diumenge, 24 de març del 2013

CRÒNICA ÀCIDA D´UNES DERROTES AGREDOLCES


Com que es veu que als nostres pilotaris els posa que els doren la píldora, en aquesta crònica tot seran flors i violes. Així que deixarem la crítica per a quan servisca d´alguna cosa i, de moment, ofrenarem tota mena de glòries als nostres pilotaris que, tot i no aconseguir cap victòria, van jugar “barbaritats” i “animalades”, sobretot en la 2ª categoria autonòmica de frontó a mà. 

Tot i la derrota a Almenara per 41 – 30, els benicarlandos feren una partida impressionant. Cristian Martell Esteller, al rest, assegurava que “hem estat a un nivell igual o superior al d´ells. Els millors punts han sigut nostres”. I és cert. La parròquia d´Almenara es fartà d´aplaudir els cadufers i segons ens conten, gent d´Estivella s´apropà fins el frontó de l´últim poble (o el primer, segons es mire) de la província de Castelló, només d´escoltar que jugava el Benicarló, la qual cosa – com diria aquell al missatge de Nadal – ens plena d´orgull i satisfacció, a les nostres reines i a nosaltres mateixos. I sobretot sobretot unfla l´ego i l´autoestima dels nostres joves pilotaris.
Tres de roig i un de blau; hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar.


Peña i Esteller jugaren molt compenetrats, disfrutaren de l´ambient i de la gent, i tot i la derrota se n´anaren amb el d´allonses d´haver jugat de tu a tu davant uns rivals de categoria com els d´Almenara. Peña, tot i jugar dos partides el mateix dia, confessava sentir-se molt satisfet pel seu joc: “M´he sentit molt bé, jugant molt bones boles i obrint pilotes per a fer-los córrer a muntó. Hem jugat animalades, xeeeee!”.
En la modalitat de galotxa, en el Trofeu El Corte Inglés, els d´Arrea-li Bona també perderen davant l´Almassora al trinquet de Vila-real, que ens servei de seu local, on uns vells coneguts deixaren els nostres 70 – 45. Albert Agut, punter, lamentava la derrota però assegurava que “l´equip està en progressió i amb bones vibracions”.
Està clar que qui no es consola és perquè no vol.
Resultats competicions autonòmiques:
Torneig de galotxa El Corte Inglés:
Benicarló – Almassora: 45 – 70
Lliga autonòmica de frontó a mà (2ª categoria):
Almenara – Benicarló: 41 - 30

dilluns, 18 de març del 2013

III Trofeu Faller de Pilota Valenciana




Amb dos-cents euros a la xapa i un frontó ple a vessar, dissabte passat, en plena festa fallera, el III Trofeu Faller de Pilota Valenciana va ser tot un acte de comunió entre festers i pilotaris. Ni els uns van retallar en la mida dels monuments, ni els altres en esparadrap; ans al contrari, els nostres pilotaris cada dia duen menys proteccions perquè els blaus de les seues mans encara tendres facen joc amb els colors de totes eixes banderetes i drapets que aquests dies adornen el poble.
Víctor i Campanero, els de Meliana.

Encoratjats per la delegació de falleretes que ens visità, Arrea-li Bona va rebre les representants de la Junta Local Fallera amb els braços oberts. A l´extrem oposat d´eixos personatges de pa sucat amb oli que quan es vesteixen els saragüells per ofrenar la Mare de Déu es deixen l´educació a l´armari de casa i mamprenen famílies senceres al crit de “Por aquí no se puede pasar, y si no te parese bien llama a los munisipales”, nosaltres férem just el contrari intentant agradar els nostres convidats fent-ho tant bé com la nostra educació, justeta però ben assolida perquè venim de l´escola pública, ens ho permetia.


Cristian i Peña, els de Benicarló.


Per a Iván Peña, The Wall, i Cristian Martell Esteller, la partida era tot un test de fins on poden arribar en açò de la pilota. Els nostres dos millors jugadors en actiu s´enfrontaven, per a deler de la parròquia cadufera, a dos autèntics campions, tots dos de Meliana (l´Horta): Paco Campanero, campió de 1ª categoria de frontó a mà individual, i Víctor Bueno, campió d´Europa el 2010 i finalista al Mundial d´Holanda l´any passat.
 


Vïctor de bot de braç, va ser un autèntic frontó impossible de superar.


Els nostres desplegaren un joc d´altíssim nivell.  La tàctica, la tenien claríssima: fer córrer Campanero, que jugava davant. Víctor, darrere, era un autèntic frontó impossible de superar. Però Campanero les anava tornant totes i martiritzava els nostres a la ferida. De manera que de seguida els de l´Horta van fer forat al marcador.
Quan els nostres aconseguien de recuperar la treta, després de punts brillants i duríssims – autèntic espectacle de primera –, tot seguit cometien una errada no forçada que els tornava l´avantatge de la treta als de l´Horta. Així les coses, aviat Campanero i Víctor s´instal·laren en una còmoda distància que ballà sempre entre els 10 i els 15 punts, que els permeté dirigir la partida a la seua voluntat. Fins i tot gosaríem dir que Víctor jugà en alguns moments a mig gas.


I és que potser la diferència entre els de Meliana i els de Benicarló no hi estigué tant en la tècnica de cadascú com en l´experiència i el domini del joc d´uns i altres. Els nostres, estan a un nivell altíssim, i són capaços de guanyar punts davant autèntics campions com els rivals de dissabte; però encara massa joves, quan aconseguien de fer dos punts seguits, abraonats per una parròquia cadufera i unes falleretes entregades, regalaven tot seguit tres o quatre pilotes fàcils que els tornava l´avantatge als de l´Horta. Quan Peña i Cristian, aconseguien de posar la pilota en joc, la cosa anava igualada contra dos autèntics campions, jugadors de primera fila, fets en mil i una batalles. Però fallaren massa pilotes fàcils i tiraren massa pilotes a la muralla que permetien el rest rival tornar-les pràcticament totes sense gaires problemes. I potser buscaren poc eixes pilotes arran de xapa a la dreta de Campanero, que l´hagués obligat molt. A les postres, 41 – 24 per als de Meliana que s´endugueren el trofeu, els dos-cents euros i els aplaudiments d´una afició que de nou disfrutà al poble d´un autèntic espectacle.


El Martell féu una partida memorable, però insuficient per doblegar
els de Meliana.


El sombreret. L´anàlisi tècnica de José Garrido.


 
Tenen poca picardia. Tiren totes les pilotes a la muralla i així no faran res”. Ho anticipava José Garrido a mitjan partida i així va ser. No obstant això, en descàrrega dels nostres cal recordar la qualitat dels rivals que tenien al davant. Com assenyalava José Garrido, el nostre analista tècnic de guàrdia, els de l´Horta feren fàcil el joc de la pilota: tornant i jugant fàcil des de darrere (Víctor) i acabant i guanyant els punts davant (Campanero).








diumenge, 10 de març del 2013

DOBLE DERBI CONTRA EQUIPS DE L´HORTA


El cap de setmana pilotari va començar dissabte de matí a Borbotó, un poble que no sabem si per la crisi o perquè era festiu no feia l´olor a paté de foi i fetge d´ànec que acostuma. Els nostres juvenils, els cosins José i Àngel Senar, s´enfrontaven a dos pilotaris de l´Horta durs de pelar: Pablo, un esquerrà ja conegut per la parròquia cadufera d´anteriors batalles, i Julián, un galotxer amb un canell només comparable al del nostre Kanell Màgic Karce – tot i que aquest és més a prop de la retirada, que d´immediates proeses – i amb un parell de mans que semblaven pales.
Àngel millora cada dia que passa, tot i que dissabte acabà un poc torbat.
 
Els nostres anaren sempre a remolc, des del principi de la partida. Tot i l´esplèndid joc del Flaret, que està en un moment de forma molt dolç, amb punts realment espectaculars alçant del pis pilotes impossibles i rodolant pel terra o jugant de bot de braç des del 8, no pogueren donar tota la guerra que desitjaven al Borbotó A. Julián i Pablo estan molt ben avinguts i dominaren sempre el joc. Julián no fallà ni una al rest, i els punts que es posà a ferir, dugué de corcoll els cadufers. Pablo es protegí molt bé la dreta i amb l´esquerra buscà sempre fer mal a dos panys; de manera que el bo d´Àngel tingué moltíssims problemes per tapar els forats. Tanmateix, el nét de Tarsan continua sumant minuts per eixos trinquets de Déu i curtint-se per a futures batalles. Potser un poc atabalat per l´exigència de son cosí, Àngel no donà tot el joc que duu dins, però féu un paper digníssim davant de dos rivals de la talla dels de Borbotó. Per acabar-ho d´adobar, el vent i un frontó un poc atrotinat acabaren de traure de polleguera els nostres. A la fi, 41 – 27 per als valencians, i els nostres juvenils que sumen les partides per derrotes i comencen a complicar-se la classificació.
 
Lo flaret acabà desesperat tot i fer una partida immillorable,
ja fos tornant-les des del 10 o rodant per terra per alçar-les prop de la xapa.
Pablo, de Borbotó, un esquerranet de categoria, dugué de cap Àngel.
El recordareu de les semifinals de l´invidual contra Peña de l´any passat.
 
Diumenge de matí a Vila-real, on els cadufers juguem de locals, Tito, Peña i Esteller rebien al Museros en la 2ª categoria de galotxa. Ni els pilotaris de Museros, ni les ferides del Ninot de la nit anterior, no foren capaços de doblegar els nostres, que pel que diuen jugaren animalades. A les postres, 70 - 45 per a Benicarló, que s´ha fet fort als trinquets de la Plana, la nostra segona casa pilotaire.
 
La setmana vinent, amb motiu de les falles, no hi haurà competicions autonòmiques. Però la pilota no para a Benicarló i dissabte 16 de març a les 17.00h al frontó de l´IES Coromines se celebrarà el III Trofeu de Falles de Benicarló en col·laboració amb la Junta Local Fallera. La partida no té desperdici i enfrontarà a la parella cadufera (Peña The Wall i Cristian Martell Esteller) contra el Meliana (Campanero i Ivan Bueno).
 
 
Resultats del cap de setmana:
 
Torneig de galotxa El Corte Inglés:
 
Benicarló - Museros: 70 - 45
 
Lliga de frontó a mà (categoria juvenil):
 
Borbotó A - Benicarló: 41 - 27
 

diumenge, 3 de març del 2013

PINTEN BASTOS


El cap de setmana pilotari començà amb un seriós correctiu per als nostres en la modalitat de galotxa al trinquet “El Genovés” de la Universitat Politècnica de València davant el Tamborí (70 – 25). La joventut i les ganes dels dos Senars i de Peña no va poder fer res davant la veterania i contundència  de tres veterans corretjosos, més durs que una pedra (Joan al rest, Carles de mitger i Joan de punter i a la ferida). Quan els nostres aconseguiren d´igualar un poquet el joc, els valencians ja duien tres jocs de diferència. 
D´esquerra a dreta, Senar, Joan, Peña, Carles, Àngel i un altre Joan.
Foto: Neus Tejedor.


El duel de mitgers entre Carles i  lo Flaret fou del milloret de la partida: l´elegància de José Senar i les pilotades al palquet davant la seguretat i saber estar de Carles, va ser una batalla igualadíssima. Un poc més descompensats anaren els altres dos duels. Peña fallà massa al rest, tornant algun rebot de mèrit; però quan en feia una de bona que abraonava l´escassa parròquia cadufera aplegada a la capital, de seguida n´errava una de fàcil. En canvi, Joan gairebé no en fallà cap, i això marcà diferències importants en la partida. Pel que fa, al duel de feridors, Àngel Senar progressa adequadament cada dia que passa, fallà poques pilotes i suma minuts per eixos trinquets de Déu al seu bagatge per agafar experiència. Joan, el punter de València, bon coneixedor del trinquet, el coneixia pam a pam i jugà bé i segur prop de la corda. José Senar resumia la partida molt bé via WhatsApp:”Ho tenien molt medit”. A la fi, derrota dels nostres sense discussió, però amb la sensació que quan reduïsquen les errades no ho posaran tant fàcil.
 
Sabem que és Àngel perquè està prop de la corda, però
podria ser perfectament son cosí.
 
 
Per cert, que aprofitant la visita a València algú es va apropar fins a la botiga d´un dels nostres proveïdors, Fredi Esport, amb la sorpresa que el mític bar del costat, el Va de Bo, ara és propietat d´una família de xinesos. Així que no us estranye si el proper cop que hi torneu ja s´anomena el Trinquet Feliç o l´Esparadrap de Zhou.

La cosa continuà igual de torta al dia següent, aquesta vegada a casa i en la modalitat de frontó. En la categoria de juvenils, els cosins Senar una altra vegada – algú insinuava que caldrà fer-los a n´aquests xics una transfussió de sang o de suc de carxofa si continuen així – rebien el Moixent, els campions de l´any passat. La partida es resolgué per la via ràpida per als visitants: 17 – 41 en una partida sense gaire història en què la superioritat dels de València fou aclaparadora.

Joan, al rest, i Carles de mitger, no en deixaren passar ni una.

A l´hora de penjar aquesta crònica encara no s´ha disputat la partida de frontó de 2ª categoria entre el Benicarló i el Museros, poble pilotari on els hi haja, bressol del gran jugador de frontó i diverses vegades campió autonòmic, Adrián. Ja us n´informarem només puguem.

Resultats del cap de setmana:
Torneig de galotxa El Corte Inglés:

Tamborí de València – Benicarló: 70 – 25
Lliga de Frontó a Mà (categoria juvenil):

Benicarló – Moixent: 17 - 41