dilluns, 11 de novembre del 2013

EAU DU FINAL

ESTELLER I SENAR, A LES PORTES DE DUES FINALS AUTONÒMIQUES

Olor a final. Eixe és el perfum dels pilotaris cadufers després d´un cap de setmana de semifinals autonòmiques en què alguns resultats engrescadors deixen els nostres a les portes de la final juvenil i de segona divisió. Malgrat la manca d´instal•lacions adequades i del nostre pressupost escarransit, si qualsevol d´ells aconseguís el passi a la final, Arrea-li Bona hauria col•locat un altre pilotari benicarlando en una final autonòmica per tercer any consecutiu. Com diuen al poble, per a cagar-se i no torcar-se.



Així es motivava lo Flaret abans de la semifinal, mirant pilota
en un canal en perill d´extinció.



Lo flaret, a les portes de la seua primera final


En categoria juvenil, divendres a la nit, José Senar i un petit seguici d´animadors es desplaçaren fins a Borbotó, una pedania de València que rima amb Benicarló. Allí els esperava un vell conegut de l´afició benicarlanda, Pablo, un esquerranet d´allò més combatiu, però al que sembla que se li entravessen els cadufers. Senaret coneixia el rival, coneixia el frontó, i comandà la partida des del principi, trencant la treta del valencià ben aviat. Amb 40 – 20 per al nostre, amb dos trencaments, estava clar que la partida ja no se´ns escapava. I així va ser. A la fi 50 – 25 per al benicarlando, que deixa les coses coll avall de cara a la partida de tornada. Només en arribar a 30, José Senar, lo Flaret, disputarà la seua primera final autonòmica davant el guanyador de la partida entre Toni Sánchez, d´Almussafes, i un altre benicarlando, Ivan Peña.

El misteriós cas del frontó maleït


En l´altra semifinal juvenil, dissabte de matí, el dia es despertà fosc, tèrbol, grisot, amb uns núvols de plom que res de bo feien presagiar. Ivan Peña, The Wall, tornava a un escenari fatídic per a ell en el passat: el frontó d´Almussafes, on una televisió que existia aleshores anomenada Canal 9 retransmití la seua desfeta davant el seu etern rival, Fran de Quartell. Fou l´inici d´una maledicció que a dia d´avui encara continua. La parròquia cadufera es rossegava les ungles, les urpes i les garres en no rebre cap notícia des d´Almussafes. El silenci, el no-res, el buit, la desinformació més absoluta... corprenia les ànimes dels aficionats benicarlandos. A la fi, un esquerp whatsapp feia córrer la brama: Peña havia palmat per un contundent 50 – 15, cosa que deixa la final molt complicada.



Duel de Cristians en 2ª divisió. Ni Jaume I tenia almogàvers com aquests.



Amb el permís de la Philip Morris


El duel autonòmic de més volada, en segona divisió, enfrontà Cristian Martell Esteller contra un altre Cristian, aquest d´Almussafes. En el duel de Cristians, el nostre començà pletòric, amb cops d´eixos que li han valgut l´apel•latiu de Martell. En un tres i no res guanyà cinc jocs consecutius i es posà 35 – 10 al marcador. Però...ai! A partir d´eixe moment el tabaquet començà a fer mal. L´altre Cristian començava a trobar-se bé i obligava el Martell a córrer amunt i avall. Tot suat i acalorat, Esteller arribava tard a la pilota i fallava més que una escopeta de fira. En perdre quatre jocs seguits (35 – 30) un run-run s´escampava entre la parròquia cadufera: la Philip Morris havia fet més mal que una pedregada en sec i només el tabaquet estava allunyant Esteller de la final. Fins aleshores s´havia mostrat molt superior, sobretot a l´hora de rematar els punts decisius. Però quan els laments eren més llastimosos que mai, aparegué el Martell de les mans segures, eixe que no falla i que és capaç de fer punts letals des de la línia de passa. A les postres, apretó final i un 50 – 30 que deixen el cadufer amb opcions inmillorables per accedir a una final, la de segona, que el situen a les portes de la primera divisió. Llàstima del tabaquet..




Sospedra i Manyà se solidaritzaren en el marcador amb RTVV
firmant un momentani 9 - 9 al marcador. Un miratge fugaç, com
la llibertat informativa que viu aquests dies la televisió pública.


D´altra banda, a la Lliga Individual de Benicarló Carlos Sospedra s´imposà a Manyà, un burundu de la tribu dels pigmeus, per 31 – 26; Franjo demostrà que a les fosques juga millor que Èric i s´hi imposà per 31 – 28; i Xato patí més del compte per guanyanr un novençà com Sergi per 33 – 31.

Resultats:
Semifinal Lliga Autonòmica 2ª divisió:
Esteller (Benicarló) vs Cristian (Almussafes) 50 - 30
Semifinal Lligua Autonòmica Juvenil
Pablo (Borbotó) vs Senar (Benicarló) 25 - 50

Toni Sánchez (Almussafes) vs Peña (Benicarló) 50 - 15

Lliga Invididual Local:

Sospedra - Manyà 31 - 26

Franjo - Èric 31 - 28

Xato - Sergi 33 - 31



5 comentaris:

Paqui ha dit...

A seguir tocant pilota, benicarlandos! Això ho feu vosaltres per baix cama. Ànim, valents!! I el cronista que seguisca arreant-li bona tal com escriu l´actualitat pilotaire-cadufera. Ets un crack!!! Besets.

Anònim ha dit...

jojojojojo, amb el permís de la phillip morris, ke cabró el cronistteee...

Anònim ha dit...

Ieeee, pilotaris, ja tenim seguidors a Biar, l´Alt Vinalopó... Bueno, seguidores, així que poseu-vos ben guapos que les alacantines són molt templades...

Anònim ha dit...

Ieeppp firmes xicuelos!!

Anònim ha dit...

Endavant, herois pilotaires!!! "Sentiu que la vida és com un vaixell que se´n va cap a noves batalles que espereu lliurar amb l´orgull de ser els herois quotidians"