dijous, 27 d’agost del 2015

XIMO D´ALMENARA I FRAN DE QUARTELL S´ENDUEN EL TROFEU DE FESTES



Dos-cents euros a la xapa i ni un benicarlando a la final. Poca espenta? Poc entrenament? Una altra partida el primer diumenge de Festes? Comptes d´estalvis plens com una olla? No ho sabem. La cosa és que la final se la jugaren, com gairebé sempre, els de fora. Això sí, un estol flamejant d´il·lustres pilotaris, gairebé amics per tant com sovintegen el frontó del Coromines, que feren les delícies de la parròquia cadufera, àvida de bon joc i bones partides.



La primera partida enfrontava a Cristian Martell Esteller i Kevin de Borriol, contra els tricampions del torneig Vicent de Moncofa i Josep de Vila-real. Ben aviat, fins i tot els més joves entre la parròquia cadufera albiraven el futur immediat del cadufer i del borriolenc: "No faran res", va predir la nostra jovencíssima marxadora, Laia Agut, que amb només 8 anyets, llegia perfectament allò que passava a la pista. I així va anar. Tot i l´entrega de Kevin i de Cristian, les errades no forçades els penalitzaren d´allò més. Resultat final, 31 - 23 per als aleshores vigents campions que tornaven a colar-se en la 4ª final consecutiva d´aquest torneig, i primer cadufer fora de la final.



L´altra semifinal va anar ali-ali. L´única diferència és que ara hi havia dos benicarlandos a la pista: Ivan Peña The Wall i José Senar, lo Flaret. Una altra vegada, i encara hi ha entre els parroquians que sovintegen el frontó qui no ho enté massa bé, Peña jugà de punter i lo Flare, al rest. Així, els rivals, dos pilotaris endurits com Ximo d´Almenara i Fran de Quartell, desgastaren de valent a Senaret i s´aprofitaren d´algun quilet de més de Peña, que no arribava a les pilotes més ràpides que voltaven entre la paret i el 2. Tot i una miratge de remuntada i els crits de guerra de José Garrido - "Ja està el bou a la dacsa; ja està el bou a la dacsa", la cosa anà per la via ràpida i 31 - 15 per als visitants.


La final entre Vicent i Josep d´una banda contra Ximo i Fran de l´altra, fou una partidassa. Vicent no es mostrà tant contundent com en d´altres edicions del Torneig, però guia magistralment el seu punter fins a dur-los molt prop del que hagués sigut el seu 4t Trofeu de Festes consecutiu. Però Ximo, que no fallà ni cinc pilotes en tota la tarde, i un Fran que anà de menys a més, posaren un 41 - 38 al marcador, en una partida espectacular i disputada, que tornà a revifar la fam de bones partides entre els cadufers amants de la pilota, que últimament pateixen un sequera perllongada de victòries i finals de nivell.

dilluns, 22 de juny del 2015

LA FINAL DE SEGONA S´ALLUNYA




Pasqual Arcusa pare i Pasqual Arcusa fill, de la bonica localitat de Quart de Poblet, estan a punt d´acabar amb el somni de repetir final que des de feia dies rondinava els esperits desocupats de la parròquia cadufera. Ivan Peña i José Senar no pogueren amb aquests dos pilotaris de l´Horta, carn i ungla, costella l´un de l´altre, que adelitaren el públic amb un cop fortíssim de bragueta del pare i uns ganxos i alguna deixada a la basca del fill. 

No va hi va haver manera de clavar-los mà a n´aquest parell de Quart.





Pel que fa als nostres, al contrari d´allò que es podia esperar d´un pilotari apel·lat The Wall, Peña jugà davant, de punter, i Lo Flaret, al rest. A més, Pasqual Arcusa pare, esquerrà, els féu anar de bòlit amb un cop de bragueta poderós, alhora que el fill li tapava molt bé la dreta. 

Els nostre aconseguiren punts de molt de mèrit, però erraren massa. I això, en una semifinal es paga, i car. Així les coses, a poc a poc els de Quart de Poblet anaren fent forat al marcador i desesperant els cadufers, que veien com punt a punt s´escapava la partida i el somni de jugar una altra final autonómica. Algú entre la parròquia cadufera ho explicà molt bé: “Em pareix que si volem jugar una altra final, haurem de baixar a Tercera”.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquesta crónica ja s´ha acabat. 



Com que no tenim cap altra foto, aprofitem per fer-li la volta


 a n´aquesta























                                      i homenatjar així Felip VI, que l´altre dia va fer un anyet al tro.

dimarts, 7 d’abril del 2015

ARREA-LI BONA ES DEIXA ESTIMAR

Victòria benicarlanda en la Lliga de 2ª Divisió de Frontó a Mà per Parelles contra el Quart de Poblet. Cristian Martell Esteller i José Senar lo Flaret derrotaren per 41 - 30 un parell de joves debutants com Jaume i Jesús. Aquests dos joves pilotaris, gairebé adolescents, vingueren amb la intenció de donar canya després d´haver debutat amb victòria davant l´altre equip de Quart de Poblet. Però Cristian i José són molt de Cristian i José, i tot i que per moments, els valencians s´aproparen al marcadors, els nostres no els donaren opció en el tram final de la partida.

Lluitadors i combatius, els de Quart de Poblet no es doblegaren fins al final.

Tot i que al rest, el joc estigué igualat entre Senaret i el seu rival, Cristian jugà a plaer en la punta i destrossà a base de martellades contra el frontó i arran de xapa el jove punter de l´Horta. A la fi, victòria per als d´Arrea-li Bona, que comencen amb molt bon peu la seua aventura per la 2ª divisió autonòmica, una categoria que ens fa somiar amb possibles finals després dels bons resultats l´any passat en primera.

Martell Esteller, sobrat en la segona divisió.


D´altra banda, s´apropen les eleccions municipals i Arrea-li Bona es deixa estimar. De moment, l´únic partit polític que s´ha parat a preguntar quines són les necessitats esportives del nostre club ha estat la coalició Compromís-ERPV. Vestidors i aigua calenta continuen sent les necessitats bàsiques d´un club que ha dut fins la nostra ciutat jugadors de frontó de primeríssim nivell. I eixes són les necessitats que es van tansmetre a Marta Escudero, la número 1 de la llista de Compromís-ERPV, i José Luis Segura, membre de la Comissió d´Esports de la coalició nacionalista.

D´esquerra a dreta Albert Agut, Marta Escudero i José Luis Segura.


Però el gran debat continua sent: frontó o trinquet? I eixa és la pregunta que ens formulà directament Compromís-ERPV. Quina d´eixes dos infraestructures seria més profitosa per al club i l´escola d´Arrea-li Bona. Pel seu menor cost, per la polivalència del frontó i per la tradició pilotaire de Benicarló, potser fos més adequart un frontó, va ser la resposta d´Albert Agut, membre del club.

dissabte, 28 de març del 2015

ARREA-LI BONA LOVES FALLERETES

Unes Falles més, el club de pilota valenciana Arrea-li Bona va tornar a perpetrar una partida entre els seus millors jugadors i algun convidat foraster, en aquest cas, Kevin de Borriol. 150€ a la xapa i un públic farcit de falleretes i fallers componien una parròquia cadufera pintoresca, festera i ressacosa.

Falleretes i pilotaris, tots envoltats de núvols i bafarades festeres.

Aquest nou Trofeu de Falles organitzat a mitges per Arrea-li Bona i la Junta Local Fallera aportà de bell nou la visita de Kevin, un esquerranet més trempat que un gínjol, de veu aflautada i bragueta demolidora, dur i combatiu, a qui se li féu molt curta la partida a 41. “Està ensucrat i en vol més” – es comentava entre la parròquia cadufera després d´una horeta de partida.

A Kevin se li féu curta la partida.
 Els jugadors locals, en canvi, repetiren el guió d´altres dates festives i es desunflaren com nines de plàstic de mitan partida cap avant, en especial la parella de rojos (Peña i lo Flaret). Peña ho donà tot, sí, però la nit anterior als casals, i no va ser el pilotari dur i contundent d´altres ocasions. El seu cop més letal va ser la bafarada que gairebé tomba d´esquena les falleretes i fotògrafs que se li van acostar al final de la partida. Senar va estar més discret i menys elèctric que mai, apagant-se a mesura que els blaus se n´anaven al marcador.

Sí, sí, la foto molt guapa, però...

Cristian i Kevin s´endugueren la partida (41 – 31) desplegant un bon joc. Kevin ho lluità tot i embadalí l´afició amb alguns cops de bragueta realment poderosos. Mentres que el Martell, que jugava de punter, féu el paper de senyoret: arribà al frontó amb les mans a la butxaca, jugà la seua partida i se n`anà amb 100€ a repartir.


La poca afluència de públic i els badalls de les falleretes, més pendents dels pentinats que no d´allò que passava al frontó, assenyalen els reptes immediats de la nova junta directiva que ha assolit les regnes d´Arrea-li Bona: acomboiar la parròquia cadufera, omplir el frontó i fer que la pilota torne a tindre un espai i un temps propis a Benicarló. 


El fotògraf, fotografiat.