dimarts, 26 de novembre del 2013

SETMANA DE PASSIÓ.... A ARREA-LI BONA

IVAN PEÑA CAU EN SEMIFINALS DE L´AUTONÒMIC JUVENIL
No, no hem avançat la Quaresma, la Pasqua ni res d´això. Els d´Arrea-li Bona som beatos, però no tant. Cada cosa al seu temps. La passió referida és la de la parròquia cadufera que, encesa en flama, acaba d´encetar una setmana en què els nostres pilotaris més eixerits, Martell Esteller i Senar, lo Flaret, disputaran dos finals autonòmiques apassionants, la de 2ª divisió i la de juvenils.  Ivan Peña, de la seua banda, no va poder realitzar la remuntada de la seua vida davant Toni Sánchez, d´Almussafes, per acomplir el somni d´una final autonòmica benicarlanda en categoria juvenil.
Peña, fora de la final juvenil
La flaire a final es va esvair ben aviat. Dissabte de vesprada, un parell de jocs van bastar Toni Sánchez per deixar clar qui s´enfrontarà a José Senar en la final autonòmica juvenil del 27é Trofeu Individual de Frontó a Mà President de la Generalitat. Toni, un esquerranet d´allò més elegant amb un braç més perillós que els ganivets que el govern central ha posat a la tanca de Melilla, gairebé no es va arreglar la mà dreta. No li calia. Cada cop que es perfilava amb l´esquerra per buscar els dos panys de la paret o amollar un bot de braç terrorífic, desesperava Peña i feia recargolar-se el Flaret, espectador de luxe, a la seua cadira. Per moments, el d´Almussafes es passejà a casa nostra i no donà opcions a un Peña que gairebé mai li buscà la dreta. I és que segons els rondinaires que, gelats com un poll, acudiren al frontó, la partida estava en la dreta del valencià. En l´esquerra té un míssil embolcallat amb un guant que igual te la col·loca a un dit de la xapa, et busca els dos panys, que te l´envia més enllà de la línia de 8. A la fi, missió impossible per a Peña que va caure a casa  20 - 50. 
La parròquia cadufera anava amb el de blau.

Aquest cap de setmana, les finals autonòmiques

Esparverat, esporuguit i garratibat, José Senar, tot nervi, pura fibra, un pilotari amb menys greix que una bicicleta de carretera, deu estar a hores d´ara a casa buscant fórmules i estratègies per anul·lar eixa esquerra letal del d´Almussafes. La final entre tots dos, divendres 29 a les 19.00 hores al frontó de la cooperativa d´Albal.

Pel que fa a la final de 2ª divisió, Cristian Martell Esteller, que es veu que ha firmat un pacte de no agressió entre la seua capacitat pulmonar i la Philip Morris just abans de la final, jugarà la partida més important de la seua trajectòria dissabte 30 a les 17.00h davant Jaime Mico, de Moixent.
 Lliga Individual de Benicarló
Mentres els pilotaris punta de llança juguen les partides importants i surten als paperets, d´altres pilotaris més humils i menys mediàtics continuen guerrejant en silenci quan sembla que ningú no mira, en el marc de la Lliga Individual local. Així, Ivan Xeto i Franjo s´enfrontaren en una partida d´allò més emocionant, que s´endugué el primer per un ajustadíssim 31 – 29. Un Franjo a punt d´un atac de miocardi no pogué amb un Xeto de rebaixes, adolorit i gelat com un tito. Xeto fallà massa pilotes però, sobretot les tretes d´esquerra, i donà massa vida a Franjo, un quarentó d´eixos més durs de pelar que una talla d´Alonso Berruguete amb fimosi, i a punt estigué d´endur-se la partida. Però amb un 29 – 26 en contra, Xeto – un pilotari que no ha sofert 100 inspeccions d´hisenda l´últim any com el nostre malaurat ex president de la Diputació – pogué posar el cabet i tots els sentits en cinc punts fantàstics, intel·ligents, tot qualitat, que capgiraren el resultat quan Franjo ja es veia mamant-se-les dolces.


La final sominada, la final impossible.
La final impossible
Diumenge de matí, també en el marc de la lliga individual local, s´enfrontaren Peña i Senar en un simulacre d´allò que hagués pogut ser la final autonòmica juvenil. Aquesta vegada, Peña es desfogà a gust, i tot i no arreglar-se l´esquerra, guanyà al Flaret per 31 – 28.

Resultats:   Semifinal Autonòmica Juvenil:     Peña (Benicarló) vs Toni (Almussafes): 20 - 50   Lliga Individual Local   Xeto vs Franjo: 31 - 29   Peña vs Senar: 31 - 28

dimecres, 20 de novembre del 2013

CRISTIAN ESTELLER JA ÉS DE PRIMERA DIVISIÓ

JOSÉ SENAR ACCEDEIX A LA FINAL AUTONÒMICA JUVENIL
Arrea-li Bona està d´enhorabona. I no sols perquè ens hem assabentat que el nostre bloc és sovintejat per seguidors de Font de la Figuera enllà, fins i tot Múrcia endins – haurem de demanar a l´ajuntament que adrece l´avinguda Iecla vist el cas que ens fan –, sinó perquè aquest cap de setmana ha estat històric per a la pilota benicarlanda. Cristian Martell Esteller jugarà la final autonòmica de 2ª divisió, cosa que li dóna un plaça directa per a jugar en primera l´any vinent, fet inèdit fins ara en la curta història del nostre club. A més, José Senar, lo Flaret, també es va classificar per a la final en categoria juvenil. Totes dues finals es disputaran el proper 1 de desembre a Albal, un poble amb nom de paper d´alumini.
No podia ser un altre. Martell Esteller, el pilotari del paquetet de Marlboro, propietari de les mans més segures de Benicarló, és ja jugador de primera divisió. Cristian es va classificar in extremis, a última hora i inesperadament, per a la final de segona tot i la seua derrota davant un altre Cristian, el d´Almussafes per 50 – 35. Aquest duel en què només podien guanyar els cristians i que de segur acontentaria els membres de la simpàtica Conferència Episcopal – cas de seguir el nostre esport – , es resolgué per la diferència d´un joc, és a dir, per un pèl de mamella que diria aquell. Quan el Martell ho tenia tot en contra, amb 45 – 30 i Val – 30, i tot feia pensar en el desempat (Esteller havia guanyat al Coromines pel 50 – 30), dos cops màgics, dos martellades d´eixes que embadeleixen la parròquia cadufera, li donaren el joc, la classificació pe a la final i el passi per a la primera divisió.
Sí, ja sé que es la foto de la setmana passada.
Però Cristian encara no ha enviat les fotos de la semifinal.

El Martell, que ja entrà de rasquillada en la fase final, aconsegueix així una fita impensable a principi de temporada i té a les seues mans aconseguir un trofeu d´alta volada: el campionat de 2ª divisió autonòmica. Això sí, davant tindrà un rival que fa por, Jaime Mico, de Moixent. La cita, el proper 1 de desembre a Albal.
  
        Mentres esperem que Cristian envie les fotos, us deixem amb una bonica fotografia del trinquet de Genovés i aprofitem per recomanar-vos que visiteu       http://www.nonada.es/2013/11/faixa-roja-faixa-blava-la-pilota-valenciana-des-de-zero.html
 Un altre que està acomboiant, i de quina manera, la parròquia cadufera és José Senar, lo Flaret. Senaret va accedir directament a la final autonòmica juvenil en renunciar el seu rival, Pablo de Borbotó, a jugar la semifinal de tornada. El resultat d´anada a la pedania valenciana, 25 – 50, fou tan contundent que ja estava tot el peix venut i els de l´Horta, tal i com estan les coses, han decidit estalviar-se la gasolina i els peatges. Així que el Flaret serà el segon pilotari cadufer en dança al frontó d´Albal. Allí s´enfrontarà al botxí d´Ivan Peña: un altre pilotari d´Almussafes, Toni Sánchez. Siga quin siga el resultat del nostre juvenil, José Senar, pel seu joc, per la seua garra i per la passió amb què viu la pilota, està cridat a ser referent de la pilota cadufera els propers anys. I si no, pareu l´orella i escolteu la parròquia cadufera que sovinteja el frontó i el bar Milord. No fan d´altri que parlar-ne.

dilluns, 11 de novembre del 2013

EAU DU FINAL

ESTELLER I SENAR, A LES PORTES DE DUES FINALS AUTONÒMIQUES

Olor a final. Eixe és el perfum dels pilotaris cadufers després d´un cap de setmana de semifinals autonòmiques en què alguns resultats engrescadors deixen els nostres a les portes de la final juvenil i de segona divisió. Malgrat la manca d´instal•lacions adequades i del nostre pressupost escarransit, si qualsevol d´ells aconseguís el passi a la final, Arrea-li Bona hauria col•locat un altre pilotari benicarlando en una final autonòmica per tercer any consecutiu. Com diuen al poble, per a cagar-se i no torcar-se.



Així es motivava lo Flaret abans de la semifinal, mirant pilota
en un canal en perill d´extinció.



Lo flaret, a les portes de la seua primera final


En categoria juvenil, divendres a la nit, José Senar i un petit seguici d´animadors es desplaçaren fins a Borbotó, una pedania de València que rima amb Benicarló. Allí els esperava un vell conegut de l´afició benicarlanda, Pablo, un esquerranet d´allò més combatiu, però al que sembla que se li entravessen els cadufers. Senaret coneixia el rival, coneixia el frontó, i comandà la partida des del principi, trencant la treta del valencià ben aviat. Amb 40 – 20 per al nostre, amb dos trencaments, estava clar que la partida ja no se´ns escapava. I així va ser. A la fi 50 – 25 per al benicarlando, que deixa les coses coll avall de cara a la partida de tornada. Només en arribar a 30, José Senar, lo Flaret, disputarà la seua primera final autonòmica davant el guanyador de la partida entre Toni Sánchez, d´Almussafes, i un altre benicarlando, Ivan Peña.

El misteriós cas del frontó maleït


En l´altra semifinal juvenil, dissabte de matí, el dia es despertà fosc, tèrbol, grisot, amb uns núvols de plom que res de bo feien presagiar. Ivan Peña, The Wall, tornava a un escenari fatídic per a ell en el passat: el frontó d´Almussafes, on una televisió que existia aleshores anomenada Canal 9 retransmití la seua desfeta davant el seu etern rival, Fran de Quartell. Fou l´inici d´una maledicció que a dia d´avui encara continua. La parròquia cadufera es rossegava les ungles, les urpes i les garres en no rebre cap notícia des d´Almussafes. El silenci, el no-res, el buit, la desinformació més absoluta... corprenia les ànimes dels aficionats benicarlandos. A la fi, un esquerp whatsapp feia córrer la brama: Peña havia palmat per un contundent 50 – 15, cosa que deixa la final molt complicada.



Duel de Cristians en 2ª divisió. Ni Jaume I tenia almogàvers com aquests.



Amb el permís de la Philip Morris


El duel autonòmic de més volada, en segona divisió, enfrontà Cristian Martell Esteller contra un altre Cristian, aquest d´Almussafes. En el duel de Cristians, el nostre començà pletòric, amb cops d´eixos que li han valgut l´apel•latiu de Martell. En un tres i no res guanyà cinc jocs consecutius i es posà 35 – 10 al marcador. Però...ai! A partir d´eixe moment el tabaquet començà a fer mal. L´altre Cristian començava a trobar-se bé i obligava el Martell a córrer amunt i avall. Tot suat i acalorat, Esteller arribava tard a la pilota i fallava més que una escopeta de fira. En perdre quatre jocs seguits (35 – 30) un run-run s´escampava entre la parròquia cadufera: la Philip Morris havia fet més mal que una pedregada en sec i només el tabaquet estava allunyant Esteller de la final. Fins aleshores s´havia mostrat molt superior, sobretot a l´hora de rematar els punts decisius. Però quan els laments eren més llastimosos que mai, aparegué el Martell de les mans segures, eixe que no falla i que és capaç de fer punts letals des de la línia de passa. A les postres, apretó final i un 50 – 30 que deixen el cadufer amb opcions inmillorables per accedir a una final, la de segona, que el situen a les portes de la primera divisió. Llàstima del tabaquet..




Sospedra i Manyà se solidaritzaren en el marcador amb RTVV
firmant un momentani 9 - 9 al marcador. Un miratge fugaç, com
la llibertat informativa que viu aquests dies la televisió pública.


D´altra banda, a la Lliga Individual de Benicarló Carlos Sospedra s´imposà a Manyà, un burundu de la tribu dels pigmeus, per 31 – 26; Franjo demostrà que a les fosques juga millor que Èric i s´hi imposà per 31 – 28; i Xato patí més del compte per guanyanr un novençà com Sergi per 33 – 31.

Resultats:
Semifinal Lliga Autonòmica 2ª divisió:
Esteller (Benicarló) vs Cristian (Almussafes) 50 - 30
Semifinal Lligua Autonòmica Juvenil
Pablo (Borbotó) vs Senar (Benicarló) 25 - 50

Toni Sánchez (Almussafes) vs Peña (Benicarló) 50 - 15

Lliga Invididual Local:

Sospedra - Manyà 31 - 26

Franjo - Èric 31 - 28

Xato - Sergi 33 - 31



dilluns, 4 de novembre del 2013

LES PARETS DELS COROMINES TORNEN A TREMOLAR

Mentres esperem expectants que els nostres pilotaris punta de llança de la pilota cadufera - Esteller, Senar i Peña - es vegen les cares en semifinals de la competició autonòmica amb temibles rivals vinguts de l´Horta i d´encara més enllà, la parròquia cadufera no ha deixat d´escoltar els cops de pilota ressonant al frontó. I és que les parets del Coromines no han deixat de tremolar. No... no farem cap broma fàcil amb tot el tema del Castor i eixos terratrèmols de no-res que últimament no ens deixaven agafar la son. Simplement és que a la lliga individual local, els nostres pilotaris menys mediàtics, els vells roquers que es mantenen encara drets i els joves que encara no han fotut l´esclafit o que s´acaben d´incorporar al planeta pilotaire, continuen fent tremolar les parets del frontó a l´espera d´aqueixes heroiques batalles intercomarcals.

Dissabte de matí, dos d´eixos pilotaris veterans, guerrejadors i endurits, que es resisteixen a abandonar el frontó tot i els consell de les famílies i de les nóvies, Manyà i Franjo, s´acaçaren a pilotades ben bé durant una horeta llarga. En partida vàlida per al grup B, la victòria se l´endugué el primer per 31 – 27.  Manyà, aquell qui un dia fou l´Amo del Carxofar, se´l comença a conèixer com l´Antracita, per la seua duresa de fòssil mil·lenari, pel seu color fosquet, i per brillar com aquest carbó mineral quan sua al frontó. Ah, i perquè com el carbó, als seus 40 anys continua encenent-se en flama en un tres i no res (i si no pregunteu-li a la nóvia).

Peña. de blau, vs Esteller, de roig, tot un clàssic
de la pilota cadufera.

Dissabte de tarde, un clàssic de la pilota cadufera: Cristian Martell Esteller vs Ivan Peña, The Wall, en partida vàlida per al grup A de l´individual. Aquest cop la victòria va ser per al Martell, també per 31 – 27, qui davant del seu eterne rival es va llevar de manera provisional eixa espina que té permanentment clavada a la seua autoestima pilotaire després que Peña li arrabasés el títol de campió local.

També al grup A, duel fratricida entre cosins, José Senar, lo Flaret vs Àngel, lo nét de Tarsan.  Ben poca cosa sabem d´aquesta partida llevat del resultat a favor del Flare per 31 – 11. Només us podem dir que el Flare està que se´n surt: pura fibra, pura sang i pura passió pilotaire ha assolit el nivell dels Cristian, Peña, Jon i companyia. Ara mateix viu un moment molt dolç tant a la lliga local com a l´autonòmica, on si es desfà de Pablo de Borbotó, es classificaria per a la seua primera final.





No sabem de qui és aquesta mà,
ni tampoc el gual permanent del darrere,
però què collons, així s´arreglen les mans.

Per últim, diumenge de tarde es disputà altra partida del grup B, Carlos Sospedra, l´adolescent de gel, vs Franjo. Tots els pronòstics s´acompliren i Carlos s´endugué la victòria, tot i que amb més treballs dels que potser s´esperava, per 31 – 24. La parròquia cadufera observa amb expectació les evolucions d´aquest jove pilotari que qualsevol dia fotrà l´esclafit i se situarà en la mateixa òrbita dels nostres millors pilotaris.



En breu es produirà el debut d´Adrià, el Pardo.
No us ho pergueu. Garrido ja està xalant del repàs que li fotrà.

Resultats Lliga Individual Local:


Manyà – Franjo: 31 – 27

Esteller – Peña: 31 – 27

Senar – Àngel: 31 – 11

Sospedra – Franjo: 31 - 24