dimarts, 22 de maig de 2012

ARREA-LI BONA COTITZA A L´ALÇA

ELS VETERANS DEMOSTREN EN ELS QUARTS DE FINAL QUE SÓN UN VALOR SEGUR
Si aquest cronista fos un petit estalviador de Bankia, espantat i desemperat, que no sap on posar els seus diners; o un agent de borsa esmaperdut i fart de forrar-se en els fons financers de sempre, avorrits i repetitius; o un delinqüent podrit de diners a qui no acaba de convéncer l´amnistia fiscal del govern per blanquejar la caixa B; o un gran inversor que ja no compra deute públic espanyol perquè ja no se´n refia… ho tindria claríssim: invertiria en Arrea-li Bona, un club sanejat, que no falsifica els seus balanços, ni amaga factures, ni maquilla els seus comptes;  un club que no ha endeutat les futures generacions de pilotaris alçant frontons i trinquets faraònics ni que puga desaparèixer d´avui per demà. Com han tornat a demostrar un altre cap de semana, el seu capital humà és segur i competitiu en els mercats de la pilota valenciana.
En el mercat de futurs, dissabte de tarde, aprofitant que no hi havia competicions autonòmiques, els joves del club s´aproparen fins a la bonica localitat de Càlig per fer una exhibició en tota regla de com es juga al frontó a mà. En un duel d´alta volatilitat per la incertesa del resultat, Esteller i Senar, que cotitzen a l´alça allà on van, es berenaren d´un parell de mossos Peña i Jon. El públic aplaudí a rabiar el Martell, actual campió juvenil del Caixa Popular, que aprofità les pilotes molletes que li deixava Jon – que encara arrossega molèsties de les lesions que l´han perseguit tota la temporada – per fotre uns “canyardos” que deixaven bocabadada i espaordida la parròquia calijona, poc avesada  a fluctuacions tan violentes al seu frontó. Xatet, Sospedra, Xeto i Garrido acabaren d´amanir la vetlada amb un altra partida de poc risc en què ningú no tenia res a perdre i sí molt a disfrutar.

Khaled ja cotitza al mercat de divises i també al de futurs.

En els mercats locals, o siga, al frontó del Coromines, diumenge de matí, sota un cel traïdor –com els governs que venen els seus païssos – que no deixava intuir la trompada d´aigua que cauria després, es disputaren els quarts de final de la Lliga de la Faixa. Al frontó s´hi aplegà el PIBEX 35 de la pilota cadufera, és a dir, Pilotaris Benicarlandos amb Experiència: tots els veterans del club, majors de 35 anys però de rendiment fix poc variable i segur, que jugaven a amb o en contra d´alguns dels valors més preuats del mercat de futurs com Èric, Àngel, Carlos, Sofian, Khaled, Senar o Xeto.
Kanell Màgic Karce és l´únic actiu tòxic reconegut fins el moment
per Arrea-li Bona.
En la primera partida, Kanell Màgic Karce, l´únic actiu tòxic reconegut pel club, i Carlos Sospedra, un actiu massa passiu en alguns moments de la partida, s´imposaren a Khaled i Xatet per 31 – 29 amb més dificultats de les esperades. Karce i Carlos potser es confiaren massa en obrir forat al marcador. Així, Khaled, que cotitza en el mercat de divises, estigué a punt de donar la campanada i treure´n dividends en remuntar fins a cinc pilotes de partida encoratjat per la parròquia cadufera i els bramuls del seu company. Però quan disposava d´un bot de braç clar i proper a la paret per igualar la partida, i els seus rivals començaven a fer figa, li faltà la tranquilitat que dóna l´experiència i l´estampà contra la xapa.
La partida més igualada acabà caient del costat de Carlos i Kanell Màgic per 31 - 29.

En la següent partida, passà tot el contrari. Franjo i Bruno, una de les parelles més compensades de la Faixa, trobaren més facilitats de les esperades per part d´un Manyà que fins que no tingué un marcador en contra de 10 punts no començà a posar-les dins i d´un Àngel poc participatiu que entrà molt poc en joc. Llàstima perquè quan aquesta parella començà a funcionar tenien els rivals massa lluny al marcador. Tanmateix, la partida es posà interessant quan a Franjo li entraren de sobte més dubtes que a un banquer alemany escoltant el ministre d´economia espanyol. Tanmateix, Bruno, de punter, fou decissiu tot rematant a la perfecció cada punt buscant sempre els dos panys. A les postres, 31 – 18 per Franjo i Bruno que en semifinals s´enfrontaran a Karce i Carlos.
En la tercera partida del dia, entre Tito i Garrido contra Sofian i Xarli es repetí la història de sempre. Així que des de diumenge Sofian pertany al Club de Damnificats per la Treta de Garrido (CDTG). Als seus 77 anys, José Garrido té la millor treta del PIBEX 35 i seria una aposta segura en un hipotètic fons financer que apostés per ella. Sofian (un altre valor del nostre particular mercat de divises) no aconseguí de començar a tornar pilotes fins que ja era massa tard. En una repetició de la partida anterior, Tito i Garrido prengueren tanta distància que quan la partida es posà disputada i bonica, a Sofian i Xarli ja no els quedava temps per igualar-la. A la fi, 31 – 21 pels veterans.
I tant encegats estaven fent apostes i jugant, que ningú no se´n recordà de posar-li un ciri a santa Bàrbara, de manera que cap a migdia començà a tronar i el cel es posà més negre que el futur d´un funcionari interí. Així, la (potser) millor partida de la Faixa, la final anticipada en quarts, el duel que enfrontava a les dos parelles favorites, Xeto i Èric contra Senar i Juan,  s´hagué d´ajornar quan manaven els primers al marcador 6 – 5.
En definitiva, ja tenim tres dels quatre semifinalistes en una Lliga de la Faixa que amb el pas de Jon, Peña i Martell Esteller al mercat de futurs, s´ha posat més incerta que la política econòmica del govern espanyol, sense un líder clar capaç de decantar totes les postures de la seua banda.
Resultats quarts de final Lliga de la Faixa:


Karce i Carlos vs Xatet i Khaled 31 – 29

Franjo i Bruno vs Manyà i Àngel 31 – 18

Tito i Garrido vs Sofian i Xarli 31 – 21

Xeto i Èric vs Senar i Juan 6 – 5 (provisional)



Cap comentari: