L´ESCOLA DE TECNIFICACIÓ DE VILA-REAL GUANYA EL TROFEU DE FESTES

ELS CADUFERS MARTELL ESTELLER I PEÑA, THE WALL, FINALISTES

Vicent de Moncofa i Josep de Vila-real guanyaren amb contundència i sense suar massa, el Trofeu de Festes de Frontó a Mà en una final ajornada al diumenge per la pluja. La parròquia cadufera va deixar embadalir-se pel joc i la tècnica d´una de les millors parelles que ha visitat mai un restaurat i gairebé irreconeixible frontó del Coromines després de passar per les mans de Juan lo Pintor. Peña i Esteller, el Benicarló A, res no pogueren fer a la final contra els de la Plana i, tot i ser conscients que s´enfrontaven al bo i millor de la pilota valenciana, encara deuen estar pensant que hagueren pogut estirar la partida més enllà del desè punt. La tercera plaça fou per a l´Almassora, que en la final de consolació es va desfer sense gaires contemplacions de la parella de debutants locals, Tito i Senar.  

Els campions, Josep i Vicent, junt al Xato, presi, speaker, encarregat del protocol,
home del tros, futur papà i, si cal, dama d´honor d´Arrea-li Bona. (Foto: Jordi Lores)

Ningú no se´n recordava ja de l´última vegada que va ploure a Benicarló i... jas, just abans de celebrar-se la final del Trofeu de Festes, mentre l´Almassora corria a pilotades al Benicarló B en la final de consolació, uns núvols negres i grossos trencaren a ploure just damunt del poble. Tot i els esforços de la gent de l´organització, que armats amb motxos i graneres intentaven eixugar el frontó en una imatge inèdita en un poble tant masculí i ferèstec com el nostre en què els hòmens no agafen la fregona ni que els maten, no pogueren evitar l´ajornament de la final al diumenge. Els mateixos jugadors visitants, els quals no tingueren miraments a l´hora d´afegir-se a l´escamot de neteja – la imatge de Javi, Jaume, Vicent o Josep amb les mans arreglades i una granera a la mà desallotjant    l´aigua del frontó és ben aclaridora de per què aquest és un esport de cavallers i també de gent humil i entregada – decidiren finalitzar la partida pel tercer lloc i ajornar la final. Així dissabte només es pogueren disputar tres de les quatre partides previstes per                l´organització.

Fixeu-vos en el detall: mentres Josep de Vila-real i Javi d´Almassora passen el motxo
al frontó, els pilotaris benicarlandos (i no direm noms), a la d´ells. (Foto: Jordi Lores)

Ni Garrido se´n recordava de l´última vegada que va ploure al poble i jas,
si en vols una de bona, ací la tens. (Foto: Jordi Lores).

Si la primera semifinal, el derbi benicarlando en què s´enfrontaven Peña i Esteller contra Tito i lo Flaret, hagués estat una partida de futbolí, aquests darrers hagueren hagut de pagar-se dos cervesetes, la primera al 7 – 0 i la segona al 9 – 1. Aquests marcadors reflecteixen ben a les clares com va anar la partida, amb un domini aclaparador dels primers, amb un Martell al rest dirigint el seu company i controlant la partida de cap a fi, i amb un Peña, seriós com sempre i que a la mínima soltava una garrotada que deixava palplantats i estabornits els seus rivals. Uns rivals, Tito i Senar, que tot i el resultat final en contra (31 – 18) suportaren amb gran dignitat el seu paper de debutants i espàrrings. Tito, al rest, li tornava al Martell més pilotes de les previstes per la parròquia cadufera tant d´esquerra com de dreta, i Senaret s´oblidà per moments del preu del meló ratllat i del meló de moro negre – que es veu que està pels núvols – i féu alguns punts de mèrit a la ferida i rematà jugades prop de la xapa. 

Quatre núvols prims matenien fins i tot al Xarli i Xato tranquils mentres
Cristian i Penya corrien a pilotades als debutants Tito i Flaret.

En la segona semifinal, als d´Almassora, un parell de veterans guerrejadors i amb molta mili al damunt per eixos frontons de Déu, els tocà veure-se-les amb la parella de l´Escola de Tecnificació de Vila-real, és a dir, els favorits en totes les travesses. La partida anà pel mateix camí que la primera semifinal, amb una parella dominadora, la de Vila-real, i els altres lluitant i partint-se la cara per intentar fer la partida com més llarga millor. En aquest sentit, va ser alliçonador l´esperit de Javi, que corria amunt i avall del frontó disputant cada pilota, arreplegant-les pràcticament del terra o buscant-les més enllà del 8, gairebé al rebot. I també l´esforç i l´encert de Jaume, un punter fort i segur, qui amb un gran cop de bragueta aconseguia d´anar sumant punts de mèrit. Però la superioritat de Vicent i Josep era aclaparadora, igual que ho seria a la final. I mentres Vicent ho tornava literalment tot al rest en apariència sense gaire esforç i dirigia la partida des del 7, Josep, potser un dels millors punters que ha conegut el Coromines, rematava els punts a dos panys o posant-la més enllà de la línia de passa i amb un toc suau i tècnic que feia rodar la pilota ràpida sempre prop de la paret, buscant l´esquerra de Javi. A les postres, 31 – 16 per als de Vila-Real i aplaudiments a dojo per als d´Almassora, que posaren tota l´ànima i experiència en la seua primera visita al Coromines.

Javi i Jaume, d´Almassora, quedaren tercers i ajudaren a traure l´aigua del frontó.
Dos pilotaris de collons de mico.

Tot seguit, mentres una borrasca fosca i inesperada – que ni un home del tros com el Xato arribà a pronosticar amb encert –  cobria el frontó, es disputà sense pausa la partida pel tercer lloc entre els d´Almassora i el Benicarló B. La partida s´inicià amb un reguitzell d´errades de Tito al rest que donà massa avantatge als d´Almassora des de bon començament. Només una seguida de tretes del Flaret a última hora maquillà el marcador, potser seguint les indicacions d´un José Garrido que des del públic s´esgargamellava cridant “als garrons, posa-li-la als garroooons”. Però Javi i Jaume ja havien fet la feina, forçant molt Tito amb problemes més enllà de la línia de passa, i remataren la partida després que aquesta fou interrompuda per la pluja. A la fi, 21 – 12 i tercer lloc per als d´Almassora.

Diumenge de tarda, la parròquia cadufera i una xica de Moncofa acudiren al frontó amb un ull posat al cel, que semblava haver escampat del tot, i amb l´altre damunt d´un Vicent – membre de la selecció i company d´Álvaro en algunes partides –, a qui tots esperaven veure fer el seu millor joc obligat pels benicarlandos, dels quals se n´esperava una campanada sonada. I així va ser durant els primers 10 punts. Foren tantos durs i llargs, molt igualats, i la parròquia cadufera es fregava les mans albirant una final de les que fan època. Però fou un miratge i els nostres només aguantaren això, 10 punts. Després anaren afonant-se a poc a poc, incapaços de fer mal als de la Plana, sense trobar la manera de guanyar dos punts seguits, potser massa encegats en soltar la garrotada a la mínima possibilitat. Mentres que Vicent i Josep anaven tornant, sense pegar-li tan dur però buscant sempre alguna jugada a l´esquerra o als dos panys, parlant-se contínuament i atacant només quan en tenien possibilitat. Així les coses els de Vila-real anaven fent a poc a poc i anaven doblant els cadufers al marcador: primer 24 – 12, després 30 – 15... i així fins al 41 – 22 final. La desesperació d´Esteller i Peña es transformà a poc a poc en resignació, i amb la resignació aconseguiren tranquilizar-se i disputar uns últims punts fantàstics. Però la partida estava entregada i amb un poc de paciència Vicent i Josep acabaren de sumar els punts necessaris per endur-se la final, 200 eurets i una nit a un hotel de Peníscola, spa inclós.

Segons el nostre analista tècnic, José Garrido, la clau de la final va estar en els punters.

L´ANÀLISI TÈCNICA DEL GRAN JOSÉ GARRIDO.

LA CLAU VA ESTAR EN... EL PUNTER 

L´opinió del nostre analista tècnic, José Garrido, no coincideix amb la d´aquells qui pensen que la final es va perdre la nit anterior al recinte de penyes. El nostre especialista en la matèria és del parer que la clau de la partida va estar… en el punter. “Ells ja ho sabien que els de Vila-real eren més jugadors, ja. Però la diferència ha estat en el punter. Al rest, Cristian sabia que més o menys podia aguantar-li el joc al xic de Moncofa. Però el punter d´ells li ha guanyat tots els punts a Peña. Tots! El punter d´ells juga molt i ho ha fet de categoria. Peña ha jugat molt bé, però el punter d´ells sempre ha buscat la jugada. I a més, no els han tret als garrons i les deixaven plantades al mig del frontó. En fi, ja ens vorem que m´espera la dona, que ens n´anem a passejar”.

Semifinals:

Benicarló A vs Benicarló B: 31 – 18

E.T. Vila-real vs Almassora: 31 – 16

Final de consolació:

 Almassora vs Benicarló B: 21 – 12

Final:

E.T. Vila-real vs Benicarló B: 41 - 22