dilluns, 4 de novembre de 2013

LES PARETS DELS COROMINES TORNEN A TREMOLAR

Mentres esperem expectants que els nostres pilotaris punta de llança de la pilota cadufera - Esteller, Senar i Peña - es vegen les cares en semifinals de la competició autonòmica amb temibles rivals vinguts de l´Horta i d´encara més enllà, la parròquia cadufera no ha deixat d´escoltar els cops de pilota ressonant al frontó. I és que les parets del Coromines no han deixat de tremolar. No... no farem cap broma fàcil amb tot el tema del Castor i eixos terratrèmols de no-res que últimament no ens deixaven agafar la son. Simplement és que a la lliga individual local, els nostres pilotaris menys mediàtics, els vells roquers que es mantenen encara drets i els joves que encara no han fotut l´esclafit o que s´acaben d´incorporar al planeta pilotaire, continuen fent tremolar les parets del frontó a l´espera d´aqueixes heroiques batalles intercomarcals.

Dissabte de matí, dos d´eixos pilotaris veterans, guerrejadors i endurits, que es resisteixen a abandonar el frontó tot i els consell de les famílies i de les nóvies, Manyà i Franjo, s´acaçaren a pilotades ben bé durant una horeta llarga. En partida vàlida per al grup B, la victòria se l´endugué el primer per 31 – 27.  Manyà, aquell qui un dia fou l´Amo del Carxofar, se´l comença a conèixer com l´Antracita, per la seua duresa de fòssil mil·lenari, pel seu color fosquet, i per brillar com aquest carbó mineral quan sua al frontó. Ah, i perquè com el carbó, als seus 40 anys continua encenent-se en flama en un tres i no res (i si no pregunteu-li a la nóvia).

Peña. de blau, vs Esteller, de roig, tot un clàssic
de la pilota cadufera.

Dissabte de tarde, un clàssic de la pilota cadufera: Cristian Martell Esteller vs Ivan Peña, The Wall, en partida vàlida per al grup A de l´individual. Aquest cop la victòria va ser per al Martell, també per 31 – 27, qui davant del seu eterne rival es va llevar de manera provisional eixa espina que té permanentment clavada a la seua autoestima pilotaire després que Peña li arrabasés el títol de campió local.

També al grup A, duel fratricida entre cosins, José Senar, lo Flaret vs Àngel, lo nét de Tarsan.  Ben poca cosa sabem d´aquesta partida llevat del resultat a favor del Flare per 31 – 11. Només us podem dir que el Flare està que se´n surt: pura fibra, pura sang i pura passió pilotaire ha assolit el nivell dels Cristian, Peña, Jon i companyia. Ara mateix viu un moment molt dolç tant a la lliga local com a l´autonòmica, on si es desfà de Pablo de Borbotó, es classificaria per a la seua primera final.





No sabem de qui és aquesta mà,
ni tampoc el gual permanent del darrere,
però què collons, així s´arreglen les mans.

Per últim, diumenge de tarde es disputà altra partida del grup B, Carlos Sospedra, l´adolescent de gel, vs Franjo. Tots els pronòstics s´acompliren i Carlos s´endugué la victòria, tot i que amb més treballs dels que potser s´esperava, per 31 – 24. La parròquia cadufera observa amb expectació les evolucions d´aquest jove pilotari que qualsevol dia fotrà l´esclafit i se situarà en la mateixa òrbita dels nostres millors pilotaris.



En breu es produirà el debut d´Adrià, el Pardo.
No us ho pergueu. Garrido ja està xalant del repàs que li fotrà.

Resultats Lliga Individual Local:


Manyà – Franjo: 31 – 27

Esteller – Peña: 31 – 27

Senar – Àngel: 31 – 11

Sospedra – Franjo: 31 - 24


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Mooooolttt gentola, va que la cosa s'anima al blog d'Area-li bona...
alguna cosa s'arrima que el riu aigua porta

Anònim ha dit...

Animalaes cheeeee! Eixa maneta que surt a la foto, tè pinta.... de ¿¿ Iván Peña?? :D Vos mola eeeeh! jajaja...

Anònim ha dit...

Arrea-li bona, oe.
Arrea-li bona, oe...

Anònim ha dit...

Peña, eixa maneta te l´he posat a vore si em regales els ditets eixos que em vas prometre fa... moooooolt de temps.

I si no, em faré fan del Flare.

Lo croniste

Anònim ha dit...

OKO OKO OKO, lo croniste es fica xulet i el seu objectiu és el macarreta d'arrea-li bona... això promet.