El cap de setmana pilotari
començà amb un seriós correctiu per als nostres en la modalitat de galotxa al
trinquet “El Genovés” de la Universitat Politècnica de València davant el
Tamborí (70 – 25). La joventut i les ganes dels dos Senars i de Peña no va
poder fer res davant la veterania i contundència de tres veterans corretjosos, més durs que
una pedra (Joan al rest, Carles de mitger i Joan de punter i a la ferida). Quan
els nostres aconseguiren d´igualar un poquet el joc, els valencians ja duien
tres jocs de diferència.
D´esquerra a dreta, Senar, Joan, Peña, Carles, Àngel i un altre Joan. Foto: Neus Tejedor.
|
El duel de mitgers entre Carles i
lo
Flaret fou del milloret de la partida: l´elegància de José Senar i les
pilotades al palquet davant la
seguretat i saber estar de Carles, va ser una batalla igualadíssima. Un poc més
descompensats anaren els altres dos duels. Peña fallà massa al rest, tornant
algun rebot de mèrit; però quan en feia una de bona que abraonava l´escassa
parròquia cadufera aplegada a la capital, de seguida n´errava una de fàcil. En
canvi, Joan gairebé no en fallà cap, i això marcà diferències importants en la
partida. Pel que fa, al duel de feridors, Àngel Senar progressa adequadament
cada dia que passa, fallà poques pilotes i suma minuts per eixos trinquets de
Déu al seu bagatge per agafar experiència. Joan, el punter de València, bon
coneixedor del trinquet, el coneixia pam a pam i jugà bé i segur prop de la
corda. José Senar resumia la partida molt bé via WhatsApp:”Ho tenien molt medit”. A la fi, derrota dels nostres sense
discussió, però amb la sensació que quan reduïsquen les errades no ho posaran
tant fàcil.
Sabem que és Àngel perquè està prop de la corda, però podria ser perfectament son cosí. |
La cosa continuà igual de torta
al dia següent, aquesta vegada a casa i en la modalitat de frontó. En la
categoria de juvenils, els cosins Senar una altra vegada – algú insinuava que
caldrà fer-los a n´aquests xics una transfussió de sang o de suc de carxofa si
continuen així – rebien el Moixent, els campions de l´any passat. La partida es
resolgué per la via ràpida per als visitants: 17 – 41 en una partida sense
gaire història en què la superioritat dels de València fou aclaparadora.
Joan, al rest, i Carles de mitger, no en deixaren passar ni una. |
A l´hora de penjar aquesta
crònica encara no s´ha disputat la partida de frontó de 2ª categoria entre el
Benicarló i el Museros, poble pilotari on els hi haja, bressol del gran jugador
de frontó i diverses vegades campió autonòmic, Adrián. Ja us n´informarem només
puguem.
Resultats del cap de setmana:
Torneig de galotxa El Corte Inglés:
Tamborí de València – Benicarló:
70 – 25
Lliga de Frontó a Mà (categoria juvenil):
Benicarló – Moixent: 17 - 41
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada