ESTELLER I PEÑA, PRIMERS SEMIFINALISTES DE LA LLIGA INDIVIDUAL. ELS ALTRES DOS… CHI LO SA?

CARTA D´ARREA-LI BONA ALS “ABISINIOS”

En aquells dies, el fill secret de Sarasol i els seus deixebles arribaren a la vila de Benicarló, un poble on segons de quina banda bufa el vent hi ha partides de pilota o no. Aquell diumenge, es jugaven els quarts de final de la lliga individual de frontó a mà i el Mestre Sarasol volia enlluernar els seus alumnes amb una classe pràctica d´aquells de qui tant havia sentit parlar a la premsa esportiva local. Però havent passat mitja hora des que havia d´haver començat la partida entre Mañes i Jon, un dels deixebles preguntà:

- Mestre, eixe d´ahí és Mañes, que em penso que és del Madrid i que fa mitja hora que duu les mans preparades. Però… i el seu rival?

I el Mestre, fent una caiguda d´ulls d´allò més sensual, li contestà:

- Deixeble de cor senzill i curt d´enteniment, no faces preguntes pocalliga i fixa´t en les coses importants. – I mirant al seu voltant, afegí – No t´has adonat que han pintat les parets i que llueixen més blanques que els flocs de neu de l´última nevada sobre Tírig, poble pilotari germà?

I el deixeble, convençut per la certesa de les paraules del seu Mestre, contemplà bocabadat les manronades i carxots de Manyà i Esteller que ja sacsejaven les parets del Coromines. I el fill secret de Sarasol, a mitan partida, li digué:

- Deixeble d´ànima esblaïmada i dur de mollera, en veritat et dic que has de fixar-te en els carxots i bots de braç d´eixe Manyà, perquè potser no el tornaràs a veure, ja que tinc entés que en aquest poble si alces la veu més del que cal, les forces vives te foten a la presó (o almenys et fot una denúncia al jutjat). Tot i la superioritat d´Esteller, és encomiable la seua entrega, i qui és home per gitar-se tard és home per aixecar-se aviat i bla bla bla…

I el deixeble, qui s´havia adonat que la partida feia estona que havia acabat a favor d´Esteller, que s´escriu sense h, per 31 – 19 i amb un Pere ofegat des de mitan partida, digué:

- Mestre… I la tercera partida? Ahí està Xatet amb les mans preparades de fa estona. Però… i el seu rival?

I el Mestre, bufà, enfastidit, i digué:

- Deixeble fastidiós i de llengua molla, en veritat et dic que continues parant atenció als detalls i t´oblides de la grandesa de les coses que tens al davant. No has vist que templat que està avui Xatet?

I, aclaparat per l´evidència de les paraules del Mestre, el deixeble callà i contemplà la quarta i darrera partida de quarts, entre Peña i Franjo, que acabà a favor del primer per 31 – 23 amb un Peña intractable i molt superior a un tipet amb panxeta i despentinat que va fer el que va poder. I encara així, li preguntà:

- Mestre, i eixa partida d´exhibició que han fet al principi entre Mañes-Franjo contra Esteller-Xatet, que ha acabat 20 -31 a favor d´aquests últims, a sant de què venia? No pensa vos que ha estat un estratagema per cobrir l´absència d´alguns jugadors?

I el Mestre, famolenc per l´hora, digué:

- Mira, deixeble dels collons que eres més pesat que la Maria Teresa Campos presentant el TeleNotícies, em pensava que en aquest poble es jugava a pilota diumenge de matí. Però en veritat et dic que ací al costat fan uns arrossos de cal Déu. Anem-hi i et contaré la llegenda dels “abisinios”, un poble que guanyava les seues batalles sense presentar-se. Però convida tu, que jo ja pagaré pel temps de les semifinals.

I dit açò, el deixeble es rascà la butxaca i es pagà un arrossejat de la pata el matxo a un restaurant de la zona.