dilluns, 17 d’octubre del 2011

Pilota a Punta Pala

Estimada Bea:

Estic superdisgustada, tia. El nou profe de català, que és un interí mort de gana, pretén que aquest trimestre fem un treball monogràfic sobre la cultura pròpia. Jo li he proposat fer-ho sobre alguna desfilada de moda o les sessions de tarde de la Red Poppy; com a molt moltíssim sobre les Falles. Però ell s´ha encabotat que ho faça sobre pilota valenciana. Ja veus tu quin pal, Mari! Quatre llauros fotent-li pilotades a una paret i jo pringada tots els findes! No hi ha dret! Jo, només espero que el 20-N guanyem les eleccions per fotre al carrer l´interí eixe. De moment, al títol ja li he deixat un missatge subliminal per a què es vaja fent la idea: tot ple de PPP, ho captes, tia? Que mala truja que sóc, tat?



Dissabte de tarda, en l´autonòmic juvenil de frontó a mà jugava un tal Jon – que m´han dit que està com un tren – contra Fran, de Quartell, un poble prop de València (ai, quina sort, tant a prop d´El Corte Inglés!). Però no hi vaig poder anar perquè havia plogut i tenia temor que se m´estarrufés el monyo. Espero que el profe no em pose falta! Segons m´han dit, es jugaven el primer lloc del grup i al frontó hi havia més tensió que als calçotets de Nacho Vidal. Es veu que el de Quartell va començar gelat i el bessò ho aprofità des de l´inici. De seguida es va plantar amb un 25 – 10. La partida era a 40 i la victòria semblava assegurada. Però Fran, que resta una barbaritat, ho tornava tot, i obligat per Jon a jugar sempre prop de la línia de passa intentava tornar els rebots i tot en la paret del fons, tota plena de reixes que està! A poc a poc Fran, que igual juga a l´aire que de bot de braç que de palma, anà retallant diferències fins a igualar a 35. Quina emoció, tia! Es veu que van fer un desempat a 11. De nou, el bessò semblava tenir-ho tot de cara amb 5-1. A més Fran es va doblegar el turmell al primer punt. Però, brau com un bou que és, després de blasfemar contra allò més sagrat i de posar en dubte les propietats analgèsiques del Reflex, tornà a remuntar – punt de partida per a Jon inclós – i amb 10 – 10 forçà l´errada del benicarlando, que pergué la partida, i segurament, les opcions de classificació.


Jon i Fran, de Quartell, posant damunt d´un toll d´aigua.
Esteller, que jugava al Puig, tampoc no ha tingut un gran cap de setmana precisament. Dissabte de matí casi palma amb un mindundi de la pilota anomenat Franjo; però la pluja va parar la partida quan anaven 20 – 20. De vesprada, a l´autonòmic va perdre al Puig contra Gonzalo per 40 – 25 en una partida molt disputada i en un frontó de color blau que es veu que és una monada. No en sé massa coses de la partida, però es veu que tot i la derrota i que es va destrossar els braços, el Martell en va eixir prou content d´haver jugat en un dels escenaris més monos – i referent d´aquest esport – del País Valencià. 


Igualet que el nostre, tat? Igualet!

Preparant la tàctica i un poliol.
Diumenge de matí, es jugava la primera jornada de la lliga individual local. Tampoc no hi vaig poder anar perquè a les 11 jo encara no m´he passat l´Epilady. Però m´han xivat que en la primera partida Carlos Sospedra, un jovenet que millora cada dia, li va passar la mà per la cara a Juan, un veterà que té una Faixa i tot. El resultat, 25 – 10, és prou aclaridor. Carlos tragué tope bé, obligant el rival a jugar molt amb l´esquerra i a córrer per tot el frontó intentant alçar les pilotes que relliscaven ràpides pel pis quan les colpejava de bot de braç, un dels cops que més ha millorat, junt amb la treta.
El "carajillo" sagrat de KMK
            En la segona, idèntic resultat per a Peña davant Kanell Màgic Karce. Peña, més trempat que un gínjol, es va presentar de ressaca i sense fer-se les mans. Què fort, no? La parròquia cadufera ja remorejava satisfeta albirant una sorpresa, ja que KMK jugà d´allò més bé obligant-lo a pilotejar dur i continu, tot esperant que la mà se li unflés com un globus i comencés a cedir. Però Peña no li donà opció. Tot i alguna deixada marca de la casa del Kanell Màgic, The Wall començà a estovar-lo a base de bé fins a endur-se els tres punts.

Després es produí el debut d´Àngel Senar, cosí del Flaret, i amb un bot de braç – que igual que el de son cosí – promet repartir llenya en un futur no gaire llunyà. El rival, il·lustre, tota una institució dins del club: Xatet, l´encarregat d´ofrenar Jaume I i de dur ous a santa Clara per què deixés de ploure. Amb un cop d´esquerra de fabricació pròpia mig manró mig ganxo a lo Kareem Abdul Jabbar li ho tornà tot i li ho posà d´allò més difícil. El Xato, que des que juga a galotxa està més sec que un ascla, tot fibra – m´han dit – va estar segur al rest i amb l´esquerra, i letal a la rematada. Però el resultat de 25 – 5 al seu favor no fa justícia a un Àngel entregat, potser un poc neguitós pel desvirgament pilotari, que no pergué ni un joc per més de dos quinzes de diferència i que disposà de diversos “vals” per augmentar el seu caseller.

Xatet homenatjant Jaume I...
Ah, no! Amb Àngel, el debutant de la jornada.
Lo Flaret, de cara a la paret.

La traca final la posaren Tito i l´altre Senar, lo Flare, en una partida llarga i dura – i ara no estic parlant de Nacho Vidal – que arrencà els aplaudiments de la parròquia cadufera congregada a l´ombra de l´olivera i de l´aulari del Coromines. Tots dos s´acaçaren a pilotades per tot el frontó amb quinzes d´allò més disputats i espectaculars tot fent les delícies de l´afició. Cap dels dos no pergué ni una treta i Senar, que té un bot de braç que ja fa tremolar futurs rivals, s´endugué la victòria per ser el primer en treure (25 – 20).

D´altra banda, a la lliga autonòmica de galotxa, a Xatet i Senar els van calentar com un dau per eixos trinquets de Déu: dijous contra Xilxes D i dissabte contra Almassora D per 70 – 0. Tot i el resultat es veu que lo Flaret alça admiració allà on va entre els aficionats més entesos.
No ho sé, Bea, jo l´única aigua clara que n´he tret del finde és que l´esparadrap que es posen a les mans aquests pilotaris fa unes depilacions d´allò més fines, tia! Caldrà provar-ho, tot i que em fa nosa posar- m-ho allà avall.

Campionat Autonòmic de Frontó a Mà
Juvenil: Jon – Fran: 35 – 35 (10 – 11)
Senior: Esteller – Gonzalo    (25 – 40)

Campionat Autonòmi de Galotxa:

Arrea-li Bona Benicarló – Xilxes D: 0 – 70
Arrea-li Bona Benicarló – Almassora D: 0 – 70

Lliga Individual Local de Frontó Valencià:
Sospedra – Juan 25 – 10
Peña – Karce  25 – 10
Xatet – Àngel Senar 25 – 5
Senar – Tito 25 – 20
Esteller – Franjo 20 – 20 (ajornat per la pluja)