ESTELLER I SENAR, A LES PORTES DE DUES FINALS AUTONÒMIQUES
Olor a final. Eixe és el perfum dels pilotaris cadufers després d´un cap de setmana de semifinals autonòmiques en què alguns resultats engrescadors deixen els nostres a les portes de la final juvenil i de segona divisió. Malgrat la manca d´instal•lacions adequades i del nostre pressupost escarransit, si qualsevol d´ells aconseguís el passi a la final, Arrea-li Bona hauria col•locat un altre pilotari benicarlando en una final autonòmica per tercer any consecutiu. Com diuen al poble, per a cagar-se i no torcar-se.
Així es motivava lo Flaret abans de la semifinal, mirant pilota en un canal en perill d´extinció. |
Lo flaret, a les portes de la seua primera final
En categoria juvenil, divendres a la nit, José Senar i un petit seguici d´animadors es desplaçaren fins a Borbotó, una pedania de València que rima amb Benicarló. Allí els esperava un vell conegut de l´afició benicarlanda, Pablo, un esquerranet d´allò més combatiu, però al que sembla que se li entravessen els cadufers. Senaret coneixia el rival, coneixia el frontó, i comandà la partida des del principi, trencant la treta del valencià ben aviat. Amb 40 – 20 per al nostre, amb dos trencaments, estava clar que la partida ja no se´ns escapava. I així va ser. A la fi 50 – 25 per al benicarlando, que deixa les coses coll avall de cara a la partida de tornada. Només en arribar a 30, José Senar, lo Flaret, disputarà la seua primera final autonòmica davant el guanyador de la partida entre Toni Sánchez, d´Almussafes, i un altre benicarlando, Ivan Peña.
El misteriós cas del frontó maleït
En l´altra semifinal juvenil, dissabte de matí, el dia es despertà fosc, tèrbol, grisot, amb uns núvols de plom que res de bo feien presagiar. Ivan Peña, The Wall, tornava a un escenari fatídic per a ell en el passat: el frontó d´Almussafes, on una televisió que existia aleshores anomenada Canal 9 retransmití la seua desfeta davant el seu etern rival, Fran de Quartell. Fou l´inici d´una maledicció que a dia d´avui encara continua. La parròquia cadufera es rossegava les ungles, les urpes i les garres en no rebre cap notícia des d´Almussafes. El silenci, el no-res, el buit, la desinformació més absoluta... corprenia les ànimes dels aficionats benicarlandos. A la fi, un esquerp whatsapp feia córrer la brama: Peña havia palmat per un contundent 50 – 15, cosa que deixa la final molt complicada.
Duel de Cristians en 2ª divisió. Ni Jaume I tenia almogàvers com aquests. |
El duel autonòmic de més volada, en segona divisió, enfrontà Cristian Martell Esteller contra un altre Cristian, aquest d´Almussafes. En el duel de Cristians, el nostre començà pletòric, amb cops d´eixos que li han valgut l´apel•latiu de Martell. En un tres i no res guanyà cinc jocs consecutius i es posà 35 – 10 al marcador. Però...ai! A partir d´eixe moment el tabaquet començà a fer mal. L´altre Cristian començava a trobar-se bé i obligava el Martell a córrer amunt i avall. Tot suat i acalorat, Esteller arribava tard a la pilota i fallava més que una escopeta de fira. En perdre quatre jocs seguits (35 – 30) un run-run s´escampava entre la parròquia cadufera: la Philip Morris havia fet més mal que una pedregada en sec i només el tabaquet estava allunyant Esteller de la final. Fins aleshores s´havia mostrat molt superior, sobretot a l´hora de rematar els punts decisius. Però quan els laments eren més llastimosos que mai, aparegué el Martell de les mans segures, eixe que no falla i que és capaç de fer punts letals des de la línia de passa. A les postres, apretó final i un 50 – 30 que deixen el cadufer amb opcions inmillorables per accedir a una final, la de segona, que el situen a les portes de la primera divisió. Llàstima del tabaquet..
5 comentaris:
A seguir tocant pilota, benicarlandos! Això ho feu vosaltres per baix cama. Ànim, valents!! I el cronista que seguisca arreant-li bona tal com escriu l´actualitat pilotaire-cadufera. Ets un crack!!! Besets.
jojojojojo, amb el permís de la phillip morris, ke cabró el cronistteee...
Ieeee, pilotaris, ja tenim seguidors a Biar, l´Alt Vinalopó... Bueno, seguidores, així que poseu-vos ben guapos que les alacantines són molt templades...
Ieeppp firmes xicuelos!!
Endavant, herois pilotaires!!! "Sentiu que la vida és com un vaixell que se´n va cap a noves batalles que espereu lliurar amb l´orgull de ser els herois quotidians"
Publica un comentari a l'entrada