Dos-cents euros a la xapa i ni un benicarlando a la final. Poca espenta? Poc entrenament? Una altra partida el primer diumenge de Festes? Comptes d´estalvis plens com una olla? No ho sabem. La cosa és que la final se la jugaren, com gairebé sempre, els de fora. Això sí, un estol flamejant d´il·lustres pilotaris, gairebé amics per tant com sovintegen el frontó del Coromines, que feren les delícies de la parròquia cadufera, àvida de bon joc i bones partides.
La primera partida enfrontava a Cristian Martell Esteller i Kevin de Borriol, contra els tricampions del torneig Vicent de Moncofa i Josep de Vila-real. Ben aviat, fins i tot els més joves entre la parròquia cadufera albiraven el futur immediat del cadufer i del borriolenc: "No faran res", va predir la nostra jovencíssima marxadora, Laia Agut, que amb només 8 anyets, llegia perfectament allò que passava a la pista. I així va anar. Tot i l´entrega de Kevin i de Cristian, les errades no forçades els penalitzaren d´allò més. Resultat final, 31 - 23 per als aleshores vigents campions que tornaven a colar-se en la 4ª final consecutiva d´aquest torneig, i primer cadufer fora de la final.
L´altra semifinal va anar ali-ali. L´única diferència és que ara hi havia dos benicarlandos a la pista: Ivan Peña The Wall i José Senar, lo Flaret. Una altra vegada, i encara hi ha entre els parroquians que sovintegen el frontó qui no ho enté massa bé, Peña jugà de punter i lo Flare, al rest. Així, els rivals, dos pilotaris endurits com Ximo d´Almenara i Fran de Quartell, desgastaren de valent a Senaret i s´aprofitaren d´algun quilet de més de Peña, que no arribava a les pilotes més ràpides que voltaven entre la paret i el 2. Tot i una miratge de remuntada i els crits de guerra de José Garrido - "Ja està el bou a la dacsa; ja està el bou a la dacsa", la cosa anà per la via ràpida i 31 - 15 per als visitants.
La final entre Vicent i Josep d´una banda contra Ximo i Fran de l´altra, fou una partidassa. Vicent no es mostrà tant contundent com en d´altres edicions del Torneig, però guia magistralment el seu punter fins a dur-los molt prop del que hagués sigut el seu 4t Trofeu de Festes consecutiu. Però Ximo, que no fallà ni cinc pilotes en tota la tarde, i un Fran que anà de menys a més, posaren un 41 - 38 al marcador, en una partida espectacular i disputada, que tornà a revifar la fam de bones partides entre els cadufers amants de la pilota, que últimament pateixen un sequera perllongada de victòries i finals de nivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada