diumenge, 3 de març del 2013

PINTEN BASTOS


El cap de setmana pilotari començà amb un seriós correctiu per als nostres en la modalitat de galotxa al trinquet “El Genovés” de la Universitat Politècnica de València davant el Tamborí (70 – 25). La joventut i les ganes dels dos Senars i de Peña no va poder fer res davant la veterania i contundència  de tres veterans corretjosos, més durs que una pedra (Joan al rest, Carles de mitger i Joan de punter i a la ferida). Quan els nostres aconseguiren d´igualar un poquet el joc, els valencians ja duien tres jocs de diferència. 
D´esquerra a dreta, Senar, Joan, Peña, Carles, Àngel i un altre Joan.
Foto: Neus Tejedor.


El duel de mitgers entre Carles i  lo Flaret fou del milloret de la partida: l´elegància de José Senar i les pilotades al palquet davant la seguretat i saber estar de Carles, va ser una batalla igualadíssima. Un poc més descompensats anaren els altres dos duels. Peña fallà massa al rest, tornant algun rebot de mèrit; però quan en feia una de bona que abraonava l´escassa parròquia cadufera aplegada a la capital, de seguida n´errava una de fàcil. En canvi, Joan gairebé no en fallà cap, i això marcà diferències importants en la partida. Pel que fa, al duel de feridors, Àngel Senar progressa adequadament cada dia que passa, fallà poques pilotes i suma minuts per eixos trinquets de Déu al seu bagatge per agafar experiència. Joan, el punter de València, bon coneixedor del trinquet, el coneixia pam a pam i jugà bé i segur prop de la corda. José Senar resumia la partida molt bé via WhatsApp:”Ho tenien molt medit”. A la fi, derrota dels nostres sense discussió, però amb la sensació que quan reduïsquen les errades no ho posaran tant fàcil.
 
Sabem que és Àngel perquè està prop de la corda, però
podria ser perfectament son cosí.
 
 
Per cert, que aprofitant la visita a València algú es va apropar fins a la botiga d´un dels nostres proveïdors, Fredi Esport, amb la sorpresa que el mític bar del costat, el Va de Bo, ara és propietat d´una família de xinesos. Així que no us estranye si el proper cop que hi torneu ja s´anomena el Trinquet Feliç o l´Esparadrap de Zhou.

La cosa continuà igual de torta al dia següent, aquesta vegada a casa i en la modalitat de frontó. En la categoria de juvenils, els cosins Senar una altra vegada – algú insinuava que caldrà fer-los a n´aquests xics una transfussió de sang o de suc de carxofa si continuen així – rebien el Moixent, els campions de l´any passat. La partida es resolgué per la via ràpida per als visitants: 17 – 41 en una partida sense gaire història en què la superioritat dels de València fou aclaparadora.

Joan, al rest, i Carles de mitger, no en deixaren passar ni una.

A l´hora de penjar aquesta crònica encara no s´ha disputat la partida de frontó de 2ª categoria entre el Benicarló i el Museros, poble pilotari on els hi haja, bressol del gran jugador de frontó i diverses vegades campió autonòmic, Adrián. Ja us n´informarem només puguem.

Resultats del cap de setmana:
Torneig de galotxa El Corte Inglés:

Tamborí de València – Benicarló: 70 – 25
Lliga de Frontó a Mà (categoria juvenil):

Benicarló – Moixent: 17 - 41