dilluns, 23 d’abril del 2012

CRISTIAN “MARTELL” ESTELLER, CAMPIÓ JUVENIL AUTONÒMIC D´ESCALA I CORDA

CRISTIAN, FORMANT AMB SANTI I HÈCTOR L´EQUIP DE VILA-REAL, S´IMPOSAREN AL LAGUAR EN LA FINAL DEL TRINQUET D´ALCÀSSER, DES D´ARA EL “WEMBLEY” CADUFER

Us imagineu que “Pichi” Alonso hagués fitxat pel Barça sense que a Benicarló hi hagués camp de futbol? O que Pellicer corregués el París – Dakar estant prohibida la circul·lació de motocicletes pels carrers del poble? Doncs això és el que ha fet Cristian Esteller: proclamar-se campió autonòmic juvenil de la IX Lliga Juvenil Caixa Popular, un dels trofeus emblemàtics de la pilota valenciana, sense que a Benicarló hi haja trinquet. Cristian, que formava amb Santi i Hèctor l´equip de Vila-real, s´imposaren diumenge passat al Laguar per 60 – 45 al trinquet d´Alcàsser. Aquesta és la crònica que sempre vam somiar d´escriure: la d´un Martell campió que comanda tota una rabera de joves que fan que el nom de Benicarló s´escriga cada cop més en les pàgines de pilota valenciana de la premsa esportiva i especialitzada.

Cristian lluint guardó amb la parròquia cadufera desplaçada fins
al trinquet d´Alcàsser, des d´ara el Wembley benicarlando.



Diumenge 22 d´abril de 2012 passarà a la història de l´esport benicarlando per ser la primera vegada en què un pilotari local jugà – i guanyà – una final autonòmica. Cristian Esteller, el “Martell”, que va creuar el Barranquet fa un parell d´anys per foguejar-se per eixos trinquets de Déu més enllà de les lligues locals que organitza Arrea-li Bona, obté així el seu primer guardó de prestigi i escriu per primera vegada el nom de Benicarló entre els campions del Caixa Popular d´Escala i Corda. Cristian, de 20 anys, és una de les promeses de la pedrera d´Arrea-li Bona, que entrà en el grup de tecnificació que dirigeix a Xilxes José Mezquita i que enguany ha estat seleccionat pel CPV Vila-Real per jugar amb altres dos pilotaris de futur com Hèctor (Benavites) i Santi (Llíber). 

La final juvenil, que es va poder seguir per Punt Dos, va ser una guerra de nervis en què Cristian i companyia es mostraren més tranquils, segurs, jugaren més i erraren menys. Des del primer moment, el Vila-real es distancià tres jocs que a les postres foren decissives per a embutxacar-se la final. Els pilotaris del Laguar potser estigueren un pèl massa neguitosos i això els acabà passant factura, tot i que lluitaren fins l´últim quinze. Cristian jugà de punter i feridor i gairebé no en falla ni una, mostrant-se encertat a la treta i posant la palma a la mínima oportunitat. Així, els aficionats i familiars que es desplaçaren fins al trinquet d´Alcàsser visqueren en primera persona una jornada inoblidable en un escenari que des d´ara queda proclamat com el Wembley de la pilota benicarlanda.





D´esquerra a dreta, Hèctor, Santi i Cristian, els campions juvenils del Caixa Popular.
Però Cristian ha estat només el cap visible, la punta de llança de la pilota benicarlanda, ja que aquest cap de setmana diversos equips locals han jugat distintes competicions autonòmiques i locals, totes en la modalitat de frontó a mà. En la tercera divisió de la lliga autonòmica per parelles, el Benicarló A patí la seua primera derrota al frontó des de Quart de Poblet per 41 – 23. Aquesta era la sortida més difícil que tenien els nostres i suposà el debut autonòmic de Xeto. Tot i el bon paper de la parella formada per Xeto i Peña, els de l´Horta es posaren per davant amb un contundent 16 – 0 que va fer impossible la remuntada quan els nostres li agafaren per fi el truc a un frontó rapidíssim. Malauradament, hi hagué més tensió de la necessària al frontó per l´actitud d´un dels pilotaris locals que pareixia no entendre que tot i la derrota o fins i tot les errades dels nostres, aquest és un esport de cavallers en què el respecte al rival va per davant de tot. Així que el duel que d´ací a dos setmanes els tornarà a enfrontar al frontó del Coromines per la primera posició del grup, s´albira calentet calentet.

D´una altra banda, en la quarta divisió Cristian i Senar es desferen de l´Alcublas per 41 – 33 en una partida que se´ls complicà més d´allò que potser esperaven. Els dels Serrans ho tornaven tot, jugant de palma i a l´aire de manera exquisida, i apretant de valent els nostres que jugaven amb els papers canviats: Senar de rest i Cristian de punter. Tot i que els cadufers es posaren per davant de seguida, els d´Alcublas remuntaren i igualaren la partida fins al tram final, en què Cristian tornà al rest i començà a sacsejar la paret amb el seu martell, i en què el Flaret féu diverses tretes letals que deixà sense opció els rivals.

 
Per últim, es disputà una partida de la Lliga de la Faixa, la competició local de frontó a mà per parelles, en què Franjo i Bruno s´imposaren per sorpresa als grans favorits, Senar i Juan, per 31 – 21. La partida va estar marcada per les errades a la treta que en una espècie de cadena de favors acabà decantant la balança cap a la parella de veterans. Juan i Senar, que encara no han trobat la comunicació òptima a la pista, acabaren com el gat i el gos i desesperats davant una partida que posaren en safata de plata a Franjo i Bruno, que es posen líders del seu grup.


Resultats:


Final IX Lliga Juvenil Caixa Popular

Vila-real (Cristian, Santi i Hèctor) – Laguar (Marc, Guillermo i Borja) 60 – 45


Lliga Autonòmica Frontó a Mà per parelles

3º divisió Quart de Poblet – Benicarló A 41 – 23

4ª divisió Benicarló B – Alcublas 41 - 33

Lliga de la Faixa

Franjo i Bruno – Senar i Juan 31 - 21




dilluns, 2 d’abril del 2012

COMENÇA LA LLIGA DE LA FAIXA



MURMURIS, REMOR I MAR DE FONS AL FRONTÓ DEL COROMINES

La IV edició de la Lliga de la Faixa, la lliga de frontó a mà per parelles de Benicarló, es va encetar aquest cap de setmana amb més baixes que el desembarcament de Normandia. Però tot i les lessions i l´estampida d´alguns cracks a última hora, les parelles en competició han resultat ser d´allò més igualades i diumenge al frontó es visqueren punts i partides que feren patxoca de veure i que feren que murmuris i remors recorregueren el frontó de cap a cap com si fos la plaça del mercat. Sobretot amb la inesperada derrota d´alguna de les parelles favorites i amb l´altíssim rendiment dels debutants Khaled i Sofian que per moments posaren contra la paret alguns dels més veterans. 

Encara corpresos i esmaperduts per les declaracions d´un Karce que no tingué miraments en declarar públicament que els seus ídols personals de referència són Jesús Gil i Julián Muñoz, s´ha encetat una nova edició de la Lliga de la Faixa. Des de diumenge de matí Kanell Màgic i companyia tornen a estabornir a base de bé les parets del Coromines i des d´ara i fins al mes de maig s´albiren importants batalles al terreny de joc com per llogar-hi cadires.


Kanell Màgic, sempre estètic i elegant.

La primera d´eixes batalles, la partida inicial amb què s´encetava la IV edició de la Lliga de la Faixa, enfrontà Adrià i Xeto, l´eterna promesa, contra Kanell Màgic i Carlos Sospedra. El duel alçà els primers comentaris i es resolgué inesperadament i en contra de totes les travesses a favor del Kanell i Carlos per 32 – 30. I és que quan la partida semblava que cauria del costat de Xeto i Adrià, amb un punt de partida a favor, se´ls va girar la truita. Karce i Carlos foren capaços d´alçar el punt de partida en contra i guanyar els dos punts següents. Primera i inesperada derrota d´Adrià i Xeto, que si no espavil·len acabaran com Camot (amb los collons dins d´un pot).

Un altre que esvarotà el galliner fou José Garrido, qui poques hores abans havia insinuat una possible retirada de la Faixa per mal de cap i malestar general (o siga, la vellea). Però a l´hora de la veritat, als seus 77 anys fou el primer en arreglar-se les mans i plantar-se al frontó per enfrontar-se junt amb Tito als grans favorits del torneig, Senar i Juan. Tito i Garrido, que fan parella per tercera vegada en la història de la Faixa, feren un paper d´allò més digne i estiraren la partida fins al 31 – 27 que donà la victòria a Senar i Juan, els rivals a batre. Juan no tingué els problemes habituals amb allò que ell anomena sac, (un altre que duu el diccionari a rebolcons) o siga, la treta; i lo Flaret fou decissiu, com quasi sempre.

Juan va declarar que no tenia problemes amb el "sac" (de pataques, de porlan?)
 
En la tercera partida es produí el debut de Khaled, un nou pilotari amb una dreta poderosa que quan l´encerta fa més mal que una pedregada en sec. Khaled i Xatet, el presidente, començaren donant la sorpresa de bon principi i aixecant  tota mena de comentaris entre la parròquia cadufera en posar-se per davant al marcador contra Franjo i Bruno, en teoria, una altra de les parelles fortes del campionat. Amb l´ai al cor, els dos veterans hagueren de traure tot el que duien dins per remuntar la partida a base de forçar l´errada del Xatet i de buscar-li l´esquerra – encara per afinar – a Khaled. Al capdavall, però, quan tot semblava dat i beneït, Xatet inicià la remuntanda guanyant un parell o tres de punts de treta i començà a bramar com un bou en zel esgarrifant i acovardint els rivals. La parròquia cadufera, encomanada de la fúria d´un pilotari brau i tot coratge com Xatet, tornava a fer xivarri. Però quan més emocionant es posava la partida, i quan Bruno i Franjo començaven a dubtar, el Xato envià la pilota al pati del veí del costat. A les postres, 31 – 24 per Franjo i Bruno, però alerta amb Khaled i Xatet que podrien donar alguna sorpresa.

Khalid i Xatet van fer patir aquest parell de veterans que prometien mamar-se-les dolces.
En l´últim enfrontament es produí el debut de Sofian, qui feia parella amb Xarli davant de Manyà i Àngel. Soufian, també al rest i imaginem que un pèl nerviós pel seu desvirgament pilotari, fallà massa pilotes, sobretot amb l´esquerra, i donà un avantatge irrecuperable als rivals que s´endugueren la partida per 31 – 16 sense gaire esforç.

Pel que fa a les competicions autonòmiques, els tres equips locals federats continuen líders de grup i ja s´ensuma alguna final a la vista. En galotxa, Jon, Peña i Tito es desferen dels segons, el Xilxes D, a domicili per 70 – 35. Tot i que Jon encara s´està recuperant d´una tendinitis i que Peña feia un any que no xafava un trinquet, els nostres trencaren la treta de bon principi i es posaren per davant des del primer moment. Així que tot i no jugar amb la precissió habitual, anaren passant pilotes i jugant amb seny. Albert, un feridor dels bons segons els seus companys, només fallà una treta i anà posant la maneta per acaçar-ne alguna i tirar-la a l´escala.


Jon, ja gairebé recuperat de la tendinitis. Peñita, d´esquena.

I en la tercera divisió, el Siete Aguas donà la partida als nostres que veuen l´Almussafes com el gran obstacle per arribar a la final. El Benicarló B, en quarta divisió, Cristian i Senar guanyaren al Alto Palancia per 41 – 32, també a domicili, i continuen sense perdre un sol punt que els manté líders indiscutibles.   

Resultats Lliga de la Faixa

Karce i Carlos vs Xeto i Adrià 32 – 30

Senar i Juan vs Tito i Garrido 31 – 27

Franjo i Bruno vs Khalid i Xatet 31 – 24

Manyà i Angel vs Soufian i Xarli 31 – 16



Autonòmic de Galotxa


Benicarló – Xilxes D 70 – 35


Autonòmic Frontó Per parelles (4ª divisió)

Benicarló B – Alto Palancia 41 – 32