dimecres, 27 de juliol del 2011

SORT DESIGUAL PER ALS NOSTRES A TORREBLANCA




ESTELLER, AMO I SENYOR DEL TRINQUET TORREBLANQUÍ.

PEÑA I SENAR CONTINUEN EL SEU APRENENTATGE LLUNY DEL FRONTÓ.


Dissort ben diferent per als joves pilotaris cadufers que participen al IV Trofeu Ciutat de Torreblanca en la modalitat de galotxa. Mentres que “Martell” Esteller sembla haver trobat al trinquet torreblanquí l´espai balsàmic on llepar-se les ferides patides últimament al frontó benicarlando, Peña i Lo Flaret estan immersos en una etapa d´aprenentatge en la qual els resultats són el que menys importa. A diferència del que ocorre al frontó, Peña encara no es creu el fet de poder plantar cara al “Martell” al trinquet. Senar, l´any del seu debut, està deixant unes sensacions immillorables, tant al frontó com al trinquet, i creix en joc i d´estatura cada dia que passa de manera que ja podem parlar d´una altra llavoreta de la pedrera d´Arrea-li Bona.

Cristian Esteller comença a ser més conegut al trinquet torreblanquí que els policies secretes que sovintegen el dissabte l´assemblea dels indignats de Benicarló. L´allargada ombra del “Martell” deixa a les fosques qualsevol rival que gosa plantar-li cara i encara no ha perdut cap partida en la competició. L´última víctima, també cadufera, ha estat Peña, que encara no es creu el fet de poder derrotar al “Martell” fora del frontó. The Wall, tot i el seu gran joc, no cregué mai en les seues possibilitats. Massa tens i parat, deixà escapar la partida després d´igualar a 25, tot cedint cinc jocs seguits que donaren la victòria a Esteller per 50 - 25 i el classifiquen com a primer de grup.

En la modalitat de parelles, el “Martell” ha trobat un aliat impagable en Pedro, un pilotari d´Onda ja granadet que li fa de punter. Seguint amb el símil de policies i serenos, Pedro fa de “poli” bo: alt, templat i amb el posat tranquil de l´experiència, li lleva tanta feina al “Martell” que de vegades aquest ni sua. Ara bé, quan li toca repartir, Esteller fa de “poli” dolent, jove i impulsiu, i fot tal somanta de carxots, volees i bots de braç que les víctimes només tenen ganes d´acabar la partida i plegar. Si no, que els ho expliquen a Miguel Ángel i Ivan Sales, un pare i un fill de Torreblanca, que patiren les embranzides dels nostres i van palmar per 60 – 20 en un tres i no res.

D´altra banda, Peña està vivint la mateixa situació que aquell “secreta” famós – ja em permetreu la paradoxa – que no fa gaire temps tenia la missió d´aconseguir la revista que publiquen els indignats cadufers (pamflet subversiu proper a Bildu, Al-qaeda i Rubalcaba segons les seues instruccions). És a dir, una etapa d´aprenentatge en què els resultats no acaben d´arribar (victòries per a l´un i revista per a l´altre), però que ens fan albirar per al futur un pilotari i un secreta de categoria. Com a indignats i aficionats a la pilota, donem fe davant l´autoritat civil o militar que siga precís, que tots dos ho van fer d´allò més bé i que ho van provar tot per aconseguir els seus objectius, sense estalviar-ne esforços. La traça de Peña al trinquet li assegura resultats a curt termini i tot d´èxits a la competició autonòmica; i al secreta dir-li que la revista ja eixit i que quan vulga es pot passar per la plaça, que amablement li´n cedirem un, d´exemplar. I que no cal que duga diners, que és gratis i tot.

Per parelles, Peña i Senar, tot i els resultats en contra, estan aprofitant l´experiència torreblanquina per progressar i seguir sumant. La derrota contra David (Borriol) i Bruno (Torreblanca) per 60 – 55 n´és paradigmàtica del moment que travessen: Peña fou més que mai un autèntic mur – The Wall – que ho tornava tot, inclosos els rebots escopits pels frares del trinquet torreblanquí. I Senar va sumar quinzes de molta importància que els permeté de plantar cara als de la Plana fins a l´últim joc. Només la tendresa del Flaret, poc rodat encara lluny del frontó, els impedí obtenir la victòria.

Però Lo Flaret ja dóna guerra; també a l´individual. Tot i que encara ha de millorar la palma i la volea i aprendre a dominar els rebots, és capaç a hores d´ara, acabat d´estrenar, de donar joc a eixos il·lustres jugadors de tota la vida com Miguel Ángel Sales, que es coneixen el trinquet pam a pam. Del 50 – 15 en contra, és just reconèixer-li al Flaret el mèrit de guanyar tres jocs a un jugador de l´experiència del torreblanquí. I és que no dubteu pas que aquest Flaret, criat al tros com d´altres il·lustres del club com Xatet, aviat començarà a acomplir totes les expectatives que està creant entre la parròquia cadufera.