MOLTA CRESTA I POC POLLASTRE
Els pilotaris més veterans del poble, i els
més joves, ja han encetat l´aparador que els permetrà lluir durant unes
setmanetes en la galàxia pilotari local: la lliga de la Faixa. Tot i els
entrenaments d´última hora i tant de gallejar les hores prèvies al debut, les
parelles que acabaren competint en aquesta
primera jornada del mític trofeu cadufer s´espolsaren més el rovell de
tants mesos d´inactivitat que altra cosa. Així que, com dèiem, molta cresta i
poc pollastre.
Com no podia ser d´altra manera,
és començar qualsevol competició de pilota valenciana al poble i posar-se a
ploure. Encara com que dissabte a la tarde el vent es girà –de gregal segons el
Xato i de mestral segons un que passava per allà – i es pogueren disputar un
parell de partides.
Foto d´arxiu: Peña, un dels grans absents. |
La primera enfrontava a dos de
les promeses del clubs i pressumptes gallets de la competició: d´una banda,
Ivan Cheto, acompanyat a la ferida del mític Xato, i Àngel, lo nét de Tarsan, assistit per Sofian.
Tot i que Cheto i Xato – no és un joc de paraules, es diuen així, de veritat –
començaren comandant la partida, aviat les errades en la treta i la falta
d´encert a l´hora de rematar els punts, anaren posant cada vegada més desficiós
a Cheto, que acabà fallant més del compte i exigint poc a un Àngel cada cop més
còmode al rest. Àngel, curtit per eixos frontons de Déu en la lliga autonòmica
juvenil, li ponien totes i anà de menys a més. I Soufian demostrà que amb la
seua dreta pot fer molt de mal davant. A les postres, 31 – 21 per Àngel i
Sofian que es perfilen com una de les parelles més potentes de la competició.
Foto d´arxiu: eixe és el nostre esperit. Lluitar cada bola, cada instant. |
L´altra partida de la jornada
enfrontà a Manyà i Agut, representants de la vella guàrdia, a Carlos i Franjo.
Aquests dos aprofitaren que Manyà i Agut duen al damunt una capa de rovell de
dos dits per fer un forat al marcador (11 – 2) de bon principi que ja fou
inabastable per als seus rivals. Només un baixó en el joc de Carlos a mitan
partida, fins aleshores seguríssim i contundent al rest, permeté a Manyà i Agut
albirar esperances de remuntada quan es situaren a només 5 punts. Però fou un
miratge i Carlos i Franjo sapigueren reaccionar i recuperar l´avantatge inicial
per endur-se els tres punts per 31 – 22. Carlitos Sospedra, que el dia abans
havia jugat per primera vegada en un trinquet en companyia d´Èric, és una altra
de les perletes de la nostra pedrera que promet
lluir amb força intensitat en l´actual edició de la Faixa.
Lliga de la Faixa
Àngel i Sofian – Cheto i Xato: 31 – 21
Carlos i Franjo – Manyà i Agut: 31 - 22
1 comentari:
Hello. And Bye.
Publica un comentari a l'entrada