El cap de setmana pilotaire començà dissabte amb la primera semifinal entre Jon i Òscar París vs Karce i Franjo: en paraules de Bruno – jugador, jutge, analista de pilota i el que faça falta –, la partida més tàctica de la història del club. Conscients de la superioritat abassegadora del bessò, Franjo i Karce hi evitaren el joc directe i enviaren pilotes constants als espais que no ocupava Jon – que no eren pocs –, i que solien coincidir amb els que ocupava Òscar. De bon començament, la tàctica semblà donar-los resultat i arribà a desficiar a Jon, molt obligat també per les tretes de Franjo, llargues i a l´esquerra. Però ací acabà la història! Quan guanyaven 13-11, l´arribada d´una colla de sorollosos hooligans – paradoxalment al seu favor– tragué de la partida a Karce i sobretot a Franjo. Aquest declararia al final de la partida en un rampell de locus extern: “La claca m´ha torbat; i el meu company encara està paint la paelleta que s´ha cruspit, butxaques!”. I és que Karce – que se n´havia anat de paella abans de la partida més important de la seua vida – acusà molt els dolors d´esquena (i els de panxa!?) conseqüència d´haver-se oblidat la faixa precisament en la Lliga de la Faixa! Des de l´arribada dels seus supporters, Franjo es mogué menys que els ulls d´Espinete i Karce demostrà tenir menys cintura que Bob Esponja per a restar a un Òscar París seguríssim a la treta i per tornar els violentíssims bots de braç d´un Jon que a poc a poc féu vore als hooligans d´aquell parell de dos que els seus herois eren de sucre en aquella semifinal. A la fi, resultat de 31 – 24 per a Jon i París els classificaven per a la gran final de diumenge.
La segona semifinal enfrontà als líders intractables de la fase regular i grans favorits a la victòria final, “Martell” Esteller i Xarli, contra l´únic pilotari cadufer amb penya pròpia, Xatet, i el seu company Tufarret, al qui li faltaren només un parell de partides per posar-se al mateix nivell que Esteller i destrossar totes les travesses que els donaven per perdedors. El vespre del 25 d´abril, ni Xatet ni Tufarret no volien fer el paper de les tropes austracistes i sortir socarrats del frontó de manera que intentaren pegar-li la volta al marcador tal com si fos el retrat de Felip V. Potser impressionat pels potents manrons d´aquell parell de maulets i el pes de ser favorits, Esteller baixà el seu rendiment – aclaparador durant tota la Lliga – i permeté que les alternances al marcador foren constants. Necessità més que mai l´ajuda de Xarli, molt efectiu tant en la ferida com en les rematades arran de xapa – baixetes i a la dreta, com sempre – per mantenir-se vius en la disputa. Així les coses, la partida arribà igualadeta igualadeta a un final emocionantíssim en què va sorgir la figura i la classe de Xatet, que segur a la treta i letal a la rematada, guanyà tres punts decissius que els col•locaven a només tres quinzes de la final. Però Tufarret es precipità, i intentà rodar massa un cop de braç que anà a parar a la xapa i permeté a Esteller i Xarlie fer-se amb el seu primer punt de partida (31-29).
El diumenge 25 d´abril s´inaugurà i clogué amb dos actes ben emotius. El primer, una profia mà a mà entre Xeto i Garrido que guanyà el primer per 21 – 16. Poques vegades a Benicarló s´ha pogut vore enfrontar-se cara a cara a dos esportistes amb més de 60 anys de diferència dels quals no sabríem dir qui posa la passió del novençà, si l´un o l´altre. El segon, la distinció als periodistes locals Vicent Ferrer i Gregorio Segarra com a persones vinculades a la pilota benicarlanda per la cobertura i divulgació que n´han fet des del primer dia.
Però si algú va simbolitzar a la perfecció l´esperit maulet aquest 25 d´abril foren Franjo i Karce: van rebre la pallissa de la seua vida, un repàs històric (41 – 16) en la història del club – i potser en la del poble – a mans de Xatet i Tufarret en la disputa pel 3r lloc. Potser, com el poble valencià, no se´n recuperen mai més d´aquest cop. I com el poble valencià ho perderen tot: la compenetració de la parella, el toc de l´un, la treta de l´altre, la partida i el dret a jugar la final. Franjo i Karce foren dos ninots sacsejats a plaer pels seus rivals. No en tornaren ni una; ni tan sols quan Xatet i Tufarret els intentaren donar peixet. Però és ben normal: de paella l´un, i tancant l´Arq l´altre, què volen? Així les coses és ben difícil fer un quinze o fins i tot encertar-li a la paret. En fi, menys mal que la cosa va quedar ací. Perquè si aquests dos camalis arriben a classificar-se per a la final potser Ferrerito i Segarra hagueren tornat les seues plaques.
Afortunadament, la final va ser una altra cosa. Els pronòstics s´havien acomplit i les millors parelles de la lliga – Esteller i Xarli vs Jon i Òscar París – s´enfrontaven en una partida a 41. El frontó feia goig de vore: estava ple a vessar d´un públic ben proper. Gairebé tant a prop com n´estava el guardó desitjat, la Faixa disputada, la qual cosa féu neguitejar alguns pilotaris. Fou el cas d´Esteller, que va fer el que no ha fet durant tota la fase regular: errar. A mesura que davallava la confiança del Martell creixia la fe i el joc de Jon. Amb un ventall de cops espectaculars i potents des de tots els angles de la pista es féu l´amo del frontó, provocà tortícoli als feridors de tant veure-la passar per damunt del cap i arribà a posar el marcador 28 -18 al seu favor. Amb 10 quinzes de diferència, si la partida hagués estat a 31, avui serien Jon i Òscar els campions de la Faixa. Però la partida era a 41, i a poc a poc Esteller agafà el seu martell – recolzat per un Xarli efectiu que no s´entregà en cap moment – i anà retallant l´avantatge dels seus rivals. El desenllaç estigué a les mans de Jon. Amb 38-37 al marcador, assumí tot el protagonisme de la parella, fins i tot a la treta. Però… fallà. Potser pel cansament; potser per dur durant massa temps el pes de la parella, potser per la tensió de la final… fallà diverses tretes i 5 ó 6 dels últims quinzes en joc servint la Faixa en safata de plata a Xarli i Esteller.
En conclusió, unes semifinals i final d´un gran nivell de joc protagonitzat pels joves d´Arrea-li Bona. Uns joves que han viscut en primera persona la dificultat de gestionar una gran final, i fins i tot una semifinal. D´altra manera no s´explicarien fets com la davallada del joc d´Esteller o la precipitació dels bessons en el tram final d´algunes partides. Uns Esteller, Jon i Tufarret, cridats a monopolitzar els èxits de la pilota benicarlanda els propers anys però que potser aquest cap de setmana han après allò de què més sap el dimoni per vell que per dimoni.
Semifinals i final de la Lliga de la Faixa
Jon i Òscar París vs Franjo i Karce (semifinal) 31 – 24
Xarli i Esteller vs Xatet i Tufarret (semifinal) 31 – 29
Xeto vs Garrido (profia) 21 – 16
Xatet i Tufarret vs Franjo i Karce (3r I 4t lloc) 41 – 16
Xarli i Esteller vs Jon i Òscar París (Final) 41 – 37
