El frontó, torna a TRONARRR!!!

Un any més i sense cap complex, el club de pilota Arrea-li bona organitza la lliga individual municipal de frontó a mà. Després d'un any d'espera tornen els desafiaments cara a cara, sols l'un contra l'altre amb una paret entre mig, per saber quina és la persona millor jugadora de frontó del poble.

Cal explicar que aquest any hi han modificacions en el model de la lliga. Hi hauran dos fases finals, una pels dos primers de cada grup, més els dos que tinguen una millor puntuació com a tercers; i l'altra amb les persones que resten. Amb aquest nou format no hi hauran eliminats i es continuarà l'interès per millorar i per jugar.

Com veureu hi han baixes importants, com la caiguda de Tito i Oscar París, però entren en les travesses joves com Cheto o Peña. Aquestes noves incorporacions són tot un èxit del bon fer de l”escola de pilota del poble. A més, tenim al màxim representant de la pilota en actiu del País Valencià, el Senyor Garrido que a més d'un traurà els colorets en aquest campionat. I com no pot ser d'altra forma trobem noms emblemàtics del club com Karçe, Agut, Mañes, Xatet...
Esperem que hi haja espectacle i les partides responguen a l'interés que estan obrint; sols la partida possa a cadascú al seu lloc. Per tant que començe el joc....

Que hi haja sort i us esperem al trinquet.

Us deixem la composició dels grups i la propera jornada del dissabte a la vesprada.

GRUP A	GRUP B	GRUP C
Èric Cheto Mañes Xarli Franjo	Manyà Jon Peña Oscar N. Karçe	Bruno Garrido Xatet Cristian

1a Jornada 25 de setembre de 2010

GRUP A	GRUP B	GRUP C
Mañes & Xarli Franjo & Éric Descansa: Cheto	Peña & Manyà Jon & Karçe Descansa: Óscar N.	Cristian & Agut Xatet & Garrido

En la pilota, com en la vida Arrea-li bona.

Clausura Trinquet de Castelló

El dissabte dia 4 de setembre ens vam desplaçar fins la ciutat de Castelló per a cel·lebrar un dia de trobada amb els pilotaris de la província de Castelló i per a despedir el frontó i trinquet de Castelló que tantes partides i jornades de pilota han acollit.

Les actuals instal·lacions seran enderrocades per construir noves instal·lacions esportives. Hi ha en marxa un projecte de construcció de noves instal·lacions per a la pràctica de la pilota valenciana. Des del CPV Arrea-li Bona desitgem que aquest projectes no s'allarguen en el temps, i que en pocs mesos puguem estar en Castelló per fer la jornada inaugural de les noves instal·lacions.

Podeu vore més fotos de la jornada AQUÍ

A BENICARLÓ HI HA FAM DE PILOTA, N´HI HA¡¡

Famolencs de pilota estan els benicarlandos, famolencs; gairebé desesperats de tanta gana com passen. D´altra manera no s´explica com estava el frontó del Coromines divendres 27 d´agost – no hi cabia ni un fil – ni l´abraonament del públic en aplaudir cadascun dels quinzes disputats. Quatre parelles de Benicarló, Borriol, Castelló i Tírig es disputaven el II Torneig Ciutat de Benicarló, que un altre cop s´endugueren els de paina amunt, o siga, els de Tírig.

La primera semifinal podríem qualificar-la com la de les promeses. S´enfrontaven Borriol i Benicarló en un duel de joves i futuribles pilotaris: per l´equip amfitrió, Jon i “Martell” Esteller, i pels de la Plana, Pablo i Jorge. A les postres, els de Benicarló, més avesats a jugar a frontó – i en concret a aquest frontó tan “especial” i lent que és el del Coromines, ple de pedaços i nyaps – es classificaren per a la final per un ajustat 31 – 26.

En la segona semifinal, la dels veterans, i amb el cul pelat a tota mena de frontons, s´enfrontaren Tírig (Jose i Cristian) i Castelló (Tarambana i Jose). El resultat va ser gairebé escandalós per als primers: 31 – 8. Tarambana no va lluir com l´any passat i no aconseguia de tornar les braguetades de Jose, que jugava al rest i a la treta. A més, el company no el va ”acompanyar” gens i a penes oposava resistència des de la línia de falta als manrons de Cristian. Tot i això, els de Castelló abandonaren el frontó enmig d´una aclaparadora ovació. Els benicarlandos som així d´agraïts i d´esplèndids!

Així les coses, per primera vegada els caduferos teníem una parella en la final, que era a 41. Però ni els 100 euros que ja tenien a la butxaca aconseguiren d´assossegar els ànims dels benicarlandos, que amb el braç arrupidet arrupidet, a penes aconseguien fer mal als de Tírig. Jon, més nerviós que Marco en Sorpresa Sorpresa durant els primers punts de la partida, va fallar diverses tretes. I Esteller no aconseguia de tornar en condicions les braguetades de Jose. A poc a poc els de Tírig anaren fent forat al marcador. A més, Jose, molt bregat, va fer pols els de Benicarló a la treta: Jon no trobava la posició per tornar-les a l´aire tot i els crits i els consells de José Garrido (Mare meua si va patir aquest home! Més que Falete en el Naturhouse!) i els de Tírig es posaren 30 – 15. Amb tot perdut, els de Benicarló desencongiren el braç i s´acostaren fins a un esperançador 35 - 30 abraonats per la parròquia local. Peró, en el tram decisiu de la partida, Crístian (el de Tírig) ho va tornar tot; i aparegué l´enorme figura de Jose – guanyador de l´any passat – per destrossar els benicarlandos amb uns cops de “sobaquillo” de cal Deu. A la fi, 41 – 32 per a Tírig en una final que guanyaren per veterans. Va quedar clar que els benicarlandos tenen el ventall de cops mes ample i elegant de totes quatre parelles, però que encara necessiten d´alçar el vol lluny de ca nostra i foguejar-se per eixos frontons de Deu per plantar cara a tota eixa colla de veterans que de tant en tant venen a sacsejar les parets del Coromines.

Per cloure la fantàstica vetllada de pilota, el president del club, Jordi Lores, va repartir els trofeus als guanyadors junt amb un curiós “xec en metàl·lic” –segons les seues paraules – de 200€ per als campions i 100€ per als subcampions. Qualsevol dia d´estos, el bo de Jordi ens explicarà com carai es cobra un d´eixos “xecs en metàl·lic”.

Ah! I tot seguit, ara al més de setembre, començarà la lliga individual de frontò a mà. La pilota no para a Benicarló!

PROFIES PER L'AGOST!!

PEÑA, EL PRIMER “NAMBERUAN” DEL CLUB

La pista del Coromines, que darrerament registrava menys activitat que el cervell de Sergio Ramos, va acollir les profies d´estiu el passat divendres 20 d´agost. I ho feia amb novetats: Arrea-li Bona estrenava sistema classificatori o “ranking” per tal de fomentar una sana competitivitat entre els membres del club en els diferents tornejos i profies. Peña, que va guanyar les dos profies – per parelles – que va disputar ha resultat ser – citant un gran columnista musical local – el primer “numberuan” del club.

El bo i millor de la jornada es disputava tot just començar: els bessons Jon i Tufarret s´enfrontaven en un duel fratricida. Tots dos ens regalaren quinzes d´un alt nivell i tot un repertori de recursos i cops de tota mena que necessiten d´altres frontons i escenaris per a seguir enlluernant. Tanmateix, la profia anava decantat-se a poc a poc cap al vessant fisic. Els quinzes eren llargs i disputats. Tufarret, totalment recuperat de la malatia que el va tindre allunyat de les competicions durant bona part de la temporada passada, va disposar de 3 punts de partida que no va aprofitar. A la fi Jon, que a les postres era el favorit en totes les travesses, va fer-se amb la partida per 33-31.

Tot seguit, una profia per parelles enfrontava el jove Peña, amb unes ganes boges per incorpor-se a les competicions i una dreta potenta potenta, i la llegenda local, Garrido, contra un parell de dos anomenats Xatet i Franjo que van fer el que van poder i avant! A poc a poc, Garrido, a la treta, va anar traent de polleguera a Franjo que jugava al rest, cosa inhabitual en ell. I Xatet, molt insegur no aconseguia de tornar les manronades de Peña. Aquest, amb tota classe cops de dreta – l´esquerra la tenia fotuda – els va fer a bocinets al rest. El resultat 31-15 parla per ell mateix.

En la darrera profia de la tarda, formaren parella Franjo i Peña contra Karce i Manyes. Manyes, guanyador d´una faixa i retirat quasi un any per culpa d´una malaltia, tornava al Coromines i quasi ens fa plorar… No de les emocions, no: quan ja semblava que remuntarien una partida que dugueren sempre a la contra, va fallar un parell de cops decisius que va permetre a Peña guanyar la segona partida del dia i esdevenir el primer “numberuan” del club. Des d´ara la pilota ja no para! La setmana vinent, el torneig de festes; i al setembre arrenca la lliga individual! Per cert, us heu adonat que en aquest article sols hi ha una paraula que necessita accent? Si la trobeu participareu al sorteig d´un sopar amb l´heroi de la pilota local, Xatet