I quina altra cosa podíem fer si volíem participar a la lliga autonòmica de galotxa? Esperar a casa a què l´Il·lustríssim Ajuntament de Benicarló construïsca el trinquet que va anunciar a bombo i platerets el passat mes de març? O a què Nintendo traga al mercat el FIFA Galotxa World Player 2010 o el Pro-Evolution Escala i Corda 2.0?
Així les coses, Arrea-li Bona va decidir d´enviar a la casa consistorial els seus millors i més durs negociadors per demanar de poder fer una partideta diumenge al carrer de Cabanes. Després d´unes aspres negociacions, les autoritats municipals van reconèixer que el carrer de Cabanes no és la Ronda Litoral de Barcelona, i per tant, un nus de comunicacions fonamental per a Benicarló; i Arrea-li Bona es va avenir a aturar la partida si alguna beata volia fer la visita al convent de les Concepcionistes Franciscanes diumenge a l´hora del café amb melindros. A la fi, i com era previsible, el trànsit rodat de Benicarló no es va col·lapsar i beates, veïns i aficionats en general, vam disfrutar tots plegats de la primera partida oficial de galotxa que s´ha disputat mai a Benicarló. 
En una partida històrica, per ser la primera d´oficial en tota la història moderna del poble, s´enfrontaren Benicarló i Almassora. Recordeu aquests noms perquè han d´eixir a tots els llibres i quaderns d´història esportiva local del futur: per Benicarló, Xatet (punter i feridor), Jon (mitger) i Esteller (rest). Pels de la Plana, Alejandro (punter i feridor), César (mitger) i Jaime (rest). D´inici, la partida s´anà decantant cap a l´equip cadufer. Un Jon poderosíssim al mig del carrer, i un Xatet molt segur a la treta, es bastaven contra els de la Plana; tant que fins i tot Esteller tenia temps d´acompanyar les beates des de la punta del carrer a l´entrada del convent (agafadets de la mà). A més, les voreres, les balconades i els mil i un obstacles del carrer de Cabanes semblaven a favor dels locals – com tota l´enfervorida parròquia benicarlanda (jutges inclosos, i això caldrà fer-nos-ho mirar) – i tots els rebots els afavoriren fins a posar el marcador 40-10 .
Però els almassorins, amb el cul pelat de bregar per eixos trinquets de Déu, es referen a poc a poc; i a base dels bots de braç de César i les braguetades de Jaime començaren una remuntada que arribà a posar-los a només dos jocs dels benicarlandos (65-55). Gràcies a Déu – que es veu que el teníem a favor de l´equip local, potser per la proximitat del convent – la partida era a 70 i els cadufers pogueren sentenciar 70-55.
D´una altra banda, dissabte es disputà la segona jornada de la lliga local de frontó a mà, amb nous canvis de líder i manronades a tort i a dret. Jon i Manyà (31 – 21) l´encetaren en un duel que ens deixà alguns dels punts més bells de tota la lliga, tant pel treball físic i la lluita com pels cops poderosos que feien tremolar les parets del Coromines. Jon sembla tenir la dalla al Grup de la Mort i és líder en solitari.
Tot seguit, es jugà la partida més desigualada de totes: Esteller vs Garrido (31 – 12). Tot i que Esteller li donà peixet, Garrido ja en féu prou fent-li 12 punts al Martell del Maestrat, 12 punts que ja firmaríem qualsevol de nosaltres (i no als 75 anys, no, sinó avui mateix).
També prou desigualada va estar la partida entre Èric i Mañes (31 – 15). Tufarret guanyà al fins aleshores líder del grup sense patir massa i assajà amb ell una nova jugada anomenada l´”acordeó”: alternant cops llargs i curts, fent córrer Mañes ara amunt, ara avall; ara amunt, ara avall… Mañes va córrer amb el culet tancadet tancadet tal com si fos Cristiano Ronaldo en una festa gay. I així va acabar rebentat… físicament volem dir.
El nou líder del grup C, Xatet, guanyà amb facilitat a Òscar Nos (31-15). Aquest, que ha cobert la baixa de Bruno en aquest grup, li va durar menys a Xatet que un tub de gomina en una festa del PP. Xatet, un dels jugadors més motivats de tot el Maestrat, fallà menys que el seu rival i aconseguí així una altra victòria en un cap de setmana històric per a ell.
La partida més bonica i disputada de totes fou, sens dubte, la que enfrontà Xeto i Xarli (31 -24). Tots dos jugadors hagueren de suar cada punt, amb un enorme treball físic, sense massa errades i forçant el rival a elaborar i rematar les seues jugades. Tot i que Xeto es rebentà la mà de bon principi, en va tindre prou per guanyar Xarlie en la seua primera partida.
Així les coses, l´enorme i variada oferta pilotària a Benicarló durant aquest cap de setmana, és la prova que la pilota torna a estar més viva que mai al poble. I si no, que baixe Déu i ho veja! I més ara, que de segur que té mà per aconseguir lloc a la llotja VIP del convent del carrer de Cabanes. I a més, no té excusa: sabem del cert per fonts fidedignes que el diumenge sol descansar… Dit amb altres paraules, ni Déu té excusa per a no gaudir dels caps de setmana més pilotaris de la història moderna de Benicarló.
Classificacions:
Grup A
| Posició | | PJ | PG | PP | Punts |
| 1 | Èric | 2 | 2 | | 7 |
| 2 | Mañes | 2 | 1 | 1 | 4 |
| 3 | Xeto | 1 | 1 | | 3 |
| 4 | Franjo | 1 | | 1 | 1 |
| 5 | Xarli | 2 | | 2 | 1 |
Grup B
| Posició | | PJ | PG | PP | Punts |
| 1 | Jon | 2 | 2 | | 8 |
| 2 | Peña | 1 | 1 | | 3 |
| 3 | Manyà | 2 | | 2 | 2 |
| 4 | Karce | 1 | | 1 | 0 |
Grup C
| Posició | | PJ | PG | PP | Punts |
| 1 | Xatet | 2 | 1 | 1 | 5 |
| 2 | Cristian | 1 | 1 | | 4 |
| 3 | Garrido | 2 | 1 | 1 | 3 |
| 4 | Òscar Nos | 1 | | 1 | 0 |
2 comentaris:
moolt bona la crònica, pa partir-se en dos i no recuperar la postura en un ratet.
Ufff, quines rises.
Us avisem, que l'equip de galotxa ha aconseguit un nou triomf, en Xilxes, per 10 a 70.
Felicitats a l'equip
Publica un comentari a l'entrada