REVISCOLA,
ARREA-LI BONA
Com el Tio Canya de la cançó,
que no tenia les claus de sa casa, aquests pilotaris cadufers sense claus de l’únic frontó dempeus de Benicarló,
han d’agafar manta i carretera si volen participar del nostre esport nacional,
la pilota valenciana. La reaparició d’aquesta colla d’esportistes descreguts,
panxuts i rondinaires ha sigut al Barri d’Anroig, en el marc del 3r Campionat
Autonòmic de Frontó de Frares. Amb més quilos, més tatuatges i menys cabells,
els pilotaris d’Arrea-li Bona reapareixen tres anys després d’una travessia pel
desert que ha fet del frontó del Coromines el nucli roent d’un silenci
ensordidor.
Mentres pujar-se el sou s’ha
convertit en l’esport de moda als ajuntaments valencians, per 8€ la Federació
de Pilota Valenciana et munta un campionat autonòmic de Frontó de Frares, et
regala dos samarretes i un entrepà de llonganissa seca al Clot d’en Simó. Així
que els pocs pilotaris que romanen fidels al club Arrea-li Bona, atrapats en la
teranyina d’unes administracions indiferents, no tenen altra opció que
sovintejar frontons aliens per tal de dur arreu el nom de Benicarló a base de
carxots i manronades. I tot i estar menys entrenats que Nacho Vidal en un
convent de clausura, dos equips de Benicarló quedaren segon i tercer en la
modalitat recreativa del 3r Campionat autonòmic de Frontó de Frares celebrat el
dissabte passat al Barri d’Anroig, Xert.
Àlex i Tito “Peus Negres”,
un pilotari que inverteix menys en sabatilles que Rocco Sigfriedi en calçotets,
van arribar a una final d’allò més entretinguda que acabaren perdent davant del
Castelló per 15 a 8. I Pere i Agut, dos pilotaris amb el solatge que donen els
anys i una trempera contínua, van fer tercers en guanyar a Genovés per un 15-14
d’allò més emocionant.
Per la seua banda, Franjo i
Morera, el cantant d’Aigua Xirla, autor del hit benicarlando “Puto clero”,
continuaren amb la seua desafortunada relació amb els frares del frontó - i la
beateria en general - palmant davant Genovés i Castelló. En definitiva, un cap
de setmana pilotari en un exili forçat en què la nota més positiva va ser la
inclusivitat d’un esport que encara mou gent des de totes les contrades del
país per apallissar els frares d’un frontó tan bonic i especial com és el del
Barri d’Anroig. Mentre esperen que alguna simpàtica administració se’n faça càrrec de l’única instal·lació
esportiva per practicar pilota valenciana a Benicarló, els pilotaris d’Arrea-li
Bona, com el Tio Canya, van reviscolant per al moment en què hi puguen tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada