ARREA-LI BONA ES DEIXA ESTIMAR

Victòria benicarlanda en la Lliga de 2ª Divisió de Frontó a Mà per Parelles contra el Quart de Poblet. Cristian Martell Esteller i José Senar lo Flaret derrotaren per 41 - 30 un parell de joves debutants com Jaume i Jesús. Aquests dos joves pilotaris, gairebé adolescents, vingueren amb la intenció de donar canya després d´haver debutat amb victòria davant l´altre equip de Quart de Poblet. Però Cristian i José són molt de Cristian i José, i tot i que per moments, els valencians s´aproparen al marcadors, els nostres no els donaren opció en el tram final de la partida.

Lluitadors i combatius, els de Quart de Poblet no es doblegaren fins al final.

Tot i que al rest, el joc estigué igualat entre Senaret i el seu rival, Cristian jugà a plaer en la punta i destrossà a base de martellades contra el frontó i arran de xapa el jove punter de l´Horta. A la fi, victòria per als d´Arrea-li Bona, que comencen amb molt bon peu la seua aventura per la 2ª divisió autonòmica, una categoria que ens fa somiar amb possibles finals després dels bons resultats l´any passat en primera.

Martell Esteller, sobrat en la segona divisió.

D´altra banda, s´apropen les eleccions municipals i Arrea-li Bona es deixa estimar. De moment, l´únic partit polític que s´ha parat a preguntar quines són les necessitats esportives del nostre club ha estat la coalició Compromís-ERPV. Vestidors i aigua calenta continuen sent les necessitats bàsiques d´un club que ha dut fins la nostra ciutat jugadors de frontó de primeríssim nivell. I eixes són les necessitats que es van tansmetre a Marta Escudero, la número 1 de la llista de Compromís-ERPV, i José Luis Segura, membre de la Comissió d´Esports de la coalició nacionalista.

D´esquerra a dreta Albert Agut, Marta Escudero i José Luis Segura.

Però el gran debat continua sent: frontó o trinquet? I eixa és la pregunta que ens formulà directament Compromís-ERPV. Quina d´eixes dos infraestructures seria més profitosa per al club i l´escola d´Arrea-li Bona. Pel seu menor cost, per la polivalència del frontó i per la tradició pilotaire de Benicarló, potser fos més adequart un frontó, va ser la resposta d´Albert Agut, membre del club.