dilluns, 27 de desembre del 2010

ESTELLER, CAMPIÓ LOCAL DE FRONTÓ

Cristian Esteller, el nom i cognom del qual s´escriu sense h, tirà per terra tots els pronòstics, jugà la final de la seua vida (una altra, ja té una faixa) i apallissà Jon Forés, el teòric favorit pels seus recents èxits a l´autonòmic juvenil, per 41-29. En la final del quadre B, Karce tornà a demostrar que el seu lloc està al grup A, i derrotà Xarli, un altre campió de la faixa, per 31-26.

A Esteller no li calgué agafar el seu martell per imposar-se a Jon en la final de l´Individual de Frontó a Mà. El bessó en cap moment assolí el nivell de joc demostrat en l´Autonòmic Juvenil i donà massa facilitats a un Esteller que jugà més amb la picardia i la paret que amb la força del seu bot de braç. Així, dugué Jon pel carrer de l´amargura durant tota la partida, posant-li-les fluixetes i apegadetes a la paret o ràpides i arran de terra. Agafà avantatge des del primer punt – una errada de treta de Jon, i no fou l´única – i a poc a poc anà traguent el seu rival de la partida. A més, Jon errà més del que és habitual, fallà massa tretes, i a poc a poc s´anà desficiant fins a tenir un desavantatge de 10 punts en el tram final. Així les coses, el semifinalista autonòmic va veure clar que ho tenia més pelut que la Belén Esteban en Saber y Ganar i va cedir la final al primer punt de partida en contra.

Amb aquest nou èxit, Esteller tornà a destrossar les travesses de tal manera que la claca eixa del racó que mou les apostes – Mañes, que és del Madrid, i companyia – hagueren de tornar tots els diners en no haver-hi cap guanyador per segona setmana consecutiva. I va construint a poc a poc un dels millors palmarés de Benicarló. La parròquia del Coromines desitja ja veure´l en acció en els autonòmics de l´any que entra.

Abans s´havia jugat la final del quadre B, en què Karce derrotà a Xarli per un ajustat 31-26. Tot i la igualtat al marcador, Karce controlà la partida des de bon principi. Tot i que Xarli va fer alguna remuntada a mitan partida per a posar-se només a un punt, Karce no li donà cap opció i el tingué ben amarrat punt rere punt. Karce estigué molt precís en el seu joc, sense errades, i amb tot de cops més ben coordinats que els de Gemma Amengual jugant a un, dos, tres, platerets, tets, tets. Xarli, tot i defensar-se molt bé amb l´esquerra i guanyar punts de molt de mèrit, en cap moment no posà en perill la victòria de Karce, al que per cert, li senta molt bé això de jugar de matí, abans de dinar (a cals sogres). Però no paga la pena remoure antigues polèmiques i sols resta de felicitar als guanyadors, que per cert, s´endugueren unes cistelletes de productes de la terra de cal Déu.

En entrar l´any encetarem la Lliga de la Faixa per parelles i donarem la benviguda a un nou patrocinador, el bar Milord. Gràcies i aneu amb compte els germans Llopis que estos pocavergonyes d´Arrea-li Bona, si us despisteu, igual us normalitzen el nom del local pel de “Cavaller” – com si fósseu una pirotècnia – o “Senyor del barret i del bigot”. Bon any 2011 i feu bondat.


dimarts, 21 de desembre del 2010

ASFALTA-LI-LA BONA

I els homes del temps la tornaren a clavar! La previsió meteorològica, volem dir. Anunciaren pluges per a diumenge de matí, i diumenge de matí va ploure. Així que no hi hagué d´altra que ajornar les finals de l´Individual de Frontó a Mà fins diumenge 26 a les 11.00h. Xarli jugarà la final del quadre B contra Karce; i Jon i Esteller es disputaran dos cistelles de Nadal d´allò més apanyades en la final del quadre B.


I què van fer eixos pilotaris desenfeinats i famolencs mentrestant? Doncs esmorzar, que és l´únic que podien fer, i de pas rescabalar el disgust de la setmana anterior. I posats a esmorzar, xarraren de les seues cosetes, allò que els quatre apoderats del poble en dirien conspirar. I com que sembla que aquests rondinaires de pilotaris tenen certa tirada a brofegar prop dels llocs sagrats del poble decidiren de passar el matí al bar de l´ermita de sant Gregori. I il·luminats pel patró local arribaren a les seues conclusions.

I quines van ser, eixes conclusions? Doncs que si el poble tingués un frontó cobert els nostres joves hagueren pogut jugar a pilota en lloc de quedar-se a casa consumint publicitat a la televisió. I que al cap i a la fi, el poble té els recursos i els homes i dones capaces de construir-lo i que, total, són quatre “duros”. Sant Gregori, que es veu que durant molt de temps va tenir el record guiness de miracles, paret amb paret amb els pilotaris esmorzaires, els va encomanar de la seua tenacitat i força de voluntat fins posar-los mans a l´obra, que diria aquell. I fruit d´aqueixa primera reunió amanida amb sèpia amb allioli, fetgets i rajada i regada pel vi de la casa, va nàixer aquesta


CARTA (DES) DE SANT GREGORI ALS FINSTROS


En aquells dies sant Gregori i els seus deixebles, que havien desaparegut discretament de Palestina després de resoldre una disputa entre dos famílies per una sénia tot assecant el pou (l´anècdota és de fonts eclesiàstiques, us ho promet) arribaren a la vila de Benicarló, un poble en què de vegades plou i fa sol. I vist el problema dels pilotaris esmorzaires sense frontó cobert, digué:

- Deixebles de cor senzill i estómac infinit, si voleu un frontó, per què no el construïu amb les vostres mans? Teniu José Garrido, l´Anivellador, afamat des de Bétera a Tortosa, capaç de fer pujar l´aigua costera amunt; teniu Karce, que ha acabat un curs de manobre amb la qualificació de molt apte i molt aplicat – qui ho diria! –; teniu Xatet, home del tros que us pot assessorar a l´hora de triar un bon terreny, on no cresquen les males herbes ni bufen vents pudents; teniu Xarli, de la brigada municipal de Vinaròs; i teniu Mañes, que és del Madrid. Tots ells homenots capaços de pujar paret ben amunt. Només us calen les formigoneres. Però de segur que en aquest poble no us en falten, pel que he llegit a la premsa local. Així que menys profiar i més asfaltar, redeú!

I dit açò, callà i tornà a omplir el plat de rajada i sépia amb allioli.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Final Individual- ESTELLER vs JON

CARTELL ANUNCIADOR



LES PERLETES DE LA PEDRERA TORNEN A ENLLUERNAR

I ELS ORGANITZADORS (O COL·LABORADORS, JA NO HO SABEM) ES QUEDEN SENSE ESMORZAR


Un cap de setmana més – i ja en van un bon un grapat – l´agenda de pilota al poble continua ben atapeïda d´actes, tornejos i disbauxes diverses. Dissabte se celebrà una nova jornada escolar al CEIP Eduardo Martínez Ródenas, on una trentena de xiquets i xiquetes van xalar d´allò més jugant a raspall i escala i corda. I diumenge es disputaren les semifinals de la Lliga Individual de Frontó a Mà a l´IES Joan Coromines. Esteller i Jon, dos de les perles de la pedrera, s´enfrontaran a la final. Ells dos, a més d´Èric, Peña, Xeto… són l´evidència, la prova fehacient i irrefutable que ni Perry Mason gosaria qüestionar, del bon treball de l´escola de pilota d´Arrea-li Bona. L´espectacle que diumenge oferiren al frontó, i els darrers èxits autonòmics de Jon, deixen en molt bon lloc la dedicació d´uns quants carrosses pelats i desenfeinats que gairebé sense ajut institucional, i alguns entrebancs per part de l´Ajuntament, van decidir un dia de novembre de tirar endavant l´escola i el club.

I que aquest homes no pogueren ni esmorzar perquè algú es va oblidar d´avisar al bidell! Això no té perdó de Déu! I és que dissabte les coses començaren més tortes que la carretera de Càlig: la brigada no apareixia pel Ródenas per dur el material i el bidell – home obstinat i entregat a la seua feina, a qui ningú no havia avisat – no deixava passar els organitzadors…; bé, els col·laboradors, perquè segons posava als cartells els organitzadors eren uns altres, en concret, eixos que no van avisar al bidell. En fi, que els pobres es van quedar sense esmorzar per tot l´embolic que es va muntar.

Però a la fi, després d´augmentar els beneficis de Zaplana i d´altres companyies telefòniques, la brigada va aparèixer i xiquets, pares, iaios i cosins prims de tota mena gaudiren d´un dia de solet i pilota. Els més menuts jugaren a raspall i els de l´ESO, a escala i corda. Noms com els d´Antonio, Ricard, José Antonio i Julen assosseguen les inquietuds dels carrosses esmorzaires tot assegurant un futur, però cert, relleu generacional.

Diumenge, al Coromines, les coses anaren d´una altra manera. Ningú no hagué d´esperar la brigada, les ovelles esgarriades havien tornar a la cleda amb més empenta que mai, un ambient d´allò més animat… Tot era propici per gaudir d´unes semifinals que foren espectaculars, emocionants, algunes d´elles més tenses que un sopar de germanor entre Rambo i Chuck Norris en un restaurant vietnamita.

Xatet tornà a ser un dels més beneficiats de la jornada. En una lliga amb més baixes que a la trilogia d´El Padrino, torna a avançar en el quadre tot i la seua derrota davant Xarli per 31 – 23 i disputarà la final del grup B contra Karce. Xarli (que no podrà jugar la final per motius dominguero-xirucaires) fou superior, li buscà constantment l´esquerra i fallà menys que el seu rival. Tot i la derrota, Xatet progressa dia a dia – assegurant la treta i millorant l´esquerra – i va demostrar ser un digne finalista.

Molt més disputada estigué l´altra semifinal del quadre B entre Karce i Xeto. El 31 – 18 final és prou enganyós ja que la partida estigué igualadíssima fins a la seua meitat. Només els nervis de Xeto – més tens que que Berlusconi en una botiga de souvenirs – i la seua davallada física durant el tram final decantaren la victòria per a un Karce que jugà a un alt nivell i que disputà els jocs decisius amb més calma que Michael Landon a La casa de la pradera a l´hora de la migdiada.

Potser la semifinal més descafeïnada – per l´emoció, no per la qualitat dels punts – fou la que enfrontà Esteller i Èric. S´esperava més d´aquest últim, que només li plantà cara de bon principi. Però Esteller ja no és només aquell jugador que treia el seu martell per picar amb força la paret del Coromines, sinó que és capaç de buscar la xapa i la base de la paret lateral amb tal precisió que és impossible de tornar-les. Tot i els punts de gran mèrit d´Èric, no foren suficients per doblegar el Martell que s´endugué la partida per 31 – 18, potser patint menys del que esperava.

Però sense dubte, la gran partida, de la qual se´n parlarà tota la setmana a les tertúlies de l´Arq i als esmorzars (si és que encara gaudiu d´aquest dret laboral entre setmana que pel que sembla afecta greument la macroeconomia mundial), la disputaren Jon i Peña (The Wall), la gran revelació de la lliga. Peña estigué a no res de donar la campanada i tingué el semifinalista autonòmic contra les cordes, amb 27-25 a favor. Però, Jon que ha surtit del torneig Edicom més reforçat que l´sparring de Chuck Norris capgirà el marcador en un final d´infart amb tres tretes directes i tot un ventall de cops de mèrit fins deixar-lo 31-27 al seu favor.

En definitiva, diumenge que ve, a partir de les 11.00h es jugaran les finals del quadre A (Jon vs Esteller) i del B (Karce vs Xeto) i alguna altra profia per parelles per anar calfant la Lliga de la Faixa.

dimecres, 8 de desembre del 2010

JORNADA DE GERMANOR GASTRONÒMICO-PILOTÀRIA A TÍRIG

Si els que juguen a pilota són pilotaires; els que cacen bolets són boletaires; els que es foten berenarots a Tírig, són berenaires? És només una de les múltiples qüestions que se´ns acuden després que Tírig, vila germana, convidés diumenge passat Arrea-li Bona a gaudir d´una jornada gastronòmico-pilotària en el marc de les festes de Santa Bàrbara, és a dir, partideta de pilota + berenarot de cal Déu. Els de l´Alt Maestrat, conscients que els cadufers a més d´una bona treta solem tindre també bon “saque”, van pensar amb encert que gaudiríem més d´un entrepà de llomello i de la rebosteria local que d´una placa commerativa d´eixes. .

La primera partida va ser la revàlida de la final de festes de Benicarló entre José i Cristian (els d´ells) i Jon i Esteller (els nostres). I la cosa anà pel mateix camí. O siga, palmant els nostres. L´ansietat de Jon i Esteller, que intentàvem guanyar els punts per la via ràpida, un fred que gelava les idees i el savoir-faire dels de Tírig van anar ensorrant a poc a poc els nostres fins acabar amb un 40-26 en contra. El senyor Fumero, un vell pilotari gairebé mític de les Useres, podríem dir el José Garrido de paina amunt, ho va resumir en una frase: “Van voler guanyar al principi i les partides es guanyen al final”.

La segona partida enfrontà Peña i Tufarret contra Koke i José Luis (Sofondo). La cosa anà igualada fins al final, amb un Peña que s´està convertint en un mur que ho torna tot (The Wall) i amb un Tufarret recuperat per a la competició una vegada superada el daltabaix anèmico-festivo-emocional que l´ha tingut lluny dels frontons més del que tots destijàvem. Però Koke, que és un crack amb la dreta i que les torna totes, vinguen d´on vinguen; i Sofondo, un tipet la voluntat i les ganes de pilota del qual sols són comparables a les del nostre Xatet, posaren molt cara la partida que al final s´endugueren per un ajustat 40-38 amb un punt final en què Sofondo, amb una treta de bragueta forta i precisa, envià la pilota al sòcol de la muralla, i no donà opció a Tufarret.

Per últim, el Fumero i Víctor s´enfrontaren i guanyaren a Jorge i Ricardo gràcies a la treta de bragueta descomunal del Fumero, del qual ja n´hem parlat. Però vaja! El Garrido de les Useres, que té a casa allò que tots els pilotaris del Baix Maestrat somiem per al nostre poble, és a dir, un frontó com cal, la posava on volia, i així van anar les coses.

Per cloure el desplaçament d´Arrea-li Bona a Tírig, els jugadors i les xiques que últimament s´estan aficionant a la pilota (o als pilotaris, no ho sabem ben bé del cert) pogueren recuperar-se dels estralls d´un fred que pelava amb un berenaret al Bar Nou. Allí els de l´Alt i el Baix Maestrat, entre llonganissos, formatges de Catí i vi de la terra, estretiren els llaços que comencen a agermanar-nos tot fent amistat, fent pilota i fent país. I entre queixalada i queixalada encara va haver-hi temps d´organitzar una profia en les Useres entre Jon i Cristian contra el Fumero i Koke.

Però… Eixa partida, serà a cal Fumero? Santa Llúcia li cuidarà la vista fins a eixe dia? Engarjolaran Manyà abans que comence la Lliga de la Faixa? Haurà paït Mañes la seua eliminació als despatxos (bé, al repàs dels Agut en assemblea, que no és exactament el mateix) i la maneta al Madrid? Anirà Karçe a dinar a cals sogres? De què farà Xatet la pròxima paella, de carn o mixta? Tornarà a tronar per Santa Bàrbara?

Totes les respostes les tindreu durant les pròximes jornades de pilota. De moment, diumenge vinent es disputaran al Coromines les semifinals dels quadres A i B de la lliga individual local.


dimarts, 7 de desembre del 2010

Cap de setmana de pilotades!


Hola a totes;

després d'haver-se arreglat la fugida dels salvatges, el torneig individual torna pel seu reger.
Horaris diumenge 12 de desembre:

1ª partida: Xatet vs Xarli. 11.00h.
2ª partida: Karce vs Xeto. 11.30h
3ª partida: Esteller vs Èric. 12.00h
4ª partida: Jon vs Peña. 12.30h


A més tambe hem programat la primera jornada escolar de l'any; on vindran els xiquets i xiquetes que fan pilota en les hores extraescolars dels seus col·legis.


dimarts, 30 de novembre del 2010

ESTELLER I PEÑA, PRIMERS SEMIFINALISTES DE LA LLIGA INDIVIDUAL. ELS ALTRES DOS… CHI LO SA?

CARTA D´ARREA-LI BONA ALS “ABISINIOS”


En aquells dies, el fill secret de Sarasol i els seus deixebles arribaren a la vila de Benicarló, un poble on segons de quina banda bufa el vent hi ha partides de pilota o no. Aquell diumenge, es jugaven els quarts de final de la lliga individual de frontó a mà i el Mestre Sarasol volia enlluernar els seus alumnes amb una classe pràctica d´aquells de qui tant havia sentit parlar a la premsa esportiva local. Però havent passat mitja hora des que havia d´haver començat la partida entre Mañes i Jon, un dels deixebles preguntà:

- Mestre, eixe d´ahí és Mañes, que em penso que és del Madrid i que fa mitja hora que duu les mans preparades. Però… i el seu rival?

I el Mestre, fent una caiguda d´ulls d´allò més sensual, li contestà:

- Deixeble de cor senzill i curt d´enteniment, no faces preguntes pocalliga i fixa´t en les coses importants. – I mirant al seu voltant, afegí – No t´has adonat que han pintat les parets i que llueixen més blanques que els flocs de neu de l´última nevada sobre Tírig, poble pilotari germà?

I el deixeble, convençut per la certesa de les paraules del seu Mestre, contemplà bocabadat les manronades i carxots de Manyà i Esteller que ja sacsejaven les parets del Coromines. I el fill secret de Sarasol, a mitan partida, li digué:

- Deixeble d´ànima esblaïmada i dur de mollera, en veritat et dic que has de fixar-te en els carxots i bots de braç d´eixe Manyà, perquè potser no el tornaràs a veure, ja que tinc entés que en aquest poble si alces la veu més del que cal, les forces vives te foten a la presó (o almenys et fot una denúncia al jutjat). Tot i la superioritat d´Esteller, és encomiable la seua entrega, i qui és home per gitar-se tard és home per aixecar-se aviat i bla bla bla…

I el deixeble, qui s´havia adonat que la partida feia estona que havia acabat a favor d´Esteller, que s´escriu sense h, per 31 – 19 i amb un Pere ofegat des de mitan partida, digué:

- Mestre… I la tercera partida? Ahí està Xatet amb les mans preparades de fa estona. Però… i el seu rival?

I el Mestre, bufà, enfastidit, i digué:

- Deixeble fastidiós i de llengua molla, en veritat et dic que continues parant atenció als detalls i t´oblides de la grandesa de les coses que tens al davant. No has vist que templat que està avui Xatet?

I, aclaparat per l´evidència de les paraules del Mestre, el deixeble callà i contemplà la quarta i darrera partida de quarts, entre Peña i Franjo, que acabà a favor del primer per 31 – 23 amb un Peña intractable i molt superior a un tipet amb panxeta i despentinat que va fer el que va poder. I encara així, li preguntà:

- Mestre, i eixa partida d´exhibició que han fet al principi entre Mañes-Franjo contra Esteller-Xatet, que ha acabat 20 -31 a favor d´aquests últims, a sant de què venia? No pensa vos que ha estat un estratagema per cobrir l´absència d´alguns jugadors?

I el Mestre, famolenc per l´hora, digué:

- Mira, deixeble dels collons que eres més pesat que la Maria Teresa Campos presentant el TeleNotícies, em pensava que en aquest poble es jugava a pilota diumenge de matí. Però en veritat et dic que ací al costat fan uns arrossos de cal Déu. Anem-hi i et contaré la llegenda dels “abisinios”, un poble que guanyava les seues batalles sense presentar-se. Però convida tu, que jo ja pagaré pel temps de les semifinals.

I dit açò, el deixeble es rascà la butxaca i es pagà un arrossejat de la pata el matxo a un restaurant de la zona.

dijous, 25 de novembre del 2010

Quarts de final, en la lliga individual


Este cap de setmana toca pilota en diumenge. Arrea-li bona torna als diumenges de pilota, aprofitant el solet d'hivern i el moment de màxima llum del dia.

Les partides d'este cap de setmana segiran el següent ordre.

11.00h Jon vs Mañes
11.30h Esteller vs Manyà
12.00h Èric vs Garrido
12.30h Peña vs Franjo

Sort a tots.

Atenció: finalment les paelles de socis i sòcies s'han traslladat a la primavera de l'any vinent.

dimarts, 23 de novembre del 2010

JON CAU EN SEMIFINALS DAVANT DANI, L´EXTERMINADOR D´ALGINET



CARTA D´ARREA-LI BONA ALS CORINTIS (DE LA RIBERA)


En aquells dies, Jon i els seus deixebles arribaren a la vila d´Almussafes, un poble amagat darrere una factoria de cotxes. Havia plogut a Alginet i la partida es disputava en el frontó cobert d´aqueixa vila on Henry Ford – com a Un món feliç, d´Aldous Huxley – ocupa en l´imaginari celestial del veïnat un càrrec immediatament superior al de Déu. Allí l´esperava Dani, l´exterminador d´Alginet (recordeu la partida de Jon contra Josep, de Quartell? Doncs aquest pilotari de la Ribera Alta, ell tot sòl havia foragitat de la competició tres pilotaris del mateix poble).

Fetes les salutacions, l´exterminador d´Alginet es fregà les ulleres i digué a crits: “Va, mecague en D…, tira-li, h…. Va de bo!” I Jon, aclaparat per l´ímpetu i el vigor del seu rival, i un poc parat al frontó, deixà escapar els primers punts de la partida. I digué: “Home senzill de peus lleugers i carxot fàcil, com anem?” 25 per 10, cague en los c… de mico, l´h… consagrà, que burro que sóc” – respongué l´exterminador. I dit açò, Jon comprengué que la partida s´havia complicat de debò i digué als seus deixebles, que ja començaven a mirar amb ullets el bar dels jubilats: “en veritat us dic que intentaré fer alguns punts més i resoldre la partida al poble, perquè aquest m´ablairà a carxots, manronades i bots de braç”. I havent dit aquestes paraules, acabà la partida 40 – 20 a favor de l´exterminador d´Alginet.

I al cap d´uns dies, dissabte passat, Dani i el seu entrenador arribaren a la vila de Benicarló, un poble que quan bufa de ponent fa olor de llepolia de maduixa. I en vore que el frontó era obert i que a base de pilotes encanades la partida li eixiria més cara que una nòvia “pija” digué: “No en quedarà cap, no. Ni una, en quedarà. Me cague un milió de vegades”. I dit açò, la partida es posà 20 per 20, al llindar de l´eliminació per a Jon, qui pensà tot mirant l´atabalada parròquia cadufera: “homes senzills de cor petit i recursos múltiples, en veritat us dic que heu de fer alguna cosa perquè aquest m´està duent per la sequieta”.

I dit açò, Arrea-li Bona mobilitzà José Garrido qui atacà l´entrenador de Dani amb una maniobra de distracció tot consistent a relatar-li amb detall la vida i miracles de Juliete d´Alginet per tal de deixar el seu deixeble sense assessorament extern. Però l´exterminador de la Ribera – la valencianitat del qual està genèticament programada –, havent decantat ja l´eliminatòria al seu favor, digué: “en veritat us dic que he d´acabar la partida prompte, que a les 9 tanquen el Mercadona i encara he de comprar l´arreglo de la paella de demà”. I trencant amb una llarga tradició que ve dels temps del Rovell en què no es podia blasfemar al trinquet, afegí: “Redéu”. I així, en un tres i no res, i amb una treta espectacular, deixà finiquitada la partida per 40-25. Tot i que el pas de l´exterminador pel Coromines impedí que Mañes estrenés el seu flamant marcador amb una victòria, de segur que el seu giny recollí el resultat numèric d´una de les millors partides que s´han jugat mai a Benicarló; amb un pilotari extraordinari com és Dani, i del qual Jon de segur que n´ha aprés i n´eix reforçat per a futures competicions.

D´altra banda, aquella mateixa tarda, els jugadors cadufers de galotxa disputaven al trinquet de Vila-real una altra jornada del Trofeu Edicom contra Almassora. Xatet, Esteller, que s´escriu sense h, i Mañes, que és del Madrid i que substituïa Jon, també reberen de valent i perderen per 70-25. La partida fou monopolitzada pels rests – Esteller i Jaume, que havia marxat un poc picat de la partida al carrer Cabanes –. A hores d´ara la federació encara no ha publicat si el trio de Benicarló passa a la següent fase del torneig.

dimarts, 16 de novembre del 2010

SEMIFINALS TROFEU MILLAR

Fase Final, a la vista!

Aquest cap de setmana s´han completat les partides pendents que faltaven,

Jon vs Peña: 31 - 15
Franjo vs Xeto: 31 - 18

per la qual cosa ja es poden tancar els quadres que han quedat així:

Grup A

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Èric

4

4


15

2

Franjo

4

3

1

10

3

Mañes

4

2

2

8

4

Xeto

4

1

3

5

5

Xarli

4


4

2

Grup B

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Jon

3

3


12

2

Peña

3

2

1

7

3

Manyà

3

1

2

5

4

Karce

3


3

2

Grup C

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Esteller

3

3


12

2

Garrido

3

2

1

7

3

Xatet

3

1

2

5

4

Òscar Nos

3


3

0

Així les coses, ja teniu els enfrontaments de la fase eliminatòria tant per al quadre A com per al B.


Sempre s'ha intentat que no s´enfronten pilotaris que ja han jugat al mateix grup, per a no repetir partides, per la qual cosa hi hagut algun canvi.

A l´hora d´establir els millors primers, segons i tercer s´ha establit un percentatge sobre el total de punts aconseguits per tal que els del grup A que feien una partida més no tingueren avantatge sobre la resta. Els percentatges responen al total de punts aconseguits respecte del total de punts possibles. I en cas d´empat, s´ha resolt per la diferència de "quinzes" a favor.

Quadre A

Jon (1.1) vs Mañes (3.1)

-------------

Franjo (2.1) vs Peña (2.2)

----------------------------------------- Campió (40p.)

Èric (1.3) vs Garrido (2.3)

--------------

Esteller (1.2) vs Manyà (3.2)


Quarts (25p.) Semifinals (30p.) Final (35p.)


Quadre B

Xatet (3.3) vs Xarli (5.1)

------------------------------------------ Campió (20p.)

Xeto (4.1) vs Karce (4.2)


Quarts (5p.) Semifinals (10p.) Final (15p.)

Així, tindrem quatre partides a quarts (grup A), quatre partides a les semifinals (dos per cada quadre) i dos finals.

La competició continua, ja estem en la fase decisiva; qui vulga ser el millor ja pot anar preparant-se que ara sí va de bo.


dimarts, 9 de novembre del 2010

A-pos-to-flant!

A-pos-to-flant! Ja em permetreu la colla de puristes que ronda pel frontó del Coromines l´adjectiu! Però si Jordi Robirosa (el de la barbeta del bàsket de TV3) el pot utilitzar en un mitjà de comunicació públic per lloar les victòries del Barça; també la pot emprar aquest humil cronista en el nostre bloc i d´altres mass media locals per qualificar la victòria de Jon davant Josep (de Quartell, el Camp de Morvedre) en quarts de final de la Lliga Autonòmica Juvenil de Frontó a Mà.

I que Déu – o siga, Pompeu Fabra – em perdone si l´acabo de fotre un carxot al diccionari que ni els de Rovell quan el nostre José Garrido n´era la parella. Però és que la partida que es va viure dissabte passat al Coromines és de les que fan afició. I no sols per l´entrega i qualitat de tots dos jugadors, o per la igualtat del marcador; també per la quantitat i la passió de la parròquia cadufera envers el pilotari local, que deixà bocabadats els de Quartell.

De bon principi la cosa pintava ben malament: Jon havia perdut 40-15 a Quartell i necessitava capgirar el marcador al Coromines tot evitant que el rival sumés més de 3 jocs. Però amb 10 – 10 al marcador, Josep ja es veia mamant-se-les dolces la resta de la partida i projectava llargues i fosques ombres sobre el futur immediat de Jon, al llindar de l´eliminació. Però el nou heroi pilotari local va saber superar la tensió i remuntar diversos jocs emocionantíssims amb “val” en contra fins a igualar l´eliminatòria 40-15. En el desempat, el de Quartell s´anà desficiant a poc a poc fins al punt de no lluitar els dos últims punts que donaven el passaport per a les semifinals autonòmiques a Jon per un apostoflant 11-8.

Però, alerta! Hem de rectificar el titular de la setmana passada: JA NO FEM TANTA TEMOR! Si bé la victòria de Jon va ser gairebé èpica, l´endemà a Vila-real ens va caure la del polp davant el trio de Castelló en el Torneig Edicom Interpobles de Galotxa. 70 – 5 per als de Castelló. Els de la “capi”, que jugaven a Vila-real perquè els han enderrocat el trinquet, ens van baixar del núvol pilotari en què ens havia establert Jon el dia anterior. Quina pana ens van fotre, tu! Sense comentaris. El marcador parla per ell mateix! En fi, mire´m-ho per la part positiva: almenys a nosaltres, com que no en tenim, no ens el poden tirar a terra, el trinquet. Són els avantatges de no tenir-ne, de trinquet! Com no tiren avall el carrer Cabanes!


Però no donem idees, que encara ens el fotran a terra – o faran un bypass –, i recordem que també es va jugar una de les partides aplaçades de la Lliga Individual Local de Frontó a Mà entre Èric i Xeto, que acabà a favor del primer per 31 – 12. A més a més, l´abandonament d´Òscar Nos – que pel que es veu té una agenda apretadeta apretadeta – deixa tancat el grup C d´aquesta manera:

Grup C

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Cristian

3

3


12

2

Garrido

3

2

1

7

3

Xatet

3

1

2

5

4

Òscar Nos

3


3

0

En resum, cap de setmana agredolç per als pilotaris cadufers. I és que després de les victòries davant Almassora, Xilxes o la partida davant Josep de Quartell, ens pensàvem que només esmentar el nom de Benicarló a qualsevol trinquet o frontó d´arreu, als nostres rivals se´ls posava el foradet del cul com una moneda de dos cèntims. Però els de la Plana ens han fet tocar de nou de peus a terra i tornem a ser eixos humils benicarlandos de sempre als qui ens prometen trinquets fantasma, ens deixen sense trens o ens foten els diners de la cooperació internacional per a comprar-se pisos a l´Avinguda de Colon de València. En fi, com els deia el Senyor Llop (Harvey Keitel) a Vincent Vega (John Travolta) i Jules Winnfield (Samuel L. Jackson) en Pulp Fiction, “Cavallers, no comencem a xu… (autocensurat) les p… (autocentsurat)! Encara queda molta feina a fer”.

dimarts, 2 de novembre del 2010

MANRONADA TOTAL 4

Ni Halloween ni res! Això tot són romanços de les pel·lícules yankis. Al poble sempre ha sigut la Festa de Tots Sants. I per commemorar-ho, els nostres pilotaris van deixar el cap de setmana passat uns quants cadàvers al frontó del Coromines. I és que van caure dos campions de la faixa, un líder de grup i Karce, que passava per allí després de dinar a cals sogres.

En fi, si la 4ª jornada de la lliga individual de Frontó a Mà fos una peli de Bruce Willis, s´hagués titolat Manronada Total 4, El Carxot Fatal o La Bragueta de Cristal. Si fos de Woddy Allen, Mañes Xatet Benicarló o Todo lo que quería saber sobre el frontó de frares y no se atrevía a preguntar; si fos porno seria Unos jovencitos y algún veterano, con las bolas en la mano; i si fos d´Eddie Murphy seria Superpilotari en el Frontón II o El príncipe del Coromines.

Si la 4ª jornada hagués sigut un drama, l´hagués protagonitzat Mañes, que és del Madrid. Està clar que ser de l´equip de Mourinho i Ronaldo (C3PO) ja és prou drama; però és que a més a més, Mañes - que es jugava a cara de gos la segona plaça del grup A amb Franjo – protagonitzà el desenllaç més tràgic en perdre per 31-20 davant d´un rival que va sortir del Coromines més trempat que un gínjol. Tot i jugar-se a porta tancada, i tot i el resultat un pèl desigualat, la partida va ser d´eixes boniques de vore: dura, treballada, suada, de punts llargs i elaborats; fent córrer i madurar el rival fins a estabornir-lo d´un carxot certer o d´un potent bot de braç.


Si hagués estat de cine negre, la víctima hagués sigut Xarli, un altre campió de la faixa que no ha aconseguit cap victòria en la fase de lligueta i que no es classifica per al quadre A. El seu botxí, també Franjo, per 31 – 17. Aquest va fer forat de seguida al marcador i després, ja cansat per la partida amb Mañes, es limità a mantenir l´avantatge tot intentant forçar les errades de Xarli; unes errades que no aparegueren, ja que Xarli jugà potser la seua millor partida tot i el desenllaç tràgic. I s´hagué d´esforçar de valent per a liquidar un cadàver que es negava a assumir el seu paper de víctima.


Si hagués sigut una peli d´acció, l´hagueren protagonitzat Peña i Karce. La seua partida va ser d´allò més moguda, farcida de cops durs de tota mena i en què de nou Karce va estar a punt de protagonitzar la remuntada. Malgrat el bon joc desplegat per aquest, Peña demostrà que oficialment és el “namberuán” del club i acabà amb el seu rival per un 31 – 23. Llàstima que Karce no tinga cabuda al quadre A perquè com més avança el campionat, juga millor.


I si hagués estat una peli gore, l´hagués protagonitzat Esteller. I no només perquè va devorar en plan caníbal al seu company de Galotxa Xatet per 31 – 5, sinó també perquè es va “amputar” voluntàriament la mà dreta tot jugant d´esquerres sempre que podia. Xatet, fins aleshores líder del grup C, tardarà a oblidar la pallissa rebuda durant La tarde de los carxots vivientes.


Classificacions:


Grup A

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Èric

3

3


11

2

Mañes

4

2

2

8

3

Franjo

3

2

1

7

4

Xeto

2

1

1

4

5

Xarli

4


4

2




Grup B

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Jon

2

2


8

2

Peña

2

2


6

3

Manyà

3

1

2

5

4

Karce

3


3

2




Grup C

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Cristian

2

2


8

2

Xatet

3

1

2

5

3

Garrido

2

1

1

3

4

Òscar Nos

1


1

0