dimarts, 28 de setembre del 2010

COMENÇA LA MILLOR (I ÚNICA) LLIGA INDIVIDUAL DE FRONTÓ A MÀ DE LA COMARCA

MAÑES, JON I GARRIDO, ELS PRIMERS LÍDERS DE GRUP

Imagineu 14 hòmens; però hòmens d´eixos dels d´abans: durs, cabuts i malcarats, amb certa tirada a la brofegada i al “carajillo”. Poseu-hi una musiqueta així com la balada que acompanya Gary Cooper a “Tot sol davant el perill”. I poseu-hi també un frontó ple de nyaps. Ja teniu a la ment la Lliga Individual de Frontó a Mà 2010. Tot i baixes sensibles com les dels germans Agut o Jordi, encara podríem dir d´aquesta lliga de frontó a mà, la millor i única de la comarca, que… això ja va!

Però l´oferta pilotària del poble no acaba ací. No us ho penseu! Els joves federats d´Arrea-li Bona disputen per primera vegada competicions autonòmiques com el Trofeu de Galotxa Interpobles Edicom i el Torneig Individual Juvenil de Frontó a Mà. Una competició, aquesta darrera, en què Jon Forés, una de les perletes de la nostra pedrera, va derrotar diumenge passat al jugador de Xilxes, Sergio, per 45-25. Tot i que el de la Plana Baixa es va posar per davant amb un 5 – 15, Jon es va anar refent a poc a poc; anà buscant-li l´esquerra al seu rival fins a aconseguir el marcador esmentat després d´una partida “pesada i dura” en paraules del propi jugador benicarlando.

Pel que fa a la lliga local, la partida inaugural enfrontà a Èric i Franjo i acabà amb el resultat de 31 – 24, un marcador molt més ajustat d´allò que en principi es podia esperar. Franjo va fer la partida de la seua vida i Èric s´anà posant nerviós fins a permetre que el seu rival s´acostés a un inquietant 28-24; tantejador, però, que en cap moment no va posar en perill la victòria del bessó. A la fi, tots contents: Èric amb la seua primera victòria i Franjo amb un puntet que podria ser decissiu per a la classificació en un grup A molt igualat.

La segona partida enfrontà a dos gallets del Coromines: l´un, Manyà, l´amo del corral; l´altre, Peña, ara mateix el “namberuán” del club. Tots dos encabits en el grup B, el Grup de la Mort, on de segur hi haurà bufetades per aconseguir la classificació. Tot i que el joc va estar molt igualat, Manyà – que sempre juga al rest – acusà molt el fet de no estar acostumat a ferir. Les seues tretes d´inici quedaven massa centrades i Peña no tingué massa problemes per posar-se 10 – 2. Un tantejador que a les postres resultaria insalvable per a Manyà, que tot i igualar el joc a partir d´eixe moment, no pogué escurçar el desavantatge al marcador i acabà derrotat per 31 – 22.


La tercera partida era un duel d´alt voltatge: Mañes vs Xarli. No debades s´enfrontaven dos guanyadors de la “Faixa”, el torneig emblemàtic de la pilota cadufera. Però Xarli no respongué a les expectatives i fallà més del que hagués desitjat. De seguida, Mañes – qualsevol diria que ha estat gairebé una temporada lluny del frontó! – prengué distància al marcador i a base de manrons obtingué els 4 punts de la partida per un contundent 31 – 11 que el col·loca líder del grup A.

La quarta partida, Jon vs Karce, també del grup B, fou la més desigualada de totes (31 – 4). Karce, fidel al seu estil, se´n va anar a dinar a cals sogres abans de la partida, i clar, amb la panxa plena es menejà menys que els ulls d´Espinete (un personatge infantil aquest que segons el mateix Karce va tot el dia despullat i es posa el pijama per anar a dormir). En fi, nova pallissa de Jon a un rival que haurà d´espavilar si vol aconseguir la classificació en un grup B ple grans jugadors. Jon es posa així líder del Grup de la Mort.

La jornada la tancà una partida, sense cap mena de dubte, especial. S´enfrontaven ni més ni menys que dos noms gairebé mítics dins l´imaginari pilotari local: Garrido vs Xatet. Ja poden estar pagats eixos del Camp del Túria d´haver parit José Garrido, veterà de Bétera (beterà?), capaç d´aconseguir la victòria als seus 70 anys i escaig davant un dels herois de la parròquia cadufera, Xatet, per un disputadíssim 31 – 23. Un Xatet, d´altra banda, que ha progressat d´allò més en els últims temps: segur a la treta, amb una esquerra que sorprengué a tothom i una dreta decissiva en alguns moments de la partida. A la fi, Garrido primer líder del grup C.



Grup A

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Mañes

1

1


4

2

Èric

1

1


3

3

Franjo

1


1

1

4

Xarli

1


1

0

5

Xeto

0



0



Grup B

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Jon

1

1


4

2

Peña

1

1


3

3

Manyà

1


1

1

4

Karce

1


1

0

5

Òscar Nos

0



0


Grup C

Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Garrido

1

1


3

2

Xatet

1


1

1

3

Cristian

0



0

4

Bruno

0



0



dimarts, 21 de setembre del 2010

El frontó, torna a TRONARRR!!!


Un any més i sense cap complex, el club de pilota Arrea-li bona organitza la lliga individual municipal de frontó a mà. Després d'un any d'espera tornen els desafiaments cara a cara, sols l'un contra l'altre amb una paret entre mig, per saber quina és la persona millor jugadora de frontó del poble.

Cal explicar que aquest any hi han modificacions en el model de la lliga. Hi hauran dos fases finals, una pels dos primers de cada grup, més els dos que tinguen una millor puntuació com a tercers; i l'altra amb les persones que resten. Amb aquest nou format no hi hauran eliminats i es continuarà l'interès per millorar i per jugar.

Com veureu hi han baixes importants, com la caiguda de Tito i Oscar París, però entren en les travesses joves com Cheto o Peña. Aquestes noves incorporacions són tot un èxit del bon fer de l”escola de pilota del poble. A més, tenim al màxim representant de la pilota en actiu del País Valencià, el Senyor Garrido que a més d'un traurà els colorets en aquest campionat. I com no pot ser d'altra forma trobem noms emblemàtics del club com Karçe, Agut, Mañes, Xatet...
Esperem que hi haja espectacle i les partides responguen a l'interés que estan obrint; sols la partida possa a cadascú al seu lloc. Per tant que començe el joc....

Que hi haja sort i us esperem al trinquet.

Us deixem la composició dels grups i la propera jornada del dissabte a la vesprada.

GRUP A

GRUP B

GRUP C

Èric

Cheto

Mañes

Xarli

Franjo

Manyà

Jon

Peña

Oscar N.

Karçe

Bruno

Garrido

Xatet

Cristian


1a Jornada 25 de setembre de 2010


GRUP A

GRUP B

GRUP C

Mañes & Xarli

Franjo & Éric

Descansa: Cheto

Peña & Manyà

Jon & Karçe

Descansa: Óscar N.

Cristian & Agut

Xatet & Garrido


En la pilota, com en la vida Arrea-li bona.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Clausura Trinquet de Castelló

El dissabte dia 4 de setembre ens vam desplaçar fins la ciutat de Castelló per a cel·lebrar un dia de trobada amb els pilotaris de la província de Castelló i per a despedir el frontó i trinquet de Castelló que tantes partides i jornades de pilota han acollit.
Les actuals instal·lacions seran enderrocades per construir noves instal·lacions esportives. Hi ha en marxa un projecte de construcció de noves instal·lacions per a la pràctica de la pilota valenciana. Des del CPV Arrea-li Bona desitgem que aquest projectes no s'allarguen en el temps, i que en pocs mesos puguem estar en Castelló per fer la jornada inaugural de les noves instal·lacions.














Podeu vore més fotos de la jornada AQUÍ

dimecres, 1 de setembre del 2010

A BENICARLÓ HI HA FAM DE PILOTA, N´HI HA¡¡

Famolencs de pilota estan els benicarlandos, famolencs; gairebé desesperats de tanta gana com passen. D´altra manera no s´explica com estava el frontó del Coromines divendres 27 d´agost – no hi cabia ni un fil – ni l´abraonament del públic en aplaudir cadascun dels quinzes disputats. Quatre parelles de Benicarló, Borriol, Castelló i Tírig es disputaven el II Torneig Ciutat de Benicarló, que un altre cop s´endugueren els de paina amunt, o siga, els de Tírig.

La primera semifinal podríem qualificar-la com la de les promeses. S´enfrontaven Borriol i Benicarló en un duel de joves i futuribles pilotaris: per l´equip amfitrió, Jon i “Martell” Esteller, i pels de la Plana, Pablo i Jorge. A les postres, els de Benicarló, més avesats a jugar a frontó – i en concret a aquest frontó tan “especial” i lent que és el del Coromines, ple de pedaços i nyaps – es classificaren per a la final per un ajustat 31 – 26.

En la segona semifinal, la dels veterans, i amb el cul pelat a tota mena de frontons, s´enfrontaren Tírig (Jose i Cristian) i Castelló (Tarambana i Jose). El resultat va ser gairebé escandalós per als primers: 31 – 8. Tarambana no va lluir com l´any passat i no aconseguia de tornar les braguetades de Jose, que jugava al rest i a la treta. A més, el company no el va ”acompanyar” gens i a penes oposava resistència des de la línia de falta als manrons de Cristian. Tot i això, els de Castelló abandonaren el frontó enmig d´una aclaparadora ovació. Els benicarlandos som així d´agraïts i d´esplèndids!

Així les coses, per primera vegada els caduferos teníem una parella en la final, que era a 41. Però ni els 100 euros que ja tenien a la butxaca aconseguiren d´assossegar els ànims dels benicarlandos, que amb el braç arrupidet arrupidet, a penes aconseguien fer mal als de Tírig. Jon, més nerviós que Marco en Sorpresa Sorpresa durant els primers punts de la partida, va fallar diverses tretes. I Esteller no aconseguia de tornar en condicions les braguetades de Jose. A poc a poc els de Tírig anaren fent forat al marcador. A més, Jose, molt bregat, va fer pols els de Benicarló a la treta: Jon no trobava la posició per tornar-les a l´aire tot i els crits i els consells de José Garrido (Mare meua si va patir aquest home! Més que Falete en el Naturhouse!) i els de Tírig es posaren 30 – 15. Amb tot perdut, els de Benicarló desencongiren el braç i s´acostaren fins a un esperançador 35 - 30 abraonats per la parròquia local. Peró, en el tram decisiu de la partida, Crístian (el de Tírig) ho va tornar tot; i aparegué l´enorme figura de Jose – guanyador de l´any passat – per destrossar els benicarlandos amb uns cops de “sobaquillo” de cal Deu. A la fi, 41 – 32 per a Tírig en una final que guanyaren per veterans. Va quedar clar que els benicarlandos tenen el ventall de cops mes ample i elegant de totes quatre parelles, però que encara necessiten d´alçar el vol lluny de ca nostra i foguejar-se per eixos frontons de Deu per plantar cara a tota eixa colla de veterans que de tant en tant venen a sacsejar les parets del Coromines.

Per cloure la fantàstica vetllada de pilota, el president del club, Jordi Lores, va repartir els trofeus als guanyadors junt amb un curiós “xec en metàl·lic” –segons les seues paraules – de 200€ per als campions i 100€ per als subcampions. Qualsevol dia d´estos, el bo de Jordi ens explicarà com carai es cobra un d´eixos “xecs en metàl·lic”.



Ah! I tot seguit, ara al més de setembre, començarà la lliga individual de frontò a mà. La pilota no para a Benicarló!