IVAN PEÑA, CAMPIÓ INDIVIDUAL DE FRONTÓ A MÀ DE BENICARLÓ

La història es repeteix: Ivan Peña es proclamà diumenge passat campió individual de frontò a mà de Benicarló en una final ajustadíssima contra l´etern rival, Cristian Esteller. Peña, que volia compensar la seua parròquia de la desfeta a la final autonòmica juvenil, aguantà les primeres embranzides del Martell i deixà que aquest s´anés desunflant a poc a poc per a reviscolar els últims vint quinzes de la partida i endur-se la segona final consecutiva cap a casa. Una casa, on per cert, o comencen a fer lloc i a retirar trofeus d´eixos de tirar a la perdiu, o entre els premis del xiquet i els cabassos de verdures que els acompanyen, aviat no hi cabran.

Quin goig que fan les cistelletes, eh?

Des de bon principi, totes les travesses tiraven per als blaus (o siga, Esteller). Cristian “Martell” Esteller, el millor pilotari de Castelló de 2012 – no ho diu aquest humil cronista, sinó la Federació de Pilota Valenciana per ensabonar i fer un poc la rosca als d´Arrea-li Bona – agafà ben prompte la iniciativa de la final. Amb un ventall de cops durs, sobretot de bot de braç, anà arraconant Peña contra la paret del fons, més enllà de la línia de passa. El finalista autonòmic juvenil isqué a veure-les venir, respectant molt el rival i intentant tornar-ho tot, fent honor al sobrenom (El Mur) amb el qual ja l´anomena fins i tot Paco Nadal en les seues narracions macarronianes al Canal Show.

Cristian dominà els primers quinzes de la partida.

Tot i que el marxador intentava animar el “cotarro” passejant-se amunt i avall davant un públic que no deixà cadires buides, clamava a base de crits – “Fan falta diners, senyors, fan falta diners… Qui vol rojos? Qui vol rojos?” – , les travesses continuaven tirant totes a blaus. Esteller aprofitava que Peña tornava massa pilotes molletes i les estampava amb força contra la paret de bot de braç. Peña només aconseguia de fer mal quan s´acostava al frontis, però eren faves contades de manera que Esteller obrí aviat forat al marcador. Arribà a tenir fins a 5 o 6 punts d´avantatge. Durant la primera mitja hora de partida, Peña només aconseguí de posar-se una vegada per davant al marcador (18 – 17). Però el Martell reaccionava bé i tornava a aconseguir dos o tres punts de distància que el feien confiar en les seues possibilitats.

El temps, aturat en una instant.

Però a mitan partida començaren a fer-se òbvies les mancances d´Esteller: en primer lloc, la treta. A penes l´aguantava dos o tres punts seguits i anaven amb poca força i molt centrades, de manera que Peña aconseguia de tornar-les totes amb potència. I segon i sobretot, l´aspecte físic. La pilota és un joc de resistència i Cristian té en el físic el seu taló d´Aquiles. Cap al final de la partida, l´esgotament anà fent que Cristian comencés a fallar una sí, una no, una sí, una  no, la qual cosa permeté a Peña de posar-se 30 – 30 i igualar la partida just en el tram final (la partida era a 41).

És a dir, Peña anava cap a munt, i Cristian cap avall. Així les coses, en l´últim moment les travesses començaren a tirar per als rojos. I així va ser, perquè Cristian es desesperà, fallà i mai aconseguí de remuntar el joc d´un Peña ja llançat que arrodoní la victòria en la primera pilota de partida que tingué. A la fi, 41 – 37 i Peña campió de Benicarló de frontó a mà per segon any consecutiu.

 

EL SOMBRERET. L´ANÀL·LISI TÈCNICA DE JOSÉ GARRIDO

Ja ho havia vaticinat el nostre savi pilotari: la partida tindria diferents fases, una primera de tempteig per estudiar-se mútuament i mesurar-se les forces; i una altra on jugar llarg i intentar arraconar el rival contra la paret del fons. I, com no podia ser d´una altra manera, així va ser. “Cristian té més esquerra, l´esquerra que té Cristian no la té Peña, però no l´aprofita”- assegurava Garrido mentre marxava a crit pelat passejant-se tot cofoi i satisfet davant la parròquia cadufera. “Però, José, vols dir que a Cristian no li falla el físic i està massa cansat?” – preguntava algun despistat. “Calla, collons, què en sabràs tu? Cristian no sap traure i juga massa de bot de braç i això és mal. Qui vol rojos? Qui vol rojos? Fan falta diners, senyors, fan falta diners. I vostè, senyora, no es preocupe, que si ha apostat als rojos ha fet bé perquè aquesta partida se l´ha d´endur Peña”. I com que el mestre així ho va dir, així va succeir. 

Final Individual 2012

El diumenge dia 23 es jugaran les finals de 1ª i 2ª categoria de la LLiga Individual de Frontó a mà del CPV Arrea-li Bona.

Seran unes finals èpiques, es presenten dues finals molt diferents; per una banda s'enfronten dos veterans del Club de Pilota, Pere i Tito, els dos amb molta experiència i força però amb una tècnica apresa a base de pilotades i de jugar en frontons d'arreu del País Valencià. Segur que vorem punts molt durs.

D'altra banda s'enfronten els dos jugadors en millor forma del club, Esteller i Peña. En els últims temps han aprés molta tècnica i juntament amb la força de la seva joventut de segur que ens faran gaudir d'una gran final de 1ª categoria. Tal i com pronosticà el sabi pilotari, en José Garrido, es disputarà una partida amb diferents fases, una primera de medir-se les forces per després apretar al rival contra la pared del frontó i poder traure la màxima ventatja.

Així que us esperem el proper diumenge 23 de desembre a les 12:00 al frontó del IES Joan Coromines de Benicarló.

V Aniversari

Ja fem cinc anys, i ho anem a cel·lebrar com toca!!

Cartell Anunciador

Dates a recordar: 
DIVENDRES 9 de Novembre, a les 19:00 h. a l'edifici GOTIC (C/ Major).

DISSABTE 10 de Novembre a les 17:30 h. als jardins de la Pista del Marynton (Avda Valencia, Passeig Maritim)

DISSABTE 17 de Novembre a les 19:30 h. a l'Ateneu Cultural de Benicarlo (C/ Sant Jaume)

DISSABTE 1 de Desembre a les 19:00 h. a l'Ateneu Cultural de Benicarlo (C/ Sant Jaume)

US ESPEREM!!

LA FINAL MENYS DESITJADA

IVÁN PEÑA, FINALISTA INDIVIDUAL JUVENIL AUTONÒMIC DE FRONTÓ VALENCIÀ

El pilotari de Benicarló Iván Peña va disputar diumenge de matí la final individual del XXVIé Campionat Autonòmic de Frontó Valencià en categoria juvenil. Tanmateix, el pilotari d´Arrea-li Bona, que havia fet un campionat impecable fins el moment, pagà la novatada i caigué davant d´un rival, Fran de Quartell, que jugava la seua tercera final consecutiva i que, per fi, n´obtenia la victòria. D´altra banda, Pasqual de la Pobla de Vallbona es proclamà campió individual en la categoria especial davant Adrià de Museros i es corona com a número u del frontó valencià.

De roig, Fran, campió juvenil de frontó a mà.
De blau, Iván Peña, The Wall, amb cara de circumstàncies.



Alguns que van fer costat a Peña i que Paco Nadal va obviar.

Vostè és aficionat o és de Benicarló? li preguntava un home a un senyor major en el frontó municipal d´Almussafes pocs instants abans de començar la final juvenil. Unes paraules que excloïen la parròquia cadufera de la condició d´afició no podien augurar res de bo en el devenir de la partida. I així va ser, perquè Iván Peña, el Mur, patí en Almussafes – un poble amb menys senyals d´indicació que l´amagatall de Bin Laden – la pitjor de les finals del pitjor dels seus malsons. No aconseguí de fer-li ni un joc a Fran de Quartell i en cap moment assolí el gran nivell de joc que havia desplegat en el camí fins a la final. Un a un els jocs anaven caent-li en contra i cadascun era una llosa cada cop més pesada d´aixecar.

Triant el material abans de començar.

El propi Peña havia predit que els primers jocs de la partida serien decisius. I havent perdut les dos primeres tretes i el rest, el 25 – 10 desmuntava ràpidament totes les expectatives d´El Mur a qui se li havia palplantat al davant una paret infranquejable, açò és, Fran de Quartell, que pràcticament no errà pilotes i trobà menys oposició de l´esperada.

Peña, debutant en una final autonòmica televisada per les càmeres de RTVV, no aconseguí d´atemperar els nervis, estigué massa estàtic, arribà massa tard a la pilota i errà més del compte. Tampoc no estigué llest a l´hora d´aturar la partida – ni el Xato, a qui li caigué una bronca d´un home que rondava per allà per no aturar-la ell – i tot i que sí intentà canviar de pilota per fer mal a Fran, de res no li serví. Com deia Paco Nadal en diferit, “té igual quina pilota agafes, totes són redones i fan coses”. Per cert, un Paco Nadal i companyia qui acomboiaren d´allò més el club per l´afició que està creant a Benicarló, però que inexplicablement lamentaren l´escassa presència de benicarlandos en un frontó a vessar de cadufers. També aprofitem l´avinentesa per aclarir a alguns parroquians desconcertats que no és que els operadors de càmera de la televisió pública parlen tots sols, sinó que duen un intercomunicador – “pinganillo” en castellà – que els comunica amb el realitzador.

 

 

 

Peña rep el trofeu de subcampió de mans del vicepresident de la Federació (crec).

Total, 50 – 10 per al de Quartell i partida sabatera d´Iván Peña que no estigué al seu nivell, potser pels nervis del debut, potser per no haver-se entrenat com tocava… cadascú tindrà la seua hipòtesi. Però dos coses queden clares: primera, la final d´Almussafes marcarà un abans i un després en la seua trajectòria. Ens expliquem: Ivan té la qualitat suficient per estar ahí dalt i fins i tot vestir-se de blanc, però d´ell depén fer un pas més pel que fa a l´entrenament i tecnificació del seu joc. I segona, Ivan Peña va internacionalitzar eixe mot-crossa tant  nostre com és “i avant” repetint-lo una i altra vegada en els 30 segons que durà l´entrevista que li feren els de Canal 9.

 

Pasqual, de blau, i Adrià de roig, també amb careta de... bé, s´ha fet
allò que s´ha pogut.

Tot seguit, en categoria especial es repetí per quart any consecutiu la final en categoria absoluta entre Adrià de Museros i Pasqual de la Pobla. Pasqual, que només havia guanyat la primera de les tres finals contra el de l´Horta, exhibí el seu millor joc, d´una elegància i estètica que no té cap altre pilotari del circuit,  i aconseguí d´endur-se la final per 50 – 35. Va ser una partida preciosa, d´un nivell altíssim, en què tot i els dubtes i vertigen que li entrà a mitan partida, Pasqual aconseguí de refer-se i acabar enderrocant el mur que havia edificat Adrià allà per la línia de passa i que ho tornava tot. Adrià, un pilotari ja veterà que ho ha guanyat gairebé tot en els últims tres anys, i que tenia com a “botillero” a Álvaro, res va poder fer contra un Pasqual que acabà agradant-se i signant punts d´una gran bellesa… i avant!

 

Molt a aprendre del llenguate corporal d´Adrià:
fixeu-vos com espera la pilota abans que Pasqual traga.

 

 

 

ARREA-LI BONA PREPARA ELS ACTES DEL SEU CINQUÉ ANNIVERSARI

El primer (i de moment únic) club de pilota valenciana del poble celebra aquesta setmana el seu cinqué anniversari. Com que ens fa molta il·lusió, hem preparat una festa i tot un seguit d´actes i esdeveniments lúdico-festivo-pilotaris que us detallem a continuació: exposicions, concerts, sopars de germanor i ball, xerrades i vídeos al voltant del món de la pilota. En definitiva, tot un ventall d´activitats per satisfer els desficis pilotaris de la parròquia cadufera, casdacú a la seua manera.  

Un dels plats forts dels actes de commemoració serà l´exposició “5 anys d´Arrea-li Bona” que es podrà visitar durant el mes de novembre a l´edifici Gótic de Benicarló, açò és, al carrer Major, on l´antic Ajuntament. L´exposició, organitzada entre el club i la Federació de Pilota Valenciana, recull tot de fotografies i trofeus dels cinc anys d´història d´Arrea-li Bona així com una mostra dels materials i de les diferents modalitats d´aquest esport cedits per la Federació. A més, el documental breu “Arrea-li Bona, fent carrer, fent país” produït per Franjo Tejedor i la productora Pingüí Media repassarà la trajectòria del club, de l´escola de pilota i de l´actual estol de pilotaris en actiu dins un projecte de recuperació de la cultura popular pròpia. La seua inauguració divendres 9 de novembre a les 19.00h. constituirà el coet d´eixida de tot un seguit d´esdeveniments que continuaran durant el cap de setmana i que s´estendran fins a l´1 de desembre.

 

La festa i els actes de celebració d´anniversari tindran lloc dissabte 10 de novembre  a la plaça del Marynton a partir de les 17 hores amb concerts de grups locals com Metana, Matèria Gris i Indignats, una torrada per a sopar i un ball popular que s´acabarà un poc passada la mitjanit per no esparverar el veïnat i fer bondat.

La cosa, però, no acaba ací. Perquè el cap de setmana següent, concretament dissabte 17 de novembre a les 19.30h a l´Ateneu Cultural de Benicarló, Pere Ferrer “Manyà”, pilotari en actiu i un dels fundadors del club, farà una xerrada encapçalada pel títol “La pilota en el projecte nacional: una visió particular”. Coneixent al confereciant, ja us assegurem que el col·loqui no tindra desperdici. El desfici erudito-pilotari continuarà a les dos setmanes, dissabte 1 de desembre també a les 19.30h a l´Ateneu, amb una taula rodona on diversos lletraferits valencians i pilotaris cadufers debatran i ens deixaran astorats amb un xerrada que duu per títol “Pilota i literatura valenciana”. 

 

 Per descomptat, hi esteu tots convidats. Bé, convidats a venir perquè cadascú es paga el d´ell. Això sí, sopar i consumiciones baratetes baratetes.

 

 

 



IVÁN PEÑA, A LA FINAL AUTONÒMICA JUVENIL DE FRONTÓ VALENCIÀ

El benicarlando Iván Peña aconsegueix per primera vegada disputar una final autonòmica en derrotar en les semifinals a Pablo de Borbotó. The Wall, que guanyà tant la partida d´anada com la de tornada, és el segon jugador benicarlando que aconsegueix aquesta fita després de Cristian Esteller. Un Martell Esteller, que per cert, també disputarà les semifinals de la 2ª categoria autonòmica amb opcions d´accedir-hi a la que seria la seua segona final consecutiva.

Peña, de roig, i Pablo, de blau en una imatge de l´anada. (Imatge d´arxiu)

Iván Peña, The Wall, serà un dels dos finalistes que diumenge 4 de novembre s´enfrontaran al frontó d´Almussafes. Dissabte de vesprada, Peña aconseguí el passi a la final en derrotar Pablo de Borbotó en una eliminatòria que duia molt ben encarrilada des de la seua victòria en aquesta pedania de València. En efecte, Pablo tornava la visita al frontó del Coromines havent perdut l´anada a Borbotó per 30 – 50. Així que al pilotari cadufer només li restava rematar la jugada.

Eixos dos puntets blau i roig són Pablo i Peña, respectivament.
(Foto: el Xato)

I així va ser. Peña aprofità les últimes calors de la tardor i en una tarde assolellada i fantástica per jugar al frontó comandà la partida des del principi. Tot i el bon joc de Pablo, el nostre sempre anà per davant al marcador i amb un 25 – 15 a favor només una tragèdia inesperada, un desastre sobtat, sols el vertigen a l´èxit podien fer fora el nostre de la final. Però això no succeí. Peña templà els nervis, mantingué la calma i aconseguí d´arribar a 35, joc que el catapultava directament cap a la final després de la renda que duia de Borbotó.

 

Tot i les il·lusions desfetes, Pablo continuà lluitant fins al final, fent agradós el joc a la parròquia cadufera congregada al Coromines, i fent honor al seu lloc de semifinalista amb cops de dreta i d´esquerra d´un gran nivel. El resultat final, 50 – 40, n´és la prova que el de Borbotó no li perdé mai la cara a la partida, ni tan sols quan ja estava fora de la final.

D´aquesta manera, Almussafes no sols ha rebut amb gran goig i joia la producció del Ford Mondeo que ha arrabassat a les factories alemanyes. Sinó que també podrà fer patxoca de ser la ciutat en què debutarà – i qui sap si guanyarà – en una final Iván Peña, The Wall, el Mur cadufer.

D´altra banda, tot i les poques informacions que ens arriben de l´organització de la Lliga Individual per part de l´organització, en el bar Moderno de sant Mateu (i pel WhatsApp) ens vam poder assebentar d´alguns resultats de la lliga local:

Pere – Víctor              31 – 13

Tito – Sospedra          31 – 21

Khalid – Èric               31 – 29

Àngel – Víctor             31 – 15

Esteller – Senar          31 – 25

Juan – Marhuan         31 – 27

Senar – Xeto               31 – 21

 

PEÑA, AMB UNA PEU A LA FINAL AUTONÒMICA JUVENIL

THE WALL GUANYA A A DOMICILI A PABLO, DE BORBOTÓ

 

Diumenge de matí, Ivan Peña i un petit seguici es van desplaçar fins a Borbotó, una petita localitat de l´Horta Nord amb nom de sortida d´aigua, per disputar l´anada de les semifinals autonòmiques de frontó a mà en categoria juvenil contra Pablo Sánchez, de l´Escola de Pilota de Borbotó. En unes instal·lacions al bell mig de l´horta i pertanyents a la ciutat de València, Peña es va desfer sense contemplacions d´un rival amb una esquerra fantàstica però que patí massa al rest i regalà massa faltes de treta. Així, Peña es va fer amb la victòria per 50 - 30 i ho té tot de cara per a colar-se a la gran final autonòmica. Dissabte vinent rebrà a Pablo al frontó del Coromines per rematar la classificació.



 

 

Peña de roig i Pablo de blau encara feien cara de fred, de bon matí.

 

La partida començà de cara per al benicarlando en trencar d´inici la treta de Pablo, que va cometre fins a tres faltes tot regalant pràcticament el joc a Peña. A més, aquest estigué intractable amb la seua treta i no cedí ni un joc, duent de corcoll el de Borbotó tota la partida amb les tretes típiques de la casa: baixetes, ràpides i arran de xapa, surtien escopides en tocar el terra, i gairebé sempre a l´esquerra de Pablo, que a poc a poc s´anà desesperant. Tot i refer-se en el següent joc, guanyant-lo i millorant el seu nivell, Pablo sempre dugué la partida en contra. Però amb 20 - 15 a favor de Peña, un tercer pilotari saltà al frontó per intentar arrabassar-li la pilota als jugadors: un espontani, allò que en dirien un "muletilla" en l´argot taurí, que en forma de gosseta minúscula de la mida d´un ratolí estigué bambant i saltironejant entre les línies del 5 i del 7 ben bé durant 5 minuts. Els 5 minuts que necessità l´amo de la criatura per doblegar la resistència de l´animal i enganyar-lo fins a reduir-lo, capturar-lo i immobilitzar-lo.

 

Per moments, pilotaris i afició estigueren en perill
davant l´agressivitat i l´embranzida de la gossa que no es ressignava
a deixar córrer la piloteta.
 

Després de l´incident de la gosseta, la partida continuà igualada i tots dos pilotaris aconseguiren de mantenir la treta en jocs d´allò més igualats. Tot i això, Peña semblà relaxar-se un pèl massa i amb algun dolor a l´esquena potser per culpa de la rasca matinera de l´horta valencian (i també per no calentar) estigué a punt de complicar-se algun joc que tenia Val - Net. Però la seua treta el rescabalà d´errades anteriors en els moments més oportuns i no patí en excés. Pablo insistia buscant-li l´esquerra tot intentant provocar l´errada de Peña i buscant d´obrir la pilota als dos panys de la paret amb un bot de braç d´esquerra del milloret de la competició. Però The Wall estigué molt segur i la seua dreta, certera i llarga, no donà opcions al seu amfitrió.

 

Pablo, de dreta. Al fons, Peña atent al rebot.

 

La treta de Peña fou letal i decissiva, com sempre.



 

Quan Peña trencà per segon cop la treta de Pablo, la partida quedà gairebé sentenciada i l´escassa parròquia cadufera es dedicà cadascú a les seues coses: Xatet a organitzar la partida de tornada (dissabte vinent de vesprada cap a les 17.00h al Coromines), Franjo a flipar amb el vídeo que es veu que està preparant pel cinquè anniversari, i Xeto... (ací que la imaginació de cadascú òmpliga els punts suspensius). A les postres, victòria per a Peña per 50 - 30 que ja si la cosa va com ha d´anar a la tornada, ja pot somiar amb disputar la seua primera final autonòmica.



EL SOMBRERET

L´ANÀLISI TÈCNICA DE JOSÉ GARRIDO

Al nostre analista tècnic, José Garrido, el pillà un poc per sorpresa el primer encàrrec de la temporada. Però tot i això, complí amb la seua tasca tot prometent de dur llapis i paper per a la pròxima jornada mentres es recupera de la seua lesió al colze. De les partides de dimarts nou d´octubre, el mestre Garrido només ens deixà tres cireretes, això sí, amanida amb tota classe d´històries i anècdotes de la mili i d´un senyor de Bétera que es veu que de jove el tractava molt bé però que tenia idees de bomber tals com inventar-se un enterrament propi a la porta de casa o enviar la policia a acaçar les xicones a qui havia convidat per agafar les primeres taronges de la temporada:

 

1 - Manyà, Tito i Karce guanyaren per "pillos" i veterans. Però els dóna poc més d´un any de "vidilla" davant la nova fornada de joves pilotaris que pugen com a "tiros".

 

2 - Àngel i Khalid jugaren molt bé, però només utilitzen la força, i no gens el cap.

 

3 - Me´n vaig a casa a passejar a la gossa que deu d´estar aranyant-me totes les portes i a fer la "siesta", que ja està bé.

ARREA-LI BONA CONTINUA FENT PAÍS

Comença a esdevenir tradició: per la Diada del 9 d´octubre, aquests ganàpies d´Arrea-li Bona continuen fent festa i fent país amb exhibicions de pilota al carrer, partides memorables de la lliga autonòmica de frontó a mà i encetant una nova edició de la Lliga Individual de Benicarló amb una fornada calenteta calenteta de nous talents de la pedrera. Èric i Marhuan s´afegeixen a tot un reguitzell de nous pilotaris que qualsevol dia d´aquests jubilaran les velles glòries de sempre als quals ja superen en número. En el seu cinquè anniversari, Arrea-li Bona continua recuperant la cultura popular pròpia i duent els seus pilotaris a les fases finals de les competicions autonòmiques de pilota valenciana.

 

"La millor partida de la meua vida"

Així d´explícit es manifestava Peña després d´una partida memorable en què es jugava contra un rival ja conegut per aquestes contrades, Fran de Quartell, la primera posició del grup A de la categoria juvenil autonòmica i el passi a semifinals. Tot i començar perdent la treta - la qual cosa despertà els fantasmes i dimonis de la derrota al Camp de Morvedre en l´anada -, Peña va saber refer-se de la bufetada inicial i remuntar una partida en què no fallà ni un cop d´esquerra, tragué com mai i fins i tot gosà d´oferir algunes deixades arran de xapa al més pur estil Kanell Màgic Karce. La partida, que per a deler de la parròquia cadufera, es jugà gairebé sempre entre les línies del 6 i del 7, acabà amb el marcador final (50 - 35) a favor del nostre i amb Peña classificat com a primer de grup per a les semifinals autonòmiques.

Ja fosquejava i els rojos no se n´anaven del carrer ni amb aigua i sabó.
I els de l´Ateneu, sense poder torrar!!!!

 

 

L´homo caduferensis

Pel que fa als actes de la Diada, Arrea-li Bona i els galifardeus germans de l´Ateneu de Benicarló organitzaren la vespra del 9 d´octubre una partida d´exhibició de raspall prèvia a la torrada de botifarres i llonganisses en què el resultat fou el de menys. Tot i que els pilotaris cadufers - un dos (Esteller i Sospedra) per a tres (Peña, Èric i Franjo) - s´encegaren d´allò més i fins i tot van haver de tirar-los quan fosquejava perquè no se n´anaven ni amb sabó, el 50 - 25 per als blaus fou només una anècdota. Allò més trascendent que se´n pot extraure de la vetllada és l´observació directa i empírica de l´homo caduferensis que permet un joc de carrer com el raspall. El contacte directe dels pilotaris amb aquesta espècie d´homínid endèmic del Baix Maestrat, i més en concret de Benicarló, en el seu entorn natural, ens va permetre recollir informació de primera mà que podríem resumir en la formulació de tres hipòtesis:

1 - L´homo caduferensis - com el matxo, i també alguna aca, que no se´n desvien ni un pam dels solcs i els cavallons llaurats durant tota una vida de treball - no varia mai el trajecte quotidià de cada dia. Si de manera extraordinària, l´homo caduferensis troba cinc pilotaris jugant al joc del raspall al bell mig del seu itinerari diari, ell no se n´apartarà  ni un sol centímetre, i continuarà fent via fidel a uns carrers que li són propis i que gairebé considera  lloc de pas en propietat i en exclusiva.

2- L´homo caduferensis primer renega i després pregunta; en trobar-se el camí ple de pilotaris vestits de blau i roig primer esmenta allò més sagrat i després pregunta què collons és allò (utilitzant sovint a la dona, normalment més diplomàtica, com a intermediària).

3 - L´homo caduferensis, com més vell, més pudent.

 

La lliga dels vuits, els nous i altres cartes que no lliguen

L´endemà, el 9 d´octubre, s´inicià una nova edició de la Lliga Individual de Frontó a Mà en què els primers a trencar el gel foren Esteller, Senar, Peña i Xeto en un grup de categoria especial ja que el nivell que han assolit (a les portes de les categories professionals) els situa molt per damunt de la resta de pilotaris locals. Esteller i Peña guanyaren per idèntic resultat de 31 - 20 a Xeto i Senar, lo Flaret, respectivament. Esteller i Peña vénen a ser en la lliga local els vuits i nous de la baralla en una partida de guinyot: poden jugar i juguen bé, però el seu destí semblen ser timbes d´apostes més serioses.

 

El nét de Tarsan i el debut d´Èric i Marhuan

La jornada suposà el debut de dos nous pilotaris de la pedrera d´Arrea-li Bona, Èric i Marhuan, que tot i palmar davant dos velles glòries com Manyà (21 - 31) i Kanell Màgic Karce (17 - 31) respectivament, només per la falta d´experiència, demostraren tenir la fusta necessària per esdevenir el futur de la pilota cadufera tan aviat com peguen l´estiró. Pel que fa als guanyadors, tot i la victòria KMK demostrà estar més rovellat que Nacho Vidal de convivències al Vaticà; Manyà, aquell que en altres temps era anomenat pels voltants del Coromines com l´Amo del Carxofar sembla haver esdevingut una Mala Herba difícil d´eliminar.

 

 

 

 La sorpresa de la jornada la va donar Àngel Senar, que s´enfrontava a una de les dretes més poderoses de la lliga, Khalid. Àngel, que començà per darrere al marcador, capgirà la troca esperonat per les paraules de son cosí, lo Flaret, que li tragué a col·lació l´historial genealògic amb unes paraules que en forma d´interrogant li feren bollir la sang: que tu no eres el nét de Tarsan, o què? Àngel, un pilotari que s´alimenta d´hidrats de carboni, herbetes i tito, molt de tito, declarà després d´una ajustadíssims victòria per 33 - 31: "Estic loco. M´he begut una coca-cola. Això són 10 grams de sucre. Aaaah!"

 

 

 

I parlant de titos, Tito, o siga Albert, es va desfer sense contemplacions de Juan lo Pintor per 31 - 12. Tito continua en un gran estat de forma i no tingué rival. De Juan, direm el de sempre: que de moment, el millor que ha fet pel frontó ha estat pintar-lo i posar tanques a la part de dalt per evitar que la gossa de Bruno continue sent la millor comercial dels fabricants de tec del país. D´altra banda, Sofian es berenà a Víctor d´un mos, per 31 - 11.

 

 

 

Total, que això ja va de bo, i aquesta setmana més mentres la parròquia cadufera es frega les mans amb les fases finals autonòmiques en què ja tenim Esteller i Peña, i qui sap si alguna figura més.

 

ARREA-LI BONA GREATEST HITS

ARREA-LI BONA GUARDONADA COM A MILLOR CLUB DE PILOTA 

EN LA CATEGORIA DE FRONTO A MA

Sembla que els vents bufen a favor d´Arrea-li Bona en l´any del seu cinqué anniversari. La Federació Valenciana de Pilota ha concedit al club benicarlando el guardó al Millor Club de Pilota en la categoria de frontó a mà; l´excusa perfecta per què la parròquia cadufera es desplacés a València, encapçalada pel seu president, Víctor Morera el Xato, que esgota els últims i més saborosos compassos del seu mandat recollint i repartint premis a tort i a dret.   

Qui de tots fa la cara d´estar més pagat?

Els últims èxits dels pilotaris cadufers en el Trofeu Diputació de València han estat la raó principal per la qual la Federació Valenciana de Pilota ha decidit  concedir tal guardó a Arrea-li Bona. Tot un reguitzell de joves pilotaris de la pedrera cadufera els noms més visibles dels quals són els de Martell Esteller, Iván Peña The Wall, Jon Forés, José Senar lo Flaret o Iván Cheto, i tota la colla de velles glòries que hi tenen al darrere, han fet possible tan inesperat reconeixement per part de les autoritats pilotaires.  L´alegria també va ser compartida perquè clubs de pilota germans com els de Torreblanca o Almassora, també tingueren la seua petita part de glòria. En concret, l´escola de pilota de Torreblanca rebé el premi Paco Cabanes i a César, d´Almassora, li reconegueren la seua trajectòria esportiva.

 Total, que tot i la xafogor del ciment i el formigó dels carrers de la capi, la parròquia cadufera tenia l´excusa perfecta per passar el cap de setmana al cap i casal, visitar la Meca de la pilota valenciana – o siga, el trinquet de Pelaio – i unflar-se a “xupitos”, cigalons i coca-coles (l´organització no repartia cap altre refrigeri, coca-coles i avant, ni fantes tampoc). D´aquesta manera els membres del club visqueren una jornada inolblidable a la Plaça del País (Plaça de l´Ajuntament per als més fins). Els més joves pogueren fotografia-se amb els cracks actuals de la pilota – Álvaro, Soro III, Genovés II... – i d´altres noms més o menys mítics i llegendaris entre els quals la nostra llegenda local, el gran José Garrido, no desentonà ni molt menys i es mogué com peix en l´aigua. 

La jornada serví també per acomiadar Sarasol II. 

 L´acte, al qual també hi assitiren les subcampiones mundials de raspall, i una àmplia representació d´escoles de pilota, patrocinadors habituals i professionals masculins, femenins i d´esport adaptat, també serví per acomiadar un dels noms més poderosos de la competició, el de Sarasol II, que entre plors i llàgrimes va tenir un comiat apoteòsic per part de l´afició. 

 Pel que fa a la competició, en categoria juvenil Iván Peña pergué 50 – 30 davant un vell conegut, Fran Queralt, de Quartell. Tot i la derrota a Faura, en què a The Wall li costà adaptar-se més que al seu rival a un frontó en què el rebot està apegat a la línia de passa, Peña continua liderant el grup A de la categoria amb dos victòries i una derrota.  En els propers dies, Peña es veurà les cares amb un altre cadufer a qui el vent li bufa de cara, Ivan Cheto, amb dos victòries i una derrota, precisament davant Peña.

 

Millor Club Modalitat de Frontó 2012

El CPV Arrea-li Bona ha estat reconegut amb el Premi al Millor Club del País Valencià en la Modalitat de Frontó 2012, pels èxits conseguits en el trofeu Diputació de València de Frontó.
El proper diumenge dia 16 de setembre anirem a recollir aquest nou èxit del club i a disfrutar del XXI Dia de la Pilota Valenciana en València.
De nou, felicitats a jugadors, socis i a totes aquelles persones que de manera anònima invertiu el vostre temps lliure en aquest esport.

UN DOBLE DERBI CADUFER ENCETA LA TEMPORADA DE PILOTA VALENCIANA A LES PARTIDES DE FEDERACIÓ

ESTELLER, SENAR, PEÑA I XETO SÓN ELS REPRESENTATS CADUFERS A L´AUTONÒMIC INDIVIDUAL DE FRONTÓ A MÀ

 Benicarló disposa ja de dos pilotaris en la segona divisió de Frontó a Mà Individual: “Martell” Esteller i José Senar, lo Flaret. Tots dos feren el seu debut en la categoria enfrontant-se entre sí al frontó del Coromines. Esteller, que a hores d´ara comanda el grup, es veu així a les portes d´una categoria semiprofessional, com és la primera divisió; mentres que Senar es pren l´experiència com un any d´aprenentatge entre els millors. A més, Arrea-li Bona també compta amb dos joves pilotaris en la lliga juvenil, Peña i Xeto, que també disputaren un duel entre amics en la partida inaugural.

Ivan vs Ivan, cara a cara, face to face... Digueu-ho com vulgueu, però per la cara que fan sembla que s´ha acabat la tonteria.

 

Iván Peña vs Iván Cheto

Dos duels entre cadufers donaren el tret de sortida a una nova temporada de pilota valenciana al frontó del Coromines. La partida inaugural corresponia al grup A de la categoria juvenil i enfrontava a dos grans amics fora de la pista com són Peña i Iván, que es deixaren de romanços per acaçar-se a pilotades dins del frontó en un duel que es decantà clarament a favor de Peña, The Wall. Peña arribava amb ganes de retrobar-se amb la victòria després de perdre la final del Trofeu de Festes de Benicarló contra la parella de l´Escola de Tecnificació de Vila-real i no tingué pietat de Xeto, que encara tendret, rabiava amb les assentades i dolor de mans després de la inactivitat de l´estiu. Tot i que en certs moments de la partida, Peña posà l´amortiguador als carxots i manrons i donà un poc de peixet a Xeto, aquest es desunflà ràpidament. Un contundent 40 – 0 posa a Peña al capdavant d´un grup que els dos benicarlandos comparteixen amb dos vells rivals que ja comencen a ser coneguts per aquestes contrades, Fran Queralt i Jesús Bonache, tots dos de Quartell. Així, en els pròxims mesos viurem un altre doble enfrontament amb els pilotaris de la bonica localitat de Quartell, al camp de Morvedre.

Un altre parell de dos: Senar i Martell.

 

Martell Esteller vs Senar, lo Flaret

Diumenge 2 de setembre de 2012, el dia en què Cristiano Ronaldo declarà al món la seua tristesa agermanant-se espiritualment amb Calimero, Marco i el gos Tristón, en què Alonso esclafà el seu Ferrari al primer revolt, i Contador reconeixia no ser el que era si no es cruspeix un “solomillo de ternera”, l´alegria esportiva a casa nostra (bé, l´afer de Ronaldo ha dibuixat algun somriure furtiu als llavis de la parròquia cadufera) la posaren Cristian Esteller, el Martell, i José Senar, lo Flaret. Tots dos disputaren la primera partida corresponent a la segona divisió que mai s´ha disputat al frontó del Coromines. Cristian, que partia com a favorit després dels èxits de 2012, s´endugué la partida amb un resultat un poc enganyós, 40 – 5. Senar jugà d´allò més bé i li plantà cara a Esteller des del primer moment. Aconseguí de mantenir la seua primera treta (5 – 5), restà bé i obligà a Cristian a disputar cada punt i a jugar fort. La partida transcorria més prop de la línia de passa que de la de falta. Només quan Senar perdé la segona treta (15 – 5) començà a olorar el flaire de la derrota. Tot i això no s´entregà en cap moment i protagonitzà junt a Cristian una partida d´alt nivell que, a poc que els d´Arrea-li Bona en facen publicitat, tornarà a omplir les cadires buides del frontó. A la fi, 40 – 5 per Esteller que se siuta al capdavant d´un grup que els benicarlandos comparteixen amb Borbotó i Moixent.

Els joves són els de roig: ho dic perquè els blaus són tan templats que podrien dur-vos a confusió.

 

Poc més enllà del 3

Tot seguit es disputà una d´eixes partides en què les pilotes gairebé no passen de la línia del 3: dos representants de la vella guàrdia, el Xato i Franjo, profiaven contra dos dels joves que representen el futur de la pilota benicarlando, Carlos Sospedra i Èric, una nova incorporació d´enguany, un nou producte de la pedrera cadufera. La partida anà igualada des del principi, tot i que amb els joves sempre per davant amb uns puntets de diferència. La cosa estava claríssima: guanyaria qui menys fallés; i com que estan més desentrenats que Rocco Sifriedi després d´una operació de fimosi, Franjo i el Xato fallaren més que una escopeta de fira. Així que a les postres, 31 – 23 per a Sospedra i Èric i tots a dinar cap a casa.

Una altra profia que s´ha disputat aquests dies i que ens ha permés veure d´altres pilotaris locals va ser la que enfrontà una de les parelles favorites de l´any passat - que a les postres van fer figa - Senar i Juan, lo Pintor contra el gran José Garrido i Kanell Màgic Karce. Aquest parell de dos darrer, també es trobaren pesats i desentrenats després de la inactivitat estival, i lo Flaret i lo Pintor no tingueren massa problemes per deixar-los a 20 en dos partides. 

En fi, la setmana que ve més profies al frontó del Coromines tot preparant la Lliga Individual que començarà a l´octubre i primers desplaçaments a Quartell i l´Horta per part dels pilotaris benicarlandos federats.

Partides de FRONTÓ INDIVIDUAL el 2 de setembre

El diumenge 2 de setembre, a partir de les 17:30 hores podreu gaudir de les següents partides de Pilota Valenciana en el frontó del IES Joan Coromines de Benicarló:

Campionat de Federació de Frontó Individual:

2ª CATEGORÍA: Christian Esteller & José Senar.

CATEGORIA JUVENIL: Ivan Peña & Ivan Cheto.

També podreu seguir l'evolució dels jugadors al llarg del campionat en els següents enllaçcos:

2ª CATEGORIA

CATEGORÍA JUVENIL

I també hi hauran PROFIES entre diferents jugadors del club.

No vos ho podeu perdre, Us esperem!!

L´ESCOLA DE TECNIFICACIÓ DE VILA-REAL GUANYA EL TROFEU DE FESTES

ELS CADUFERS MARTELL ESTELLER I PEÑA, THE WALL, FINALISTES

Vicent de Moncofa i Josep de Vila-real guanyaren amb contundència i sense suar massa, el Trofeu de Festes de Frontó a Mà en una final ajornada al diumenge per la pluja. La parròquia cadufera va deixar embadalir-se pel joc i la tècnica d´una de les millors parelles que ha visitat mai un restaurat i gairebé irreconeixible frontó del Coromines després de passar per les mans de Juan lo Pintor. Peña i Esteller, el Benicarló A, res no pogueren fer a la final contra els de la Plana i, tot i ser conscients que s´enfrontaven al bo i millor de la pilota valenciana, encara deuen estar pensant que hagueren pogut estirar la partida més enllà del desè punt. La tercera plaça fou per a l´Almassora, que en la final de consolació es va desfer sense gaires contemplacions de la parella de debutants locals, Tito i Senar.  

Els campions, Josep i Vicent, junt al Xato, presi, speaker, encarregat del protocol,
home del tros, futur papà i, si cal, dama d´honor d´Arrea-li Bona. (Foto: Jordi Lores)

Ningú no se´n recordava ja de l´última vegada que va ploure a Benicarló i... jas, just abans de celebrar-se la final del Trofeu de Festes, mentre l´Almassora corria a pilotades al Benicarló B en la final de consolació, uns núvols negres i grossos trencaren a ploure just damunt del poble. Tot i els esforços de la gent de l´organització, que armats amb motxos i graneres intentaven eixugar el frontó en una imatge inèdita en un poble tant masculí i ferèstec com el nostre en què els hòmens no agafen la fregona ni que els maten, no pogueren evitar l´ajornament de la final al diumenge. Els mateixos jugadors visitants, els quals no tingueren miraments a l´hora d´afegir-se a l´escamot de neteja – la imatge de Javi, Jaume, Vicent o Josep amb les mans arreglades i una granera a la mà desallotjant    l´aigua del frontó és ben aclaridora de per què aquest és un esport de cavallers i també de gent humil i entregada – decidiren finalitzar la partida pel tercer lloc i ajornar la final. Així dissabte només es pogueren disputar tres de les quatre partides previstes per                l´organització.

Fixeu-vos en el detall: mentres Josep de Vila-real i Javi d´Almassora passen el motxo
al frontó, els pilotaris benicarlandos (i no direm noms), a la d´ells. (Foto: Jordi Lores)

Ni Garrido se´n recordava de l´última vegada que va ploure al poble i jas,
si en vols una de bona, ací la tens. (Foto: Jordi Lores).

Si la primera semifinal, el derbi benicarlando en què s´enfrontaven Peña i Esteller contra Tito i lo Flaret, hagués estat una partida de futbolí, aquests darrers hagueren hagut de pagar-se dos cervesetes, la primera al 7 – 0 i la segona al 9 – 1. Aquests marcadors reflecteixen ben a les clares com va anar la partida, amb un domini aclaparador dels primers, amb un Martell al rest dirigint el seu company i controlant la partida de cap a fi, i amb un Peña, seriós com sempre i que a la mínima soltava una garrotada que deixava palplantats i estabornits els seus rivals. Uns rivals, Tito i Senar, que tot i el resultat final en contra (31 – 18) suportaren amb gran dignitat el seu paper de debutants i espàrrings. Tito, al rest, li tornava al Martell més pilotes de les previstes per la parròquia cadufera tant d´esquerra com de dreta, i Senaret s´oblidà per moments del preu del meló ratllat i del meló de moro negre – que es veu que està pels núvols – i féu alguns punts de mèrit a la ferida i rematà jugades prop de la xapa. 

Quatre núvols prims matenien fins i tot al Xarli i Xato tranquils mentres
Cristian i Penya corrien a pilotades als debutants Tito i Flaret.

En la segona semifinal, als d´Almassora, un parell de veterans guerrejadors i amb molta mili al damunt per eixos frontons de Déu, els tocà veure-se-les amb la parella de l´Escola de Tecnificació de Vila-real, és a dir, els favorits en totes les travesses. La partida anà pel mateix camí que la primera semifinal, amb una parella dominadora, la de Vila-real, i els altres lluitant i partint-se la cara per intentar fer la partida com més llarga millor. En aquest sentit, va ser alliçonador l´esperit de Javi, que corria amunt i avall del frontó disputant cada pilota, arreplegant-les pràcticament del terra o buscant-les més enllà del 8, gairebé al rebot. I també l´esforç i l´encert de Jaume, un punter fort i segur, qui amb un gran cop de bragueta aconseguia d´anar sumant punts de mèrit. Però la superioritat de Vicent i Josep era aclaparadora, igual que ho seria a la final. I mentres Vicent ho tornava literalment tot al rest en apariència sense gaire esforç i dirigia la partida des del 7, Josep, potser un dels millors punters que ha conegut el Coromines, rematava els punts a dos panys o posant-la més enllà de la línia de passa i amb un toc suau i tècnic que feia rodar la pilota ràpida sempre prop de la paret, buscant l´esquerra de Javi. A les postres, 31 – 16 per als de Vila-Real i aplaudiments a dojo per als d´Almassora, que posaren tota l´ànima i experiència en la seua primera visita al Coromines.

Javi i Jaume, d´Almassora, quedaren tercers i ajudaren a traure l´aigua del frontó.
Dos pilotaris de collons de mico.

Tot seguit, mentres una borrasca fosca i inesperada – que ni un home del tros com el Xato arribà a pronosticar amb encert –  cobria el frontó, es disputà sense pausa la partida pel tercer lloc entre els d´Almassora i el Benicarló B. La partida s´inicià amb un reguitzell d´errades de Tito al rest que donà massa avantatge als d´Almassora des de bon començament. Només una seguida de tretes del Flaret a última hora maquillà el marcador, potser seguint les indicacions d´un José Garrido que des del públic s´esgargamellava cridant “als garrons, posa-li-la als garroooons”. Però Javi i Jaume ja havien fet la feina, forçant molt Tito amb problemes més enllà de la línia de passa, i remataren la partida després que aquesta fou interrompuda per la pluja. A la fi, 21 – 12 i tercer lloc per als d´Almassora.

Diumenge de tarda, la parròquia cadufera i una xica de Moncofa acudiren al frontó amb un ull posat al cel, que semblava haver escampat del tot, i amb l´altre damunt d´un Vicent – membre de la selecció i company d´Álvaro en algunes partides –, a qui tots esperaven veure fer el seu millor joc obligat pels benicarlandos, dels quals se n´esperava una campanada sonada. I així va ser durant els primers 10 punts. Foren tantos durs i llargs, molt igualats, i la parròquia cadufera es fregava les mans albirant una final de les que fan època. Però fou un miratge i els nostres només aguantaren això, 10 punts. Després anaren afonant-se a poc a poc, incapaços de fer mal als de la Plana, sense trobar la manera de guanyar dos punts seguits, potser massa encegats en soltar la garrotada a la mínima possibilitat. Mentres que Vicent i Josep anaven tornant, sense pegar-li tan dur però buscant sempre alguna jugada a l´esquerra o als dos panys, parlant-se contínuament i atacant només quan en tenien possibilitat. Així les coses els de Vila-real anaven fent a poc a poc i anaven doblant els cadufers al marcador: primer 24 – 12, després 30 – 15... i així fins al 41 – 22 final. La desesperació d´Esteller i Peña es transformà a poc a poc en resignació, i amb la resignació aconseguiren tranquilizar-se i disputar uns últims punts fantàstics. Però la partida estava entregada i amb un poc de paciència Vicent i Josep acabaren de sumar els punts necessaris per endur-se la final, 200 eurets i una nit a un hotel de Peníscola, spa inclós.

Segons el nostre analista tècnic, José Garrido, la clau de la final va estar en els punters.

L´ANÀLISI TÈCNICA DEL GRAN JOSÉ GARRIDO.

LA CLAU VA ESTAR EN... EL PUNTER 

L´opinió del nostre analista tècnic, José Garrido, no coincideix amb la d´aquells qui pensen que la final es va perdre la nit anterior al recinte de penyes. El nostre especialista en la matèria és del parer que la clau de la partida va estar… en el punter. “Ells ja ho sabien que els de Vila-real eren més jugadors, ja. Però la diferència ha estat en el punter. Al rest, Cristian sabia que més o menys podia aguantar-li el joc al xic de Moncofa. Però el punter d´ells li ha guanyat tots els punts a Peña. Tots! El punter d´ells juga molt i ho ha fet de categoria. Peña ha jugat molt bé, però el punter d´ells sempre ha buscat la jugada. I a més, no els han tret als garrons i les deixaven plantades al mig del frontó. En fi, ja ens vorem que m´espera la dona, que ens n´anem a passejar”.

Semifinals:

Benicarló A vs Benicarló B: 31 – 18

E.T. Vila-real vs Almassora: 31 – 16

Final de consolació:

 Almassora vs Benicarló B: 21 – 12

Final:

E.T. Vila-real vs Benicarló B: 41 - 22