dimarts, 30 de novembre del 2010

ESTELLER I PEÑA, PRIMERS SEMIFINALISTES DE LA LLIGA INDIVIDUAL. ELS ALTRES DOS… CHI LO SA?

CARTA D´ARREA-LI BONA ALS “ABISINIOS”


En aquells dies, el fill secret de Sarasol i els seus deixebles arribaren a la vila de Benicarló, un poble on segons de quina banda bufa el vent hi ha partides de pilota o no. Aquell diumenge, es jugaven els quarts de final de la lliga individual de frontó a mà i el Mestre Sarasol volia enlluernar els seus alumnes amb una classe pràctica d´aquells de qui tant havia sentit parlar a la premsa esportiva local. Però havent passat mitja hora des que havia d´haver començat la partida entre Mañes i Jon, un dels deixebles preguntà:

- Mestre, eixe d´ahí és Mañes, que em penso que és del Madrid i que fa mitja hora que duu les mans preparades. Però… i el seu rival?

I el Mestre, fent una caiguda d´ulls d´allò més sensual, li contestà:

- Deixeble de cor senzill i curt d´enteniment, no faces preguntes pocalliga i fixa´t en les coses importants. – I mirant al seu voltant, afegí – No t´has adonat que han pintat les parets i que llueixen més blanques que els flocs de neu de l´última nevada sobre Tírig, poble pilotari germà?

I el deixeble, convençut per la certesa de les paraules del seu Mestre, contemplà bocabadat les manronades i carxots de Manyà i Esteller que ja sacsejaven les parets del Coromines. I el fill secret de Sarasol, a mitan partida, li digué:

- Deixeble d´ànima esblaïmada i dur de mollera, en veritat et dic que has de fixar-te en els carxots i bots de braç d´eixe Manyà, perquè potser no el tornaràs a veure, ja que tinc entés que en aquest poble si alces la veu més del que cal, les forces vives te foten a la presó (o almenys et fot una denúncia al jutjat). Tot i la superioritat d´Esteller, és encomiable la seua entrega, i qui és home per gitar-se tard és home per aixecar-se aviat i bla bla bla…

I el deixeble, qui s´havia adonat que la partida feia estona que havia acabat a favor d´Esteller, que s´escriu sense h, per 31 – 19 i amb un Pere ofegat des de mitan partida, digué:

- Mestre… I la tercera partida? Ahí està Xatet amb les mans preparades de fa estona. Però… i el seu rival?

I el Mestre, bufà, enfastidit, i digué:

- Deixeble fastidiós i de llengua molla, en veritat et dic que continues parant atenció als detalls i t´oblides de la grandesa de les coses que tens al davant. No has vist que templat que està avui Xatet?

I, aclaparat per l´evidència de les paraules del Mestre, el deixeble callà i contemplà la quarta i darrera partida de quarts, entre Peña i Franjo, que acabà a favor del primer per 31 – 23 amb un Peña intractable i molt superior a un tipet amb panxeta i despentinat que va fer el que va poder. I encara així, li preguntà:

- Mestre, i eixa partida d´exhibició que han fet al principi entre Mañes-Franjo contra Esteller-Xatet, que ha acabat 20 -31 a favor d´aquests últims, a sant de què venia? No pensa vos que ha estat un estratagema per cobrir l´absència d´alguns jugadors?

I el Mestre, famolenc per l´hora, digué:

- Mira, deixeble dels collons que eres més pesat que la Maria Teresa Campos presentant el TeleNotícies, em pensava que en aquest poble es jugava a pilota diumenge de matí. Però en veritat et dic que ací al costat fan uns arrossos de cal Déu. Anem-hi i et contaré la llegenda dels “abisinios”, un poble que guanyava les seues batalles sense presentar-se. Però convida tu, que jo ja pagaré pel temps de les semifinals.

I dit açò, el deixeble es rascà la butxaca i es pagà un arrossejat de la pata el matxo a un restaurant de la zona.

dijous, 25 de novembre del 2010

Quarts de final, en la lliga individual


Este cap de setmana toca pilota en diumenge. Arrea-li bona torna als diumenges de pilota, aprofitant el solet d'hivern i el moment de màxima llum del dia.

Les partides d'este cap de setmana segiran el següent ordre.

11.00h Jon vs Mañes
11.30h Esteller vs Manyà
12.00h Èric vs Garrido
12.30h Peña vs Franjo

Sort a tots.

Atenció: finalment les paelles de socis i sòcies s'han traslladat a la primavera de l'any vinent.

dimarts, 23 de novembre del 2010

JON CAU EN SEMIFINALS DAVANT DANI, L´EXTERMINADOR D´ALGINET



CARTA D´ARREA-LI BONA ALS CORINTIS (DE LA RIBERA)


En aquells dies, Jon i els seus deixebles arribaren a la vila d´Almussafes, un poble amagat darrere una factoria de cotxes. Havia plogut a Alginet i la partida es disputava en el frontó cobert d´aqueixa vila on Henry Ford – com a Un món feliç, d´Aldous Huxley – ocupa en l´imaginari celestial del veïnat un càrrec immediatament superior al de Déu. Allí l´esperava Dani, l´exterminador d´Alginet (recordeu la partida de Jon contra Josep, de Quartell? Doncs aquest pilotari de la Ribera Alta, ell tot sòl havia foragitat de la competició tres pilotaris del mateix poble).

Fetes les salutacions, l´exterminador d´Alginet es fregà les ulleres i digué a crits: “Va, mecague en D…, tira-li, h…. Va de bo!” I Jon, aclaparat per l´ímpetu i el vigor del seu rival, i un poc parat al frontó, deixà escapar els primers punts de la partida. I digué: “Home senzill de peus lleugers i carxot fàcil, com anem?” 25 per 10, cague en los c… de mico, l´h… consagrà, que burro que sóc” – respongué l´exterminador. I dit açò, Jon comprengué que la partida s´havia complicat de debò i digué als seus deixebles, que ja començaven a mirar amb ullets el bar dels jubilats: “en veritat us dic que intentaré fer alguns punts més i resoldre la partida al poble, perquè aquest m´ablairà a carxots, manronades i bots de braç”. I havent dit aquestes paraules, acabà la partida 40 – 20 a favor de l´exterminador d´Alginet.

I al cap d´uns dies, dissabte passat, Dani i el seu entrenador arribaren a la vila de Benicarló, un poble que quan bufa de ponent fa olor de llepolia de maduixa. I en vore que el frontó era obert i que a base de pilotes encanades la partida li eixiria més cara que una nòvia “pija” digué: “No en quedarà cap, no. Ni una, en quedarà. Me cague un milió de vegades”. I dit açò, la partida es posà 20 per 20, al llindar de l´eliminació per a Jon, qui pensà tot mirant l´atabalada parròquia cadufera: “homes senzills de cor petit i recursos múltiples, en veritat us dic que heu de fer alguna cosa perquè aquest m´està duent per la sequieta”.

I dit açò, Arrea-li Bona mobilitzà José Garrido qui atacà l´entrenador de Dani amb una maniobra de distracció tot consistent a relatar-li amb detall la vida i miracles de Juliete d´Alginet per tal de deixar el seu deixeble sense assessorament extern. Però l´exterminador de la Ribera – la valencianitat del qual està genèticament programada –, havent decantat ja l´eliminatòria al seu favor, digué: “en veritat us dic que he d´acabar la partida prompte, que a les 9 tanquen el Mercadona i encara he de comprar l´arreglo de la paella de demà”. I trencant amb una llarga tradició que ve dels temps del Rovell en què no es podia blasfemar al trinquet, afegí: “Redéu”. I així, en un tres i no res, i amb una treta espectacular, deixà finiquitada la partida per 40-25. Tot i que el pas de l´exterminador pel Coromines impedí que Mañes estrenés el seu flamant marcador amb una victòria, de segur que el seu giny recollí el resultat numèric d´una de les millors partides que s´han jugat mai a Benicarló; amb un pilotari extraordinari com és Dani, i del qual Jon de segur que n´ha aprés i n´eix reforçat per a futures competicions.

D´altra banda, aquella mateixa tarda, els jugadors cadufers de galotxa disputaven al trinquet de Vila-real una altra jornada del Trofeu Edicom contra Almassora. Xatet, Esteller, que s´escriu sense h, i Mañes, que és del Madrid i que substituïa Jon, també reberen de valent i perderen per 70-25. La partida fou monopolitzada pels rests – Esteller i Jaume, que havia marxat un poc picat de la partida al carrer Cabanes –. A hores d´ara la federació encara no ha publicat si el trio de Benicarló passa a la següent fase del torneig.

dimarts, 16 de novembre del 2010

SEMIFINALS TROFEU MILLAR

Fase Final, a la vista!

Aquest cap de setmana s´han completat les partides pendents que faltaven,

Jon vs Peña: 31 - 15
Franjo vs Xeto: 31 - 18

per la qual cosa ja es poden tancar els quadres que han quedat així:

Grup A

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Èric

4

4


15

2

Franjo

4

3

1

10

3

Mañes

4

2

2

8

4

Xeto

4

1

3

5

5

Xarli

4


4

2

Grup B

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Jon

3

3


12

2

Peña

3

2

1

7

3

Manyà

3

1

2

5

4

Karce

3


3

2

Grup C

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Esteller

3

3


12

2

Garrido

3

2

1

7

3

Xatet

3

1

2

5

4

Òscar Nos

3


3

0

Així les coses, ja teniu els enfrontaments de la fase eliminatòria tant per al quadre A com per al B.


Sempre s'ha intentat que no s´enfronten pilotaris que ja han jugat al mateix grup, per a no repetir partides, per la qual cosa hi hagut algun canvi.

A l´hora d´establir els millors primers, segons i tercer s´ha establit un percentatge sobre el total de punts aconseguits per tal que els del grup A que feien una partida més no tingueren avantatge sobre la resta. Els percentatges responen al total de punts aconseguits respecte del total de punts possibles. I en cas d´empat, s´ha resolt per la diferència de "quinzes" a favor.

Quadre A

Jon (1.1) vs Mañes (3.1)

-------------

Franjo (2.1) vs Peña (2.2)

----------------------------------------- Campió (40p.)

Èric (1.3) vs Garrido (2.3)

--------------

Esteller (1.2) vs Manyà (3.2)


Quarts (25p.) Semifinals (30p.) Final (35p.)


Quadre B

Xatet (3.3) vs Xarli (5.1)

------------------------------------------ Campió (20p.)

Xeto (4.1) vs Karce (4.2)


Quarts (5p.) Semifinals (10p.) Final (15p.)

Així, tindrem quatre partides a quarts (grup A), quatre partides a les semifinals (dos per cada quadre) i dos finals.

La competició continua, ja estem en la fase decisiva; qui vulga ser el millor ja pot anar preparant-se que ara sí va de bo.


dimarts, 9 de novembre del 2010

A-pos-to-flant!

A-pos-to-flant! Ja em permetreu la colla de puristes que ronda pel frontó del Coromines l´adjectiu! Però si Jordi Robirosa (el de la barbeta del bàsket de TV3) el pot utilitzar en un mitjà de comunicació públic per lloar les victòries del Barça; també la pot emprar aquest humil cronista en el nostre bloc i d´altres mass media locals per qualificar la victòria de Jon davant Josep (de Quartell, el Camp de Morvedre) en quarts de final de la Lliga Autonòmica Juvenil de Frontó a Mà.

I que Déu – o siga, Pompeu Fabra – em perdone si l´acabo de fotre un carxot al diccionari que ni els de Rovell quan el nostre José Garrido n´era la parella. Però és que la partida que es va viure dissabte passat al Coromines és de les que fan afició. I no sols per l´entrega i qualitat de tots dos jugadors, o per la igualtat del marcador; també per la quantitat i la passió de la parròquia cadufera envers el pilotari local, que deixà bocabadats els de Quartell.

De bon principi la cosa pintava ben malament: Jon havia perdut 40-15 a Quartell i necessitava capgirar el marcador al Coromines tot evitant que el rival sumés més de 3 jocs. Però amb 10 – 10 al marcador, Josep ja es veia mamant-se-les dolces la resta de la partida i projectava llargues i fosques ombres sobre el futur immediat de Jon, al llindar de l´eliminació. Però el nou heroi pilotari local va saber superar la tensió i remuntar diversos jocs emocionantíssims amb “val” en contra fins a igualar l´eliminatòria 40-15. En el desempat, el de Quartell s´anà desficiant a poc a poc fins al punt de no lluitar els dos últims punts que donaven el passaport per a les semifinals autonòmiques a Jon per un apostoflant 11-8.

Però, alerta! Hem de rectificar el titular de la setmana passada: JA NO FEM TANTA TEMOR! Si bé la victòria de Jon va ser gairebé èpica, l´endemà a Vila-real ens va caure la del polp davant el trio de Castelló en el Torneig Edicom Interpobles de Galotxa. 70 – 5 per als de Castelló. Els de la “capi”, que jugaven a Vila-real perquè els han enderrocat el trinquet, ens van baixar del núvol pilotari en què ens havia establert Jon el dia anterior. Quina pana ens van fotre, tu! Sense comentaris. El marcador parla per ell mateix! En fi, mire´m-ho per la part positiva: almenys a nosaltres, com que no en tenim, no ens el poden tirar a terra, el trinquet. Són els avantatges de no tenir-ne, de trinquet! Com no tiren avall el carrer Cabanes!


Però no donem idees, que encara ens el fotran a terra – o faran un bypass –, i recordem que també es va jugar una de les partides aplaçades de la Lliga Individual Local de Frontó a Mà entre Èric i Xeto, que acabà a favor del primer per 31 – 12. A més a més, l´abandonament d´Òscar Nos – que pel que es veu té una agenda apretadeta apretadeta – deixa tancat el grup C d´aquesta manera:

Grup C

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Cristian

3

3


12

2

Garrido

3

2

1

7

3

Xatet

3

1

2

5

4

Òscar Nos

3


3

0

En resum, cap de setmana agredolç per als pilotaris cadufers. I és que després de les victòries davant Almassora, Xilxes o la partida davant Josep de Quartell, ens pensàvem que només esmentar el nom de Benicarló a qualsevol trinquet o frontó d´arreu, als nostres rivals se´ls posava el foradet del cul com una moneda de dos cèntims. Però els de la Plana ens han fet tocar de nou de peus a terra i tornem a ser eixos humils benicarlandos de sempre als qui ens prometen trinquets fantasma, ens deixen sense trens o ens foten els diners de la cooperació internacional per a comprar-se pisos a l´Avinguda de Colon de València. En fi, com els deia el Senyor Llop (Harvey Keitel) a Vincent Vega (John Travolta) i Jules Winnfield (Samuel L. Jackson) en Pulp Fiction, “Cavallers, no comencem a xu… (autocensurat) les p… (autocentsurat)! Encara queda molta feina a fer”.

dimarts, 2 de novembre del 2010

MANRONADA TOTAL 4

Ni Halloween ni res! Això tot són romanços de les pel·lícules yankis. Al poble sempre ha sigut la Festa de Tots Sants. I per commemorar-ho, els nostres pilotaris van deixar el cap de setmana passat uns quants cadàvers al frontó del Coromines. I és que van caure dos campions de la faixa, un líder de grup i Karce, que passava per allí després de dinar a cals sogres.

En fi, si la 4ª jornada de la lliga individual de Frontó a Mà fos una peli de Bruce Willis, s´hagués titolat Manronada Total 4, El Carxot Fatal o La Bragueta de Cristal. Si fos de Woddy Allen, Mañes Xatet Benicarló o Todo lo que quería saber sobre el frontó de frares y no se atrevía a preguntar; si fos porno seria Unos jovencitos y algún veterano, con las bolas en la mano; i si fos d´Eddie Murphy seria Superpilotari en el Frontón II o El príncipe del Coromines.

Si la 4ª jornada hagués sigut un drama, l´hagués protagonitzat Mañes, que és del Madrid. Està clar que ser de l´equip de Mourinho i Ronaldo (C3PO) ja és prou drama; però és que a més a més, Mañes - que es jugava a cara de gos la segona plaça del grup A amb Franjo – protagonitzà el desenllaç més tràgic en perdre per 31-20 davant d´un rival que va sortir del Coromines més trempat que un gínjol. Tot i jugar-se a porta tancada, i tot i el resultat un pèl desigualat, la partida va ser d´eixes boniques de vore: dura, treballada, suada, de punts llargs i elaborats; fent córrer i madurar el rival fins a estabornir-lo d´un carxot certer o d´un potent bot de braç.


Si hagués estat de cine negre, la víctima hagués sigut Xarli, un altre campió de la faixa que no ha aconseguit cap victòria en la fase de lligueta i que no es classifica per al quadre A. El seu botxí, també Franjo, per 31 – 17. Aquest va fer forat de seguida al marcador i després, ja cansat per la partida amb Mañes, es limità a mantenir l´avantatge tot intentant forçar les errades de Xarli; unes errades que no aparegueren, ja que Xarli jugà potser la seua millor partida tot i el desenllaç tràgic. I s´hagué d´esforçar de valent per a liquidar un cadàver que es negava a assumir el seu paper de víctima.


Si hagués sigut una peli d´acció, l´hagueren protagonitzat Peña i Karce. La seua partida va ser d´allò més moguda, farcida de cops durs de tota mena i en què de nou Karce va estar a punt de protagonitzar la remuntada. Malgrat el bon joc desplegat per aquest, Peña demostrà que oficialment és el “namberuán” del club i acabà amb el seu rival per un 31 – 23. Llàstima que Karce no tinga cabuda al quadre A perquè com més avança el campionat, juga millor.


I si hagués estat una peli gore, l´hagués protagonitzat Esteller. I no només perquè va devorar en plan caníbal al seu company de Galotxa Xatet per 31 – 5, sinó també perquè es va “amputar” voluntàriament la mà dreta tot jugant d´esquerres sempre que podia. Xatet, fins aleshores líder del grup C, tardarà a oblidar la pallissa rebuda durant La tarde de los carxots vivientes.


Classificacions:


Grup A

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Èric

3

3


11

2

Mañes

4

2

2

8

3

Franjo

3

2

1

7

4

Xeto

2

1

1

4

5

Xarli

4


4

2




Grup B

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Jon

2

2


8

2

Peña

2

2


6

3

Manyà

3

1

2

5

4

Karce

3


3

2




Grup C

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Cristian

2

2


8

2

Xatet

3

1

2

5

3

Garrido

2

1

1

3

4

Òscar Nos

1


1

0