dimarts, 11 de juny de 2013

NERVIS, CARXOTS I LLAGOSTINS

No cobren sobresous ni reben dietes indecents. No col·loquen la família en qualsevol racó de l´Administració, ni empren mètodes mafiosos per callar veus o compensar víctimes. No concedeixen contractes avantatjosos als amiguets de l´ànima ni són de missa diària. Creuen que un “paraíso fiscal” és un puticlub d´oferta i no són capaços de desfalcar un trist tiquet d´autopista. Tampoc tenen l´estómac d´afartar-se a llagostins a càrrec del partit en congressos de cap de setmana mentre els menjadors socials del País Valencià es queden sense gènere. Són incapaços de tot això i de molt més; perquè la seua filosofia, el seu dogma, l´única llum que els guia, és la del CARXOT.


 Mentres al poble del costat alguns s´afartaven a llagostins i gin-tònics a costa de l´erari públic amb l´excusa de congressos de partit, al frontó del Coromines els nostres pilotaris i alguns vinguts des d´Almussafes           s´acaçaven a carxots i manronades en la semifinal d´anada del trofeu Diputació de València de la 2ª divisió autonòmica. Martell Esteller i Peña començaren d´allò més bé, sempre per davant al marcador, i exigint molt Toño i Cristian. Per deixar clar la qualitat dels nostres rivals només us direm que Dani, l´exterminador           d´Alginet, n´era el suplent. Així que a poc a poc aquest s´anaren refent i escurçant distàncies. Cristian, el            d´Almussafes, ho tornava tot al rest i Toño, amb dos braços com dos soques de garrofera, apretava de valent Peña. A poc a poc els nostres anaren desunflant-se, errant més del compte, i ni tan sols quan alternaren les posicions i es posà Cristian de punter, millorà la situació. A les postres, 31 – 41 per als            d´Almussafes que deixen la tornada molt costa amunt.

Els que es van quedar sense costa, ni cap amunt ni cap avall, foren els nostres juvenils. El Borbotó va entregar la partida sense disputar-la al Quart de Poblet, cosa que deixava directament fora els nostres. 

Sospedra, el més primet de roig, repetirà final
un any després de quedar-se amb la mel als llavis.


I diumenge, sota un cel gris com l´ànima dels mentiders que menteixen sense pietat des de palaus de congressos o des de les poltrones on s´apalanquen des de fa segles, es disputaren les semifinals de la Lliga de la Faixa. La primera partida, la que enfrontava Sospedra i Franjo contra Cheto i Xato, fou un batalla de nervis, on hi havia més tensió que a la foto que es va fer Rajoy el dia anterior amb dos “pressumptes” corruptes que, mireu, coses de la vida, resulta que són alcaldes, un d´ells a Castelló. Xato sorprengué des del primer punt amb una treta insòlita que enlairava la pilota fins fer-la caure en vertical apegada a la paret i que desesperà  Sospedra fins al final.  En la punta, Franjo, un pilotari que comença les partides suat, estava nerviós i indecís. De la seua banda, Cheto els dugué pel carrer de l´amargura amb una esquerra potentíssima. Així les coses, Cheto i Xato obriren forat al marcador. Però a poc a poc, Sospedra i Franjo referen el camí perdut fins a un ajustat 28 – 28 en què Xato fallà prop de la xapa amb l´esquerra i cedí la treta als rojos, que ja no la perderen. 31 – 28 per a Sospedra i Franjo que jugaren la seua pitjor partida de la Faixa i que per moments mostraren poca comunicació fins al punt d´arribar a destorbar-se en més d´una ocasió.

Ni un llagostí. Ni un gin-tònic. Però molt bon rotllet i germanor entre rivals,
res a vore amb les punyalades traperes
d´alguns congressos de partit de cap de setmana.
 Els altres finalistes, Sofian i Àngel, que ha intercanviat definitavament els llocs, es desferen sense miraments dels veterans Agut i Manyà. Mentres Sofian, un altre jove pilotari que està mostrant una classe i uns cops enormes al rest, es barallava en un intercanvi de pilotades amb Manyà, un que va ser l´amo del carxofar fa un parell d´anys, els punters, Àngel i Agut, intentaven ser decissius i definir els punts. Tot i que aviat es veié que els qui controlaven la partida eren els més joves, els dos veterans lluitaren sense descans al crit de “la pell vella es ven cara, aaaaaahhh!” fins a caure per un digne 31 – 21. Bruno traugé el bot de braç a relluir en diverses jugades que finalitzà amb molta traça. I la imatge de Manyà, tot suat i morenet, deixant-se            l´ànima i la salut contra la paret, estabornint la pilota entre el 3 i el 4, passarà a la memòria col·lectiva de la parròquia cadufera per l´esforç i voluntat. I és que mentres uns només entreguen sobres, els altres, amb les butxaques pelades, s´entreguen tots ells.

Eh que contents estan els rojos tot i la derrota?
No sabem si això vol dir prendre´s la vida amb alegria o que
anem més torts que la carretera de Càlig. 

Així les coses, diumenge vinent a les 18h final de la faixa 2013 entre Àngel i Sofian contra Sospedra i Franjo. I també el mateix cap de setmana tornada de semifinals de 2ª entre Benicarló i Almussafes a la comarca de l´Horta.

Resultats:
Semifinals trofeu Diputació de València (2ª divisió):
Benicarló – Almussafes: 31 – 31

Semifinals Lliga de la Faixa:
Sospedra i Franjo – Cheto i Xato: 31 – 28
Àngel i Sofian – Manyà i Agut: 31 - 21