ELS ÚLTIMS SERAN ELS PRIMERS (Mateu 20:16)

CARTA DE SANT PERE ALS TRIPILOTARIS

En aquells dies, sant Manró i els seus deixebles arribaren a la vila de Benicarló, un poble que encara no ha demanat a la seua església que pague l´IBI (ni ho demanarà).  Assedegats per la calor, prengueren seient a la pista del Marynton, on uns nens s´ajupien d´allò més per colpejar una pilota que rodava pel terra. I el deixeble més eixerit de tots preguntà al Mestre quin joc era aquell i qui hi guanyava. I, el Mestre, engolint-se una Voll-Damm d´un glop i afaitant-se el bigot d´escuma amb la mànega de la túnica, digué:

- Deixeble de cor senzill i ànima atabalada, eixe joc és raspall i guanya qui alça la copa, que és eixe xiquet del mig que ningú no m´ha dit com es diu. En veritat us dic que hi ha setmanes que aquests rondinaires d´Arrea-li Bona passen menys informació al cronista que el Consell d´Administració de Bankia als seus accionistes.



Si sabeu els noms d´aquest parell de tres, digueu-ho, o calleu per sempre.



I dit açò, i com que el sol calentava de valent, sant Manró i els seus deixebles cercaren la fresca a recer del frontó del Coromines on un altre nen, un poc més gran, alçava un altre trofeu. I el Mestre, esbrinant les inquietuds del seu deixeble el féu callar duent-se el dit índex als llavis, i digué:

-          Deixeble de cor senzill i pobre d´esperit i de nòmina, sí, qui ha guanyat és eixe xicot que alça el trofeu; es diu Khaled i en aquest cas s´ha imposat en la modalitat de frontó. És l´únic que sé perquè ningú no m´ha dit res ni m´ha explicat res. I ara, calla´t una estona i dorm, que ací a la fresqueta s´està molt bé.

Pel que es veu, va guanyar Khaled.

I cinc hores després, quan sant Manró i els seus deixebles despertaren d´aquella lleugera migdiada, vés per on que s´estava disputant la partida ajornada de quarts de final entre Senar i Juan contra Xeto i Èric, tota una final avançada. Encara entelats pels vapors d´una son dolça només arribaren a intuir que havien guanyat els primers per 33 – 31 en una partida d´allò més igualada. Esfereïts, sant Manró i els seus deixebles pogueren escoltar les paraules d´un home gran, un tal Garrido, que duia amarrada una gosseta hiperactiva i que confongueren amb el mateix dimoni, que deia: “Jo he vingut a vore qui guanya de tots estos, perquè diumenge que ve, a les semifinals, penso papar-me´ls vius”.

Davant aquell brot de canibal·lisme, sant Manró i els seus deixebles fugiren espaordits d´aquell poble on els majors pretenien devorar els més joves i feren cap a Xilxes, un poble on es dina d´allò més bé (i si no us ho creieu, pregunteu a l´Ajuntament). I allà s´amagaren entre les parets del trinquet, on dos cadufers, Esteller i Tito, s´acaçaven a pilotades amb tres pilotaris locals. I el deixeble més templat de tots, li preguntà al Mestre perquè hi havia un equip amb més jugadors que l´altre. I el Mestre, digué:

- Deixeble de cor senzill i compte corrent esmaperdut,, i jo què collons sé! Només et dic que Esteller sembla Cristian Solo en la Guerra de les Galotxàxies i que han palmat 70 – 45. En veritat et dic que aquests pilotaris d´Arrea-li Bona passen la informació amb comptagotes i que igual una setmana t´escriuen un testament que a l´altra quatre línies al xat i gràcies.

I continuaren fugint cap al sud, fins arribar a la bonica localitat de Canals, un poble de La Costera amb nom de séquia, on el Benicarló B, s´enfrontava als locals en la quarta divisió de la modalitat de frontó a mà per parelles, partida que guanyaren per 23 – 41 que els deixa a les portes de les semifinals. I, amb els pèls de punta, un dels deixebles preguntà:

- Mestre, no és eixe Esteller, el que estava en Xilxes jugant a galotxa, que té un manró més perillós que una crònica de Karce? És possible que aquests pilotaris cadufers, a més de caníbals, tinguen el do de la ubiqüitat, com el Nostre Senyor?



OEOEOEOEOEOE OEEEE OEEEEE! (Foto: Gaspar Mateu)



Però el Mestre no contestà, i amb el cagalló al cul pegaren a fugir girant cua i fent cap a la bonica localitat de Peníscola, on aquell dia 280 superherois i quatre pilotaris d´Arrea-li Bona feien 750 metres nedant, 20 kilòmetres en bicicleta i 5 km. corrents. I mentre intentaven comprendre què carai feien quatre pilotaris entre tota aquella colla de triatletes, un dels deixebles que era de la zona, digué amb la seua bonica forma de parlar:

- Mireu, Mestre, allí sura un cap de polp!
- Calla, pardal, no és un cap de polp. És Pere, que s´ofegue – digué el Mestre.

- Ah, doncs que s´ofegue.

Si aquest peu de foto l´escriguera Karce, de segur que diria així:
"Vaya cuatro emocionaos de la vida".

I dit açò , sant Manró i els seus deixebles arribaren a la conclusió que tots aquells pilotaris i triatletes eren uns dropos i que tot allò era poca faena. I decidiren anar a dinar a un restaurant voramar per continuar-hi raonant.

 
Resultats:


Trofeu Diputació de València de galotxa:

Xilxes – Benicarló 70 - 45


Quarts de final Trofeu El Corte Inglés de frontó a mà (4ª divisió):

Canals – Benicarló B 23 – 41

Quarts de final Lliga de la Faixa:

Senar i Juan vs Xeto i Èric 33 - 31

HISTORIA D'UNA KRONIKA ANUNCIADA I ESPERADA

   Va ser allà pel 2008 quan Rafa, Franjo i jo, Karçe, vam començar a jugar a la pilota. Tot i aixó gràcies a Pere, l'indignat nº2,  perque jo soc el nº1 després del plantò que me va fer l'altre dia, que el seu mérit té de fer-nos engaxat al frontó. Rafa se va fer mal al genoll i al braç i s'ho va deixar temporalment, encara que després tornaria peró ja no en les mateixes ganes. Ales hores Franjo i jo anàrem al jusgat i mos van constituïr com a parella de fet, a l'hora de jugar al frontón i de res més, naturalment.
    Anàvem jugant bé, peró en els moments claus de les partides sempre fallàvem, una vegada darrera l'altra. Ja siga perque Franjo aplegava cansat a les partides després de tant d'anar en bici, a corre i fins i tot de jugar a les caniques en Guille; o ja siga per vindre Karçe a jugar després d'anar de paella o d'aniversaris en los col.leges. La gent ja ens cridava Faemino i Cansado.
    Una nit a l'arc, entre gintónics, li vaig confesar a Franjo que ens teníem que separar, pe'l bé dels dos i pe'l bé del club. Així va ser,  i que ja ens trobaríem algún dia en el frontó, cara a cara, i que jo faria la krónica. El dia ja a arrivat, i damunt en unes semifinals de la Faixa: Franjo-Bruno vs Karçe-Carlos Sos.
    Fart de llegir króniques absurdes i que falten a la realitat, vaig investigar qui les feia. Ningú sabia res:  podria ser un ex-periodiste sub-acuátic de canal 9 ara recauxutat en funcionari?  En fi, alló era més complicat que Matrix. Però jo li havia jurat a Franjo que faria la krónica i tranquils que la faré.
    Així que ja ho sabeu, pilotaris i simpatitzants, el 2 i el 3 de juny hi hauran bones pilotades sobre eixa paret del frontó; i després una bona krónica de les semifinals, a vore si no me practiquen retallades sobre mí.

                                                  KARÇE (con K i Ç trenkà, que pase)

ARREA-LI BONA COTITZA A L´ALÇA

ELS VETERANS DEMOSTREN EN ELS QUARTS DE FINAL QUE SÓN UN VALOR SEGUR

Si aquest cronista fos un petit estalviador de Bankia, espantat i desemperat, que no sap on posar els seus diners; o un agent de borsa esmaperdut i fart de forrar-se en els fons financers de sempre, avorrits i repetitius; o un delinqüent podrit de diners a qui no acaba de convéncer l´amnistia fiscal del govern per blanquejar la caixa B; o un gran inversor que ja no compra deute públic espanyol perquè ja no se´n refia… ho tindria claríssim: invertiria en Arrea-li Bona, un club sanejat, que no falsifica els seus balanços, ni amaga factures, ni maquilla els seus comptes;  un club que no ha endeutat les futures generacions de pilotaris alçant frontons i trinquets faraònics ni que puga desaparèixer d´avui per demà. Com han tornat a demostrar un altre cap de semana, el seu capital humà és segur i competitiu en els mercats de la pilota valenciana.

En el mercat de futurs, dissabte de tarde, aprofitant que no hi havia competicions autonòmiques, els joves del club s´aproparen fins a la bonica localitat de Càlig per fer una exhibició en tota regla de com es juga al frontó a mà. En un duel d´alta volatilitat per la incertesa del resultat, Esteller i Senar, que cotitzen a l´alça allà on van, es berenaren d´un parell de mossos Peña i Jon. El públic aplaudí a rabiar el Martell, actual campió juvenil del Caixa Popular, que aprofità les pilotes molletes que li deixava Jon – que encara arrossega molèsties de les lesions que l´han perseguit tota la temporada – per fotre uns “canyardos” que deixaven bocabadada i espaordida la parròquia calijona, poc avesada  a fluctuacions tan violentes al seu frontó. Xatet, Sospedra, Xeto i Garrido acabaren d´amanir la vetlada amb un altra partida de poc risc en què ningú no tenia res a perdre i sí molt a disfrutar.



Khaled ja cotitza al mercat de divises i també al de futurs.



En els mercats locals, o siga, al frontó del Coromines, diumenge de matí, sota un cel traïdor –com els governs que venen els seus païssos – que no deixava intuir la trompada d´aigua que cauria després, es disputaren els quarts de final de la Lliga de la Faixa. Al frontó s´hi aplegà el PIBEX 35 de la pilota cadufera, és a dir, Pilotaris Benicarlandos amb Experiència: tots els veterans del club, majors de 35 anys però de rendiment fix poc variable i segur, que jugaven a amb o en contra d´alguns dels valors més preuats del mercat de futurs com Èric, Àngel, Carlos, Sofian, Khaled, Senar o Xeto.

Kanell Màgic Karce és l´únic actiu tòxic reconegut fins el moment
per Arrea-li Bona.

En la primera partida, Kanell Màgic Karce, l´únic actiu tòxic reconegut pel club, i Carlos Sospedra, un actiu massa passiu en alguns moments de la partida, s´imposaren a Khaled i Xatet per 31 – 29 amb més dificultats de les esperades. Karce i Carlos potser es confiaren massa en obrir forat al marcador. Així, Khaled, que cotitza en el mercat de divises, estigué a punt de donar la campanada i treure´n dividends en remuntar fins a cinc pilotes de partida encoratjat per la parròquia cadufera i els bramuls del seu company. Però quan disposava d´un bot de braç clar i proper a la paret per igualar la partida, i els seus rivals començaven a fer figa, li faltà la tranquilitat que dóna l´experiència i l´estampà contra la xapa.

La partida més igualada acabà caient del costat de Carlos i Kanell Màgic per 31 - 29.

En la següent partida, passà tot el contrari. Franjo i Bruno, una de les parelles més compensades de la Faixa, trobaren més facilitats de les esperades per part d´un Manyà que fins que no tingué un marcador en contra de 10 punts no començà a posar-les dins i d´un Àngel poc participatiu que entrà molt poc en joc. Llàstima perquè quan aquesta parella començà a funcionar tenien els rivals massa lluny al marcador. Tanmateix, la partida es posà interessant quan a Franjo li entraren de sobte més dubtes que a un banquer alemany escoltant el ministre d´economia espanyol. Tanmateix, Bruno, de punter, fou decissiu tot rematant a la perfecció cada punt buscant sempre els dos panys. A les postres, 31 – 18 per Franjo i Bruno que en semifinals s´enfrontaran a Karce i Carlos.

En la tercera partida del dia, entre Tito i Garrido contra Sofian i Xarli es repetí la història de sempre. Així que des de diumenge Sofian pertany al Club de Damnificats per la Treta de Garrido (CDTG). Als seus 77 anys, José Garrido té la millor treta del PIBEX 35 i seria una aposta segura en un hipotètic fons financer que apostés per ella. Sofian (un altre valor del nostre particular mercat de divises) no aconseguí de començar a tornar pilotes fins que ja era massa tard. En una repetició de la partida anterior, Tito i Garrido prengueren tanta distància que quan la partida es posà disputada i bonica, a Sofian i Xarli ja no els quedava temps per igualar-la. A la fi, 31 – 21 pels veterans.

I tant encegats estaven fent apostes i jugant, que ningú no se´n recordà de posar-li un ciri a santa Bàrbara, de manera que cap a migdia començà a tronar i el cel es posà més negre que el futur d´un funcionari interí. Així, la (potser) millor partida de la Faixa, la final anticipada en quarts, el duel que enfrontava a les dos parelles favorites, Xeto i Èric contra Senar i Juan,  s´hagué d´ajornar quan manaven els primers al marcador 6 – 5.

En definitiva, ja tenim tres dels quatre semifinalistes en una Lliga de la Faixa que amb el pas de Jon, Peña i Martell Esteller al mercat de futurs, s´ha posat més incerta que la política econòmica del govern espanyol, sense un líder clar capaç de decantar totes les postures de la seua banda.

Resultats quarts de final Lliga de la Faixa:

Karce i Carlos vs Xatet i Khaled 31 – 29

Franjo i Bruno vs Manyà i Àngel 31 – 18

Tito i Garrido vs Sofian i Xarli 31 – 21

Xeto i Èric vs Senar i Juan 6 – 5 (provisional)



EL MISTERI DEL PILOTARI DESAPAREGUT

Aquesta és la crònica d´un cap ple de setmana farcit de victòries caduferes per eixos frontons i trinquets de Déu. Però també és la crònica d´un misteri, d´un enigma, d´una desaparició inquietant que encara té esgarrifada la parròquia cadufera: on és Manyà? O millor dit, on era dissabte 12 de maig a les cinc de la tarda?  Per què no va acudir al frontó on l´esperaven jugadors i aficionats per disputar l´última partida de la Lliga de la Faixa? L´hauran engarjolat per roig i indignat, como profetitzava Kanell Màgic només fa uns dies? O potser romancejava en qualsevol paradís fiscal després de traure tota la teca que tenia a Bankia? Aquesta és una crònica, en definitiva, que planteja més preguntes que respostes.

Aquella tarda, vaig arribar al frontó del Coromines fumant l´últim Lucky Strike que li havia furtat a Martell Esteller sense que se n´adonés. Feia calor i no tenia ni un clau a la butxaca, així que el frontó – que és debades – era l´única opció que em quedava per passar l´estona. Al frontó, tres tipus vestits de roig i de blau es passejaven inquiets i maleïen un tal Manyà. Què saps on està, tu, el pocavergonya eixe? – m´abocaren només arribar-hi. Jo no en sabia res de tota aquella pesca; i el poc que sabia preferia no compartir-ho amb ningú. Vaig arrufar el nas, vaig donar una llarga pipada a la cigarreta, vaig esbullar-me els cabells tot col·locant-me el barret de gairó i vaig contestar amb una altra pregunta: qui, jo? Aquells tres tipus semblaven enrabiats i no vaig voler discutir-hi. No hi ha dret, jo m´he estudiat 50 anys d´història en un matí i aquest paio no és capaç de venir una estoneta a jugar al frontó – va fer Àngel. Ja us dic jo que deu d´estar enredant  tot el tema eixe del 15-M – va afegir Karce. Doncs jo demà tinc una comunió i no puc vindre – reblà Carlitos Sospedra. Les seues paraules clamaven venjança en forma de 4 punts i cap a casa per a Kanell Màgic i Carlos que esdevenen així líders del grup A. Però tot de preguntes em rondaven pel cap: què decidirà l´assemblea d´Arrea-li Bona sobre l´afer? I si no és viu, Manyà, caldrà ajornar els quarts una setmana més...? Si trac els diners de Bankia, on els poso? Per què collons les coques de sant Antoni no les fan durant tot l´any, tant bones com estan? Finalment, vaig allunyar totes aquelles cabòries del meu pensament, vaig esclafar la cigarreta al bell mig del frontó i acabàrem de passar la tarda amb un parell de carajillos al bar de davant.



Wanted: es busca (preferiblement viu)



Mentres apuràvem el beuratge màgic a la barra, tres tipus fornits i musculats es presentaren al frontó. De primeres vam pensar que era la policia que també buscava Manyà. Però es van presentar com l´equip de l´Alto Palancia, que per a la nostra sorpresa, consta de tres jugadors. Venien a enfrontar-se en l´última partida de lligueta de la 4ª divisió contra Esteller i Senar. I s´hi jugaven molt: la 2ª plaça del grup. Si guanyaven al Benicarló B, deixaven fora els de Quartell. Com un mal auguri, el cel s´havia ennuvolat i quatre gotes estigueren a punt d´aigualir-los el viatge. Però la partida es pogué disputar sense problemes. Tot i que el Benicarló A estava ja classificat com a primers de grup, no perderen la cara a la partida i sempre hi anaren per davant. De res no els valgué als del Palància canviar el rest a mitan partida, incoporant així un jugador fresc. I és que els nostres s´imposaren sense massa dificultats per 41 – 28 afavorint els de Quartell i deixant els de l´Alto Palancia en la tercera posició del grup i fora dels quarts de final. I ara no voldria semblar El Padrino, però voldria dir-los als de Quartell que “Algun dia, i potser que eixe dia no arribe mai, anirem a demanar-vos un favor. I eixe dia, haureu d´estar ahí”.  Sempre per guanyar, és clar.

El Benicarló A. Peña i Xeto, dos pistolers de carxot ràpid.

Aquella no fou, però, l´única victòria dels cadufers. De matí, el Benicarló A (Xeto, que substituïa Jon, i Peña) viatjaren fins Casinos – un poble el nom del qual descriu perfectament allò que és el nostre sistema financer – sota un sol que badava les roques. Mentres la parròquia cadufera que s´hi desplaçà buscava recer a l´ombra, els cadufers disputaren cada punt. Xeto estigué molt encertat a la ferida i Peña ho tornava tot, sent especialment brillant amb les pilotes d´esquerra apegades a la paret. Tanmateix, els de Casinos aconseguiren dur la partida al 20 – 20. Però en l´equador de la partida, Peña tragué la seua pilota guanyadora: una pilota ràpida i botadora que va destorbar d´allò més els de Casinos, que hagueren d´endarrerir la seua posició pràcticament fins al rebot. Així que la cosa acabà 41 – 25 gràcies a l´astúcia de The Wall, que els deixa a les portes de la classificació per a la fase eliminatòria.

A més, diumenge de matí l´equip de galotxa d´Arrea-li Bona – Esteller, Peña i Xatet – viatjaren fins a Borriana per a disputar l´última partida de lligueta del Trofeu El Corte Inglés contra el Xilxes D per jugar-s´hi la primera posició del grup. Als cadufers només els valia la victòria. Però Peña i Esteller començaren amb molèsties per les partides del dia anterior. A més, l´home que duia el marcador no s´aclaria molt i els nostres van arribar a posar-se – gràcies a la seua inestimable ajuda – 95 – 20. Però fou un miratge momentani i amb el 30 – 30, Esteller, que sap de tot aquest xic, posà l´aparell a punt i començà a repartir estopa buscant caretes i tallant corda fins a endur-se la partida 70 – 30. Així que els benicarlandos també acaben primers de grup i esperen rival en la fase eliminatòria.

En definitiva, hat-trick cadufer i tot molt bonic. Però jo em continuo preguntant: ha donat senyals de vida, Manyà? D´on treuen les subdelegades del govern, del càsting d´El secreto de la mòmia 3? Si ens monten un Corralito, caldrà posar al Koala de ministre d´economia? Pel mateix preu, no podríem posar al Xato d´alcalde de Benicarló? Almenys ens cauria per la patilla algun basquet de carxofes que en temps de crisi anirien d´allò més bé. Total, que si el país no s´afone abans (i apareix Manyà), diumenge que ve quarts de final de la Lliga de la Faixa al frontó del Coromines.

Resultats Lliga Autonòmica Frontó a Mà:

3ª divisió: Casinos – Benicarló A 25 – 41

4ª divisió: Benicarló B – Alto Palancia 41 – 28


Trofeu El Corte Inglés (galotxa)

Xilxes D – Benicarló 30 - 70

ARREA-LI BONA, TRIPLE A

TOTS ELS EQUIPS BENICARLANDOS EN COMPETICIÓ AUTONÒMICA, A QUARTS DE FINAL

Disculpeu el retard en la publicació de la crònica, però el cronista estava en una cua intentant cancel·lar el seu multimilionari compte corrent a Bankia. En fi, si Arrea-li Bona fos un banc i aquest cronista un niu de mercenaris financers al servei del gran capital (o siga, una agència de qualificació), no hi ha dubte que a Arrea-li Bona li atorgaria una AAA. Raons? És un club fiable, que no desapareix a mitjan temporada; que no ha de ser rescatat amb diners públics després d´haver falsejat els seus balanços; que no retalla en tec ni esparadrap als seus joves i pensionistes; que l´únic actiu tòxic al seu patrimoni es diu Karce; que no vem fum al preu de 94 milions d´€ sinó que cada actuació és de bona fe i sense ànim de lucre. I damunt van per ahí i ho guanyen tot, o gairebé tot. Vés que aquests pilotaris no ens els privatitzen qualsevol dia (i que de passada ens privatitzen el frontó).

Així les coses, aquest cronista faria com Cristina Kirchner o Evo Morales i nacionalitzaria els pilotaris, sobretot els més joves que van partint la pana pels frontons de tot el país. I començaria nacionalitzant Esteller i Senar, que van protagonitzar una partida èpica a Estivella que s´endugueren per només un punt (41 – 40). El Benicarló B, que només necessitava un punt per passar a quarts de final, aconseguia així la classificació. Tot i l´encert dels de casa i la pressió de l´afició local, els nostres aguantaren el tiró. Lo flaret, estigué molt encertat a la ferida buscant sempre l´esquerra del rest. I Martell Esteller deixà bocabadat la parròquia d´Estivella, que acabà felicitant-lo, per la força i encert amb què colpejava la pilota. Cert és que quan els benicarlandos havien superat ja els 35 punts – assegurant així la primera plaça del seu grup – es relaxaren un poc permetent als de casa posar-se endavant (40-38) amb tres punts de partida. Però els nostres remuntaren i en el punt decissiu, el més llarg i disputat, els nostres demostraren tenir nervis de ferro colat i aconseguiren al remat una victòria espectacular i merescuda.   

Si jo fos Alberto Fabra, nacionalitzaria als de roig i vendria (o siga, privatitzaria) als de blau.
Ei, no és una crítica, és només un consell (i debades, no com els dels assessors del Molt Honorable).

D´una altra banda, dissabte l´equip benicarlando de galotxa va palmar a Sagunt per 70 – 40. Però com que Arrea-li Bona no és una entitat financera ni un govern al servei de Repsol o del Banco de Santander, no ens els vendrem ni els retallarem el tessamoll; ni tan sols falsejarem aquesta crònica com fan els seus mitjans de comunicació; sinó que farem com fa lo nostre president entonant un mea culpa clar i sincer i lloant els mèrits dels rivals. Els de Sagunt estigueren magnífics al rest i de rebot, amb uns cops de bragueta molt tècnics, i tornant tot allò que els enviava Peña des del rest. Peña jugà molt bé, però se li notà la falta d´experiència al rebot. Tot i el bon joc de tots dos equips, és cert que Xeto estigué un poc perdut al mig i Vícto, que ferí molt bé, errà en les pilotes en joc. Xeto debutava en aquesta modalitat i li costà trobar la posició al mig del trinquet, tot i que executà cops d´esquerra de molt bella factura. Al remat, es perdé la primera posició del grup en benefici del Xilxes, una plaça que es podria recuperar la setmana vinent en l´enfrontament directe entre tots dos equips. Tanmateix, val a dir que la classificació per a quarts de final està assolida.

Per acabar, al frontó del Coromines es jugaren dos partides ajornades de la Faixa de les quals no ens ha arribat massa informació. Però sabem que foren prou igualades i que anaren posant cada parella al seu lloc de cara als emparellaments en quarts de final. Kanell Màgic Karce i Carlos s´imposaren a Xarli i Sofian per 31 – 19 i tenen opcions de classificar-se primers de grup si guanyen Manyà i Àngel en l´única partida que queda per disputar-se. I Senar i Juan s´imposaren a Xatet i Khalid per 31 – 24 en una partida més dura del que potser es pensava lo Flaret.

I vosaltres què faríeu amb lo Flaret, el vendríeu o el nacionalitzaríeu?
Jo el vendria com a participacions preferents a vore si ens donen interessos per ell,
encara que siga d´ací a 99 anys.

“En resumides cuentes” que diria el Flaret,  triple A per als nostres equips en disputa als diversos campionats autonòmics: A quarts de final en 3ª divisió de frontó, A quarts de final en 4ª divisió de frontó i A quarts de final en galotxa. A més, a la Faixa en què s´albiren uns emparellaments d´allò més disputats també als quarts de final que es jugaran el proper dia 20 de maig.

Resultats:

Lliga Autonòmica de Frontó a Mà:

Estivella – Benicarló B: 40 – 41

Lliga Autonòmica de Galotxa

Sagunt A – Benicarló 70 - 40

Lliga de la Faixa:

Karce i Carlos vs Xarli i Sofian: 31 – 19

Senar i Juan vs Xatet i Khalid: 31 - 24

ELS PILOTARIS DE LA FAIXA TRAUEN LA CALCULADORA

(A MÉS DEBUTÀ ÈRIC, UN NOU TALENT DE LA PEDRERA D´ARREA-LI BONA)

EN LES COMPETICIONS AUTONÒMIQUES, CADA COP MÉS A PROP LES SEMIFINALS

Cap de setmana i dia del treballador pilotaire a cals d´Arrea-li Bona. A falta de tres partides per disputar, la cosa està igualadíssima en tots dos grups en què es podrien donar fins a un triple empat a cada quadre. Així és que els pilotaris hauran de desfer-se les mans per fer servir aparells electrònics més sofisticats que les pilotes de tec com és una calculadora per exemple, i intentar esbrinar així el seu rival a quarts de final. A més, es produí el debut d´Èric, un jove talent de la pedrera en substitució d´Adrià, el pilotari literari. Pel que fa a les partides de Federació, Jon i Peña van tornar a enlluernar en 3ª divisió contra Quartell i en galotxa el Benicarló s´imposà a l´Almassora. Totes dues victòries els posen encara més a prop de les semifinals.

Jon i Peña, un parell de dos que s´ho curren tant al frontó com davant la maquineta d´escriure, es desplaçaren dissabte passat fins al frontó de Benavites, al Camp de Morvedre, per enfrontar-se contra uns vells coneguts de la parròquia cadufera, Josep i Fran, de Quartell. Tot i que al principi als cadufers els costà d´adaptar-se a un frontó desconegut per ells, ràpid i ample semblant al de Tírig, aviat li agafaren el truc i remuntaren els punts inicials que caigueren a favor dels de casa per firmar una de les seues millors partides al campionat i a les postres victòria per 41- 20. Jon, que tornava després d´una tendinitis que li està aigualint la temporada, i conscient del seu paper, intentà rematar les jugades davant obrint la pilota a dos panys o intentant amagar-la a la paret. I Peña restava dur espentant Vaqueret cap a la línia de passa i posant-les arran de xapa des del 6 o el 7, o siga, gairebé des del rebot. I tot, segons Peña, gràcies al senyor Pere, el Guardiola de la pilota, que va vore el punt feble dels de Quartell des de bon principi: “Posa-les ahí a la xapeta, on tu ja saps…! Tot i els canvis que intentaren els locals, els nostres tenien l´estratègia clara i fins i tot pogueren estalviar pilotes, sobretot Jon, per no forçar el braç de cara a futures batalles, i per què no dir-ho, de cara a la final somiada.

Josep, Fran, Peña i Jon al frontó de Benavites. Els nostres oloren les semifinals.

També ens consta, que l´equip de galotxa jugà a Vila-real contra l´Almassora i guanyaren per 70 – 30, però no en sabem res més perque algú ha oblidat de fer els deures.

Un altre que se n´ha sortit aquest cap de setmana ha estat José Garrido, que als seus 77 anys encara és capaç de desesperar amb les seues ferides, pilotaris endurits com Franjo o Khalid. Dissabte, en enfrontar-se a Bruno i Franjo, tant segur estava de la victòria que ja abans de començar advertia els seus rivals: “No cal ni que us arregleu les mans”. De nou, Garrido tragué com un dimoni i les seues tretes acabaren traent de polleguera Franjo, que quan les tornava les deixava molletes molletes, per a què Tito, un pilotari incombustible i duríssim, capaç de desesperar a santa Teresa de Calcuta, dugués sempre la iniciativa del joc. Tito, no tan sols fou capaç d´aguantar tot sol el piloteig amb la parella rival – ja que Garrido, per l´edat, intervé poc en el joc –, sinó que a més guanyà la majoria dels punts amb rematades espectaculars arran de xapa. La partida se l´endugueren Tito i Garrido per un marcador aclaparador i inesperat de 31 – 29.

A més, dimarts guanyaren la seua segona partida al grup contra Xatet i Khalid (31 – 25) que els duu al lideratge del grup. Aquesta partida la guanyaren per ser gats vells. Garrido, que quan entra a la pista es transforma i passa de ser una bellíssima persona a un dimoni a qui li bull la sang, foradà les mans de Khalid a base de tretes enverinades. Khalid encara deu tenir malsons amb qui algun pilotari més jove però desesperat va definir com “l´agüelo dels collons” botant-se les normes del joc, de l´ortografia i de l´educació. Quan Xatet es va adonar de la que li estava caent al seu company li va canviar el lloc i la cosa va millorar. Però Tito no estava per romanços i de nou amb entrega i coratge arribà a gairebé cada pilota en joc fins a endur-se la partida. No exagerem quan diem, que guanyen o no la Faixa, aquesta parella està escrivint-ne una bonica pàgina i des d´ara és una de les favorites, per mèrits propis, d´aquest humil cronista.

Tito, Garrido, Xatet i Sofian... Osti, no, se m´ha "colat" la foto de la paella de l´altre dia.
Algú sap com es pot llevar?

L´altra parella que eix reforçada aquest cap de setmana és la de Xeto i Adrià, que guanyaren els seus dos compromisos i es col·loquen al capdavant del seu grup. En el primer enfrontament contra Manyà i Àngel surtiren victoriosos per 31 – 19. Xeto, qui li ha pres la mesura a l´Amo del Carxofar, li guanyà el pols a base de tornar-ho tot amb totes dues mans i sempre ben posicionat al frontó. Per la seua banda, Àngel i Adrià, notaren la falta de rodatge. El primer, tanmateix, continua demostrant que amb entrenament arribarà a ser un bon punter. Adrià, el pilotari literari que igual et serveix un entrepà de calamars amb allioli que t´escriu un llibre intimista, anuncià la seua retirada de la Faixa per la impossibilitat de conciliar el treball amb la pilota.

De manera que en la següent partida es produí el debut d´Èric, en substitució d´Adrià, un joveníssim pilotari de la pedrera d´Arrea-li Bona que debutà amb victòria demostrant l´habilitat i la picardia dels bons punters. Xarli i Sofian poc pogueren fer; a més, segons diuen, els faltà un poc de compenetració. Encara així aconsigueren passar dels 16 i sumar un puntet bo que els podria servir per no fer últims. A les postres, victòria per a Xeto i Èric per 31 - 18.

Resultats

Campionat autonòmic Frontó a Mà per Parelles (3ª divisió)

Quartell – Benicarló A 20 – 41

Campionat autonòmic de galotxa

Almassora – Benicarló 30 - 70


Lliga de la Faixa

Tito – Garrido vs Franjo – Bruno 31 – 19 

Tito – Garrido vs Xatet – Khaled 31 – 25

Xeto – Adrià vs Manyà – Àngel 31 – 19

Xeto – Èric vs Xarli – Sofian 31 – 18