dijous, 21 d’abril del 2011

ELS ROJOS PRENEN EL FRONTÓ


ELS BLAUS NO GUANYEN NI UNA PARTIDA EN LA 3ª JORNADA DE LA FAIXA. CASUALITAT? O MANIOBRA ORQUESTRADA PER UNA MÀ NEGRA (O ROJA)?

No podia ser d´una altra manera: aquests descreguts i ateus d´Arrea-li Bona s´acomboiaren del sidral que van muntar el dia anterior a València comunistes, separatistes i rojos de tota mena per demanar el restabliment de les emissions de TV3 al País Valencià i entabanaren la parròquia cadufera que sovinteja el frontó del Coromines. ¿Com s´explica, d´altra manera, que totes les parelles guanyadores a la durant la 3ª jornada de la Faixa anaren de “roig”? Esteller, Peña, inclús Senar, lo Flaret… Tots els bons anaven de “roig”! Quina casualitat! Ves que no ho tingueren amanit, tot açò!

Segons Canal 9, cap d´aquests galifardeus de pilotaris no va anar a la “capi”, perquè segons diu només hi havia autobusos plens de catalans i quatre “perroflautes”; però els faltà temps per deixar-se engalipar per tota aquella colla de comunistes i vestir els favorits de roig. O no? I damunt un diumenge de Rams! En fi, mentre aquesta pàgina no siga censurada per utilitzar el català com a llengua vehicular us contarem diumenge rere diumenge tot el que voleu saber sobre els pilotaris cadufers i no us atreviu a preguntar (o no sabeu com donar-vos d´alta al bloc, que també podria ser).


El primer parell de rojos en guanyar foren, contra tot pronòstic, Franjo i Carlos. En la partida més igualada i emocionant de totes s´imposaren per 32 – 30 a Xeto i Xarli, que surten molt tocats per aquest mal resultat. La clau va estar en la treta. Massa regals per part de Xarli i poques errades d´un Carlos que progressa partida rere partida. El jove de la pedrera fou assetjat pels blaus des del primer punt; però es defensà com un gat panxa enlaire tot aconseguint de resistir el setge. Franjo i Xeto, al rest, segurs sense ser espectaculars, van agafant la forma a poc a poc i protagonitzaren un duel interessant que els dugué al 30 – 30, en què dos errades, una de Xarli i una de Xeto, donà la victòria als rojos, que no s´ho creien!

La segona partida fou potser la més vistosa de totes pel joc exhibit. D´Esteller i Juan, els rojos, no cal explicar-ne res de nou. I Manyà – el més roig de tots encara que diumenge anava de blau – és garantia d´entrega i d´espectacle; mentre que al seu company, Rafa – que és blanc, o siga del Madrid – potser li faltà calfament abans de la partida per agafar el toc. Els dos duels entre els rests – Esteller i Manyà – i els punters – Juan i Rafa – deixà punts de bella factura, disputats i entretinguts, que arrancaren els aplaudiments de la parròquia cadufera sobretot en el tram final de la partida. Manyà es va refer aviat dels errors inicials en buscar el punt directe i amb un poc de peixet per part del Martell que de vegades s´agradà massa i tot – amb alguna sèrie de bot i volea inclosa – aconseguí a poc a poc d´anar reduint les diferències al marcador fins el 31 – 25 definitiu, que fa que Esteller i Juan continuen invictes.

La tercera partida enfrontava els líders, Peña i Senar, de roig, davant una de les parelles més carismàtiques de la Faixa: Kanell Màgic Karce – des d´ara KMK – i Xatet, el presi, el pilotari més apassionat i combatiu de tota la comarca, una mena de La Pastora, però sense ser hermafrodita. Kanell Màgic i Xatet planificaren una tàctica secreta molt sofisticada consistent a buscar el punt directe, sempre arran de xapa, i per la part de l´esquerra, just on s´ajunten les dos parets del frontó, allà on hi havia un frare en els frontons benicarlandos, i la zona més desprotegida per la parella rival.


L´encert de l´estratègia els permeté d´aconseguir l´objectiu desitjat, tot i que per un pel de figa: un punt, en no ser doblats en el marcador per Peña i Senar (31 – 16), que com sempre feren tabac els seus rivals a base de carxots. Aquest punt els sap a glòria als blaus i podria ser-los vital de cara a classificar-se per a semis. Per cert, vista la precisió del canell de Karce, capaç de deixar la pilota morteta morteta d´una deixada arran de xapa, potser caldria buscar algun xapista que el patrocine per tal d´explotar publicitàriament aquesta vessant del joc.

Per últim, en veu baixa i ben amagadet a l´últim paràgraf de la crònica – açò és per seguir el model editorial de Canal 9, ja que l´hem citada – dir-vos que en el Trofeig de Galotxa Interpobles El Corte Inglés el Benicarló B – Jon, Èric i Mañes – van perdre el lideratge del grup en ser apallissats a la Plana per l´Onda A (70 – 20). Es veu que un gitanet contra qui no havien jugat mai els va fer pols. I ara s´ho jugaran tot amb els de Torreblanca. En fi, continuarem informant si no ens tanquen el xiringuito abans.


3ª jornada


Franjo i Carlos vs Xeto i Xarli 32 – 30

Esteller i Juan vs Manyà i Rafa 31 – 25

Peña i Senar vs Karce i Xatet 31 – 16


Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Peña / Senar

3

3


11

2

Esteller / Juan

3

3


9

3

Garrido / Tito

2

1

1

4

4

Manyà / Rafa

3

1

2

4

5

Franjo / Carlos

3

1

2

4

6

Karce / Xatet

2


2

2

7

Xeto / Xarli

2


2

2


dimarts, 12 d’abril del 2011

EL SEGON DERBI BENICARLANDO DE PILOTA VALENCIANA ES JUGA … A ONDA!

No sabem si la claven molt fonda; però el que sí sabem del cert és que Onda disposa d´un trinquet en condicions per jugar a pilota valenciana. Els joves pilotaris d´Arrea-li Bona també ho saben. Progressen ràpid i són conscients que ni el club ni el poble són capaços ja d´oferir-los unes instal·lacions adequades per seguir creixent com a esportistes. Així les coses, decidiren jugar la partida a la Plana de manera que el derbi de pilota benicarlando s´hagué de jugar a 70 kilòmetres del poble. Mentrestant, al Coromines es disputà la segona jornada de la Lliga de la Faixa amb tot de resultats contundents i alguna pallissa, entre les quals cal destacar la victòria de Garrido i Tito, el primer dels quals continua sumant victòries als seus 76 anys.


Vora 150 kilòmetres – 75 d´anada i 75 de tornada – hagueren de fer els joves pilotaris cadufers per poder jugar a galotxa en condicions. Arrea-li Bona deixà en les seues mans la tria de l´escenari de la partida: o el carrer Cabanes – amb tots els inconvenients coneguts de rebots impossibles, vidres trencats i voreres – o el trinquet d´Onda, el més proper amb unes dimensions adequades al joc dels nostres joves. I els joves triaren el trinquet d´Onda. Així que el derbi cadufer es disputà ben lluny de casa.

El Benicarló A – Esteller, Peña i Xatet – no se´n sortí davant el Benicarló B – Jon, Èric i Mañes – i palmà per 70-35. Els bessons i Mañes estan oferint un joc molt ferm – llestos a la treta i contundents al mig i al rest – que ja els ha dut a la primera posició de la classificació en el seu grup del Trofeu Interpobles “El Corte Inglés”. Tot i que tampoc no els val de res ja que no poden pujar de categoria en no disposar Benicarló d´un trinquet. En fi, no volem plorar més, sinó simplement constatar una realitat: el progrés dels nostres joves pilotaris, les 8 llicències federatives, que no troben a Benicarló l´embranzida pública o privada suficient per recolzar-los com a esportistes. O dit d´una altra manera: que no tenim trinquet i avant! malgrat les promeses i algun dinarot a Xilxes dels nostres “representants” polítics.

D´una altra banda, diumenge es disputà al Coromines la segona jornada de la Lliga de la Faixa. La primera partida enfrontà Peña i Senar amb Manyà i Rafa. De bon principi, la partida anà igualada. Un Manyà espectacular, amb un bot de braç molt potent, ben assistit per Rafa a la treta, posà en problemes a Peña, amb la mà destrossada de la partida del dia anterior a Onda. I en alguns moments es pogué pensar que la partida cauria del costat dels segons. Però a poc a poc Peña es va refer i anà guanyant el piloteig amb Manyà; i Senar, lo Flaret, ràpid com una llebre i més viu que la fam com a punter feren caure la partida del seu costat per un aclaparador 31 – 12.

La segona partida no tingué color. Franjo i Carlos no oposaren resistència a Tito i Garrido, que als seus 76 anys continua col·locant la treta allà on vol i destrossà Franjo al rest, a qui sacsejà ferida rere ferida com un ninot de drap. A més Tito continua sent un mur infranquejable al rest que ho torna tot i que li buscà constantment l´esquerra a Franjo fins fer-lo desesperar. Tot i l´ostensible millora de Carlos a la treta els errors de Franjo li ho posaren en safata a Tito i Garrido que guanyaren per 31 – 14 i ja estan en la 3ª posició de la classificació. Benicarló s´hauria d´anar plantejar de posar-li un carrer o una plaça a n´este home perquè el que fa, pensem, no es veu enlloc.

En la 3ª partida debutaren Karce i Xatet davant Esteller i Juan. La partida anà com s´esperava: Karce i Xatet jugaren bé, però Esteller i Juan són molt superiors i ferms candidats a guanyar la Faixa. Els primers intentaren evitar el piloteig amb Esteller i buscaren sempre el punt directe. Però Karce, encara poc entrenat, no tingué l´encert d´altres tardes de glòria i a Xatet encara li falta un poc de rodatge. La cosa és que sucumbiren per 31 – 17.


2ª jornada


Peña i Senar vs Manyà i Rafa 31 / 12

Garrido i Tito vs Franjo i Carlos 31 / 14

Esteller i Juan vs Karce i Xatet 31 / 17



Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Peña / Senar

2

2


8

2

Esteller / Juan

2

2


6

3

Garrido / Tito

2

1

1

4

4

Manyà / Rafa

2

1

1

3

5

Xeto / Xarli

1


1

1

6

Karce / Xatet

1


1

1

7

Franjo / Carlos

2


2

1


dimarts, 5 d’abril del 2011

ELS DEBUTANTS LLUEIXEN AMB LLUM PRÒPIA EN L´INICI DE LA FAIXA



SENAR, CARLOS, RAFA I JUAN FAN OBLIDAR LES BAIXES DELS BESSONS & CIA

Hi havia mono de pilota a Benicarló i els d´Arrea-li Bona van fer córrer la ratlla… La ratlla de la treta, volem dir, per facilitar les coses als debutants i algun veterà de Bétera. Però vist l´alt rendiment dels nous no caldran gaires ajudes per molt de temps. Apunteu aquests noms: Senar, Carlos, Rafa i Juan; perquè el bon nivell que van exhibir diumenge al frontó aviat farà oblidar les baixes significatives dels bessons, immersos en d´altres batalles més enllà de la ratlla del Terme, i d´altres noms il·lustres. I no us estranyeu si algun d´ells acaba guanyant la Faixa l´any del seu debut allà pel mes de juny.

Sota un cel de plom que amenaçava aigua, la partida inaugural enfrontà dos campions de la Faixa: Xarli i Esteller, junt amb les seues noves parelles, Xeto i Juan respectivament. A la pista tot era temple i calma, fruit de l´experiència i el palmarés dels veterans: mentre Esteller, pensarós i cavilós calfava, Xarli filosofava tot citant Eduard Punset mentres es preparava les mans: “Estava acariciant una pedra fosilitzada fa 20 milions d´anys i em truqueu per dir-me que vaja corrents!” Però de res li valgué al bo de Xarli tot el seu equipatge intel·lectual davant les manronades del Martell, actual número u del club, i Juan, un dels debutants que millor impressió va causar a la parròquia cadufera. Està clar que qui de menut furta un ou, de major furta un bou; i Juan conserva una de les millors braguetes de Benicarló – ens referim al cop de pilota, no a les seues qualitats amatòries –, d´una gran col·locació (continuem parlant de pilota) i d´una treta que va dur Xeto, qui debutava al rest, pel carrer de l´amargura. Esteller i Juan dominaren la partida de cap a fi i s´apuntaren la victòria per 31 – 20. Per cert, amb el nou look de Xarli, qui s´ha tallat els cabells, - i amb la incorporació de Rafa – els pelats ja guanyen als peluts al sí del club.

En la segona partida, s´enfrontaren tota l´experiència del mite de la pilota cadufera, José Garrido, i el seu inseparable, Tito, amb la progressió tècnica i la joventut de Peña, The Wall, i de José Senar, un altre debutant que va oferir una fantàstica sensació. Els joves de la pedrera s´apuntaren la victòria sense massa dificultats per 31 / 15 davant els qui en altres temps els hi feren de mestres i són els primers líders de la Faixa. José Senar demostrà tenir una treta segura, un bot de braç perillós que sempre busca els dos panys de la paret, i ser més viu que la fam entre la línia de l´1 i del 2. Però cal tenir present, sense llevar mèrits als joves, que la treta de Garrido ja no és la que era (encara que Déu n´hi do) i que Tito jugà amb un genoll a la virulé. La partida va concloure amb unes enigmàtiques paraules del mestre Garrido que queden obertes a la imaginació de l´oïdor: “Si es vegeren en un espill quan juguen…”.

L´última partida enfrontà dos debutants, Rafa i Carlos, ben assistits al rest per dos veterans com Manyà i Franjo. La partida anà igualada de bon començament, però a poc a poc Manyà i Rafa feren forat al marcador fins endur-se la partida per 31-26. Rafa, que és del Madrid i l´únic pilotari de Benicarló capaç de pegar-li de revés, fallà algunes tretes; però estigué atent i espavilat jugant de punter. Carlos, que encara ha d´afinar-se com a feridor, demostrà ser llest i ràpid com a punter, i més d´una vegada li guanyà la partida a Rafa amb molta picardia i molt de toc al canell. Pel que fa al rest, un que anà cap amunt, Manyà, com l´aigua que Garrido feia córrer costera amunt quan feia d´anivellador; i un altre que anà cap avall, Franjo, que després de la parada hivernal demostrà estar més rovellat que els cargols del Titànic i tenir menys cintura que una taula de planxar.

La cosa és que per fi, després d´un llarg i cru hivern, la Lliga de la Faixa torna a rodar. I la setmana que ve, segona jornada al Coromines amb el debut de Xatet i Karce, els quals tenen com a gran objectiu en aquesta edició no tant guanyar la Faixa com normalitzar el nom d´un patrocinador que també debutà diumenge, el bar Milord, i transformar-lo en bar “ El Senyoret”.

1ª jornada

Esteller i Juan vs Xeto i Xarli 31 / 20

Peña i José Senar vs Garrido i Tito 31 / 15

Manyà i Rafa vs Franjo i Carlos 31 / 26

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Peña / Senar

1

1


4

2

Esteller / Juan

1

1


3

3

Manyà / Rafa

1

1


3

4

Franjo / Carlos

1


1

1

5

Xeto / Xarli

1


1

1

6

Garrido / Tito

1


1

0

7

Karce / Xatet

0



0