dimecres, 9 de maig del 2012

ARREA-LI BONA, TRIPLE A

TOTS ELS EQUIPS BENICARLANDOS EN COMPETICIÓ AUTONÒMICA, A QUARTS DE FINAL

Disculpeu el retard en la publicació de la crònica, però el cronista estava en una cua intentant cancel·lar el seu multimilionari compte corrent a Bankia. En fi, si Arrea-li Bona fos un banc i aquest cronista un niu de mercenaris financers al servei del gran capital (o siga, una agència de qualificació), no hi ha dubte que a Arrea-li Bona li atorgaria una AAA. Raons? És un club fiable, que no desapareix a mitjan temporada; que no ha de ser rescatat amb diners públics després d´haver falsejat els seus balanços; que no retalla en tec ni esparadrap als seus joves i pensionistes; que l´únic actiu tòxic al seu patrimoni es diu Karce; que no vem fum al preu de 94 milions d´€ sinó que cada actuació és de bona fe i sense ànim de lucre. I damunt van per ahí i ho guanyen tot, o gairebé tot. Vés que aquests pilotaris no ens els privatitzen qualsevol dia (i que de passada ens privatitzen el frontó).

Així les coses, aquest cronista faria com Cristina Kirchner o Evo Morales i nacionalitzaria els pilotaris, sobretot els més joves que van partint la pana pels frontons de tot el país. I començaria nacionalitzant Esteller i Senar, que van protagonitzar una partida èpica a Estivella que s´endugueren per només un punt (41 – 40). El Benicarló B, que només necessitava un punt per passar a quarts de final, aconseguia així la classificació. Tot i l´encert dels de casa i la pressió de l´afició local, els nostres aguantaren el tiró. Lo flaret, estigué molt encertat a la ferida buscant sempre l´esquerra del rest. I Martell Esteller deixà bocabadat la parròquia d´Estivella, que acabà felicitant-lo, per la força i encert amb què colpejava la pilota. Cert és que quan els benicarlandos havien superat ja els 35 punts – assegurant així la primera plaça del seu grup – es relaxaren un poc permetent als de casa posar-se endavant (40-38) amb tres punts de partida. Però els nostres remuntaren i en el punt decissiu, el més llarg i disputat, els nostres demostraren tenir nervis de ferro colat i aconseguiren al remat una victòria espectacular i merescuda.   

Si jo fos Alberto Fabra, nacionalitzaria als de roig i vendria (o siga, privatitzaria) als de blau.
Ei, no és una crítica, és només un consell (i debades, no com els dels assessors del Molt Honorable).
D´una altra banda, dissabte l´equip benicarlando de galotxa va palmar a Sagunt per 70 – 40. Però com que Arrea-li Bona no és una entitat financera ni un govern al servei de Repsol o del Banco de Santander, no ens els vendrem ni els retallarem el tessamoll; ni tan sols falsejarem aquesta crònica com fan els seus mitjans de comunicació; sinó que farem com fa lo nostre president entonant un mea culpa clar i sincer i lloant els mèrits dels rivals. Els de Sagunt estigueren magnífics al rest i de rebot, amb uns cops de bragueta molt tècnics, i tornant tot allò que els enviava Peña des del rest. Peña jugà molt bé, però se li notà la falta d´experiència al rebot. Tot i el bon joc de tots dos equips, és cert que Xeto estigué un poc perdut al mig i Vícto, que ferí molt bé, errà en les pilotes en joc. Xeto debutava en aquesta modalitat i li costà trobar la posició al mig del trinquet, tot i que executà cops d´esquerra de molt bella factura. Al remat, es perdé la primera posició del grup en benefici del Xilxes, una plaça que es podria recuperar la setmana vinent en l´enfrontament directe entre tots dos equips. Tanmateix, val a dir que la classificació per a quarts de final està assolida.

Per acabar, al frontó del Coromines es jugaren dos partides ajornades de la Faixa de les quals no ens ha arribat massa informació. Però sabem que foren prou igualades i que anaren posant cada parella al seu lloc de cara als emparellaments en quarts de final. Kanell Màgic Karce i Carlos s´imposaren a Xarli i Sofian per 31 – 19 i tenen opcions de classificar-se primers de grup si guanyen Manyà i Àngel en l´única partida que queda per disputar-se. I Senar i Juan s´imposaren a Xatet i Khalid per 31 – 24 en una partida més dura del que potser es pensava lo Flaret.

I vosaltres què faríeu amb lo Flaret, el vendríeu o el nacionalitzaríeu?
Jo el vendria com a participacions preferents a vore si ens donen interessos per ell,
encara que siga d´ací a 99 anys.

En resumides cuentes” que diria el Flaret,  triple A per als nostres equips en disputa als diversos campionats autonòmics: A quarts de final en 3ª divisió de frontó, A quarts de final en 4ª divisió de frontó i A quarts de final en galotxa. A més, a la Faixa en què s´albiren uns emparellaments d´allò més disputats també als quarts de final que es jugaran el proper dia 20 de maig.

Resultats:
Lliga Autonòmica de Frontó a Mà:

Estivella – Benicarló B: 40 – 41

Lliga Autonòmica de Galotxa

Sagunt A – Benicarló 70 - 40

Lliga de la Faixa:

Karce i Carlos vs Xarli i Sofian: 31 – 19

Senar i Juan vs Xatet i Khalid: 31 - 24