dimecres, 16 de novembre de 2011

TOT EL PEIX VENUT A LA LLIGA INDIVIDUAL DE FRONTÓ A MÀ

O quasi tot: perquè a falta de dos jornades per cloure la lligueta ja estan clars almenys set dels vuit quartfinalistes. En el grup A Peña, Karce i Manyà ja estan classificats i sols resta saber qui serà el quart pilotari en acompanyar-los, Xeto o Xarli (la partida que els enfrontarà aquest cap de setmana vinent s´albira apassionant). En el grup B, després que Carlos Sospedra quede pràcticament eliminat en no haver-se recuperat satisfactòriament d´una lesió de colze, són el Martell Esteller, Tito, Senar i Franjo els que tenen la classificació a la butxaca.


 Sospedra, lesionat, ajuda a Peña a
fer-se les mans. (Imatge d´arxiu)
Dissabte a la tarda, sota un cel blau com la sang de la infanta Cristina, la dona d´Iñaki Undargarín, es disputaren diverses partides corresponents a la cinquena jornada de la Lliga Individual de Frontó a Mà. Totes elles disputades entre els més joves de la pedrera d´Arrea-li Bona. Per estrany que semble, la beateria cadufera no celebrava cap festivitat del santoral, ni santes Cecílies ni Geperudetes ni res de res, i doncs els acords de la banda municipal no acompanyaren les manronades i carxots dels nostres joves ja acostumats a bregar al frontó amb banda sonora i esclafits de  coets com a música de fons.

I ja que parlem de sants i d´altres habitants del cel, qui més faena va tindre va ser el debutant Àngel, que es va veure les cares amb dos autèntics dimonis de la pilota cadufera: Peña i Xeto. En partida avançada a la setena jornada, Peña es redimí d´algun pecat inconfessat tot donant-li un poc de peixet de manera que Àngel li féu dos jocs (25 – 10). Però Xeto, que ha agafat la seguideta de victòries i no té compassió de ningú, no li donà cap opció i el calentà 25 – 0. Per acabar-ho d´adobar, Àngel també jugà dimecres una partida ajornada contra Manyà, l´Amo del Carxofar, un autèntic dimoni sense cua ni banyes que va de guai i d´enrotllat però que no tingué pietat d´Àngel qui es tornà a endur la del polp pel mateix resultat de 25 – 0. Tot i els resultats, Àngel s´està bregant amb els gallets del Coromines i té tota la traça d´esdevenir una de les futures joies de la nostra pedrera. 


Adrià riu que riu abans que li caigués la
de Maria Santíssima (Imatge d´arxiu).
D´altra banda, també s´enfrontaren Carlos Sospedra i Senar, lo Flaret. Sospedra,  qui potser tornà massa aviat a la competició, continua tenint problemes amb una lesió de colze i acabà amb el braç a la virulé, o siga, en cabestrell. Va voler forçar massa i tot i els avisos del seu malmés colze en forma de doloroses punxades continuà la partida fins a fer-se mal de veritat.  Tot plegat sembla que no es recuperarà a temps per a disputar la fase eliminatòria. Per la seua part, Senar sembla no tenir cap problema si no hi ha diccionaris pel mig. La seua dreta fa més mal que una pedregada en sec i corre i lluita per tot el frontó més accelerat que el bateria de Metallica (o si voleu, de Poval de Sobredosis). A les postres, victòria per al Flaret per 25 – 10 contra un Sospedra que ha après que en un esport tan exigent com la pilota valenciana cal saber dir prou abans de fer-se mal.



Si amplieu la imatge, comprovareu que està a punt de
mossegar-se la llengua de la ràbia amb què li fot: nynnyng!


DJ Xato: no ens cansarem de repetir-ho:
tot i que no en guanya ni una, quina traça que té!

 I diumenge de matí, sota un cel enterenyinat de núvols esquifits, gairebé inexistents, com l´ànima dels qui a Tots Sants furten els gerros de flors al nínxol del costat, es jugaren les partides dels vells rockers de sempre; o més que rockers, punkarres, perquè el Xato – sempre amatent a les últimes novetats musicals – amaní la vetllada amb tot de joves promeses musicals com Eskorbuto, Ramones, etc. Es veu que d´aquesta manera intentava motivar-se per plantar-li cara a l´Amo del Carxofar. Però Manyà, qui ha fet un curset avançat de com fer-se les mans sense perdre-hi la sensibilitat per tocar-li el cul a la nòvia en arribar a casa tot suat després de la partida, no es deixà acagallonir pels durs acords de guitarra que brollaven del mòbil del Xato.  Ben al contrari, va ser el Xatet qui acabà com cagalló per séquia buscant la pilota per tot el frontó sense poder tornar les pedregades d´un Manyà que torna a estar a un alt nivell.

Per rematar la jornada, jugaren Franjo i Adrià amb victòria per al primer per 25 – 0. Tot i el resultat, Adrià, un pilotari com cal, un poc despentinat, però com cal, donà sempre la cara i lluità cada pilota que el rebordonit de Franjo sempre intentava pegar a la paret o buscant els dos panys. Però rai tots dos: Adrià està fent bones partides l´any del seu debut i Franjo ja pensa en els possibles resultats i caramboles per creuar-se amb Kanell Màgic Karce en els quarts de final ja que aquest – atenció! – ha promés de redactar la crònica si es produeix eixe enfrontament.
Franjo, per "soleares": Cojo una manzana, la miro, la muerdo, la tiro...
Cojo una manzana, la miro, la muerdo, la tiro...


Resultats 5ª jornada Lliga Individual de Frontó a Mà:

Xeto – Àngel:              25 – 0
Sospedra – Senar:      10 - 25
Xatet – Manyà:           0 – 25
Franjo – Adrià:           25 – 0
Tito – Juan:                 25 - 0

Àngel – Manyà:          0 – 25 (partida ajornada)

Àngel – Peña:             10 – 25 (partida avançada)