divendres, 24 de juny del 2011

LA GUERRA DE LES GALAFAIXES

LORD ESTELLER I OBI-JUAN GUANYEN LA 3ª EDICIÓ

DE LA LLIGA DE LA FAIXA.

Fa molt molt de temps – diumenge passat – en una galàxia molt, molt llunyana – el frontó del Coromines - … la parròquia cadufera està immersa en el caos. La Lliga de la Faixa està en disputa. Intentant conservar el seu tro, “Martell” Esteller i el seu alumne Obi-Juan pretenen escapolir-se del bloqueig d´un poderós exèrcit rebel de pilotaris. Cavallers galàctics com Lord Garrido o Darth Peña, estranyes formes de vida vestides de futbolista com Rafa i alguns droids espatarrats com R2-Titot o C3Perot naveguen pel frontó tot esperant l´oportunitat d´enderrocar el Canciller Suprem (o siga, Esteller). Gràcies al Congrés Jedi – allò que vindria a ser el claustre del Coromines i el seu equip directiu –, que continuen Obrint Pas en la defensa del nostre esport (i de la nostra cultura) tot cedint-nos l´espai, els guardians de la pau i de la justícia al frontó han pogut acaçar-se una cop més a base de carxots i manronades en una autèntica Batalla Final.


Episodi I. L´Amenaça Pelada.

Dimarts anterior a la final es jugà al frontó de Peníscola, un planeta proper, la partida ajornada que decidia la darrera parella semifinalista de la Faixa. Manyà, l´Amenaça Pelada, i Rafa, s´enfrontaven a Xeto i Xarli, que encara tenien alguna remota opció de classificació si els apallissaven. Amb un Xarli segur a la treta i un Xeto amb una esquerra més perillosa que Darth Vader amb sobredosi de Ventolín, comandaren bona part de la partida amb avantatges de fins a 4 punts. Però en el tram final, com sol ser massa habitual, Xeto se´n vingué físicament avall i errà més del compte. Això ho aprofità des del rest eixa Amenaça Pelada per a qualsevol rival que és Manyà, l´amo del carxofar, que no té una espasa làser però sí una mena d´aixada o lligona al braç dret; Rafa no el deixà sòl – això vindria després – i s´estirà com els arpellots per empomar de volea tot de pilotes i entrar-les a la línia contrària al pany de la paret. A la fi, 31 – 23 i Rafa i Manyà, a semifinals.


Episodi II. L´atac dels Flarets.

Diumenge de matí, ja al Coromines, i sota un cel solcat per sistemes estelars exteriors, es disputaven les semifinals de la Faixa. En una d´elles, Peña i Senar – dos clons a l´hora d´estabornir les parets del frontó – no donaren opció a Manyà i Rafa. De bon començament, aquests fallaren més que una escopeta de fira i permeteren als rivals d´obrir un forat gairebé irrecuperable que arribà als 9 punts d´avantatge. La cosa és que a Peña i al Flaret no els costà gaire mantenir la pau i l´ordre dins el frontó. I a força de fer rodar la pilota i amb l´experiència acumulada enguany en trinquets d´altres galaxias i contra exèrcits més poderosos, Peña sentencià la partida de quatre manronades al seu favor per un contundent 31 – 13.

Episodi III. La Venjança del Martell.

L´altra semifinal enfrontava a Esteller i Juan contra Tito i Garrido, que havien fet manifestes les seues males intencions de fer trontollar l´Imperi del “Martell”. Però aquest desintegrava qualsevol opció de plantar-li cara amb cops de tota mena i des de qualsevol racó del frontó: de palma, de bot i volea… Pel que fa a Obi-Juan, sembla que s´ha pres al peu de la lletra allò que auguràvem allà pel mes d´abril quan dèiem que els debutants lluïen amb llum pròpia. I és que aquest Juan igual llueix a la partida a base de braguetes i cops de picardia, que et llueix literalment el frontó i el pinta de manera que sembla nou de trinca, ràpid i ben collat. La cosa anà igualada fins al tram final de la partida en què, tot i el poderiu de Tito i les tretes d´eixe dimoni que és Garrido, Esteller imposà el seu joc i s´endugué la partida per 31-25.


Episodi IV. Una Nova Espantada.

I com va ocórrer ja a les semifinals de la Lliga Individual, una nova espantada gairebé ens deixa sense un dels plats forts de la jornada, la batalla pel 3r i 4t lloc. Si la cosa continua així igual esdevé tradició i Juan – el “caçaespònsors” del club – s´ha de plantejar trobar patrocinis a Andorra, l´Escapada. La cosa és que Rafa, un pilotari amb més compromisos que Papà Pitufo el dia del pare passarà a la història del club per ser el primer pilotari en acudir al frontó vestit de futbolista. Segons diu, es lessionà un turmell tot just després de la semifinal, de manera que no es pogué celebrar la partida. Rafa es passà així al Lado Oscuro de la Fuerza (o siga, a l´ombreta del frontó mentre es feia una cerveseta) i el seu company esdevenia Manyà “Solo” en quedar-se sense parella.


El Tito contraataca

Així les coses, Tito i Garrido aconseguien sense despentinar-se el 3r lloc de la Lliga de la Faixa. Tota una proesa per a tots dos. El primer, per la lessió de genoll que arrossega. I el segon, perquè als seus 76 anys i després de recollir un guardó a la seua trajectòria esportiva, continua encimbellat en la part noble del rànking d´Arrea-li Bona.

Tito i Manyà “Solo” decidiren d´improvisar una profia per no deslluir la festa i aigualir la jornada de pilota als aficionats que s´aplegaren al frontó. Una profia a 21 que s´endugué un Tito pletòric que s´acomiadava de la que potser ha estat la seua millor participació a la Faixa tot estabornint el frontó a base de bé sota un sol que badava les roques.


Episodi VI. El retorn d´Esteller.

En la gran final, Esteller defensava el tro de la Faixa en companyia del seu deixeble Obi-Juan, que l´any del seu debut ha bordat el seu nom en la Faixa de campions del club. Peña i lo Flaret, aspirants a enderrocar l´Imperi del “Martell” engegaren tota una Batalla Final des del primer punt. Peña semblava haver-se oblidat de l´assentada que el martiritzà la setmana anterior a Onda, un planeta llunyà, i Senar treia que feia por, enlairant-se un metre per damunt del pis a cada treta. Però Esteller, que disposa d´uns cops estelars que ja han cridat l´atenció més enllà del Barranquet – una rambla que fa frontera amb l´espai exterior –, no es deixà sorprendre i amb un joc espectacular anà guanyant-se punt a punt el mèrit de revalidar el seu regnat sobre la Lliga de la Faixa. A la fi, 41 – 36 per a Esteller i Juan, que consoliden la força del seu Imperi al frontó del Coromines.


Un Imperi que sobrevolaran aviat gràcies a Vol Vinaròs S.L., que premiava els campions amb un viatge amb avioneta sobre la plana del Baix Maestrat. Mentrestant, les tropes rebels – Peña i lo Flaret – recuperaran forces i plantejaran un nou atac a l´Imperi del “Martell” en una sessió d´spa per als finalistes al Peñíscola Plaza.





dimarts, 14 de juny del 2011

CRÒNICA D´UN EXILI

JON I ESTELLER LIDEREN EL SEU GRUP EN L´AUTONÒMIC JUVENIL D´ESCALA I CORDA


Els joves pilotaris cadufers continuen embadalint la parròquia… d´Onda! Tot i les promeses d´unes instal·lacions pròpies pressumptament ubicades al camp de futbol de l´antic col·legi Jaume I, Esteller, Jon i Peña viuen un exili esportiu per eixos trinquets de Déu en la seua primera participació a l´Autonòmic Juvenil d´Escala i Corda. Així que de moment són uns altres, i no els aficionats benicarlandos, qui gaudeixen dels seus carxots, manrons i estovamenta en general. Tot i la incomoditat de jugar lluny de casa, els joves d´Arrea-li Bona continuen oferint espectacle i bon joc allà on van. A falta de dos partides, el “Martell” i el bessò són els millors situats per a passar a la fase eliminatòria.

En aquells dies, Sant Manró i els seus deixebles arribaren a la vila d´Onda, un poble que abans que petés la bombolla immobiliària semblava que havia d´entaulellar el desert. Feia una sol de justícia i la comitiva es refugià al trinquet d´aquella bonica localitat de la Plana. I vet aquí que dos joves cadufers s´estovaven a base de carxots i bots de braç . L´un era Jon, i l´altre “Martell” Esteller. Es veia de lluny que Jon, el líder invicte del grup, jugava incòmode. No era ell qui manava a la pilota sinó a l´inrevés. No aconseguia d´obrir-la bé a les parets de manera que els seus cops anaven a parar massa sovint al rebot del “Martell”. Així que quinze a quinze i sense fer soroll, Esteller anà sumant fins al 60 – 50 final, que el deixa empatat a 9 punts amb el bessó al capdavant del grup. I veient, açò, estranyat, un dels deixebles, preguntà:

- Mestre, com és que aquests joves benicarlandos han de viatjar fins a Onda per jugar a pilota? No és ben cert que el consistori municipal va omplir fulls i fulls de premsa – i també la seua web – amb la promesa d´un trinquet que havia de ser “referència comarcal”? O és que aquelles eren paraules buides?

I Sant Manró, amollà una brofegada o potser un ronc en despertar d´una son dolça que l´embolcallava just davant del dau, i digué: deixeble de cor senzill, en veritat et dic que al temps, figues! I tornà a arrepapar-se a l´escala tot estarrufat.

I dit açò el deixeble, corprès, callà aclaparat per tota la saviesa que endevinava darrere d´aquelles paraules i explicà a la resta de seguidors que segons Sant Manró el somni d´un trinquet a Benicarló s´havia esvaït amb la crisi del totxo. I els aconsellà d´oblidar-se´n tot gaudint de la següent partida en què Peña, The Wall, patia d´allò més davant el torreblanquí Iván Sales. El benicarlando tornà a sofrir l´assentada que el martiritza des de fa un mes i anà a remolc durant tota la partida després de perdre la treta només començar. Tot i recuperar-la i millorar considerablement el seu joc, Peña ja no va poder refer-se i palmà per 60 – 25.

I un dels deixebles, observant que Peña també és de Benicarló, preguntà:

- Mestre, vos que sou el nostre guia i profeta, per què Peña, que és cadufer, juga a Onda com a local? No és ben cert que l´alcalde i el regidor d´esports viatjaren fins a Xilxes per a estudiar la construcció d´un trinquet allà pel març de 2010?

I Sant Manró, molest per tanta pregunta, obrí un ull, i digué:

- Deixebles de cor senzill, en veritat us dic que sou més pesats que un penjoll de melons de moro, i que a l´univers sols hi ha un cosa certa i és allò que farem.

I, els deixebles, encuriosits per les enigmàtiques paraules del Mestre, preguntaren tots a una veu:

- I què farem?

- Mala cara quan morirem! – respongué el Mestre i tornà a deixar-se endur per la son.

I dit açò, els deixebles entengueren per fi allò que el Mestre els havia ensenyat: que només la mort és segura i que si els pilotaris benicarlandos volen un trinquet ja es poden esperar assentats. De moment, que vagen lluint les parets del frontó del Coromines perquè encara l´hauran de fer servir una legislatura més. I això és el que feren alguns deixebles i pilotaris d´Arrea-li Bona durant el cap de setmana: lluir paret i tapar els forats de l´atrotinat frontó local.

Però un esclafit va despertar el Mestre. Era el cotxe d´un aficionat d´Onda, que sense el fre de mà posat, va agafar embranzida per la costera que hi ha darrere del trinquet fins anar a parar al barranc – l´anècdota és real –. I espavilat pel catxull, el Mestre afegí:

- En veritat us dic que si l´alcalde va viatjar fins a Xilxes segur que es va fotre un dinarot de la pata el matxo a càrrec del pressupost municipal. Així que de segur hi ha restaurants que paga la pena de visitar. Això està ací al costat, o siga, que entereu-vos d´on anaren a dinar i tireu-vos a sorts qui paga avui. I avieu-vos, que diumenge vinent es juguen les semifinals i final de la Faixa al Coromines i vull arribar prompte per agafar lloc.


dilluns, 6 de juny del 2011

LA FAIXA, EN LÍNIA AMB “FONT DE MOR”

Ves per on el temps i l´atzar han fet que els pilotaris d´Arrea-li Bona i el conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora, es posen d´acord: si l´organització de la Faixa s´entossudí a llevar la línia de treta per facilitar les coses als nous i als veterans, el conseller d´Educació s´ha encabotat a eliminar la línia en valencià. La cosa va de línies, i això que no parlem ni de Maradona ni de Coto Matamoros. Per açò, i sense que servisca de precedent, posem aquestes línies a disposició de “Font de Mor” a fi d´assajar el model trilingüe que vol establir a les escoles, a vore què tal. Si ja vam sacrificar la línia de treta, res no ens impedeix de continuar immolant-nos i provar ací eixe model de terços que alguns ingenus s´han empassat: un terç en valencià, un terç en castellà i un terç en anglès. Va de Bo! Va de Bueno! Go of Well!

Sota un cel trilingüe, la Faixa visqué diumenge la setena i més decissiva jornada en què tot estava en joc: el lideratge del grup i les últimes places per a les semifinals. Així, s´albiraven bofetades a dojo. Els primers a repartir-ne foren Garrido i Tito contra Xeto i Xarli. Aquests últims travessen un bon moment de joc, però els resultats no els acompanyen. Els primers compassos de la partida foren d´ells: Tito estava massa gelat. Xeto restava bé amb les dos mans i Xarli connectava bones tretes i rematades buscant els dos panys de la paret. Així les coses, la partida anà igualada fins que Tito entrà en calor i tornà a ser eixe jugador que ha enlluernat durant tota la Faixa: incansable, entregat, dur, que estova el frontó a base de bé. A més, Xeto i Xarli anaren desunflant-se a poc a poc fins a perdre la fe en la victòria. A la fi, 31 – 17 per a Garrido, que continua letal a la treta, i Tito, que es classifiquen tercers; i terrabastall per a les opcions de classificació de Xeto i Xarli.

La segunda partida comenzó al grito de Va de Bueno por unos peloteros que saltaron al frontón más trempados que una azufaifa. La partida entre Franjo y Carlos contra “Muñeca Mágica Karce” y Chatito se prometía de aquello más entretenida. Todo y que los segundos comenzaron con dudas, pronto se recuperaron e impidieron que los primeros hicieran agujero en el marcador. Chatito, más vivo que el hambre, cambió la pelota por una de más ligera tras dos fallos de saque y la cosa se igualó. El duelo entre los restos fue muy interesante y ambos se cazaron a cachetes y botes de brazo por todo el frontón. Y Carlos y Chatito, los heridores, que han progresado animaladas desde el comienzo de la Liga de la Faja, se partieron el alma recogiendo pelotas a ras de chapa. A los postres, tercera victoria de Franjo y Carlos, que podrían clasificarse si Cerrajero (Manyà) y Rafa no ganan la partida que tienen pendiente. Y despedida de Muñeca Mágica y Chatito que nos hace el efecto que lo mejor que han hecho esta liga ha sido la paella del Día del Socio.

The third match faced with Rock (Peña) & Senar, The Little Monk, against Xeto & Charlie. Rock and The Little Monk aspired to climb to the pole position of ranking of the Strip´s League. Xeto and Xarli hoped to keep intact their chances of qualifying for the play-off, despite the previous loss. They started very well and showed their best game. The youth Xeto, who hits with two hands from the rest, has achieved a very good wishes him great deeds in the future. Charlie, effective and accurate to take the top spots, accompanied him into that good dynamic to the half of the match, but some began to despair of his own mistakes. Peña and Senar not wasted ant started to distance by cheeks (carxots!), arm boats (bots de braç!) and some fly (bragueta!) to set the score a resounding 31 to 19 that placed the last day at the top of the standings.

Sap què, senyor Conseller? Que després d´aquest experiment lingüístic ens fa l´efecte que de la tercera partida, la de l´anglès, ningú no se n´ha assebentat de res. Ni el cronista mateix! I, a més a més, carxot, bot de braç i bragueta no estan al diccionari de l´Oxford English eixe! I que el paràgraf en castellà només serveix per a llevar-li espai al valencià, ja de per sí amb presència molt justeta a qualsevol àmbit de la societat. I ha vist l´efecte que fa dir-li Muñeca Mágica a Kanell Màgic Karce? Si sembla un anunci de Barbies, home! O a Garrido, com l´hem de dir, Garrido l´Anivellator? I creu que a Manyà li farà gràcia que des d´ara l´anomenen Cerrajero? Si sembla el nom d´un defensa central de tercera divisió! O a Tito, Pavo? Va, home, va! Això de l´anglès estarà molt bé per a exportar taronjes a Irlanda, però per a parlar del nostre esport i dels nostres esportistes – o siga, de la nostra cultura – no acaba de lligar. Així que, de moment, nosaltres, els únics terços que tocarem seran els del Cafè de l´Arq i els del Milord.


Resultats 7ª jornada


Xeto i Xarli vs Garrido i Tito…………………………………………….17 / 31

Karce i Xatet vs Franjo i Karce………………………………………….27 / 31

Peña I Senar vs Xeto I Xarli………………………………………………31 / 19


Posició


PJ

PG

PP

Punts

1

Peña / Senar

6

5

1

18

2

Esteller / Juan

6

5

1

16

3

Garrido / Tito

6

4

2

14

4

Franjo / Carlos

6

3

3

11

5

Manyà / Rafa

5

2

3

9

6

Xeto / Xarli

5

1

4

7

7

Karce / Xatet

6


6

5