dissabte, 12 de setembre de 2020

IV frontó de frares

 

ARREA-LI BONA NO PASSA DE SEMIFINALS AL IV CAMPIONAT AUTONÒMIC DE FRARES

La Mare de Déu del Pilar, que comparteix instal·lació amb el frontó de frares del Barri d’Anroig, a Xert, no es va posar del costat de cap dels tres equips benicarlandos que aspiraven a escolar-se a la final del IV Campionat Autonòmic de Frontó de Frares. Era d’esperar d’una colla de pilotaris descreguts que pensaven més en l’entrepà de cansalada que en la piloteta. Però que ni tan sols Àlex, l’actual promesa de’Arrea-li Bona, ambidextre de natura i una il·lusió que no el deixa dormir per les nits, no accedira a la final per segon any consecutiu ultrapassa capricis virginals. I això que contava com a feridor amb un dels pilotaris cadufers més endurits, Pere, un jugador de pell de xoto, capaç d’aguantar una pilotada al clatell des de dos metres de distància sense dir ni pruna i amb un somriure (en la foto el moment en què Àlex ataca de bragueta el bescoll del seu company).




 Al bo d’Àlex no li va entrar ni la dreta ni l’esquerra. I no és d’estranyar: tot i que el frontó de frares és la modalitat pròpia de la pilota benicarlanda, ni ell ni cap pilotari format al bressol d’Arrea-li Bona disposen d’una instal·lació esportiva que els permeta entrenar dignament. I això que ja fa 13 anys de l’existència del club. I així és difícil fer front a tot de pilotaris ben entrenats vinguts de pobles i barris germans com Tírig, Xert, Sueca o Benicalap.

Potser Àlex abusà del cop de bragueta, fins i tot en les pilotes més altes. Però la ineficàcia tant de la seua dreta com de la seua esquerra reflecteix de totes totes la dels partits benicarlandos que, des d’un costat i l’altre de l’espectre polític, semblen lluir frontó i trinquet als seus programes electorals només com a pintorescos ornaments amb què edulcorar-los. Heus ací, potser, l’origen de moltes de les bromes que va haver d’aguantar el bo d’Àlex en referència a la “derechita cobarde” tot parafrasejant l’anormal filldeputa eixe de Vox.


Mentre l’Administració cadufera es pensa i repensa construir un frontó – que vista la modesta instal·lació d’Anroig no deu ser tan ni tan cara , fornades de pilotaris cadufers aprofiten el temps per esmorzar, fer-se tatuatges o reformar la caseta per fer ben ample el paeller. I és una llàstima. Perquè als pilotaris més veterans ja els està bé sortir un dia de casa perquè els pegue l’aire; però per als pilotaris benicarlandos la pilota valenciana implica formes de viure i de relacionar-se amb el seu entorn. 



 Encara així, Arrea-li Bona va escolar dos equips a les semifinals; dues semifinals que es van perdre: Àlex i Pere contra Tírig; i Bruno i Franjo contra Sueca. I poca cosa més. Tito i Morera, tot i dur un talismà en forma de gosseta de la sort amb un arnés de color roseta i amb nom de poble d’oliveres mil·lenàries – Jana – no van poder classificar-se. Potser la gran novetat del campionat va ser que Tio “peus negres” va jugar amb espardenyes per primera vegada. O que Àlex i Franjo aprofitaren per fer-se la manicura raspallant sengles pilotes arran les parets del frontó d’Anroig.

I mentre esperem que la dreta i l’esquerra locals complisquen amb l’Estatut d’Autonomia – per allò del foment de la cultura pròpia i tal – els pilotaris d’Arrea-li Bona, com deia La Polla Records, proven de no esdevenir ciutadans ni de centre ni de centre comercial. Ah, no, que de centre comercial tampoc en tenim; almenys en condicions. I segueixen rebentant parets d’ací i d’allà i acudint a la cita anual per mantenir viu el frontó de frares a les comarques del nord de la mà de la Federació de Pilota Valenciana. #frareviu.



Cap comentari: