COMENÇA LA LLIGA DE LA FAIXA

MURMURIS, REMOR I MAR DE FONS AL FRONTÓ DEL COROMINES

La IV edició de la Lliga de la Faixa, la lliga de frontó a mà per parelles de Benicarló, es va encetar aquest cap de setmana amb més baixes que el desembarcament de Normandia. Però tot i les lessions i l´estampida d´alguns cracks a última hora, les parelles en competició han resultat ser d´allò més igualades i diumenge al frontó es visqueren punts i partides que feren patxoca de veure i que feren que murmuris i remors recorregueren el frontó de cap a cap com si fos la plaça del mercat. Sobretot amb la inesperada derrota d´alguna de les parelles favorites i amb l´altíssim rendiment dels debutants Khaled i Sofian que per moments posaren contra la paret alguns dels més veterans. 

Encara corpresos i esmaperduts per les declaracions d´un Karce que no tingué miraments en declarar públicament que els seus ídols personals de referència són Jesús Gil i Julián Muñoz, s´ha encetat una nova edició de la Lliga de la Faixa. Des de diumenge de matí Kanell Màgic i companyia tornen a estabornir a base de bé les parets del Coromines i des d´ara i fins al mes de maig s´albiren importants batalles al terreny de joc com per llogar-hi cadires.

Kanell Màgic, sempre estètic i elegant.



La primera d´eixes batalles, la partida inicial amb què s´encetava la IV edició de la Lliga de la Faixa, enfrontà Adrià i Xeto, l´eterna promesa, contra Kanell Màgic i Carlos Sospedra. El duel alçà els primers comentaris i es resolgué inesperadament i en contra de totes les travesses a favor del Kanell i Carlos per 32 – 30. I és que quan la partida semblava que cauria del costat de Xeto i Adrià, amb un punt de partida a favor, se´ls va girar la truita. Karce i Carlos foren capaços d´alçar el punt de partida en contra i guanyar els dos punts següents. Primera i inesperada derrota d´Adrià i Xeto, que si no espavil·len acabaran com Camot (amb los collons dins d´un pot).

Un altre que esvarotà el galliner fou José Garrido, qui poques hores abans havia insinuat una possible retirada de la Faixa per mal de cap i malestar general (o siga, la vellea). Però a l´hora de la veritat, als seus 77 anys fou el primer en arreglar-se les mans i plantar-se al frontó per enfrontar-se junt amb Tito als grans favorits del torneig, Senar i Juan. Tito i Garrido, que fan parella per tercera vegada en la història de la Faixa, feren un paper d´allò més digne i estiraren la partida fins al 31 – 27 que donà la victòria a Senar i Juan, els rivals a batre. Juan no tingué els problemes habituals amb allò que ell anomena sac, (un altre que duu el diccionari a rebolcons) o siga, la treta; i lo Flaret fou decissiu, com quasi sempre.

Juan va declarar que no tenia problemes amb el "sac" (de pataques, de porlan?)

 

En la tercera partida es produí el debut de Khaled, un nou pilotari amb una dreta poderosa que quan l´encerta fa més mal que una pedregada en sec. Khaled i Xatet, el presidente, començaren donant la sorpresa de bon principi i aixecant  tota mena de comentaris entre la parròquia cadufera en posar-se per davant al marcador contra Franjo i Bruno, en teoria, una altra de les parelles fortes del campionat. Amb l´ai al cor, els dos veterans hagueren de traure tot el que duien dins per remuntar la partida a base de forçar l´errada del Xatet i de buscar-li l´esquerra – encara per afinar – a Khaled. Al capdavall, però, quan tot semblava dat i beneït, Xatet inicià la remuntanda guanyant un parell o tres de punts de treta i començà a bramar com un bou en zel esgarrifant i acovardint els rivals. La parròquia cadufera, encomanada de la fúria d´un pilotari brau i tot coratge com Xatet, tornava a fer xivarri. Però quan més emocionant es posava la partida, i quan Bruno i Franjo començaven a dubtar, el Xato envià la pilota al pati del veí del costat. A les postres, 31 – 24 per Franjo i Bruno, però alerta amb Khaled i Xatet que podrien donar alguna sorpresa.

Khalid i Xatet van fer patir aquest parell de veterans que prometien mamar-se-les dolces.

En l´últim enfrontament es produí el debut de Sofian, qui feia parella amb Xarli davant de Manyà i Àngel. Soufian, també al rest i imaginem que un pèl nerviós pel seu desvirgament pilotari, fallà massa pilotes, sobretot amb l´esquerra, i donà un avantatge irrecuperable als rivals que s´endugueren la partida per 31 – 16 sense gaire esforç.

Pel que fa a les competicions autonòmiques, els tres equips locals federats continuen líders de grup i ja s´ensuma alguna final a la vista. En galotxa, Jon, Peña i Tito es desferen dels segons, el Xilxes D, a domicili per 70 – 35. Tot i que Jon encara s´està recuperant d´una tendinitis i que Peña feia un any que no xafava un trinquet, els nostres trencaren la treta de bon principi i es posaren per davant des del primer moment. Així que tot i no jugar amb la precissió habitual, anaren passant pilotes i jugant amb seny. Albert, un feridor dels bons segons els seus companys, només fallà una treta i anà posant la maneta per acaçar-ne alguna i tirar-la a l´escala.



Jon, ja gairebé recuperat de la tendinitis. Peñita, d´esquena.



I en la tercera divisió, el Siete Aguas donà la partida als nostres que veuen l´Almussafes com el gran obstacle per arribar a la final. El Benicarló B, en quarta divisió, Cristian i Senar guanyaren al Alto Palancia per 41 – 32, també a domicili, i continuen sense perdre un sol punt que els manté líders indiscutibles.   

Resultats Lliga de la Faixa

Karce i Carlos vs Xeto i Adrià 32 – 30

Senar i Juan vs Tito i Garrido 31 – 27

Franjo i Bruno vs Khalid i Xatet 31 – 24

Manyà i Angel vs Soufian i Xarli 31 – 16



Autonòmic de Galotxa


Benicarló – Xilxes D 70 – 35


Autonòmic Frontó Per parelles (4ª divisió)

Benicarló B – Alto Palancia 41 – 32