La primera semifinal podríem qualificar-la com la de les promeses. S´enfrontaven Borriol i Benicarló en un duel de joves i futuribles pilotaris: per l´equip amfitrió, Jon i “Martell” Esteller, i pels de la Plana, Pablo i Jorge. A les postres, els de Benicarló, més avesats a jugar a frontó – i en concret a aquest frontó tan “especial” i lent que és el del Coromines, ple de pedaços i nyaps – es classificaren per a la final per un ajustat 31 – 26.En la segona semifinal, la dels veterans, i amb el cul pelat a tota mena de frontons, s´enfrontaren Tírig (Jose i Cristian) i Castelló (Tarambana i Jose). El resultat va ser gairebé escandalós per als primers: 31 – 8. Tarambana no va lluir com l´any passat i no aconseguia de tornar les braguetades de Jose, que jugava al rest i a la treta. A més, el company no el va ”acompanyar” gens i a penes oposava resistència des de la línia de falta als manrons de Cristian. Tot i això, els de Castelló abandonaren el frontó enmig d´una aclaparadora ovació. Els benicarlandos som així d´agraïts i d´esplèndids!
Així les coses, per primera vegada els caduferos teníem una parella en la final, que era a 41. Però ni els 100 euros que ja tenien a la butxaca aconseguiren d´assossegar els ànims dels benicarlandos, que amb el braç arrupidet arrupidet, a penes aconseguien fer mal als de Tírig. Jon, més nerviós que Marco en Sorpresa Sorpresa durant els primers punts de la partida, va fallar diverses tretes. I Esteller no aconseguia de tornar en condicions les braguetades de Jose. A poc a poc els de Tírig anaren fent forat al marcador. A més, Jose, molt bregat, va fer pols els de Benicarló a la treta: Jon no trobava la posició per tornar-les a l´aire tot i els crits i els consells de José Garrido (Mare meua si va patir aquest home! Més que Falete en el Naturhouse!) i els de Tírig es posaren 30 – 15. Amb tot perdut, els de Benicarló desencongiren el braç i s´acostaren fins a un esperançador 35 - 30 abraonats per la parròquia local. Peró, en el tram decisiu de la partida, Crístian (el de Tírig) ho va tornar tot; i aparegué l´enorme figura de Jose – guanyador de l´any passat – per destrossar els benicarlandos amb uns cops de “sobaquillo” de cal Deu. A la fi, 41 – 32 per a Tírig en una final que guanyaren per veterans. Va quedar clar que els benicarlandos tenen el ventall de cops mes ample i elegant de totes quatre parelles, però que encara necessiten d´alçar el vol lluny de ca nostra i foguejar-se per eixos frontons de Deu per plantar cara a tota eixa colla de veterans que de tant en tant venen a sacsejar les parets del Coromines.
Per cloure la fantàstica vetllada de pilota, el president del club, Jordi Lores, va repartir els trofeus als guanyadors junt amb un curiós “xec en metàl·lic” –segons les seues paraules – de 200€ per als campions i 100€ per als subcampions. Qualsevol dia d´estos, el bo de Jordi ens explicarà com carai es cobra un d´eixos “xecs en metàl·lic”.Ah! I tot seguit, ara al més de setembre, començarà la lliga individual de frontò a mà. La pilota no para a Benicarló!
9 comentaris:
Molt curra la cronica!!
Tens raó cronista, les paraules que vaig dir no tenen ni cap ni peus, però bé, si alguna de les parelles té dificultats per cobrar aquest xec en metàl·lic que m'ho faça saber i jo mateixa aniré al banc jejejejeje
Bona calitat de joc, bons jugadors,respecte, i uns dignes campions i subcampions...
La vivença del II Torneig Ciutat de Benicarló de un home que plora per la pilota i que somia en que això no pare mai.
Certament hi ha fam de pilota a Benicarló. Hi vaig anar i hi havia molt de públic, més fins i tot que en alguns altres actes típicament de les Festes. Enhorabona als organitzadors, als jugadors i al públic.
Cronista, t'ha faltat el marcador de Tírig. Amb la il·lusió que va mostrar l'home i les poques oportunitats que tindrà de sortir en una crònica com aquesta, és una llàstima. De totes maneres molt bona feina.
A veure quan Benicarló té un frontó com manen els cànons. Perquè de nostre sinyó ja no esperem res.
Hola aficionats, seguidors i pilotaris.
Xe quines cròniques més boniques que ens brinda l'intrèpid reporter del club! Un veritalbe mestre de les comparacions ("Falete en un Naturhouse").
Enhorabona als participants del torneig per oferir-nos pilota de la bona, donant-ho tot i lluitant com veritables feres de frontó.
Una volta més la veterania es va impossar en el torneig, però quan estos jovenel.los templen els nervis s'ho menjaran tot. L'any que ve serà el seu any. Seguiu així!
Per la part que me toca: Franjo te correré a fuetades...que vol dir que vos faig plorar? Des d'ací, i per estar davant meu en la classificació, quedes formalment profiat. Te deixo triar pista, pilota, pantalons i samarreta.
Bé, salutacions per a tothom menos pa Franjo (per a tú besets).
Mañes.
Uhhh!!! Franjo la que t'espere ja veus que ací el sinyo mañes no en deixe passar ninguna. Quina profia més interesant ens espera.
A vore si es prompte, que jo se d'un que te ganes de apostar.
Per cert tu quines cròniques ben parides i aixo del sopar ja diràs algo, jejeje.
Xatet.
A vore, Manyes, ja veig que no t´has llegit la nova normativa del club: no es pot profiar pel xat. Pero, bueno, per a que no diguen, em dono per reptat.
I allo de plorar... era un figura literaria. Com tu, figura!
Franjo
Tens raó, ho he llegit després...me menjo les paraules. El que passa és que ens vejem poquet, així que per calentar un mica l'ambient t'he llençat el repte. Ja arreglarem les formalitats més endavant.
Vinga crack!
Publica un comentari a l'entrada