divendres, 24 de juny de 2011

LA GUERRA DE LES GALAFAIXES

LORD ESTELLER I OBI-JUAN GUANYEN LA 3ª EDICIÓ

DE LA LLIGA DE LA FAIXA.

Fa molt molt de temps – diumenge passat – en una galàxia molt, molt llunyana – el frontó del Coromines - … la parròquia cadufera està immersa en el caos. La Lliga de la Faixa està en disputa. Intentant conservar el seu tro, “Martell” Esteller i el seu alumne Obi-Juan pretenen escapolir-se del bloqueig d´un poderós exèrcit rebel de pilotaris. Cavallers galàctics com Lord Garrido o Darth Peña, estranyes formes de vida vestides de futbolista com Rafa i alguns droids espatarrats com R2-Titot o C3Perot naveguen pel frontó tot esperant l´oportunitat d´enderrocar el Canciller Suprem (o siga, Esteller). Gràcies al Congrés Jedi – allò que vindria a ser el claustre del Coromines i el seu equip directiu –, que continuen Obrint Pas en la defensa del nostre esport (i de la nostra cultura) tot cedint-nos l´espai, els guardians de la pau i de la justícia al frontó han pogut acaçar-se una cop més a base de carxots i manronades en una autèntica Batalla Final.


Episodi I. L´Amenaça Pelada.

Dimarts anterior a la final es jugà al frontó de Peníscola, un planeta proper, la partida ajornada que decidia la darrera parella semifinalista de la Faixa. Manyà, l´Amenaça Pelada, i Rafa, s´enfrontaven a Xeto i Xarli, que encara tenien alguna remota opció de classificació si els apallissaven. Amb un Xarli segur a la treta i un Xeto amb una esquerra més perillosa que Darth Vader amb sobredosi de Ventolín, comandaren bona part de la partida amb avantatges de fins a 4 punts. Però en el tram final, com sol ser massa habitual, Xeto se´n vingué físicament avall i errà més del compte. Això ho aprofità des del rest eixa Amenaça Pelada per a qualsevol rival que és Manyà, l´amo del carxofar, que no té una espasa làser però sí una mena d´aixada o lligona al braç dret; Rafa no el deixà sòl – això vindria després – i s´estirà com els arpellots per empomar de volea tot de pilotes i entrar-les a la línia contrària al pany de la paret. A la fi, 31 – 23 i Rafa i Manyà, a semifinals.


Episodi II. L´atac dels Flarets.

Diumenge de matí, ja al Coromines, i sota un cel solcat per sistemes estelars exteriors, es disputaven les semifinals de la Faixa. En una d´elles, Peña i Senar – dos clons a l´hora d´estabornir les parets del frontó – no donaren opció a Manyà i Rafa. De bon començament, aquests fallaren més que una escopeta de fira i permeteren als rivals d´obrir un forat gairebé irrecuperable que arribà als 9 punts d´avantatge. La cosa és que a Peña i al Flaret no els costà gaire mantenir la pau i l´ordre dins el frontó. I a força de fer rodar la pilota i amb l´experiència acumulada enguany en trinquets d´altres galaxias i contra exèrcits més poderosos, Peña sentencià la partida de quatre manronades al seu favor per un contundent 31 – 13.

Episodi III. La Venjança del Martell.

L´altra semifinal enfrontava a Esteller i Juan contra Tito i Garrido, que havien fet manifestes les seues males intencions de fer trontollar l´Imperi del “Martell”. Però aquest desintegrava qualsevol opció de plantar-li cara amb cops de tota mena i des de qualsevol racó del frontó: de palma, de bot i volea… Pel que fa a Obi-Juan, sembla que s´ha pres al peu de la lletra allò que auguràvem allà pel mes d´abril quan dèiem que els debutants lluïen amb llum pròpia. I és que aquest Juan igual llueix a la partida a base de braguetes i cops de picardia, que et llueix literalment el frontó i el pinta de manera que sembla nou de trinca, ràpid i ben collat. La cosa anà igualada fins al tram final de la partida en què, tot i el poderiu de Tito i les tretes d´eixe dimoni que és Garrido, Esteller imposà el seu joc i s´endugué la partida per 31-25.


Episodi IV. Una Nova Espantada.

I com va ocórrer ja a les semifinals de la Lliga Individual, una nova espantada gairebé ens deixa sense un dels plats forts de la jornada, la batalla pel 3r i 4t lloc. Si la cosa continua així igual esdevé tradició i Juan – el “caçaespònsors” del club – s´ha de plantejar trobar patrocinis a Andorra, l´Escapada. La cosa és que Rafa, un pilotari amb més compromisos que Papà Pitufo el dia del pare passarà a la història del club per ser el primer pilotari en acudir al frontó vestit de futbolista. Segons diu, es lessionà un turmell tot just després de la semifinal, de manera que no es pogué celebrar la partida. Rafa es passà així al Lado Oscuro de la Fuerza (o siga, a l´ombreta del frontó mentre es feia una cerveseta) i el seu company esdevenia Manyà “Solo” en quedar-se sense parella.


El Tito contraataca

Així les coses, Tito i Garrido aconseguien sense despentinar-se el 3r lloc de la Lliga de la Faixa. Tota una proesa per a tots dos. El primer, per la lessió de genoll que arrossega. I el segon, perquè als seus 76 anys i després de recollir un guardó a la seua trajectòria esportiva, continua encimbellat en la part noble del rànking d´Arrea-li Bona.

Tito i Manyà “Solo” decidiren d´improvisar una profia per no deslluir la festa i aigualir la jornada de pilota als aficionats que s´aplegaren al frontó. Una profia a 21 que s´endugué un Tito pletòric que s´acomiadava de la que potser ha estat la seua millor participació a la Faixa tot estabornint el frontó a base de bé sota un sol que badava les roques.


Episodi VI. El retorn d´Esteller.

En la gran final, Esteller defensava el tro de la Faixa en companyia del seu deixeble Obi-Juan, que l´any del seu debut ha bordat el seu nom en la Faixa de campions del club. Peña i lo Flaret, aspirants a enderrocar l´Imperi del “Martell” engegaren tota una Batalla Final des del primer punt. Peña semblava haver-se oblidat de l´assentada que el martiritzà la setmana anterior a Onda, un planeta llunyà, i Senar treia que feia por, enlairant-se un metre per damunt del pis a cada treta. Però Esteller, que disposa d´uns cops estelars que ja han cridat l´atenció més enllà del Barranquet – una rambla que fa frontera amb l´espai exterior –, no es deixà sorprendre i amb un joc espectacular anà guanyant-se punt a punt el mèrit de revalidar el seu regnat sobre la Lliga de la Faixa. A la fi, 41 – 36 per a Esteller i Juan, que consoliden la força del seu Imperi al frontó del Coromines.


Un Imperi que sobrevolaran aviat gràcies a Vol Vinaròs S.L., que premiava els campions amb un viatge amb avioneta sobre la plana del Baix Maestrat. Mentrestant, les tropes rebels – Peña i lo Flaret – recuperaran forces i plantejaran un nou atac a l´Imperi del “Martell” en una sessió d´spa per als finalistes al Peñíscola Plaza.





Cap comentari: