Barça (i si no, veieu la foto). Però The Wall, que segons José Garrido és el pilotari benicarlando que més ha progressat en menys temps i que estava un poc més per la faena, no donà opció al Flaret, que tot i això desplegà un joc espectacular que féu les delícies del públic assistent. Peña volgué reflectir el seu domini i gran estat de forma també al marcador i s´endugué la victòria per un aclaparador 35 – 0.

Abans, però, dos profies havien encetat la matinal de pilota. La primera entre dos pilotaris a l´alça com són Xatet i Adrià, que dit siga de passada ha agafat el mal costum de no triar cara (o siga, el careto del rei) en el sorteig de la treta i va començar restant. Així, Xatet, segur a la treta, es feia l´amo i senyor de la pista des de bon principi i es posà 20 – 0 en un tres i no res, o com dirien a Cuenca, “sin comerlo ni beberlo”. Però després de disfrutar d´un parell de pilotes de partida, Adrià ben assessorat des de la banda pels “botilleros” de guàrdia, va començar un remuntada que de ben poc no li complica la vida al Xato. El debutant començà a repartir llenya de bot de braç i a complicar-li les coses al Xato. Tanmateix, es nota que li falta encara llegir millor la trajectòria de les pilotes – això només ho dóna l´experiència – i Xato acabà d´arrodonir la victòria amb un parell de ganxos que no s´havien vist des que Olaizola II guanyà la final de 4´5, o siga, des del diumenge passat per la tarda. A les postres, victòria per al Xato per 25 – 15.

Bruno, envoltat d´àngels i dimonis el dia de la seua tornada al frontó.

L´Amo del Carxofar fent de jutge i de "botillero",
tot a l´hora. Karce, assentadet i endiumenjat,
fent de sector crític.

I després plorera col·lectiva al frontó amb el retorn de Bruno, que no es menjava un pa torrat de fa dos anys cap ací. En la seua tornada escollí de company de viatge al dimoni en persona. Sí, sí, el dimoni i de roig: un José Garrido que després de fer les gestions oportunes per aconseguir que li pintaren una línia de treta per a majors de 76 anys (ja vorem si algú dels que hi havia arriba a utilitzar-la algun dia, ja ho veurem!) acalentà els seus rivals – Sospedra i Àngel – a la treta d´igual forma que ho va fer amb el diccionari: enmig de les esbroncades al seu company Bruno davant de sa mare i de les interpel·lacions als rivals als quals els deia que si estaven fluixos de menjar (o de no menjar, no ho vam acabar d´aclarir) tanta carxofa i tant d´abadejo, no sabem què explicava d´unes gafes. Tanmateix, ens corprén i ens captiva de veure com aquest il·lustre de la pilota valenciana viu aquest esport i les ganes que en tenia de tornar a jugar. És senzillament, impressionant (i si no, mireu-lo com estira a la foto. Això no li ho hem vist fer a Esteller en la vida).

Tito passà per l´adreçador i li
pintà a Garrido la línia de majors de 76.

A n´aquest cronista també li consta que dissabte de matí se celebrà una altra jornada escolar de pilota valenciana, raspall al Ródenas i frontó al Coromines. Però aquest cap de setmana, les seues fonts – les fidedignes i les no tant fidedignes – van molt atabalades i s´han oblidat d´informar-lo. I potser algú més, en silenci i sense fer soroll, també hi haja estat treballant pel club; però tot açò ni ho sabem ni ho podem contar. I açò no és un retret; ans al contrari, un reconeixement a les persones que cada setmana perden temps i diners en Telefònica per què aquestes línies siguen possibles.

Mireu com estirava Garrido abans de la partida: això... això...
no ho ha fet Esteller en la vida!

Resultats semifinals Lliga Individual Frontó a Mà:

Esteller – Tito: 35 – 5

Peña – Senar: 35 – 0

Profies:

Xato – Adrià: 25 – 15

Garrido/Agut vs Sospedra/Àngel: 25 - 15

TRASPÀS DE PODERS

2011-12-07T12:43:00.001+01:00

LES SEMIFINALS DE LA LLIGA INDIVIDUAL, EN MANS DELS MÉS JOVES

A n´aquests sapastres d´Arrea-li Bona ja els coneixem com si els haguéssem parit! Estava clar que havien d´aprofitar el dia de la Constitució – eixe paperet tan simpàtic que parla de coses tan divertides com el dret a una vivenda digna o l´accés al treball per tothom – per embolicar la troca. I és que feren coincidir la diada constitucional amb la celebració dels quarts de final de la lliga individual i així exemplicar a la pista el traspàs de poders que es viu al sí del club, o siga, i dit amb paraules més planeres, que els joves van córrer a pilotades als més grans per tot el frontó. Tret de Tito, l´únic pilotari nascut a la dècada dels 70 que hi accedeix, les semifinals seran protagonitzades pels joves nascuts als 90. El relleu generacional, el traspàs de poders entre totes dues generacions, és ja una realitat inqüestionable. I dit siga de passada, tot un èxit per al club en tant que els alumnes ja superen de bon tros els mestres.

Esteller vs Xeto

Diumenge de matí, sota un cel més net que els comptes corrents dels socis de la cooperativa agrícola de L´Aldea, es disputaren els quarts de final de la lliga individual de frontó a mà. La puntualitat i l´espectacle els posaren dos dels més joves, “Martell” Esteller i Xeto, que disputaren una partida preciosa tot i el resultat de 30 – 5 per al primer, l´actual campió i defensor del titol. El Martell, després de la partida explicava a qui el volgués escoltar que un pilotari sols té tres possibles resultats: guanyar per jugar bé, perdre per jugar mal o perdre tot i haver jugat bé. Aquesta tercera opció va com la seda per resumir la trajectòria de Xeto en aquesta competició: ha fet un joc espectacular, progressant d´allò més, fent suar els més valents del frontó; però després de quinzes de molt de mèrit, un seguit d´errades en els cops més fàcils i en els punts decissius l´han impedit acostar-se a la victòria en les partides contra els seus rivals directes. Diumenge fallà sobretot de bot de braç i això permeté Esteller tenir sempre controlada la partida tot i l´exigència en el joc que li demanaren els cops de Xeto.

Tito vs Karce

Tot seguit es disputà l´únic enfrontament entre dos pilotaris de la vella guàrdia: Kanell Màgic Karce contra qui podríem començar a anomenar Panxeta Màgica Tito, perquè es veu que els esmorzarots al Milord li senten d´allò més bé. Tito començà com sempre, gelat, patint i errant massa durant els primers jocs; i això esperonava el seu rival: no véiem un Karce tan motivat des d´aquelles famoses semifinals per parelles en què se n´anà de paella (motivat a la paella, és clar). Així, Kanell Màgic – després d´assabentar-se que a la partida era a 30 i declarar “feu el que voleu” – es posava 10 – 5 a favor fent millor joc que el seu rival. Però a poc a poc, i com sempre, Tito anà entrant en la partida, errant menys cops i castigant l´esquerra de Karce. Però sobretot no fallà, i tot i que no va fer molts punts guanyadors anà tornant-ho tot i esgotant físicament Karce, que acabà sucumbint 30 – 15, en una de les partides més boniques de tota la lliga.

Carlitos: la pròxima vegada alça el cul de la cadira per fer les fotos,
que són totes iguals!

Peña vs Franjo

Voleu dir que li pegarà?
Encara li fotrà a Peña!

I a partir d´ací, festival adolescent. Els més joves, que no havien acudit al Milord, semblaven tenir fam i es berenaren d´un parell de mossos els veterans. El primer a caure, Franjo, un pilotari en crisi, davant Peña. The Wall, veient físicament apurat el seu rival i incapaç de fer-li mal, començà donant-li peixet i jugant amb ell com un gat amb una rateta. Però quan Franjo, amb alguna treta i alguna deixada de mèrit, li féu un joc i posà el marcador 15 – 5, es va despertar la bèstia que Peña duu dins. El seu rival tornà a sentir eixe xiuxiueig letal que The Wall pronuncia “per lo bajini” tot dient: “bueno, açò s´ha acabat, que tinc fam” i en un parell o tres de minuts, i amb unes tretes letals impossibles de tornar pel seu rival, finiquità la partida 30 – 5. Peña es postula com l´altre gran favorit per a guanyar l´individual; però abans haurà de superar en semifinals en un duel gairebé fratricida un Flaret que no deixa de progressar aritmèticament.

Ací teniu la foto del pròxim cartell:
Peña, d´esquerreta i dedicada per a totes
les xicueles del poble.

Senar vs Manyà

Lo Flaret, qui ja havia superat els veterans del seu grup – Tito i Franjo – es trobava al davant l´últim corcó de la dècada dels 70, i potser, el pitjor de tots: Manyà, l´Amo del Carxofar, la personificació d´Arrea-li Bona Autèntica. A més, Senaret també s´enfrontava a les seues pròpies paraules perquè segons ens conten fonts poc fidedignes havia anunciat que es classificaria per a semis sense baixar de l´autobús (o del tractor, per tradició familiar). La cosa és que arribà al frontó vestit de Karate Kid (veieu la foto) i començà la partida més nerviós que Pinotxo a la “Máquina de la Verdad”. Així regalà el primer joc a Manyà en fallar tres tretes gairebé seguides; i amb un joc ferm, segur, i fins i tot de vegades vistós, Manyà es posà 20 – 10. Però quan alguns ja apostaven pel roig, ressorgí la figura del Flaret: deixà de fallar i començà a moure el seu rival de punta a punta del frontó resolent els punts amb el seu bot de braç mortal o de palma fins a la línia del 6. A la fi, Senar capgirà el marcador i s´uní a la festa dels més joves que el dia de la Constitució han protagonitzat a la pista (on ha de ser) el traspàs de poders que albira per a un futur immediat pilota – i pilota de la bona – a Benicarló.

Karate Kid Senar i Garrido. Dos generacions cara a cara.
I Garrido, per primera vegada a la seua vida, flipant i sense paraules només de vore´l.

I diumenge vinent, dia 11 de desembre, les semifinals:

Panxeta Màgica Tito vs Martell Esteller

Senar, lo Flaret vs Peña, The Wall.

I, a més a més, alguna profia en què torna al frontó després de no sabem quant de temps Agut (acompanyat d´un il·lustre com és José Garrido) contra Àngel i Sospedra, en un altre duel intergeneracional.

Resultats Quarts de Final Lliga Individual Frontó a Mà:

Esteller – Xeto: 30 – 5

Tito – Karce: 30 – 15

Peña – Franjo: 30 – 5

Senar – Manyà: 30 - 20

2011-11-30T09:43:00.001+01:00

ARREA-LI BONA GYM

Cap de setmana marathonià de pilota valenciana a Benicarló. Tot i que el poble s´està quedant sense pilotes de vaqueta – totes encanades pels patis i galeries del veïnat –, i que qualsevol dia hauran de jugar amb les pedres del riu o els còdols de la mar Xica, es veu que aquesta colla de lleganyosos d´Arrea-li Bona no tenen res més a fer que estabornir les parets del Coromines i acomboiar pel mateix camí els xiquets del poble. Així, dissabte se celebrà la I Jornada de Pilota Escolar amb alumnat dels col·legis públics Marqués de Benicarló, Martínez Ródenas i l´institut Joan Coromines. A més, es decidiren els quartifinalistes de l´individual local de frontó a mà i se celebrà el 5é aniversari del club.

Açò seria el discurs oficial del club. Però la realitat és que allò que començà de manera responsable, organitzada i formal com és l´organització d´una jornada escolar de pilota, acabà més tort que la carretera d´Alcalà a les Coves de Vinromà i esdevingué una competició de milhòmens a vore qui feia més flexions a una mà, presumint de musculació i reptant-se a polsos com si fóssem en un gimnàs cutre de barri metropolità.

Ajupint el llom des de menuts.
Arrea-li Bona promou la cultura de l´esforç en temps de crisi.

En fi, la cosa és que dissabte de matí benjamins i alevins gaudiren a la pista del Màrinton d´una minicompetició de raspall. El primer classificat va ser Joel Forés, el germà menut dels bessons, que sembla tenir la fusta necessària per seguir les passes de son germà Jon, semifinalista a l´autonòmic juvenil fa dos anys. En 2ª i 3ª posició quedaren Sergi Alemany i Víctor Gómez, altres dos futuribles cracks de la pilota cadufera que també apunten maneres.

El futur del frontó cadufer: que sant Manró ens pille confessats!

Mentrestant els més grandets seguien les passes dels majors tot fuetejant el frontó del Coromines en una altra minicompetició que s´endugueren dos benicarlandos d´importació: Sofian i Hicham. Feia goig de veure com des de l´escola de pilota d´Arrea-li Bona, la nostra pedrera, s´assegura el futur d´aquest esport al poble. I és que tal com li peguen aquests xiquets, d´ací a un parell d´anys correran a manronades els més grans per tot el frontó.

A més a més, aquest cap de setmana s´ha jugat la darrera jornada de la lliga individual de frontó a mà i totes les partides ajornades, és a dir, un “no-parar” de pilota. Com que fer la narració de cadascuna de les partides es faria inacabable, ací teniu els resultats i una lleu pinzellada d´allò que ha oferit cada jugador en l´últim tram de la competició:

Esteller – Tito 25 – 0 Tito – Franjo: 25 – 10

Xeto – Xarli: 25 – 0 Senar – Juan: 25 – 0

Manyà – Xarli: 25 – 5 Karce – Àngel: 25 – 0

Esteller – Senar: 25 – 0 Manyà – Peña: 0 - 25

Xatet – Karce: 10 – 25 Karce – Xarli: 15 – 25

Xatet – Peña: 0 – 25 Senar – Franjo: 25 - 0

Els joves, aprenent dels cracks, en aquest cas del "Martell".

Grup A

Peña, The Wall: més sobrat que Pamela Anderson donant el do de pit, no en tingué prou apallissant Manyà a la pista que el reptà a un pols en un duel macarrònic després de dinar a un restaurant del poble del qual no en direm el nom perquè no isca malparat, com en les millors (o pitjors) pel·lícules de Jean-Claude Van Damme.

Peña, Xato i Mañes, que és del Madrid (i de l´organització).
Fixeu-vos les sabatilletes de guai que duu The Wall.

Kanell Màgic Karce: que ja és grandet, tot i que de , ha fet una classificació per llevar-se el barret guanyant alguns dels pinxos del Coromines. Però quan ho tenia tot de cara per fer primer de grup, va perdre l´última partida en una xarlotada… perdó, en una memorable partida contra Xarli que els hooligans caduf… perdó, la parròquia cadufera recordarà per molt de temps.

Manyà: d´Amo del Carxofar a Principito del Coromines (més que res per la coroneta). Tot i fer un joc ferm i espectacular, Manyà no passa del tercer lloc ja que pel camí s´ha trobat dos pedres més dures que ell com són Karce i Peña. Tanmatex, la nóvia continua contenta.

Xeto: un dels pilotaris que millor joc ha desplegat, per fi s´ha retrobat amb la victòria i li arrabassa a Xarli la classificació per a quarts. Tant de bo pegue ja l´esclafit definitiu i se´n puge al carro dels millors.
Xarli: tot i que els millors moments de la lligueta els va viure diumenge punxant Rihanna, es va trobar amb dos victòries inesperades davant els líders de grup que li van donar opcions de classificació fins l´últim moment.

Només li va faltar punxar la d´"El venao".

Àngel: més carn de gimnàs que quan se centre definitivament en la pilota i substituïsca les peses i els espills pel tessamoll i l´esparadrap, amb la potència de braços que té, esdevindrà una de les futures joies de la pedrera d´Arrea-li Bona.
Xatet: sense dubte, el pilotari amb més pundonor del poble. Mentre les clementines es fan malbé al tros, ell es deixa la pell al frontó.

Grup B

Esteller: es classifica primer del grup B sense despentinar-se, i gairebé sense fer-se les mans. D´una altra banda, convindria que s´apugés un poc els pantalons perquè amb la regata a la vista i tot rosset que és, té un aire a Benny Hill.

Tito: un pilotari de crosta de coco, dur com ell a soles, que es deixa la pell a cada partida. La seua durícia, afegida a la barbeta que porta el col·lega, fa d´ell una espècie de Chuck Norris de la pilota benicarlanda.

Està clar: l´home ve de la mona.
I ves que no siga a l´inrevés!

Senar, lo Flaret: a poc a poc va adquirint galons i va destrossant rivals gairebé al mateix temps que ho fa amb els diccionaris. Aquest cap de setmana, entre ell – que anava d´ “asul” (encara estem investigant si és amb essa sonora o sorda) i Garrido – que es demana “cortats” al bar de davant – han fet remoure el bo de Joan Coromines a la seua tomba.

Franjo: físicament molt apurat, ha caigut de madur, com les figues. Es classifica de miracle.

Sospedra: en fase de recuperació d´un colze malparat, es retrobarà amb la competició a la Faixa.

Juan: un valent, un esportista de debò, un pilotari entregat i braguetaire de pro; un pintor que pinta con amooorrr… les ratlles del frontó.

Adrià: el més llest de tots, va vindre al dinar i avant!

I per cloure aquest cap de setmana farcit de pilota, commemoració del 5é aniversari (o 4t, perquè segons a qui li preguntes els hi surten uns comptes o uns altres, com a les embarassades). En un dinar de germanor al Tonellet, els restauradors posaren la paella i els canalons i nosaltres, els macarrons: perquè la festa començà amb un concurs de polsos i flexions a una mà, com a les sessions de gimnàs de Gran Hermano 9. Menys mal que el gran José Garrido ho arreglà amb unes lloes. En resumides cuentes, pilota i festa mentres puguem; perquè com diria sant Manró, una vegada mort, la cara com un porc.

De primer amanida i paella; i de postres,
un parell de macarrons: Van-Damme i Stallone en acció!

El cronista es reserva l´opinió personal per no ferir la sensibilitat
dels lectors.

TOT EL PEIX VENUT A LA LLIGA INDIVIDUAL DE FRONTÓ A MÀ

2011-11-16T09:59:00.001+01:00

O quasi tot: perquè a falta de dos jornades per cloure la lligueta ja estan clars almenys set dels vuit quartfinalistes. En el grup A Peña, Karce i Manyà ja estan classificats i sols resta saber qui serà el quart pilotari en acompanyar-los, Xeto o Xarli (la partida que els enfrontarà aquest cap de setmana vinent s´albira apassionant). En el grup B, després que Carlos Sospedra quede pràcticament eliminat en no haver-se recuperat satisfactòriament d´una lesió de colze, són el Martell Esteller, Tito, Senar i Franjo els que tenen la classificació a la butxaca.

Sospedra, lesionat, ajuda a Peña a
fer-se les mans. (Imatge d´arxiu)

Dissabte a la tarda, sota un cel blau com la sang de la infanta Cristina, la dona d´Iñaki Undargarín, es disputaren diverses partides corresponents a la cinquena jornada de la Lliga Individual de Frontó a Mà. Totes elles disputades entre els més joves de la pedrera d´Arrea-li Bona. Per estrany que semble, la beateria cadufera no celebrava cap festivitat del santoral, ni santes Cecílies ni Geperudetes ni res de res, i doncs els acords de la banda municipal no acompanyaren les manronades i carxots dels nostres joves ja acostumats a bregar al frontó amb banda sonora i esclafits de coets com a música de fons.

I ja que parlem de sants i d´altres habitants del cel, qui més faena va tindre va ser el debutant Àngel, que es va veure les cares amb dos autèntics dimonis de la pilota cadufera: Peña i Xeto. En partida avançada a la setena jornada, Peña es redimí d´algun pecat inconfessat tot donant-li un poc de peixet de manera que Àngel li féu dos jocs (25 – 10). Però Xeto, que ha agafat la seguideta de victòries i no té compassió de ningú, no li donà cap opció i el calentà 25 – 0. Per acabar-ho d´adobar, Àngel també jugà dimecres una partida ajornada contra Manyà, l´Amo del Carxofar, un autèntic dimoni sense cua ni banyes que va de guai i d´enrotllat però que no tingué pietat d´Àngel qui es tornà a endur la del polp pel mateix resultat de 25 – 0. Tot i els resultats, Àngel s´està bregant amb els gallets del Coromines i té tota la traça d´esdevenir una de les futures joies de la nostra pedrera.

Adrià riu que riu abans que li caigués la
de Maria Santíssima (Imatge d´arxiu).

D´altra banda, també s´enfrontaren Carlos Sospedra i Senar, lo Flaret. Sospedra, qui potser tornà massa aviat a la competició, continua tenint problemes amb una lesió de colze i acabà amb el braç a la virulé, o siga, en cabestrell. Va voler forçar massa i tot i els avisos del seu malmés colze en forma de doloroses punxades continuà la partida fins a fer-se mal de veritat. Tot plegat sembla que no es recuperarà a temps per a disputar la fase eliminatòria. Per la seua part, Senar sembla no tenir cap problema si no hi ha diccionaris pel mig. La seua dreta fa més mal que una pedregada en sec i corre i lluita per tot el frontó més accelerat que el bateria de Metallica (o si voleu, de Poval de Sobredosis). A les postres, victòria per al Flaret per 25 – 10 contra un Sospedra que ha après que en un esport tan exigent com la pilota valenciana cal saber dir prou abans de fer-se mal.

Si amplieu la imatge, comprovareu que està a punt de
mossegar-se la llengua de la ràbia amb què li fot: nynnyng!

DJ Xato: no ens cansarem de repetir-ho:
tot i que no en guanya ni una, quina traça que té!

I diumenge de matí, sota un cel enterenyinat de núvols esquifits, gairebé inexistents, com l´ànima dels qui a Tots Sants furten els gerros de flors al nínxol del costat, es jugaren les partides dels vells rockers de sempre; o més que rockers, punkarres, perquè el Xato – sempre amatent a les últimes novetats musicals – amaní la vetllada amb tot de joves promeses musicals com Eskorbuto, Ramones, etc. Es veu que d´aquesta manera intentava motivar-se per plantar-li cara a l´Amo del Carxofar. Però Manyà, qui ha fet un curset avançat de com fer-se les mans sense perdre-hi la sensibilitat per tocar-li el cul a la nòvia en arribar a casa tot suat després de la partida, no es deixà acagallonir pels durs acords de guitarra que brollaven del mòbil del Xato. Ben al contrari, va ser el Xatet qui acabà com cagalló per séquia buscant la pilota per tot el frontó sense poder tornar les pedregades d´un Manyà que torna a estar a un alt nivell.

Per rematar la jornada, jugaren Franjo i Adrià amb victòria per al primer per 25 – 0. Tot i el resultat, Adrià, un pilotari com cal, un poc despentinat, però com cal, donà sempre la cara i lluità cada pilota que el rebordonit de Franjo sempre intentava pegar a la paret o buscant els dos panys. Però rai tots dos: Adrià està fent bones partides l´any del seu debut i Franjo ja pensa en els possibles resultats i caramboles per creuar-se amb Kanell Màgic Karce en els quarts de final ja que aquest – atenció! – ha promés de redactar la crònica si es produeix eixe enfrontament.

Franjo, per "soleares": Cojo una manzana, la miro, la muerdo, la tiro...
Cojo una manzana, la miro, la muerdo, la tiro...

Resultats 5ª jornada Lliga Individual de Frontó a Mà:

Xeto – Àngel: 25 – 0

Sospedra – Senar: 10 - 25

Xatet – Manyà: 0 – 25

Franjo – Adrià: 25 – 0

Tito – Juan: 25 - 0

Àngel – Manyà: 0 – 25 (partida ajornada)

Àngel – Peña: 10 – 25 (partida avançada)

ANOTHER BRICK IN THE WALL O ARREA-LI BONA SANDINISTA

2011-11-07T21:18:00.000+01:00

Ja la tornem a ballar! No, no, tranquils, que no és una altra crònica trilingüe com les de l´època de Font de Mora. És simplement una altra manera de dir que Ivan Peña, The Wall, el pilotari cadufer que més pilotes alça i torna, una paret personificada, un frontó humà, s´ha trobat aquest cap de setmana amb allò que en Cuenca dirien “la horma de su zapato”: Fran, de Quartell, un pilotari més dur de pelar que Chuck Norris en Delta Force i capaç de tornar pilotes impossibles des de qualsevol racó del frontó.

D´altra banda, en la lliga individual local aquests arreplegats d´Arrea-li Bona semblen haver-se encomanat de l´aclaparadora victòria del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) a les eleccions del “cocodrilo” (segons el diccionari José Garrido – català, català – José Garrido, Nicaragua) i s´han apallissat els uns als altres durant tot el cap de setmana, tal com ha fet l´FSLN amb els fatxes... perdó, amb els liberals. Sols així s´expliquen alguns dels escandalosos resultats de la jornada, amb diversos roscos inclosos per a alguns pilotaris que han eixit del frontó més escaldats que el protagonista d´Holocausto Caníbal.

Tot i que el van calentar com un dau, quina traça que té!

Si feu com Milikito (o Maradona) i seguiu la
línia blanca, trobareu Peña; a la seua esquerra,
Fran, l´exterminador de cadufers.

Dissabte a la tarda, sota un cel clar i ras com la calba d´Hugo Chávez, amic de l´ànima del comandant sandinista Daniel Ortega i encarnació del dimoni segons alguns mitjans de comunicació estatals, es disputà el plat fort del cap de setmana: el cara a cara entre Peña, The Wall, i Fran, de Quartell, finalista l´any passat i botxí de Jon algunes setmanes enrere. Tots dos es jugaven el passi a les semifinals de l´autonòmic juvenil. Peña necessitava la victòria i que el del Camp de Morvedre, no puntués, és a dir, que no arribés a 35. Però Fran, la burreta del qual ja es coneixia el camí fins a Benicarló, va arribar al frontó molt abans que el pilotari local, calfant des de ben aviat i començant la partida amb el motor a punt. En canvi, Peña començà més gelat que un alicatador d´iglús i des de l´inici veié com Fran prenia distància. Amb 0 – 10 a favor, el de Quartell jugà tranquil, fins i tot diríem que a mig gas, i sempre tingué a Peña més acorralat que els gèrmens de Pato WC. Quan el cadufer entrà en joc ja era massa tard: amb 10 – 20 en contra protagonitzà alguns jocs de mèrit; però Fran, que té un carxot que fa por capaç d´alçar pilotes impossibles, no li donà opció. I a poc a poc, però de forma inexorable, la partida s´anà decantant cap al de Quartell. A la fi, 40 – 20 per a Fran, un tros de pilotari com un campanar, un altre “brick in the wall” que comença a tenir fama d´exterminador de benicarlandos, una mena de caduferocida de la pilota.

Xeto i Xato. No és un embarbussament.
Es diuen així.

Abans s´havia jugat la partida de l´individual local entre Xato i Xeto – poca broma! –, una de les pallisses del cap de setmana a favor del segon (0 – 25). Xeto va fer bones les enquestes que el donaven com a candidat a la victòria i va celebrar el seu 17é aniversari amb els primers tres punts en el seu caseller. Xatet, voluntariós i esforçat, disputà fins al final; però res no pogué fer amb una Xeto que necessitava la victòria com el menjar. I després del duel autonòmic s´enfrontaren Senar, lo Flaret, i Adrià – com diria la meua àvia, un altre Pink Floyd – amb resultat idèntic de 25 – 0. Senar, després de destrossar el diccionari – algú va escoltar de la seua boca un apocalíptic “passa´m les tijeres” mentres es feia les mans – va destrossar Adrià, que almenys va tindre la decència de no maltractar la llengua d´Ausiàs March en un recinte acadèmic que duu el nom de l´il•lustre lingüista que era Joan Coromines.

Els efectes de les primeres retallades en educació ja es fan sentir:
Senar va apallissar Adrià (de roig) després de destrossar el diccionari.

I diumenge de matí, sota un cel incert que amenaçava pluja i amb un oratge de mil dimonis, jugaren els més valents del poble. Allò que en diríem uns milhòmens! De primeres, Esteller i Franjo acabaren la partida de la primera jornada suspesa per la pluja amb victòria per al Martell per 25 – 20. I després Franjo apallissà al més valent de tots, Juan, que mig malalt i fet un nyap acudia al frontó per disputar-se les garrofes amb ell, també en partida ajornada, i després amb el Martell, ni més ni menys. Tanmateix, Juan, que ja no és un xaval precisament, aguantà poc. Els carxots i manronades dels virus gastrointestinals que atacaren de valent l´aparell digestiu del pobre Juan pogueren més que la seua força de voluntat i a penes aconseguí de fer alguns punts a Franjo, que es trobà així amb una victòria massa fàcil. Juan acabà la partida groc com el canari dels Simpson i tornant a la natura allò que aquesta li havia oferit a l´hora d´esmorzar. No em feu donar més detalls, però la cosa és que acabà donant-li la partida a Esteller, que xino-xano, ja és el líder del grup B.

Per cloure la jornada, Xarli, que compta les seues partides per victòries, guanyà a l´altre debutant de la lliga, Àngel, per 25 – 15. La seua experiència fou suficient per derrotar a un Àngel, que si bé té bons cops – sobretot el bot de braç – i la fusta per construir un pilotari de futur, encara té alguns problemes per trobar la posició adequada dins el frontó.

I vet ací un gos, vet ací un gat, que la crònica ja s´ha acabat.

Resultats:

Lliga Autonòmica de Frontò a Mà:

Fran (Quartell) – Peña (Benicarló): 40 – 20

Lliga Local Individual Frontó Valencià (4ª jornada):

Xeto – Xatet: 25 – 0

Senar – Adrià: 25 – 0

Xarli – Àngel: 25 – 15

Esteller – Franjo: 25 – 20 (partida ajornada)

Franjo – Juan: 25 – 0 (partida ajornada)

ARREA-LI BONA, DESCAFEÏNADA I AMB SACARINA

2011-10-31T19:18:00.001+01:00

Estimada Bea:

Estic ultramegadisgustada, tia. Per a un dia que vaig al frontó del Coromines per a veure els pilotaris eixos i fer el treball monogràfic de quart, no hi havia ningú. Tu te creus, Mari? Diumenge, jo, que havia matinat i m´havia alçat a les 11.00h; i no estava ni el Tato. No hi ha dret! Que si l´un va caure de la bici, que si l´altre voltant per ahí amb els xirucaires de no sé on, l´altre que si donà la partida i un que no es va presentar… Total, que diumenge al frontó hi havia menys moviment que al compte corrent d´un perroflauta. O siga, que la 3ª jornada de la lliga individual ha estat més descafeïnada que un tallat de màquina, de sobre i amb sacarina. Menys mal que ahí estan els de sempre per a donar la cara: el Xato, el Xeto, el Xarli i el Kanell Màgic, que són més de fer-se “carajillos”. No, no és un acudit, tia, es diuen així, flipa-ho amb colors.

Quina traça que té el Xato (imatge d´arxiu)

Esbrineu de qui és?
En efecte, el beuratge màgic de KMK.

Es veu que dissabte per la tarda, i sota un cel més negre que la regata d´un heavy sense depilar, es van jugar dos partides. Jo no hi vaig anar perquè havien anunciat possibilitat de gota freda – i tu ja saps que jo sóc més aviat una calenta –; però m´han dit que Kanell Màgic Karce se´n surt. Aquesta vegada la víctima va ser Xeto, que va palmar per 25 – 10. L´atra partida tampoc no tingué massa història i Xarli va calentar Xatet per 25 – 5. I ja no es jugà cap més partida en tot el cap de setmana. Adrià li donà la partida a Esteller i Peña a Xarli. A més, d´altres no es van jugar perquè Carlitos Sospedra es va lesionar i n´hi ha qui estava disfrutant del pont per ahí. I de la partida entre Senar i Juan, res no se sap. Tot un misteri digne de resoldre pel friki eixe de Cuarto Milenio, l´Íker Jiménez. O siga, que poca pilota, poca.

Lo Flaret es va quedar amb
un pam de nas i les mans fetes.

De la seua banda, els joves tampoc no jugaren l´individual autonòmic de frontó per la previsió de pluja ja que la Federació ajornà les partides. Això sí, es veu que dissabte vinent Peña se la jugarà al Coromines contra Queralt, de Quartell; i si guanya passa a les semifinals de l´autonòmic juvenil. O siga, que tothom al frontó per animar.

Només al trofeu Edicom, modalitat galotxa, hi hagué un poc d´activitat, tot i que Arrea-li Bona tornà a palmar contra l´Almassora, dijous passat al trinquet de Vila-real, per 70 - 15.

Dissabte vinent tots a animar a Peña, The Wall,
que podria ser el segon pilotari del club en arribar
a semifinals d´un autonòmic.

Resultats:

Lliga Local Individual de Frontó a Mà:

Karce – Xeto: 25 – 10

Xarli – Xatet: 25 – 5

Trofeu Edicom de galotxa:

Arrea-li Bona – Almassora C: 15 - 70

ARREA-LI BONA ABANDONA DEFINITIVAMENT LES MANRONADES

2011-10-24T22:21:00.000+02:00

Estava cantat! Eixa colla de lleganyosos d´Arrea-li Bona s´han encomanat del procés de pau i bon rotllet que impera últimament a l´estat espanyol – que no a altres països germans com ara Líbia o Palestina - i a les partides disputades aquest cap de setmana hi ha hagut menys guerra que a la casa de la pradera. Tot i que continuen sense condenar explícitament el dinarot que es van fotre alguns regidors i l´alcalde a Xilxes amb la falsa promesa d´un trinquet al poble, sembla que els pilotaris cadufers han volgut fer un pas endavant per la pacificació d´eixos petits conflictes amanronats que diumenge rere diumenge violenten les parets del Coromines. Així, molts se n´han rendit incondicionalment abans d´hora. Sols uns pocs irreductibles han plantat cara als favorits negant-se a entregar l´esparadrap i a signar cap mena de treva. Observadors internacionals (i sobretot del poble), o siga, la parròquia cadufera de sempre i algun convidat de fora, n´han estat testimonis de tot plegat.

Dissabte de matí, sota un cel enterenyinat de núvols prims (prims com Xatet, que s´ha quedat com un fideu), “Martell” Esteller va apallissar Carlos Sospedra per 25 – 0. “I això que només vaig jugar amb l´esquerra”, gallejaria posteriorment el “Martell” tot fumant-se un cigarret damunt la moto al bell mig del frontó i destrossant així tot d´una el Reglament de Règim Intern del Coromines. El “Martell”, escaldat com està de recents derrotes per eixos trinquets de Déu, li va fer pagar els plats trencats al pobre de Carlitos, que prou va fer de no fer-se mal!

Dissabte de tarda, mentre la Geperudeta recorria els carrers de Benicarló buscant bitllets de 20€ pel terra, es produí el debut d´Adrià. Es veu que no n´eren prou, aquesta caterva de rojos i separatistes, que han hagut de fitxar un d´Esquerra Republicana. O siga, un abertzale, però d´ací! Com deia aquell, éramos pocos y parió la abuela. Aquests pilotaris pugen més torts que una tomaquera sense guia! En fi, la cosa és que Adrià, com era d´esperar, palmà davant Tito (un altre que tal!) per 25 a 5. Però apunta maneres de cara al futur: tot i no ser ja un jovenel·lo és físicament poderós i obligà Tito a restar sempre prop de la línia de passa; a més, demostrà seguretat amb el bot de braç i el manró. De segur, que quan afine l´esquerra i comence a apegar la treta a la paret, aquest Adrià plantarà batalla a més d´un.

De roig i a l´esquerra (si en són de comunistes, xa!), els irreductibles cadufers. De blau i a la dreta, l´Almassora C.

Mentrestant, a Vila-real, al sud de la Plana i en el marc del trofeu Edicom de galotxa, un grupet d´irreductibles cadufers resisteixen encara i sempre a l´invasor (els invasors eren els de l´Almassora C). I resistiren gairebé fins al final, perquè no firmaren la pau fins a l´últim sospir i les manronades i les palmes caigueren d´un cantó i de l´altre. Tot i que Mañes, Peña i lo Flaret - ferits pel “Martell” – arribaren a plantar-se 40 – 25, els de la Plana aconseguiren remuntar i endur-se la partida per 70 – 65.

Lluny i apegats a la paret, The Wall i Xeto, l´eterna promesa.

I ja diumenge de matí, sota un cel gris com l´ànima dels caçadors de parança que deixen el radio-cassete encés fins al migdia a la vista (i oïda) de tothom, es jugaren la resta de partides. El més matiners, Peña i Xeto. The Wall tampoc no passà massa dificultars i es desféu de Xeto per 25 – 15, que tornà a repetir idèntic marcador advers davant Manyà en partida ajornada de la setmana passada. A més, Xeto i Peña es tornaren a enfrontar al si del campionat autonòmic individual amb victòria per al segon per un contundent 40 – 15. En definitiva, mal cap de setmana per a Xeto, que tot i no deposar mai les armes necessita de victòries urgents.

Mireu-los què contents estan!
Kanell Màgic i l´Amo del Carxofar (Arrea-li Bona Autèntica)

On no hi hagué treva, ni rendició, ni pietat… ni res de tot això fou en la segona partida del matí, la disputada per Manyà i Kanell Màgic Karce. Manyà, l´ala dura del club i que gallejava fa poc de no haver estat vençut per cap pilotari local per damunt dels 30, se la va menjar amb pataques; tot i que disposà de dos pilotes de partida es va trobar un Kanell Màgic en estat de gràcia (tindrà res a vore la visita de la Geperudeta?) que li remuntà dos vals en contra i guanyà la treta definitiva posant el marcador 25 – 20. Ara es tem que Manyà – si la política d´esponsorització del club continua igual – provoque una escissió interna al si d´Arrea-li Bona tot conformant una mena d´Arrea-li Bona Autèntica o Fot-li Fort /Fuli Fort/.

En fi, com deia sant Manró, d´ací a l´agost paciència, i de l´agost endavant, paciència i avant!

No direu que el Juanito no s´ho curra!

Per cert, si voleu veure una batalla en tota regla, l´antítesi d´un procés de pau, recupereu el vídeo de la final individual del Bancaixa entre Álvaro i Soro III que es jugà diumenge passat. Alguns – com l´irrepetible Paco Nadal – ja comparen la partida amb aquella mítica final que jugaren el propi Álvaro i Paco Cabanes (Genovès pare).

Pilota a Punta Pala

2011-10-17T21:59:00.000+02:00

Estimada Bea:

Estic superdisgustada, tia. El nou profe de català, que és un interí mort de gana, pretén que aquest trimestre fem un treball monogràfic sobre la cultura pròpia. Jo li he proposat fer-ho sobre alguna desfilada de moda o les sessions de tarde de la Red Poppy; com a molt moltíssim sobre les Falles. Però ell s´ha encabotat que ho faça sobre pilota valenciana. Ja veus tu quin pal, Mari! Quatre llauros fotent-li pilotades a una paret i jo pringada tots els findes! No hi ha dret! Jo, només espero que el 20-N guanyem les eleccions per fotre al carrer l´interí eixe. De moment, al títol ja li he deixat un missatge subliminal per a què es vaja fent la idea: tot ple de PPP, ho captes, tia? Que mala truja que sóc, tat?

Dissabte de tarda, en l´autonòmic juvenil de frontó a mà jugava un tal Jon – que m´han dit que està com un tren – contra Fran, de Quartell, un poble prop de València (ai, quina sort, tant a prop d´El Corte Inglés!). Però no hi vaig poder anar perquè havia plogut i tenia temor que se m´estarrufés el monyo. Espero que el profe no em pose falta! Segons m´han dit, es jugaven el primer lloc del grup i al frontó hi havia més tensió que als calçotets de Nacho Vidal. Es veu que el de Quartell va començar gelat i el bessò ho aprofità des de l´inici. De seguida es va plantar amb un 25 – 10. La partida era a 40 i la victòria semblava assegurada. Però Fran, que resta una barbaritat, ho tornava tot, i obligat per Jon a jugar sempre prop de la línia de passa intentava tornar els rebots i tot en la paret del fons, tota plena de reixes que està! A poc a poc Fran, que igual juga a l´aire que de bot de braç que de palma, anà retallant diferències fins a igualar a 35. Quina emoció, tia! Es veu que van fer un desempat a 11. De nou, el bessò semblava tenir-ho tot de cara amb 5-1. A més Fran es va doblegar el turmell al primer punt. Però, brau com un bou que és, després de blasfemar contra allò més sagrat i de posar en dubte les propietats analgèsiques del Reflex, tornà a remuntar – punt de partida per a Jon inclós – i amb 10 – 10 forçà l´errada del benicarlando, que pergué la partida, i segurament, les opcions de classificació.

Jon i Fran, de Quartell, posant damunt d´un toll d´aigua.

Esteller, que jugava al Puig, tampoc no ha tingut un gran cap de setmana precisament. Dissabte de matí casi palma amb un mindundi de la pilota anomenat Franjo; però la pluja va parar la partida quan anaven 20 – 20. De vesprada, a l´autonòmic va perdre al Puig contra Gonzalo per 40 – 25 en una partida molt disputada i en un frontó de color blau que es veu que és una monada. No en sé massa coses de la partida, però es veu que tot i la derrota i que es va destrossar els braços, el Martell en va eixir prou content d´haver jugat en un dels escenaris més monos – i referent d´aquest esport – del País Valencià.

Igualet que el nostre, tat? Igualet!

Preparant la tàctica i un poliol.

Diumenge de matí, es jugava la primera jornada de la lliga individual local. Tampoc no hi vaig poder anar perquè a les 11 jo encara no m´he passat l´Epilady. Però m´han xivat que en la primera partida Carlos Sospedra, un jovenet que millora cada dia, li va passar la mà per la cara a Juan, un veterà que té una Faixa i tot. El resultat, 25 – 10, és prou aclaridor. Carlos tragué tope bé, obligant el rival a jugar molt amb l´esquerra i a córrer per tot el frontó intentant alçar les pilotes que relliscaven ràpides pel pis quan les colpejava de bot de braç, un dels cops que més ha millorat, junt amb la treta.

El "carajillo" sagrat de KMK

En la segona, idèntic resultat per a Peña davant Kanell Màgic Karce. Peña, més trempat que un gínjol, es va presentar de ressaca i sense fer-se les mans. Què fort, no? La parròquia cadufera ja remorejava satisfeta albirant una sorpresa, ja que KMK jugà d´allò més bé obligant-lo a pilotejar dur i continu, tot esperant que la mà se li unflés com un globus i comencés a cedir. Però Peña no li donà opció. Tot i alguna deixada marca de la casa del Kanell Màgic, The Wall començà a estovar-lo a base de bé fins a endur-se els tres punts.

Després es produí el debut d´Àngel Senar, cosí del Flaret, i amb un bot de braç – que igual que el de son cosí – promet repartir llenya en un futur no gaire llunyà. El rival, il·lustre, tota una institució dins del club: Xatet, l´encarregat d´ofrenar Jaume I i de dur ous a santa Clara per què deixés de ploure. Amb un cop d´esquerra de fabricació pròpia mig manró mig ganxo a lo Kareem Abdul Jabbar li ho tornà tot i li ho posà d´allò més difícil. El Xato, que des que juga a galotxa està més sec que un ascla, tot fibra – m´han dit – va estar segur al rest i amb l´esquerra, i letal a la rematada. Però el resultat de 25 – 5 al seu favor no fa justícia a un Àngel entregat, potser un poc neguitós pel desvirgament pilotari, que no pergué ni un joc per més de dos quinzes de diferència i que disposà de diversos “vals” per augmentar el seu caseller.

Xatet homenatjant Jaume I...
Ah, no! Amb Àngel, el debutant de la jornada.

Lo Flaret, de cara a la paret.

La traca final la posaren Tito i l´altre Senar, lo Flare, en una partida llarga i dura – i ara no estic parlant de Nacho Vidal – que arrencà els aplaudiments de la parròquia cadufera congregada a l´ombra de l´olivera i de l´aulari del Coromines. Tots dos s´acaçaren a pilotades per tot el frontó amb quinzes d´allò més disputats i espectaculars tot fent les delícies de l´afició. Cap dels dos no pergué ni una treta i Senar, que té un bot de braç que ja fa tremolar futurs rivals, s´endugué la victòria per ser el primer en treure (25 – 20).

D´altra banda, a la lliga autonòmica de galotxa, a Xatet i Senar els van calentar com un dau per eixos trinquets de Déu: dijous contra Xilxes D i dissabte contra Almassora D per 70 – 0. Tot i el resultat es veu que lo Flaret alça admiració allà on va entre els aficionats més entesos.

No ho sé, Bea, jo l´única aigua clara que n´he tret del finde és que l´esparadrap que es posen a les mans aquests pilotaris fa unes depilacions d´allò més fines, tia! Caldrà provar-ho, tot i que em fa nosa posar- m-ho allà avall.

Campionat Autonòmic de Frontó a Mà

Juvenil: Jon – Fran: 35 – 35 (10 – 11)

Senior: Esteller – Gonzalo (25 – 40)

Campionat Autonòmi de Galotxa:

Arrea-li Bona Benicarló – Xilxes D: 0 – 70

Arrea-li Bona Benicarló – Almassora D: 0 – 70

Lliga Individual Local de Frontó Valencià:

Sospedra – Juan 25 – 10

Peña – Karce 25 – 10

Xatet – Àngel Senar 25 – 5

Senar – Tito 25 – 20

Esteller – Franjo 20 – 20 (ajornat per la pluja)

ARREA-LI BONA CELEBRA EL 9 D´OCTUBRE… A VINARÒS!!!!

2011-10-10T17:56:00.000+02:00

No podia ser d´altra manera. Un altre cop, els pilotaris cadufers han hagut de celebrar la diada nacional a la veïna ciutat de Vinaròs. I ja van dos anys consecutius en allò que comença a esdevenir perillosament tradició. Els vinarossencs se n´han tornat a aprofitar del silenci institucional de l´Ajuntament de Benicarló per entabanar els ganàpies d´Arrea-li Bona i organitzar una exhibició de pilota – raspall, concretament – als seus carrers. Sembla que al país de l´olivera els esports i la cultura pròpia s´han de celebrar al poble del costat.

Diumenge 9 d´octubre, diada nacional al País Valencià, el frontó del Coromines registrava menys activitat que el còrtex cerebral de Cristiano Ronaldo. Els pilotaris cadufers, convidats per l´Ajuntament de Vinaròs, feien festa als carrers de la vila veïna i compartien tradició i cultura pròpia amb les seus gents i els seus representants municipals, dametes de festes incloses. Aquest exili involuntari, però gens forçat, es repeteix per segon any i fa tota la pinta d´anar per llarg; ja que, pel que sembla, siguen del color que siguen, les autoritats vinarossenques continuen convidant el club benicarlando per sumar un acte más a l´agenda oficial de la diada. O tot és obra i gràcia de l´ombra allargada de Domènec Fontanet, l´Otegi vinarossenc del Bloc?

Fontanet, el segon per l´esquerra, amb els ulls tancats, però content.

Si als estudis doblegués el llom així seria enginyer.

Siga com siga, va ser una diada al carrer en què l´únic blau que es va veure va ser el de les samarretes d´Esteller i Manyà que acaçaren els rojos pels carrers davant per davant de l´emblemàtic edifici de l´antic grup escolar Sant Sebàstià. En una partida en què el resultat era el que menys importava, el Martell i l´Amo del Carxofar s´endugueren la victòria per un contundent 40 – 15 després d´exhibir tot el seu aparador de cops i de doblegar el llom com no ho solen fer mai per tornar fins a l´última pilota. Mireu si s´ajupien per raspallar cada pilota que algú arribà a pensar que l´Amo del Carxofar anava a obrir un cavalló al bell mig del carrer per escampar les llavors del nostre venerable card! I que el Martell anava a llaurar un solquet d´encisams! Tot i que som conscients que a Vinaròs no tenen el microclima adequat per cultivar-ne com a Benicarló, de carxofes, potser sí encomanaren als nostres del seu esperit emprenedor; ja se sap que els vinarossencs són els més treballadors i espavilats de la comarca.

I entre cavalló i cavalló, uns "dancings".

Per contra, Tito, Xeto i Senar, lo Flare, semblaven estar més pendents de l´hora de dinar i de la paella promesa – plat nacional d´obligat tast en aquest dia tan assenyalat – que de tornar les fuetades dels rivals. I així, anaren alternant les errades i les bones jugades fins a aconseguir tres jocs i avant. No és la intenció del cronista espolsar-se les puces però aquesta darrera informació sobre els desitjos gastronòmics dels de roig en plena partida li la devem a fonts fidedignes de tota solvència que no direm qui són, però va ser el primer president del club. D´aquest ambient gastronòmico-pilotari semblà encomanar-se fins i tot el públic, que si de bon principi plenava a vessar els extrems del carrer, a poc a poc anà reduïnt la seua presència a mesura que s´apropava l´hora del vermut i sobretot, l´hora de dinar.

En conclusió, amb aquesta nova trobada el 9 d´octubre, Vinaròs i Arrea-li Bona estreteixen els seus lligams nacionals i continuen fent país plegats. Tant és així que si aquesta relació continua en el temps, l´assemblea d´Arrea-li Bona fins i tot podria plantejar-se en el futur d´incloure en el seus estatuts la recomanació als socis de no cantar en Falles allò de Vinarossenc el que no bote o de dir allò de Vinaròs, cagalló gros. En definitiva, pilota, arròs i manrons al poble del costat.

Un, dos, tres, platerets, tets, tets.

I com sol ser habitual quan perden els nostres joves a les competicions autonòmiques, i seguint el model de RTVV, ho deixem per al final i en lletra ben menudeta. I és que divendres a Peña i Jon els caigué la del polp a Quartell (València). Jon perdé 40 – 10 i Peña 40 – 15 en dos partides per oblidar. Però no ho oblideu massa aviat perquè dissabte vinent a la tarda – i coincidint amb la primera jornada de l´individual local – tots dos es juguen continuar vius en la competició al frontó del Coromines. Així doncs, us hi esperem per animar els nostres i per què prengueu nota d´una agenda pilotària comença a omplir-se de nou.

D´esquerra a dreta, Manyà, Tito, Xeto, Esteller, una palmera i lo Flare.

COMENÇA LA TEMPORADA AMB… LES PROFIES DE TARDOR

2011-10-03T21:38:00.000+02:00

Després de mesos d´ensopiment pilotari en què el bloc d´Arrea-li Bona tenia menys moviment que l´ull de vidre de Carlos Fabra… vés per on, reapareixen en l´escena pública cadufera aquests butxaques de pilotaris benicarlandos. I no en faltava ni un, tu! Que si el Kanell Màgic, que si l´Amo del Carxofar, que si el Martell i que si Anivellator. Tanta gent estabornint una piloteta de fusta… un dia o altre, algú prendrà mal! Perquè no són guapos, ni rics, ni tampoc massa bons… però estoven el frontó del Coromines a base de bé. I ben mirats, així suadets i amb un moreno “brigada municipal” o de llaurar el tros… algun n´hi ha, de templat. I a més, qui més qui menys, o és fill de l´amo, o té terra, o és funcionari (o siga, un dropo i no com altres que són els més treballadors del poble). En fi, la cosa és que… comença la temporada de pilota valenciana amb les Profies de Tardor.

Encara (es) petarà

“Això és més dur que una pedra, caguen sant…”. “Això” és Manyà i les paraules són de Franjo després de perdre per 31 - 26 tot intentant que els punts suspensius no esdevingueren blasfèmia davant la presència de persones majors, que solen ser prou mirades amb aquestes coses. La rèplica de sa mare de Manyà – que es diu Pere, no sa mare, sinó Manyà – en forma de refregit teològico-etimològic, féu comprendre a Franjo el perquè de la seua derrota: “pensa que Pere vol dir pedra, i sant Pere va alçar la seua esglèsia damunt d´una pedra”. A la qual cosa Franjo, afegí: “Doncs este ha alçat no una església, sinó un altre frontó”. En resum, partit d´allò més físic en què Manyà estigué més encertat que el seu rival en les rematades a la xapa i resistí millor l´estovamenta recíproca.

L´Amo del Carxofar, més dur que una pedra

La segona profia, per parelles, enfrontava alguns noms mítics – gairebé llegenda – de la pilota benicarlanda: Kanell Màgic Karce i Garrido versus Xatet i Xarli, president del club i guanyador d´una Faixa, respectivament. Però tot i la categoria i els galons, aquests últims aviat quedaren endarrerits al marcador amb desavantatges de fins a 7 punts. El Xato, al rest, li aguantava el joc a Kanell Màgic; i Xarli estava, com sempre, espavilat com a feridor i punter. Però ni les errades a la treta de Garrido, ni les manronades de Xatet, que ho tornava tot, no impediren que a poc a poc Karce i Garrido anaren fent forat. Per cert, ningú no va donar facilitats a Garrido a la treta. Ja vorem amb 76 anys qui és capaç de ferir com el nostre anivellador, si és que poden alçar-se sols del sofà. Com en tantes altres coses a la vida, el temps ho dirà. De moment, 31 – 25 per aquestes velles glòries que junts sumen més d´un segle de vida.

Kanell Màgic, de bot de braç

La tercera partida era, en teoria, també per parelles: Esteller i Franjo contra Peña i Juan. En la pràctica, però, va ser un cara a cara entre els dos joves rests en què la pilota corria com un llamp per damunt dels caps dels feridors que prou feien a no destorbar. El “Martell” i el seu company agafaren embranzida des del primer punt i no donaren opcions a la parella rival, que en ser el primer cop que jugaven junts, no s´entengueren gaire. Peña, que s´havia gitat després que Juan s´alcés – no direm l´hora per respecte a les famílies – i que venia cansat de jugar a galotxa el dia d´abans, no pogué aguantar la batalla que li plantejà el Martell més enllà de la línia del 4. Així, Esteller es rescabalava amb Peña d´anteriors derrotes no gaire llunyanes en el temps. Pel que fa a Juan, el millor que va fer diumenge va ser alguna deixadeta arran de xapa i, sobretot, la repartició de samarretes en acabar les partides fruit d´una gruixuda agenda personal plena d´amics i d´un gran esperit comercial i emprenedor; en altres paraules, l´espill on s´enlluernaria qualsevol militant del Partido Popular. L´esclaridor 31 – 16 reflecteix d´allò més bé com va anar la partida.

L´última profia de la jornada es disputà sota un sol de justícia. I si abans parlàvem d´esglésies, ara podríem parlar del “rebañito”, perquè el veterà Tito semblava un pastor en jugar envoltat de joves i tendres promeses criades i alletades a la pedrera d´Arrea-li Bona: Xeto, Carlos i Àngel Senar, el debutant de la jornada. Pel seu gran nivell de joc, i per una esquerra d´allò més decent, d´Àngel en podríem dir molts tòpics: que si jugà com els àngels, que si semblava un àngel exterminador… però només direm que estigueu atents a la seua progressió perquè demostrà, tot fent-li de punter a Tito, que té la mateixa traça i el mateix instint assassí que son cosí José. A més, debutà com s´ha de debutar: amb una treballada i ajustada victòria per 34-32. Pel que fa als rivals, cal destacar també la impressionant progressió tècnica de Carlos Sospedra; i també de Xeto. Dos perles del club que han fet un salt extraordinari pel que fa a nivell de joc, però als quals potser els falta assaborir amb més freqüència la dolçor de la victòria. De segur, que en la lliga individual que aviat comença en tindran l´oportunitat.

Resultats:

Manyà vs Franjo………………………….………. 31 – 26

Karce i Garrido vs Xatet i Xarli………………. 31 – 24

Esteller i Franjo vs Peña i Juan……………… 31 – 16

Tito i Àngel Senar vs Xeto i Carlos…….…… 34 – 32

Garrido, l´únic home capaç de fer pujar l´aigua cara amunt, no se´n passà ni un pèl de la línia de treta.

2011-09-26T23:52:00.000+02:00

I este cap de setmana el frotó tornarà a veure els jugadors d'Arrea-li bona en frontant-se.

AIXÒ HO PAGO JO!

2011-08-25T03:12:00.002+02:00

Enguany, per festes, Arrea-li Bona tira la casa per la finestra. El III Trofeu Ciutat de Benicarló ha esdevingut pel número de participants i de patrocinadors, el més ambiciós de la curta història del club. Si mireu el cartell amb atenció, observareu que toquem a patrocinador per pilotari local. Es veu que algú pateix del mal de sant Vito i ha tocat les portes de tots els comerços i empreses de la comarca de tal manera que al cartell anunciador hi ha més publicitat que a les "Pàginas Amarillas". Qualsevol dia els pilotaris lluïran més propaganda que una roda de premsa de Fernando Alonso.

Encoratjats per l´esperit fester, els d´Arrea-li Bona hem organitzat un torneig on tot va a l´ample. Tal com si fos el casament de la filla de l´apoderat del poble, no falta de res: tot un assortiment de pilotaris de més enllà de València, humils pastissers i malabaristes del paladar, empreses del petroli i del ciment, tots caminant junts per engrandir un torneig que a poc a poc va fent la bastida que algun dia ens ha de dur a fer més dies de pilota que de bous a la mar.

Pel que fa a les parelles, Tírig, com a bicampions, són els rivals a batre; Alginet, per la seua joventut, la incògnita; i, els benicarlandos, com sempre, l´eterna promesa. De la resta de participants, com que els cronistes fa un temps que estan al" cocodrilo", no us en podem donar més informació. Però us podem ben assegurar que són xics molt eixerits i que ho faran d´allò més bé i entretingut.

No sabem si el Torneig acabarà amb focs d´artifici o amb salves d´honor, però tot s´ha fet amb el millor dels propòsits. Fins i tot aquesta crònica.

Agraïm un cop més a la Fundació Caixa Benicarló pel suport incondicional al nostre projecte de país. Als altres, va de bo, cavallers!

SORT DESIGUAL PER ALS NOSTRES A TORREBLANCA

2011-07-27T21:51:00.001+02:00

ESTELLER, AMO I SENYOR DEL TRINQUET TORREBLANQUÍ.

PEÑA I SENAR CONTINUEN EL SEU APRENENTATGE LLUNY DEL FRONTÓ.

Dissort ben diferent per als joves pilotaris cadufers que participen al IV Trofeu Ciutat de Torreblanca en la modalitat de galotxa. Mentres que “Martell” Esteller sembla haver trobat al trinquet torreblanquí l´espai balsàmic on llepar-se les ferides patides últimament al frontó benicarlando, Peña i Lo Flaret estan immersos en una etapa d´aprenentatge en la qual els resultats són el que menys importa. A diferència del que ocorre al frontó, Peña encara no es creu el fet de poder plantar cara al “Martell” al trinquet. Senar, l´any del seu debut, està deixant unes sensacions immillorables, tant al frontó com al trinquet, i creix en joc i d´estatura cada dia que passa de manera que ja podem parlar d´una altra llavoreta de la pedrera d´Arrea-li Bona.

Cristian Esteller comença a ser més conegut al trinquet torreblanquí que els policies secretes que sovintegen el dissabte l´assemblea dels indignats de Benicarló. L´allargada ombra del “Martell” deixa a les fosques qualsevol rival que gosa plantar-li cara i encara no ha perdut cap partida en la competició. L´última víctima, també cadufera, ha estat Peña, que encara no es creu el fet de poder derrotar al “Martell” fora del frontó. The Wall, tot i el seu gran joc, no cregué mai en les seues possibilitats. Massa tens i parat, deixà escapar la partida després d´igualar a 25, tot cedint cinc jocs seguits que donaren la victòria a Esteller per 50 - 25 i el classifiquen com a primer de grup.

En la modalitat de parelles, el “Martell” ha trobat un aliat impagable en Pedro, un pilotari d´Onda ja granadet que li fa de punter. Seguint amb el símil de policies i serenos, Pedro fa de “poli” bo: alt, templat i amb el posat tranquil de l´experiència, li lleva tanta feina al “Martell” que de vegades aquest ni sua. Ara bé, quan li toca repartir, Esteller fa de “poli” dolent, jove i impulsiu, i fot tal somanta de carxots, volees i bots de braç que les víctimes només tenen ganes d´acabar la partida i plegar. Si no, que els ho expliquen a Miguel Ángel i Ivan Sales, un pare i un fill de Torreblanca, que patiren les embranzides dels nostres i van palmar per 60 – 20 en un tres i no res.

D´altra banda, Peña està vivint la mateixa situació que aquell “secreta” famós – ja em permetreu la paradoxa – que no fa gaire temps tenia la missió d´aconseguir la revista que publiquen els indignats cadufers (pamflet subversiu proper a Bildu, Al-qaeda i Rubalcaba segons les seues instruccions). És a dir, una etapa d´aprenentatge en què els resultats no acaben d´arribar (victòries per a l´un i revista per a l´altre), però que ens fan albirar per al futur un pilotari i un secreta de categoria. Com a indignats i aficionats a la pilota, donem fe davant l´autoritat civil o militar que siga precís, que tots dos ho van fer d´allò més bé i que ho van provar tot per aconseguir els seus objectius, sense estalviar-ne esforços. La traça de Peña al trinquet li assegura resultats a curt termini i tot d´èxits a la competició autonòmica; i al secreta dir-li que la revista ja eixit i que quan vulga es pot passar per la plaça, que amablement li´n cedirem un, d´exemplar. I que no cal que duga diners, que és gratis i tot.

Per parelles, Peña i Senar, tot i els resultats en contra, estan aprofitant l´experiència torreblanquina per progressar i seguir sumant. La derrota contra David (Borriol) i Bruno (Torreblanca) per 60 – 55 n´és paradigmàtica del moment que travessen: Peña fou més que mai un autèntic mur – The Wall – que ho tornava tot, inclosos els rebots escopits pels frares del trinquet torreblanquí. I Senar va sumar quinzes de molta importància que els permeté de plantar cara als de la Plana fins a l´últim joc. Només la tendresa del Flaret, poc rodat encara lluny del frontó, els impedí obtenir la victòria.

Però Lo Flaret ja dóna guerra; també a l´individual. Tot i que encara ha de millorar la palma i la volea i aprendre a dominar els rebots, és capaç a hores d´ara, acabat d´estrenar, de donar joc a eixos il·lustres jugadors de tota la vida com Miguel Ángel Sales, que es coneixen el trinquet pam a pam. Del 50 – 15 en contra, és just reconèixer-li al Flaret el mèrit de guanyar tres jocs a un jugador de l´experiència del torreblanquí. I és que no dubteu pas que aquest Flaret, criat al tros com d´altres il·lustres del club com Xatet, aviat començarà a acomplir totes les expectatives que està creant entre la parròquia cadufera.

ELS JOVES COMANDEN LES PROFIES D´ESTIU

2011-07-19T18:37:00.006+02:00

JON, PEÑA I XETO, ELS PROTAGONISTES DE LA JORNADA

Si els dies de cada dia aquests rondinaires de pilotaris tenen més tirada a la xalera i la brofegada fàcil que al treball seriós, només els faltava que arribés l´estiu! Diumenge a la tarda, al frontó del Coromines, en el marc d´això que anomenen profies d´estiu – i que no és altra cosa que una altra excusa per perdre el temps en lloc de treballar pel poble i fer-lo ben gran–, no en faltava ni un, d´aquests vividors d´Arrea-li Bona. Poca faena! És clar: tant d´estudiant, de mestres, de pensionistes i de dropos de tota mena els sobra el temps per perdre´l en lloc de fer-lo servir com la gent de profit (banquers, alcaldes i jugadors de borsa, per posar-ne tres exemples). En fi, Benicarló sabrà en mans de qui deixa els seus joves a l´estiu i si prefereix que aquests perguen el temps estabornint una paret en lloc d´anar a buscar un treball – precari i mal remunerat, però treball al cap i a la fi – a les ETTs.

Les profies s´encetaren amb el plat fort de la jornada: en un duel d´antigues rivalitats s´enfrontaven Jon i Manyà contra “Martell” Esteller i Tito. El bessò tornava al frontó del Coromines després de bregar tota la temporada a diverses competicions autonòmiques per eixos trinquets de Déu.

I des del principi va deixar ben clar que ell i la seua parella de ball – un Manyà que per un dia va abandonar el seu rol d´amo de carxofar per esdevenir-ne humil feridor i punter– anaven a berenar-se a dos rivals de talla fins a reduir-los a la categoria d´spàrrings, que no d´espàrrecs. I el vent els bufà a favor des de bon principi perquè Esteller, des que ha fitxat pel Torreblanca, va més tort que la carretera de Càlig. Cansat i poc entregat, el Martell n´errà més del compte i acumula ja tres derrotes en tres profies – dos d´elles davant Peña amb idèntic resultat (31 -25) – des que va revalidar el títol de la Faixa. Tito, massa gelat, res no va poder fer per impedir que els caigués la del polp i que a poc a poc Jon i Manyà s´anaren creixent amb jugades enormes i de bella factura que tant bon punt duia els seus rival a ajupir-se apegats a la paret per buscar pilotes perdudes pels racons com estirant-se més enllà de la línia de quatre per intentar tornar-les de palma. A la fi, 31 – 25 per Jon i Manyà.

La segona profia enfrontà a Peña i Xatet contra Garrido i Franjo.

The Wall continua la seua ratxa de victòries en pos del número u que encara conserva Esteller, encimbellat dalt de tot del rànking qui sap si per gaire temps. I ahir en féu un pas més. Aquest adolescent de manró fàcil, amb una traça enorme per jugar al frontó, comença a fer por de veritat: primer deixa jugar els rivals, donant-los peixet, fent-los creure en la victòria; i quan aquests se senten més segurs i confiats, un dolç xiuxiueig els arriba a l´oït, suau i letal com un escurçò: és un “ja s´ha acabat” que Peña pronuncia a mitja veu, com qui no vol la cosa, amb un mig somriure. En eixe moment, els rivals saben que estan morts. I així va ser: Garrido i Franjo aguantaren fins a mitan partida, arribant a tenir avantatges de tres punts (18-15). Però van fer la de la botella de cava: un estrepitós esclafit inicial que acaba aigualint-se ràpidament. Amb un parcial aclaparador de 16 – 4, Peña i Xatet – aquesta darrer un dels pilotaris que més ha progressat enguany – capgiraren la partida fins a un 31- 22 al seu favor.

I, per cloure, en un duel individual, Xeto i Senar protagonitzaren un autèntic espectacle, una partida memorable, de les millors que s´han jugat enguany al Coromines, tant per l´emoció del resultat i la lluita a ultrança com per l´enorme qualitat dels punts en joc. De bon principi, Xeto, amb més experiència, manà en la partida. Però prompte Lo Flaret, que jugava la seua primera partida individual, començà a restar meravellosament bé i a tornar-li-ho tot. S´encetava així una batalla a cara de gos que va entretenir d´allò més la parròquia cadufera, sobretot des que algú va fer una escapada al bar de davant i regà la vesprada amb “refrigeris” diversos. Per moments, l´ambient cervesero-pilotari-estival al Coromines semblà més aviat el d´un camp de futbol ple de tifossi, cadascú animant els seus colors: el roig o el blau. L´apoteosi arribà amb el 29-29. El flare, molt rodat a la Faixa i ben entrenat, disposà de dos pilotes de partida, però Xeto, animat pels seus, s´entregà com no ho fa mai, recuperant el caràcter i fent córrer la sang per les venes, fins alçar les dos pilotes de partida en contra per endur-se la partida per 34-32.

Resultats:

Jon i Manyà vs Esteller i Tito…………………… 31 – 25

Peña i Xatet vs Franjo i Garrido………………. 31 – 22

Xeto vs Senar……………………………………… 34 – 32

Peña vs Esteller………………………………………. 31 – 25

RANKING I PROFIES D'ESTIU, ÉS UN NO PARAR...

2011-07-13T18:07:00.004+02:00

Després de les partides de la Faixa i dels diferents tornejos que estan realitzant els nostres jugadors per la geografia del nostre País, en el municipi necessitem veure i sentir denou la pilota resonar en el Frontó l'IES Joan Coromines.
Així que primer us mostrem el Rànquing que ha sortit de les partides de la Lliga de la Faixa i de les diferents profies que hem anat fent.
Així ja sabeu, si voleu millorar en la classificació a profiar-se i a guanyar les partides.
Com no potser d'altra formar, este cap de setmana de juliol ja podeu fer-ho que el diumenge tenim uns quants enfrontaments aparaulats i d'altres que encara es poden anar confirmant.

ARREA-LI BONA, DE TORREBLANCA A SUECA I TIRO PER QUÈ HEM TOCA.

2011-07-12T14:17:00.002+02:00

Des del començament del Torneig Individual d'escala i corda de la Federació Valenciana de Pilota, els jugadors d'Arrea-li bona sabien que haurien de desplaçar-se per les comarques de Castelló. Principalment perquè no tenim ni una pedra del suposat trinquet que tant es parla per la Diputació de Castelló. Així que carretera i manta, vam anar a para a Onda, eixa població veïna i propera que gentilment ens deixa la seua instal·lació per a que Peña, Esteller i Jon puguen jugar a l'esport de la pilota. I així van anar passant les partides dels benicarlandos davant els diferents jugadors de la província.

Semblava llunyana la possibilitat de creuar la franja d'Almenara per passar cap a les Valls i entrar en València. Però tal i com van anar desenvolupant-se els enfrontaments Jon es va posar de líder del grup. Sols va cedir una partida davant el Martell Esteller, va saber mantindre la posició i va classificar-se per continuar la competició del Torneig Individual d'escala i corda.

Com ja sabíem, aquesta classificació implicava baixar al rovell de l'ou de la pilota. En el sorteig dels enfrontament de quarts de final, va ser Josep Escriba d'Albalat de la Ribera el jugador que hauria d'enfrontar-se amb Jon. Recordem que les partides de classificació dels tornejos de la Federació són d'anada i tornada. Així que durant els passats caps de setmana van tindre lloc les partides de classificació tant en el trinquet d'Onda i com en el de Sueca. Tot i tindre les seues opcions de guanyar en les dos partides, Josep finalment ha aconseguit aquest cap de setmana en Sueca la victòria en l'emparellament. A Jon encara li falta millorar en un terreny on no pot entrenar, però aquests tornejos li estan oferint nous reptes i està coneixent nous trinquets de la pilota professional amb tan sols dos anys de participació en el tornejos de la Federació.

Al mateix temps, començava el torneig de pilota organitzat pel Club de Pilota de Torreblanca. Un torneig ja típic d'aquestes dates i que aquesta vegada compta amb la modalitat individual i per parelles. Així que tant Peña, el Martell Esteller i el jove Jose Senar estan jugant en les dos modalitats. Per ara els resultats estan sent diferents per tots els jugadors, ja que el nivell és diferent i també el temps que cadascú li porte pegant. A més el trinquet de Torreblanca amb els frarets dels cantons i la seua llargària reduïda fa que es desenvolupe un joc molt tècnic i ràpid. on la força no ho és tot.

Ara sols queda donar el nostre suport i que els nostres jugadors tinguen sort.

LA GUERRA DE LES GALAFAIXES

2011-06-24T12:53:00.003+02:00

LORD ESTELLER I OBI-JUAN GUANYEN LA 3ª EDICIÓ

DE LA LLIGA DE LA FAIXA.

Fa molt molt de temps – diumenge passat – en una galàxia molt, molt llunyana – el frontó del Coromines - … la parròquia cadufera està immersa en el caos. La Lliga de la Faixa està en disputa. Intentant conservar el seu tro, “Martell” Esteller i el seu alumne Obi-Juan pretenen escapolir-se del bloqueig d´un poderós exèrcit rebel de pilotaris. Cavallers galàctics com Lord Garrido o Darth Peña, estranyes formes de vida vestides de futbolista com Rafa i alguns droids espatarrats com R2-Titot o C3Perot naveguen pel frontó tot esperant l´oportunitat d´enderrocar el Canciller Suprem (o siga, Esteller). Gràcies al Congrés Jedi – allò que vindria a ser el claustre del Coromines i el seu equip directiu –, que continuen Obrint Pas en la defensa del nostre esport (i de la nostra cultura) tot cedint-nos l´espai, els guardians de la pau i de la justícia al frontó han pogut acaçar-se una cop més a base de carxots i manronades en una autèntica Batalla Final.

Episodi I. L´Amenaça Pelada.

Dimarts anterior a la final es jugà al frontó de Peníscola, un planeta proper, la partida ajornada que decidia la darrera parella semifinalista de la Faixa. Manyà, l´Amenaça Pelada, i Rafa, s´enfrontaven a Xeto i Xarli, que encara tenien alguna remota opció de classificació si els apallissaven. Amb un Xarli segur a la treta i un Xeto amb una esquerra més perillosa que Darth Vader amb sobredosi de Ventolín, comandaren bona part de la partida amb avantatges de fins a 4 punts. Però en el tram final, com sol ser massa habitual, Xeto se´n vingué físicament avall i errà més del compte. Això ho aprofità des del rest eixa Amenaça Pelada per a qualsevol rival que és Manyà, l´amo del carxofar, que no té una espasa làser però sí una mena d´aixada o lligona al braç dret; Rafa no el deixà sòl – això vindria després – i s´estirà com els arpellots per empomar de volea tot de pilotes i entrar-les a la línia contrària al pany de la paret. A la fi, 31 – 23 i Rafa i Manyà, a semifinals.

Episodi II. L´atac dels Flarets.

Diumenge de matí, ja al Coromines, i sota un cel solcat per sistemes estelars exteriors, es disputaven les semifinals de la Faixa. En una d´elles, Peña i Senar – dos clons a l´hora d´estabornir les parets del frontó – no donaren opció a Manyà i Rafa. De bon començament, aquests fallaren més que una escopeta de fira i permeteren als rivals d´obrir un forat gairebé irrecuperable que arribà als 9 punts d´avantatge. La cosa és que a Peña i al Flaret no els costà gaire mantenir la pau i l´ordre dins el frontó. I a força de fer rodar la pilota i amb l´experiència acumulada enguany en trinquets d´altres galaxias i contra exèrcits més poderosos, Peña sentencià la partida de quatre manronades al seu favor per un contundent 31 – 13.

Episodi III. La Venjança del Martell.

L´altra semifinal enfrontava a Esteller i Juan contra Tito i Garrido, que havien fet manifestes les seues males intencions de fer trontollar l´Imperi del “Martell”. Però aquest desintegrava qualsevol opció de plantar-li cara amb cops de tota mena i des de qualsevol racó del frontó: de palma, de bot i volea… Pel que fa a Obi-Juan, sembla que s´ha pres al peu de la lletra allò que auguràvem allà pel mes d´abril quan dèiem que els debutants lluïen amb llum pròpia. I és que aquest Juan igual llueix a la partida a base de braguetes i cops de picardia, que et llueix literalment el frontó i el pinta de manera que sembla nou de trinca, ràpid i ben collat. La cosa anà igualada fins al tram final de la partida en què, tot i el poderiu de Tito i les tretes d´eixe dimoni que és Garrido, Esteller imposà el seu joc i s´endugué la partida per 31-25.

Episodi IV. Una Nova Espantada.

I com va ocórrer ja a les semifinals de la Lliga Individual, una nova espantada gairebé ens deixa sense un dels plats forts de la jornada, la batalla pel 3r i 4t lloc. Si la cosa continua així igual esdevé tradició i Juan – el “caçaespònsors” del club – s´ha de plantejar trobar patrocinis a Andorra, l´Escapada. La cosa és que Rafa, un pilotari amb més compromisos que Papà Pitufo el dia del pare passarà a la història del club per ser el primer pilotari en acudir al frontó vestit de futbolista. Segons diu, es lessionà un turmell tot just després de la semifinal, de manera que no es pogué celebrar la partida. Rafa es passà així al Lado Oscuro de la Fuerza (o siga, a l´ombreta del frontó mentre es feia una cerveseta) i el seu company esdevenia Manyà “Solo” en quedar-se sense parella.

El Tito contraataca

Així les coses, Tito i Garrido aconseguien sense despentinar-se el 3r lloc de la Lliga de la Faixa. Tota una proesa per a tots dos. El primer, per la lessió de genoll que arrossega. I el segon, perquè als seus 76 anys i després de recollir un guardó a la seua trajectòria esportiva, continua encimbellat en la part noble del rànking d´Arrea-li Bona.

Tito i Manyà “Solo” decidiren d´improvisar una profia per no deslluir la festa i aigualir la jornada de pilota als aficionats que s´aplegaren al frontó. Una profia a 21 que s´endugué un Tito pletòric que s´acomiadava de la que potser ha estat la seua millor participació a la Faixa tot estabornint el frontó a base de bé sota un sol que badava les roques.

Episodi VI. El retorn d´Esteller.

En la gran final, Esteller defensava el tro de la Faixa en companyia del seu deixeble Obi-Juan, que l´any del seu debut ha bordat el seu nom en la Faixa de campions del club. Peña i lo Flaret, aspirants a enderrocar l´Imperi del “Martell” engegaren tota una Batalla Final des del primer punt. Peña semblava haver-se oblidat de l´assentada que el martiritzà la setmana anterior a Onda, un planeta llunyà, i Senar treia que feia por, enlairant-se un metre per damunt del pis a cada treta. Però Esteller, que disposa d´uns cops estelars que ja han cridat l´atenció més enllà del Barranquet – una rambla que fa frontera amb l´espai exterior –, no es deixà sorprendre i amb un joc espectacular anà guanyant-se punt a punt el mèrit de revalidar el seu regnat sobre la Lliga de la Faixa. A la fi, 41 – 36 per a Esteller i Juan, que consoliden la força del seu Imperi al frontó del Coromines.

Un Imperi que sobrevolaran aviat gràcies a Vol Vinaròs S.L., que premiava els campions amb un viatge amb avioneta sobre la plana del Baix Maestrat. Mentrestant, les tropes rebels – Peña i lo Flaret – recuperaran forces i plantejaran un nou atac a l´Imperi del “Martell” en una sessió d´spa per als finalistes al Peñíscola Plaza.

CRÒNICA D´UN EXILI

2011-06-14T12:58:00.004+02:00

JON I ESTELLER LIDEREN EL SEU GRUP EN L´AUTONÒMIC JUVENIL D´ESCALA I CORDA

Els joves pilotaris cadufers continuen embadalint la parròquia… d´Onda! Tot i les promeses d´unes instal·lacions pròpies pressumptament ubicades al camp de futbol de l´antic col·legi Jaume I, Esteller, Jon i Peña viuen un exili esportiu per eixos trinquets de Déu en la seua primera participació a l´Autonòmic Juvenil d´Escala i Corda. Així que de moment són uns altres, i no els aficionats benicarlandos, qui gaudeixen dels seus carxots, manrons i estovamenta en general. Tot i la incomoditat de jugar lluny de casa, els joves d´Arrea-li Bona continuen oferint espectacle i bon joc allà on van. A falta de dos partides, el “Martell” i el bessò són els millors situats per a passar a la fase eliminatòria.

En aquells dies, Sant Manró i els seus deixebles arribaren a la vila d´Onda, un poble que abans que petés la bombolla immobiliària semblava que havia d´entaulellar el desert. Feia una sol de justícia i la comitiva es refugià al trinquet d´aquella bonica localitat de la Plana. I vet aquí que dos joves cadufers s´estovaven a base de carxots i bots de braç . L´un era Jon, i l´altre “Martell” Esteller. Es veia de lluny que Jon, el líder invicte del grup, jugava incòmode. No era ell qui manava a la pilota sinó a l´inrevés. No aconseguia d´obrir-la bé a les parets de manera que els seus cops anaven a parar massa sovint al rebot del “Martell”. Així que quinze a quinze i sense fer soroll, Esteller anà sumant fins al 60 – 50 final, que el deixa empatat a 9 punts amb el bessó al capdavant del grup. I veient, açò, estranyat, un dels deixebles, preguntà:

- Mestre, com és que aquests joves benicarlandos han de viatjar fins a Onda per jugar a pilota? No és ben cert que el consistori municipal va omplir fulls i fulls de premsa – i també la seua web – amb la promesa d´un trinquet que havia de ser “referència comarcal”? O és que aquelles eren paraules buides?

I Sant Manró, amollà una brofegada o potser un ronc en despertar d´una son dolça que l´embolcallava just davant del dau, i digué: deixeble de cor senzill, en veritat et dic que al temps, figues! I tornà a arrepapar-se a l´escala tot estarrufat.

I dit açò el deixeble, corprès, callà aclaparat per tota la saviesa que endevinava darrere d´aquelles paraules i explicà a la resta de seguidors que segons Sant Manró el somni d´un trinquet a Benicarló s´havia esvaït amb la crisi del totxo. I els aconsellà d´oblidar-se´n tot gaudint de la següent partida en què Peña, The Wall, patia d´allò més davant el torreblanquí Iván Sales. El benicarlando tornà a sofrir l´assentada que el martiritza des de fa un mes i anà a remolc durant tota la partida després de perdre la treta només començar. Tot i recuperar-la i millorar considerablement el seu joc, Peña ja no va poder refer-se i palmà per 60 – 25.

I un dels deixebles, observant que Peña també és de Benicarló, preguntà:

- Mestre, vos que sou el nostre guia i profeta, per què Peña, que és cadufer, juga a Onda com a local? No és ben cert que l´alcalde i el regidor d´esports viatjaren fins a Xilxes per a estudiar la construcció d´un trinquet allà pel març de 2010?

I Sant Manró, molest per tanta pregunta, obrí un ull, i digué:

- Deixebles de cor senzill, en veritat us dic que sou més pesats que un penjoll de melons de moro, i que a l´univers sols hi ha un cosa certa i és allò que farem.

I, els deixebles, encuriosits per les enigmàtiques paraules del Mestre, preguntaren tots a una veu:

- I què farem?

- Mala cara quan morirem! – respongué el Mestre i tornà a deixar-se endur per la son.

I dit açò, els deixebles entengueren per fi allò que el Mestre els havia ensenyat: que només la mort és segura i que si els pilotaris benicarlandos volen un trinquet ja es poden esperar assentats. De moment, que vagen lluint les parets del frontó del Coromines perquè encara l´hauran de fer servir una legislatura més. I això és el que feren alguns deixebles i pilotaris d´Arrea-li Bona durant el cap de setmana: lluir paret i tapar els forats de l´atrotinat frontó local.

Però un esclafit va despertar el Mestre. Era el cotxe d´un aficionat d´Onda, que sense el fre de mà posat, va agafar embranzida per la costera que hi ha darrere del trinquet fins anar a parar al barranc – l´anècdota és real –. I espavilat pel catxull, el Mestre afegí:

- En veritat us dic que si l´alcalde va viatjar fins a Xilxes segur que es va fotre un dinarot de la pata el matxo a càrrec del pressupost municipal. Així que de segur hi ha restaurants que paga la pena de visitar. Això està ací al costat, o siga, que entereu-vos d´on anaren a dinar i tireu-vos a sorts qui paga avui. I avieu-vos, que diumenge vinent es juguen les semifinals i final de la Faixa al Coromines i vull arribar prompte per agafar lloc.

LA FAIXA, EN LÍNIA AMB “FONT DE MOR”

2011-06-06T22:06:00.003+02:00

Ves per on el temps i l´atzar han fet que els pilotaris d´Arrea-li Bona i el conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora, es posen d´acord: si l´organització de la Faixa s´entossudí a llevar la línia de treta per facilitar les coses als nous i als veterans, el conseller d´Educació s´ha encabotat a eliminar la línia en valencià. La cosa va de línies, i això que no parlem ni de Maradona ni de Coto Matamoros. Per açò, i sense que servisca de precedent, posem aquestes línies a disposició de “Font de Mor” a fi d´assajar el model trilingüe que vol establir a les escoles, a vore què tal. Si ja vam sacrificar la línia de treta, res no ens impedeix de continuar immolant-nos i provar ací eixe model de terços que alguns ingenus s´han empassat: un terç en valencià, un terç en castellà i un terç en anglès. Va de Bo! Va de Bueno! Go of Well!

Sota un cel trilingüe, la Faixa visqué diumenge la setena i més decissiva jornada en què tot estava en joc: el lideratge del grup i les últimes places per a les semifinals. Així, s´albiraven bofetades a dojo. Els primers a repartir-ne foren Garrido i Tito contra Xeto i Xarli. Aquests últims travessen un bon moment de joc, però els resultats no els acompanyen. Els primers compassos de la partida foren d´ells: Tito estava massa gelat. Xeto restava bé amb les dos mans i Xarli connectava bones tretes i rematades buscant els dos panys de la paret. Així les coses, la partida anà igualada fins que Tito entrà en calor i tornà a ser eixe jugador que ha enlluernat durant tota la Faixa: incansable, entregat, dur, que estova el frontó a base de bé. A més, Xeto i Xarli anaren desunflant-se a poc a poc fins a perdre la fe en la victòria. A la fi, 31 – 17 per a Garrido, que continua letal a la treta, i Tito, que es classifiquen tercers; i terrabastall per a les opcions de classificació de Xeto i Xarli.

La segunda partida comenzó al grito de Va de Bueno por unos peloteros que saltaron al frontón más trempados que una azufaifa. La partida entre Franjo y Carlos contra “Muñeca Mágica Karce” y Chatito se prometía de aquello más entretenida. Todo y que los segundos comenzaron con dudas, pronto se recuperaron e impidieron que los primeros hicieran agujero en el marcador. Chatito, más vivo que el hambre, cambió la pelota por una de más ligera tras dos fallos de saque y la cosa se igualó. El duelo entre los restos fue muy interesante y ambos se cazaron a cachetes y botes de brazo por todo el frontón. Y Carlos y Chatito, los heridores, que han progresado animaladas desde el comienzo de la Liga de la Faja, se partieron el alma recogiendo pelotas a ras de chapa. A los postres, tercera victoria de Franjo y Carlos, que podrían clasificarse si Cerrajero (Manyà) y Rafa no ganan la partida que tienen pendiente. Y despedida de Muñeca Mágica y Chatito que nos hace el efecto que lo mejor que han hecho esta liga ha sido la paella del Día del Socio.

The third match faced with Rock (Peña) & Senar, The Little Monk, against Xeto & Charlie. Rock and The Little Monk aspired to climb to the pole position of ranking of the Strip´s League. Xeto and Xarli hoped to keep intact their chances of qualifying for the play-off, despite the previous loss. They started very well and showed their best game. The youth Xeto, who hits with two hands from the rest, has achieved a very good wishes him great deeds in the future. Charlie, effective and accurate to take the top spots, accompanied him into that good dynamic to the half of the match, but some began to despair of his own mistakes. Peña and Senar not wasted ant started to distance by cheeks (carxots!), arm boats (bots de braç!) and some fly (bragueta!) to set the score a resounding 31 to 19 that placed the last day at the top of the standings.

Sap què, senyor Conseller? Que després d´aquest experiment lingüístic ens fa l´efecte que de la tercera partida, la de l´anglès, ningú no se n´ha assebentat de res. Ni el cronista mateix! I, a més a més, carxot, bot de braç i bragueta no estan al diccionari de l´Oxford English eixe! I que el paràgraf en castellà només serveix per a llevar-li espai al valencià, ja de per sí amb presència molt justeta a qualsevol àmbit de la societat. I ha vist l´efecte que fa dir-li Muñeca Mágica a Kanell Màgic Karce? Si sembla un anunci de Barbies, home! O a Garrido, com l´hem de dir, Garrido l´Anivellator? I creu que a Manyà li farà gràcia que des d´ara l´anomenen Cerrajero? Si sembla el nom d´un defensa central de tercera divisió! O a Tito, Pavo? Va, home, va! Això de l´anglès estarà molt bé per a exportar taronjes a Irlanda, però per a parlar del nostre esport i dels nostres esportistes – o siga, de la nostra cultura – no acaba de lligar. Així que, de moment, nosaltres, els únics terços que tocarem seran els del Cafè de l´Arq i els del Milord.

Resultats 7ª jornada

Xeto i Xarli vs Garrido i Tito…………………………………………….17 / 31

Karce i Xatet vs Franjo i Karce………………………………………….27 / 31

Peña I Senar vs Xeto I Xarli………………………………………………31 / 19

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Peña / Senar	6	5	1	18
2	Esteller / Juan	6	5	1	16
3	Garrido / Tito	6	4	2	14
4	Franjo / Carlos	6	3	3	11
5	Manyà / Rafa	5	2	3	9
6	Xeto / Xarli	5	1	4	7
7	Karce / Xatet	6		6	5

PILOTARIS INDIGNATS

2011-05-31T14:01:00.007+02:00

“MARTELL” ESTELLER I JUAN PERDEN LA IMBATIBILITAT EN LA FAIXA

Tot i que per la llenya que reparteixen tenen una retirada als Mossos d´Esquadra desallotjant la plaça de Catalunya, us podem ben assegurar que aquest galifardeus de pilotaris estan ben indignats. No podia ser d´altra manera! Indignats perquè el frontó té més forats que una pel·lícula de Nacho Vidal i es cau literalment a trossos; indignats perquè els nostres joves, que deixen bocabadada l´afició rival allà on van, encara han de viatjar lluny de casa per jugar en un trinquet en condicions; indignats perquè la Merkel vol convertir la Caixa Rural en un niu d´especuladors; indignats perquè alguns polítics es van fotre un dinarot de cal Déu a Xilxes amb l´excusa d´estudiar la construcció d´un trinquet del qual no n´hem tingut notícia. Tot i que, si ho penseu bé, tot lliga: si a Castelló tenen aeroports sense avions, a Vila-real biblioteques sense llibres, a Benicarló tenim… pilotaris sense trinquet.Sota un cel gairebé tan gris com l´ànima d´en Felip Puig en donar l´ordre de desallotjar la plaça de Catalunya, es disputà la sisena jornada de la Lliga de la Faixa. Una jornada que tot i transcòrrer en un frontó desert i buit – metàfora local de la plaça esmentada – va ser de les més espectaculars i en què es produí la sorpresa de l´any: la derrota de “Martell” Esteller i Juan davant una de les parelles – en teoria – més fluixes del campionat: Franjo i Carlos. El lideratge podria quedar, doncs, en mans de Peña i Lo flaret si guanyen la partida pendent a Xeto i Xarli.

La jornada es presentava d´allò més descafeïnada. Però a les postres esdevingué tot un espectacle que començà amb el recital de Tito i Garrido, que guanyaren sense problemes a Kanell Màgic Karce i Xatet per 31 – 16. Es veu que Tito tenia pressa per anar de comunió i començà a repartir manrons a tort i a dret de manera que els Mossos d´Esquadra al seu costat semblaven els Teletubbies. A més, la compenetració de la parella és total i Tito va saber rematar les pilotes tovetes que li arribaven restades d´un Karce molt forçat per la treta d´un gran José Garrido, que s´enroscaven s´enrocaven i no hi havia forma humana de treure-les de la paret. Amb aquesta victòria Tito i Garrido tenen pràcticament garantida la presència a les semifinals.

Karce i Xatet són l´altra cara de la moneda. Tot i alguna deixada màgica del Kanell i algun bot i volea espectacular del Xato, continuen errant massa de tal manera que van deixar que aviat els rivals se´ls escaparen de quatre punts; una diferència que augmentà en el tram final de la partida en què a poc a poc anaren perdent l´esperança. Cinc derrotes de cinc els ha convertit en les Ventafocs de la Faixa.

La sopresa del campionat la protagonitzaren Franjo i Carlos en derrotar contra tot pronòstic per 31 – 29 a “Martell”Esteller i Juan, que romanien invictes. Un Esteller tocat del turmell dret i un Juan desconegut i fora de la partida que arribà a comptabilitzar fins a 11 faltes de treta, donaren massa vida a Franjo i Carlos, que a poc a poc s´ho anaren creient. Franjo, que tornà a trobar-se l´esquerra, aconseguia d´aguantar-li el piloteig a Esteller en un ball de bastons del qual la Guàrdia Urbana de Barcelona en podria aprendre bona cosa. Per la seua banda, Carlos, que ha millorat la treta i el seu rendiment ostensiblement, li féu al número 1 fins a quatre punts directes de treta. I aguantà l´embranzida final d´Esteller com un campió.

El “Martell” i Juan anaren a remolc tota la partida i quan volgueren reaccionar ja era massa tard. Tot i que a punt estigueren d´aconseguir-ho. Però, quan amb un punt de partida en contra Esteller només havia de rematar una pilota que venia penjada i molla com una figa per a igualar el marcador, la va estampar contra la xapa, retrobant-se amb la derrota gairebé un any després.

Esteller no eixia derrotat del Coromines des d´agost de 2010 quan va perdre la final del II Torneig Ciutat de Benicarló en companyia de Jon contra la parella de Tírig, José i Cristian. Poc acostumat a la derrota, Esteller, l´home tranquil, demostrà que és tot un cavaller en acceptar la desfeta, oferint facilitats als rivals fins i tot amb el marcador advers, i sense abusar de la inexperiència del debutant Carlos. Però sobretot sobretot, tenint molt clars els motius de la derrota, sense necessitat de preguntar-se com altres pressumptes esportistes ¿Por qué?

6ª jornada

Garrido I Albert vs Karce I Xatet……………………………….31 / 16

Esteller I Juan vs Franjo I Carlos……………………………….29 / 31

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Esteller / Juan	6	5	1	16
2	Peña / Senar	5	4	1	15
3	Garrido / Tito	5	3	2	11
4	Manyà / Rafa	5	2	3	9
5	Franjo / Carlos	5	2	3	8
6	Xeto / Xarli	3	1	2	5
7	Karce / Xatet	5		5	4

La VI Trobada d'Escoles de Pilota de Castelló, tot un èxit

2011-05-24T14:45:00.003+02:00

Després de tot l'any, on les Escoles de Pilota de la Província de Castelló estan trobant-se en les diferents localitats on hi han clubs de pilota, la competició està arribant a la seua fi.

Aquesta vegada el desplaçament ha arribat fins el nord de la província. Benicarló va acollir a les escoles de Xilxes, Borriana, Almassora, Torreblanca i Onda. Al voltant de 60 xiquets van desplaçar-se amb els seus pares i mares i monitors dels clubs fins més enllà de la serra d'Irta.

Des de les nou i mitja, van desenvolupar-se en el CEIP Eduardo Martinez Ródenas, les partides de les diferents categories de prebenjamí, benjamí, aleví i infantil. Les vuit pistes que es van muntar en el pati de l'escola i el minitrinquet que hi ha en el centre, van ser els llocs on van jugar tots els xiquets que van desplaçar-se fins Benicarló.

Baix un sol que ja recordava el ple estiu, els jutges del Club benicarlando Arrea-li bona, van cridar el “va de bo” perquè les partides s'iniciaren i la pilota de badana començara a rodar.

En el minitrinquet després de tota la competició el podi d'honor va estar coronat com a guanyador en el prebenjamí Carles Carceller, segon Joel Mercader i el tercer qualificat Marc Villamón.

També en aquesta instal·lació van estar jugant la categoria de l'any 2003 Finalment va acabar amb Pablo Álvaro con guanyador i segon i tercer en els noms de José Antonio Gomis i Borja Salvador.

Ja en les pistes de Raspall del pati de l'escola, poc a poc els grups de la resta de categories , anaven avançant en els seus enfrontaments, fins quedar establerts les diferents fases finals, amb els quarts de final i les semifinals.

En la categoria 2001-2002, després d'uns grans enfrontaments entre els classificats amb cops de gran qualitat i una lliuta per cada punt que a mnés d'un acabava per ofegar. Finalment el quadre de qualificació va estar encapçalat per Raul Tel, segon Javier Muñoz, tercer Gerard Giner i en quart lloc Sergi Alemany.

Pel que fa a la categoria b999-2000, cal destacar a l'escola de Xilxes on dos dels seus jugadors van arribar a la final. Va ser Ivan Torres qui es va emportar la victòria, després de superar al seu company Javier Cabrera, en tercer lloc va quedar el benicarlando Jose Antonio Ochando i en quart lloc el jugador de Borriana Adriano.

L'últim dels enfrontaments van ser els de la categoria 1997-1998. El pòdium va estar encapçalat per Damián Ibáñez, segon Daniel Carrasco, tercer Juan Soler i en quart lloc Adrián Pérez.

Així va passar tot un matí de germanor i convivència entre els diferents clubs de pilota de Castelló. Cada trobada que es realitza va demostrant, com mitjançant el treball i la il·lusió que estan posant cadascun dels clubs, s'està tornant a fer vibrar amb el nostre esport més autèntic i genuí als nostres xiquets i xiquetes.

EL FRONTÓ ES VESTEIX DE DOL

2011-05-17T14:06:00.004+02:00

CANVI DE LIDERATGE I PRIMERES VÍCTIMES A LA LLIGA DE LA FAIXA

Si sou persones informades i compromeses, direu: és clar, de dol perquè com el Coromines és un institut i dilluns se celebrava una jornada de dol per l´ensenyament públic… I si no ho sou, pensareu: és clar, de dol perquè com aquests carallots de pilotaris són uns comunistes d´Al Qaeda que encara duen el dol per la mort de Bin Laden… Doncs no! Ni una cosa ni una altra. Diumenge ens vam vestir de dol perquè el frontó comença a dictar sentència i la Faixa compta ja amb les primeres víctimes. En una jornada trepidant, farcida de sorpreses i amb tot de resultats apretats, Martell Esteller i Juan van prendre el lideratge a Peña i Senar, lo Flaret, per tal de no amollar-lo.

La primera sorpresa de la jornada va deixar les primeres víctimes. Xeto i Xarli s´imposaren per 31 – 28 a Kanell Màgic Karce i Xatet, que amb quatre derrotes tenen menys futur a la competició que Belén Esteban a “Saber y Ganar”. Xeto i Xarli es van posar per davant des de bon principi a base de pilotejar i d´impedir el punt directe de KMK. A més, Xarli millorà considerablement la treta i a poc a poc i a base de fallar menys que els seus rivals van anar fent forat. Malgrat tot, Kanell Màgic i Xatet van estar a punt de protagonitzar la remuntada en el tram final de la partida. Però la parròquia cadufera pogué confirmar que Xeto té sang a les venes i que el caràcter li eixí en el moment més oportú per defensar el seu avantatge.

En la segona partida, segona sorpresa. Garrido i Tito s´imposaren als gallets de “l´altra Faixa”, aquells que juguen pel 3r i 4t joc, Manyà i Rafa, també per 31 – 28. Als seus 76 anys, Garrido se´n va sortir a la treta, la qual cosa els permeté de posar-se sis o set punt per davant des del principi. Però Manyà, més calent que un dau, es va posar a repartir estopa a base de manrons i bots de braç fins a posar-se 27 - 23 a favor. I, en eixos moments crítics, difícils, quan als altres se´ls arrupeix el braç, és quan juguen els bons. I Tito, a base de punts llargs i suats – i amb alguna errada de Rafa, que és del Madrid – remuntaren i s´endugueren la partida. Al final, ovació de l´escàs públic assistent i “happening” de Garrido.

En l´última partida, el lideratge estava en joc. Peña, The Wall, i Martell Esteller, es trencaren la cara durant una partida apassionant, ben assistits pel Flaret i Juan, que té un cop de bragueta més perillós que el del president del FMI. Peña i Senar anaren sempre per davant fins al tram final, en què Esteller, es posà a manar fins a endur-se la partida per 31 – 29. Peña i el Martell desplegaren un joc espectacular que demostra que avui en dia són els amos i senyors d´eixe carxofar que és el frontó del Coromines.

Resultats 5ª jornada

Peña I Senar vs Esteller I Juan (7ª jornada) 29 / 31

Karce I Xatet vs Xeto I Xarli (4ª jornada) 28 / 31

Manyà I Rafa vs Garrido I Albert 28 / 31

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Esteller / Juan	5	5		15
2	Peña / Senar	5	4	1	15
3	Manyà / Rafa	5	2	3	9
4	Garrido / Tito	4	2	2	8
5	Xeto / Xarli	3	1	2	5
6	Franjo / Carlos	4	1	3	5
7	Karce / Xatet	4		4	3

EL FRONTÓ DEL COROMINES, ÚLTIM RECER DEL TRELLAT VALENCIÀ

2011-05-10T13:24:00.000+02:00

ELS DOS EQUIPS DE GALOTXA ES CLASSIFIQUEN PER A LA FASE ELIMINATÒRIA

EN EL TROFEU INTERPOBLES

En un món del revés en què els premis Nobel de la Pau dirigeixen assassinats selectius, en què els corruptes augmenten les seues majories absolutes, en què els aeroports funcionen sense avions i les biblioteques sense llibres, en què els hómens – que són els que més farten – continuen sense parar taula i sense escurar un plat ni de casualitat, el frontó del Coromines sembla ser l´únic lloc de seny en molts quilòmetres a la redona. Ací després de l´1 encara va el 2, i després d´un dia ve un altre; en altres paraules, els favorits continuen guanyant les seues partides i la resta fan el que poden!

Però abans de reportar tot allò esdevingut al malmés frontó local, i seguint la línia editorial recentment encetada que copia el model de la Televisió Pública Valenciana, continuem posant aquelles notícies que més ens interessa al principi de tot. No, no s´ha mort cap bisbe ni s´ha beatificat cap feligrés de pro (almenys que sapiguem). La notícia és que els dos equips de galotxa del poble s´han classificat per a la fase eliminatòria del Trofeu Interpobles El Corte Inglés. I això que només es classificaven els quatre primers de cinc que en tenia el grup!

Dissabte, la parròquia cadufera es desplaçà en massa fins al trinquet d´Onda per a viure dos duels a cara de gos. El Benicarló B (Jon, Èric i Mañes, que és del Madrid) s´enfrontava al Torreblanca. Tot i perdre per 70 – 50, els cadufers obtingueren la classificació després d´un duel apassionant i fins i tot polèmic després que la pilota quedés aturada entre els seguidors benicarlandos (o entre les seues motxilles, d´ací la picabaralla) i que algun torreblanquí descontrolat oblidà d´ensenyar-li al fill que un esportista és aquell qui a més de guanyar també sap perdre. I que hi ha maneres i maneres de dir les coses i d´anar per la vida. Vista la manera d´actuar, no descartem que aquest butxaques siga del Madrid! D´una altra banda, el Benicarló A (Xeto a la ferida, Xatet, Peña i “Martell” Esteller) va perdre davant els amos del trinquet, l´Onda A, per 70 – 45. Tot i això, per aquelles circumstàncies de la vida, també obtenen la classificació.

I fent cap ja a n´eixa bassa d´oli, fortí del poc trellat que ens queda als valencians, que és el frontó del Coromines, la lògica tornà a imperar. Així, en la primera partida, els grans favorits, Esteller i Juan, tornaren a guanyar, aquesta vegada a Tito i Garrido per 31 – 29, tot i que amb més problemes dels previstos. La cosa anà igualada fins al final i amb el puntet obtingut, Tito i Garrido mantenen intactes les opcions de classificar-se per a les semifinals. Les tres properes partides, contra rivals directes, els hi seran decissives. Destacar el cara a cara entre els punters Juan i Garrido, dos il·lustres veterans, que tornaren a demostrar que al gat vell no li cal cascavell.

En el segon enfrontament, també guanyaren els favorits, Peña i Senar, lo Flaret, tot i que amb més problemes dels previstos, a Franjo i Carlos per 31 - 28; una parella aquesta que com el meló de moro, millora tal com s´apropa l´estiu. Res té a veure aquest Carlos amb aquell xiquet parat que a la primera partida es menejava menys que el bigoti d´Aznar. Estigué viu, perillós a la treta i decissiu en la rematada final. I això els permeté d´arribar fins a un ajustat 27 – 27; moment en què Peña, ferit encara de la batalla del dia anterior a Onda, digué “prou, s´ha acabat” i atacà el punt feble de Franjo, que té una esquerra menys fiable que la versió de la Casablanca sobre l´enterrament submarí de Bin Laden. D´inestimable col·laboració li va ser la mobilitat de Senar, que es meneja més que les lentilles de Jordi Pujol.

Per últim, els dos pelats del club, Manyà i Rafa, dos caps de polp ben avinguts, es berenaren d´un mos a “KMK Karce” i Xatet per 31 – 13. Un resultat capicua que pràcticament classifica els primers i denosta els segons. Com diria una mare, ni Kanell ni Kanoll. Ni Màgic ni res. Un desastre i avant! En lloc d´estovar els rivals com a polps per ablanir-los, van ser ells qui n´eixiren escaldats de l´olla. En fi, s´esperava més d´una parella que fallà massa i que es complica la seua classificació. Tot el contrari que Manyà, un pilotari més difícil de localitzar que Bin Laden, i un Rafa ambiciós que millora dia a dia i que va tenir el detall d´acudir al frontó sense els pantalons coents del Madrid que sol passejar pel poble.

Resultats 4ª jornada

Garrido I Albert vs Esteller I Juan 29 / 31

Franjo I Carlos vs Peña I José Senar 28 / 31

Manyà I Rafa Vs Karce I Xatet (7ª jornada) 31 / 13

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Peña / Senar	4	4		14
2	Esteller / Juan	4	4		12
3	Manyà / Rafa	4	2	2	8
4	Garrido / Tito	3	1	2	5
5	Franjo / Carlos	4	1	3	5
6	Xeto / Xarli	2		2	2
7	Karce / Xatet	3		3	2

ELS ROJOS PRENEN EL FRONTÓ

2011-04-21T13:04:00.003+02:00

ELS BLAUS NO GUANYEN NI UNA PARTIDA EN LA 3ª JORNADA DE LA FAIXA. CASUALITAT? O MANIOBRA ORQUESTRADA PER UNA MÀ NEGRA (O ROJA)?

No podia ser d´una altra manera: aquests descreguts i ateus d´Arrea-li Bona s´acomboiaren del sidral que van muntar el dia anterior a València comunistes, separatistes i rojos de tota mena per demanar el restabliment de les emissions de TV3 al País Valencià i entabanaren la parròquia cadufera que sovinteja el frontó del Coromines. ¿Com s´explica, d´altra manera, que totes les parelles guanyadores a la durant la 3ª jornada de la Faixa anaren de “roig”? Esteller, Peña, inclús Senar, lo Flaret… Tots els bons anaven de “roig”! Quina casualitat! Ves que no ho tingueren amanit, tot açò!

Segons Canal 9, cap d´aquests galifardeus de pilotaris no va anar a la “capi”, perquè segons diu només hi havia autobusos plens de catalans i quatre “perroflautes”; però els faltà temps per deixar-se engalipar per tota aquella colla de comunistes i vestir els favorits de roig. O no? I damunt un diumenge de Rams! En fi, mentre aquesta pàgina no siga censurada per utilitzar el català com a llengua vehicular us contarem diumenge rere diumenge tot el que voleu saber sobre els pilotaris cadufers i no us atreviu a preguntar (o no sabeu com donar-vos d´alta al bloc, que també podria ser).

El primer parell de rojos en guanyar foren, contra tot pronòstic, Franjo i Carlos. En la partida més igualada i emocionant de totes s´imposaren per 32 – 30 a Xeto i Xarli, que surten molt tocats per aquest mal resultat. La clau va estar en la treta. Massa regals per part de Xarli i poques errades d´un Carlos que progressa partida rere partida. El jove de la pedrera fou assetjat pels blaus des del primer punt; però es defensà com un gat panxa enlaire tot aconseguint de resistir el setge. Franjo i Xeto, al rest, segurs sense ser espectaculars, van agafant la forma a poc a poc i protagonitzaren un duel interessant que els dugué al 30 – 30, en què dos errades, una de Xarli i una de Xeto, donà la victòria als rojos, que no s´ho creien!

La segona partida fou potser la més vistosa de totes pel joc exhibit. D´Esteller i Juan, els rojos, no cal explicar-ne res de nou. I Manyà – el més roig de tots encara que diumenge anava de blau – és garantia d´entrega i d´espectacle; mentre que al seu company, Rafa – que és blanc, o siga del Madrid – potser li faltà calfament abans de la partida per agafar el toc. Els dos duels entre els rests – Esteller i Manyà – i els punters – Juan i Rafa – deixà punts de bella factura, disputats i entretinguts, que arrancaren els aplaudiments de la parròquia cadufera sobretot en el tram final de la partida. Manyà es va refer aviat dels errors inicials en buscar el punt directe i amb un poc de peixet per part del Martell que de vegades s´agradà massa i tot – amb alguna sèrie de bot i volea inclosa – aconseguí a poc a poc d´anar reduint les diferències al marcador fins el 31 – 25 definitiu, que fa que Esteller i Juan continuen invictes.

La tercera partida enfrontava els líders, Peña i Senar, de roig, davant una de les parelles més carismàtiques de la Faixa: Kanell Màgic Karce – des d´ara KMK – i Xatet, el presi, el pilotari més apassionat i combatiu de tota la comarca, una mena de La Pastora, però sense ser hermafrodita. Kanell Màgic i Xatet planificaren una tàctica secreta molt sofisticada consistent a buscar el punt directe, sempre arran de xapa, i per la part de l´esquerra, just on s´ajunten les dos parets del frontó, allà on hi havia un frare en els frontons benicarlandos, i la zona més desprotegida per la parella rival.

L´encert de l´estratègia els permeté d´aconseguir l´objectiu desitjat, tot i que per un pel de figa: un punt, en no ser doblats en el marcador per Peña i Senar (31 – 16), que com sempre feren tabac els seus rivals a base de carxots. Aquest punt els sap a glòria als blaus i podria ser-los vital de cara a classificar-se per a semis. Per cert, vista la precisió del canell de Karce, capaç de deixar la pilota morteta morteta d´una deixada arran de xapa, potser caldria buscar algun xapista que el patrocine per tal d´explotar publicitàriament aquesta vessant del joc.

Per últim, en veu baixa i ben amagadet a l´últim paràgraf de la crònica – açò és per seguir el model editorial de Canal 9, ja que l´hem citada – dir-vos que en el Trofeig de Galotxa Interpobles El Corte Inglés el Benicarló B – Jon, Èric i Mañes – van perdre el lideratge del grup en ser apallissats a la Plana per l´Onda A (70 – 20). Es veu que un gitanet contra qui no havien jugat mai els va fer pols. I ara s´ho jugaran tot amb els de Torreblanca. En fi, continuarem informant si no ens tanquen el xiringuito abans.

3ª jornada

Franjo i Carlos vs Xeto i Xarli 32 – 30

Esteller i Juan vs Manyà i Rafa 31 – 25

Peña i Senar vs Karce i Xatet 31 – 16

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Peña / Senar	3	3		11
2	Esteller / Juan	3	3		9
3	Garrido / Tito	2	1	1	4
4	Manyà / Rafa	3	1	2	4
5	Franjo / Carlos	3	1	2	4
6	Karce / Xatet	2		2	2
7	Xeto / Xarli	2		2	2

EL SEGON DERBI BENICARLANDO DE PILOTA VALENCIANA ES JUGA … A ONDA!

2011-04-12T21:18:00.003+02:00

No sabem si la claven molt fonda; però el que sí sabem del cert és que Onda disposa d´un trinquet en condicions per jugar a pilota valenciana. Els joves pilotaris d´Arrea-li Bona també ho saben. Progressen ràpid i són conscients que ni el club ni el poble són capaços ja d´oferir-los unes instal·lacions adequades per seguir creixent com a esportistes. Així les coses, decidiren jugar la partida a la Plana de manera que el derbi de pilota benicarlando s´hagué de jugar a 70 kilòmetres del poble. Mentrestant, al Coromines es disputà la segona jornada de la Lliga de la Faixa amb tot de resultats contundents i alguna pallissa, entre les quals cal destacar la victòria de Garrido i Tito, el primer dels quals continua sumant victòries als seus 76 anys.

Vora 150 kilòmetres – 75 d´anada i 75 de tornada – hagueren de fer els joves pilotaris cadufers per poder jugar a galotxa en condicions. Arrea-li Bona deixà en les seues mans la tria de l´escenari de la partida: o el carrer Cabanes – amb tots els inconvenients coneguts de rebots impossibles, vidres trencats i voreres – o el trinquet d´Onda, el més proper amb unes dimensions adequades al joc dels nostres joves. I els joves triaren el trinquet d´Onda. Així que el derbi cadufer es disputà ben lluny de casa.

El Benicarló A – Esteller, Peña i Xatet – no se´n sortí davant el Benicarló B – Jon, Èric i Mañes – i palmà per 70-35. Els bessons i Mañes estan oferint un joc molt ferm – llestos a la treta i contundents al mig i al rest – que ja els ha dut a la primera posició de la classificació en el seu grup del Trofeu Interpobles “El Corte Inglés”. Tot i que tampoc no els val de res ja que no poden pujar de categoria en no disposar Benicarló d´un trinquet. En fi, no volem plorar més, sinó simplement constatar una realitat: el progrés dels nostres joves pilotaris, les 8 llicències federatives, que no troben a Benicarló l´embranzida pública o privada suficient per recolzar-los com a esportistes. O dit d´una altra manera: que no tenim trinquet i avant! malgrat les promeses i algun dinarot a Xilxes dels nostres “representants” polítics.

D´una altra banda, diumenge es disputà al Coromines la segona jornada de la Lliga de la Faixa. La primera partida enfrontà Peña i Senar amb Manyà i Rafa. De bon principi, la partida anà igualada. Un Manyà espectacular, amb un bot de braç molt potent, ben assistit per Rafa a la treta, posà en problemes a Peña, amb la mà destrossada de la partida del dia anterior a Onda. I en alguns moments es pogué pensar que la partida cauria del costat dels segons. Però a poc a poc Peña es va refer i anà guanyant el piloteig amb Manyà; i Senar, lo Flaret, ràpid com una llebre i més viu que la fam com a punter feren caure la partida del seu costat per un aclaparador 31 – 12.

La segona partida no tingué color. Franjo i Carlos no oposaren resistència a Tito i Garrido, que als seus 76 anys continua col·locant la treta allà on vol i destrossà Franjo al rest, a qui sacsejà ferida rere ferida com un ninot de drap. A més Tito continua sent un mur infranquejable al rest que ho torna tot i que li buscà constantment l´esquerra a Franjo fins fer-lo desesperar. Tot i l´ostensible millora de Carlos a la treta els errors de Franjo li ho posaren en safata a Tito i Garrido que guanyaren per 31 – 14 i ja estan en la 3ª posició de la classificació. Benicarló s´hauria d´anar plantejar de posar-li un carrer o una plaça a n´este home perquè el que fa, pensem, no es veu enlloc.

En la 3ª partida debutaren Karce i Xatet davant Esteller i Juan. La partida anà com s´esperava: Karce i Xatet jugaren bé, però Esteller i Juan són molt superiors i ferms candidats a guanyar la Faixa. Els primers intentaren evitar el piloteig amb Esteller i buscaren sempre el punt directe. Però Karce, encara poc entrenat, no tingué l´encert d´altres tardes de glòria i a Xatet encara li falta un poc de rodatge. La cosa és que sucumbiren per 31 – 17.

2ª jornada

Peña i Senar vs Manyà i Rafa 31 / 12

Garrido i Tito vs Franjo i Carlos 31 / 14

Esteller i Juan vs Karce i Xatet 31 / 17

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Peña / Senar	2	2		8
2	Esteller / Juan	2	2		6
3	Garrido / Tito	2	1	1	4
4	Manyà / Rafa	2	1	1	3
5	Xeto / Xarli	1		1	1
6	Karce / Xatet	1		1	1
7	Franjo / Carlos	2		2	1

ELS DEBUTANTS LLUEIXEN AMB LLUM PRÒPIA EN L´INICI DE LA FAIXA

2011-04-05T23:37:00.001+02:00

SENAR, CARLOS, RAFA I JUAN FAN OBLIDAR LES BAIXES DELS BESSONS & CIA

Hi havia mono de pilota a Benicarló i els d´Arrea-li Bona van fer córrer la ratlla… La ratlla de la treta, volem dir, per facilitar les coses als debutants i algun veterà de Bétera. Però vist l´alt rendiment dels nous no caldran gaires ajudes per molt de temps. Apunteu aquests noms: Senar, Carlos, Rafa i Juan; perquè el bon nivell que van exhibir diumenge al frontó aviat farà oblidar les baixes significatives dels bessons, immersos en d´altres batalles més enllà de la ratlla del Terme, i d´altres noms il·lustres. I no us estranyeu si algun d´ells acaba guanyant la Faixa l´any del seu debut allà pel mes de juny.

Sota un cel de plom que amenaçava aigua, la partida inaugural enfrontà dos campions de la Faixa: Xarli i Esteller, junt amb les seues noves parelles, Xeto i Juan respectivament. A la pista tot era temple i calma, fruit de l´experiència i el palmarés dels veterans: mentre Esteller, pensarós i cavilós calfava, Xarli filosofava tot citant Eduard Punset mentres es preparava les mans: “Estava acariciant una pedra fosilitzada fa 20 milions d´anys i em truqueu per dir-me que vaja corrents!” Però de res li valgué al bo de Xarli tot el seu equipatge intel·lectual davant les manronades del Martell, actual número u del club, i Juan, un dels debutants que millor impressió va causar a la parròquia cadufera. Està clar que qui de menut furta un ou, de major furta un bou; i Juan conserva una de les millors braguetes de Benicarló – ens referim al cop de pilota, no a les seues qualitats amatòries –, d´una gran col·locació (continuem parlant de pilota) i d´una treta que va dur Xeto, qui debutava al rest, pel carrer de l´amargura. Esteller i Juan dominaren la partida de cap a fi i s´apuntaren la victòria per 31 – 20. Per cert, amb el nou look de Xarli, qui s´ha tallat els cabells, - i amb la incorporació de Rafa – els pelats ja guanyen als peluts al sí del club.

En la segona partida, s´enfrontaren tota l´experiència del mite de la pilota cadufera, José Garrido, i el seu inseparable, Tito, amb la progressió tècnica i la joventut de Peña, The Wall, i de José Senar, un altre debutant que va oferir una fantàstica sensació. Els joves de la pedrera s´apuntaren la victòria sense massa dificultats per 31 / 15 davant els qui en altres temps els hi feren de mestres i són els primers líders de la Faixa. José Senar demostrà tenir una treta segura, un bot de braç perillós que sempre busca els dos panys de la paret, i ser més viu que la fam entre la línia de l´1 i del 2. Però cal tenir present, sense llevar mèrits als joves, que la treta de Garrido ja no és la que era (encara que Déu n´hi do) i que Tito jugà amb un genoll a la virulé. La partida va concloure amb unes enigmàtiques paraules del mestre Garrido que queden obertes a la imaginació de l´oïdor: “Si es vegeren en un espill quan juguen…”.

L´última partida enfrontà dos debutants, Rafa i Carlos, ben assistits al rest per dos veterans com Manyà i Franjo. La partida anà igualada de bon començament, però a poc a poc Manyà i Rafa feren forat al marcador fins endur-se la partida per 31-26. Rafa, que és del Madrid i l´únic pilotari de Benicarló capaç de pegar-li de revés, fallà algunes tretes; però estigué atent i espavilat jugant de punter. Carlos, que encara ha d´afinar-se com a feridor, demostrà ser llest i ràpid com a punter, i més d´una vegada li guanyà la partida a Rafa amb molta picardia i molt de toc al canell. Pel que fa al rest, un que anà cap amunt, Manyà, com l´aigua que Garrido feia córrer costera amunt quan feia d´anivellador; i un altre que anà cap avall, Franjo, que després de la parada hivernal demostrà estar més rovellat que els cargols del Titànic i tenir menys cintura que una taula de planxar.

La cosa és que per fi, després d´un llarg i cru hivern, la Lliga de la Faixa torna a rodar. I la setmana que ve, segona jornada al Coromines amb el debut de Xatet i Karce, els quals tenen com a gran objectiu en aquesta edició no tant guanyar la Faixa com normalitzar el nom d´un patrocinador que també debutà diumenge, el bar Milord, i transformar-lo en bar “ El Senyoret”.

1ª jornada

Esteller i Juan vs Xeto i Xarli 31 / 20

Peña i José Senar vs Garrido i Tito 31 / 15

Manyà i Rafa vs Franjo i Carlos 31 / 26

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Peña / Senar	1	1		4
2	Esteller / Juan	1	1		3
3	Manyà / Rafa	1	1		3
4	Franjo / Carlos	1		1	1
5	Xeto / Xarli	1		1	1
6	Garrido / Tito	1		1	0
7	Karce / Xatet	0			0

2011, Arrea-li bona i la Lliga de la Faixa; l'espectacle.

2011-03-29T01:32:00.002+02:00

Un any més Arrea-li bona, organitza la "Lliga de la faixa"; un campionat per parelles municipal on tots els jugadors del club participen.

Finalment seran setze jugadors que formaran les vuit parelles. En aquests anys ja s'han inscrit en la faixa del club les parelles, de Juan i Hugo i Esteller i Xarli. Caldrà esperar poc més de dos mesos per conèixer la nova parella guanyadora.

Este diumenge des de les 11:30, en el Coromines de Benicarló s'inicia una nova lliga 2011.

Arrea-li bona.

ESTELLER I JON GUANYEN EL I TROFEIG DE FALLES

2011-03-24T00:08:00.000+01:00

DANI, L´EXTERMINADOR D´ALGINET I BOTXÍ DE JON A L´AUTONÒMIC,

TORNA A BENICARLÓ

Apoteosi resaco-fallero-pilotària la que es va viure divendres passat al frontó del Coromines. En una jornada memorable, posterior a una nit també memorable per alguns, “Martell” Esteller i Jon s´endugueren el I Trofeig de Falles davant la parella d´Alginet formada per Dani, campió autonòmic juvenil de frontó a mà, i Adrià. El frontó mai no havia estat més animat i acolorit com ho estigué de la mà de les falleretes que acomboiaren de les seues ganes de festa un públic resacós però entregat; per cert, unes falleretes alguna de les quals demostrà tenir una treta de bragueta que va fer enrojolar més d´un pilotari d´eixos que gallegen al Coromines.

La jornada començà amb una espècie de xarlotada, adaptació pilotària del “torero bombero”, on Peña apallissà Franjo, decidit a fer el paper de pallasso lleig. No sabem si per la falta d´entrenament, si pels gintònics a l´Embut, o si perquè d´on no n´hi ha no se´n pot treure, Franjo no aconseguia de tornar més de tres pilotes seguides, tot i que Peña, després d´un parell de manrons d´avís, intentà donar-li peixet. En fi, partida sense història i sense rival (31 – 18), on Peña tornà a demostrar que és dels pocs que actualment poden posar setge a la corona i el lideratge de “Martell” Esteller.

Més classe demostrà la fallera major que va fer la treta d´honor prèvia; deixà tothom bocabadat amb un cop de bragueta que buscà els dos panys del frontó arran de xapa. Potser cal buscar el futur de la secció femenina de l´escola de pilota en la Junta Fallera? Heus ací una incògnita que hauran de resoldre els responsables de l´escola; i potser Pedro Manchón.

Però d´incògnites, n´hi havia més. Per exemple: com és que Adrià, el company de Dani, és clavat a ell, semblants com dos cagadetes de mosca? Els fan amb un motlle, allà a Alginet? Com va dir algú, quina flipada si s´haguessen enfrontat als bessons, tots repetits i calcaldets! I sobretot, fins a quin punt de la partida aconseguiria Dani, l´exterminador d´Alginet, no blasfemar i ofendre allò més sagrat, o siga, cagar-se en Déu?

La resposta a l´última pregunta arribà amb el 38 – 35 a favor de la parella cadufera. En eixe moment, quan pintaven bastos per als d´Alginet, l´ADN 100% de l´Horta de Dani li remuntà la laringe fins a esclatar en una brofegada que va fer tremolar les conviccions religioses més fermes del públic faller.

Fins a eixe moment, Dani havia contingut amb èxit la blasfèmia i també la parella benicarlanda. Però Jon i Esteller acabaven d´encetar la que seria la seua millor partida al frontó com a locals. Jon aconseguia de templar els nervis, tot i algunes errades de bon començament. I Esteller, al rest, esdevingué una paret que ho tornava tot, tant de dreta com d´esquerra.

La partida transcorria entre les línies del 5 i del passa i les alternances al marcador eren constants. Dani, ben acompanyat pel seu feridor, aconseguia de mantenir a ratlla els cadufers. I fins i tot, en el tram final de la partida, semblava que Adrià destrossaria els locals ajustant la treta a la línia de falta on Jon havia fallat alguns rests de palma.

Però a base de coratge i punts de molt de mèrit els locals igualaren a 35. El Coromines tremolava d´emoció. Hi havia més tensió que al bateig d´un gremlin. Jon i Esteller s´enfrontaven als seus propis fantasmes: mantenir la calma en els moments decissius de la partida. I a fe que ho aconseguiren tot fent sis punts de llibre que els van donar la victòria per 41-35.

La recompensa, un parell de trofeus d´allò més lluïts i un parell de plats d´olla benicarlanda al Mercat Vell en la companyia d´un tros de jugador com Dani, campió del país, qui sense cap dubte ha fet llavor entre la parròquia cadufera per la seua manera d´afrontar les partides – a mort i sense condicions – i sobretot pel seu saber estar i bon humor fins i tot en la derrota: perquè un campió demostra que ho és no tant quan guanya com quan perd. Tot i l´estranya enrabiada del nostre gran José Garrido, Juliete d´Alginet pot estar ben tranquil: al seu poble, com al nostre, tenen campions per temps.

PILOTA, en Falles

2011-03-16T11:32:00.004+01:00

És una cita ineludible per als amants de l'esport tradicional valencià. Serà el divendres dia 18 des de les 11:30h quan començarà aquesta partida. Els joves són els protagonistes en aquesta data fallera tan esperada, que farà que s'arrimen al frontó de l'IES Coromines falleres, fallers, presidents d'honor, dolçainers i algun que altre despistat.

Després de l'espectacle que va oferir Dani “l'exterminador d'Alginet” en les semifinals juvenils de Frontó del País Valencià, els nostres joves més preparats han decidit unir les forces per intentar plantar-li cara a Dani i al seu company Adrià. Serà doncs una partida entre joves, d'aquí i d'allà, que estan fent de la pilota un esport competitiu, que dóna espectacle i que genera passions entre els seus seguidors.

Esperem que aquest possibilitat de gaudir de la pilota com una activitat més en les festes locals de falles continue i ens puga donar més d'una alegria al cos dels Arrea-li Bona.

ARREA-LI BONA VS ARREA-LI BONA

2011-03-01T22:56:00.005+01:00

EL PRIMER GRAN DERBI DE LA HISTÒRIA DEL CLUB

CAU DEL COSTAT DELS DE CASA!

I és que l´avantatge d´aquests derbis és que acaben com acaben, els punts queden a casa! I no viatgen als trinquets inhòspits d´aquelles terres sudenques de Déu com Onda, Almassora o Quartell.

Total, que diumenge passat se celebrà al carrer de Cabanes una partida històrica: el primer enfrontament entre equips del poble en la modalitat de galotxa. Esteller, Peña, Xeto i Xatet s´enfrontaren als bessons Jon i Èric i Mañes, que és del Madrid, amb victòria per aquests últims per 70 – 35. Els “plumilles” del poble deurien esmolar els seus llapis i anotar aquests noms per a l´almanac de l´esport cadufer del segle XXI perquè aquests tios estan escrivint la història de la pilota valenciana a Benicarló.

Pel que fa a la partida, segons fonts poc fidedignes i poc fiables, però molt bones persones, diumenge al carrer Cabanes feia vent. Això i els rebots força complicats en un carrer ple de vorereres, reixes i finestres (com tots els carrers) va deslluir un pèl l´espectacle. A més, els bessons i Mañes, que és del Madrid, al cinqué joc ja havien fet el dau i van fer un forat al marcador impossible de recuperar per a l´equip d´Esteller. I, per cert, parlant de finestres i forats, el forat que sí té solució és el del vidre que va trencar Jon d´un bot de braç. Els responsables del club ja s´han posat a treballar per reparar els danys i perjudicis causats als veïns damnificats i divendres han quedat amb el vidrer.

La cosa és que entre el vidre trencat i els cotxes que se´n va endur la grua municipal, alguns ja ens estan agafant tírria als d´Arrea-li Bona. Així que els responsables municipals s´haurien de plantejar seriosament construir un trinquet per a n´estos xicuelos; si no, al final deixaran el poble sense vidres i sense amistats.

En fi, la cosa és que entre que Peña, mitger, estava malalt, i que Mañes, que és del Madrid, dugué Esteller pel carrer de l´amargura a la treta, a poc a poc aquests anaren perdent les esperances, la concentració i la il·lusió per la victòria. Al final, la partida no tingué massa història i la victòria dels bessons i companyia va ser més còmoda d´allò que a priori es podia suposar.

D´altra banda, poca gent al carrer de Cabanes, unes vint persones; els de sempre i un que deia que era regidor. Cal destacar l´actuació de Jordi com a jutge i del jove José “el lloero”, ben atent a la corda de la treta i que no deixà passar ni una.

I de matí, entrenaments lliures al frontó del Coromines per anar calfant la lliga de la Faixa, que començarà després de Falles. Alguns dels veterans del club, més una jove promesa de 35 anys anomenada Rafa, estaborniren la paret del Coromines davant la mirada d´un parell de “perroflautes” i poca cosa més. Si de cas, encoratjar a eixos pilotaris virtuals que últimament foten més manronades al facebook que al frontó que deixen de navegar pel ciberespai i tornen al Coromines si no volen que a la Faixa els calenten com un dau (i no el dau de la treta, precisament).