DANI, L´EXTERMINADOR D´ALGINET I BOTXÍ DE JON A L´AUTONÒMIC,
TORNA A BENICARLÓ
Apoteosi resaco-fallero-pilotària la que es va viure divendres passat al frontó del Coromines. En una jornada memorable, posterior a una nit també memorable per alguns, “Martell” Esteller i Jon s´endugueren el I Trofeig de Falles davant la parella d´Alginet formada per Dani, campió autonòmic juvenil de frontó a mà, i Adrià. El frontó mai no havia estat més animat i acolorit com ho estigué de la mà de les falleretes que acomboiaren de les seues ganes de festa un públic resacós però entregat; per cert, unes falleretes alguna de les quals demostrà tenir una treta de bragueta que va fer enrojolar més d´un pilotari d´eixos que gallegen al Coromines.
La jornada començà amb una espècie de xarlotada, adaptació pilotària del “torero bombero”, on Peña apallissà Franjo, decidit a fer el paper de pallasso lleig. No sabem si per la falta d´entrenament, si pels gintònics a l´Embut, o si perquè d´on no n´hi ha no se´n pot treure, Franjo no aconseguia de tornar més de tres pilotes seguides, tot i que Peña, després d´un parell de manrons d´avís, intentà donar-li peixet. En fi, partida sense història i sense rival (31 – 18), on Peña tornà a demostrar que és dels pocs que actualment poden posar setge a la corona i el lideratge de “Martell” Esteller.
Més classe demostrà la fallera major que va fer la treta d´honor prèvia; deixà tothom bocabadat amb un cop de bragueta que buscà els dos panys del frontó arran de xapa. Potser cal buscar el futur de la secció femenina de l´escola de pilota en la Junta Fallera? Heus ací una incògnita que hauran de resoldre els responsables de l´escola; i potser Pedro Manchón.
Però d´incògnites, n´hi havia més. Per exemple: com és que Adrià, el company de Dani, és clavat a ell, semblants com dos cagadetes de mosca? Els fan amb un motlle, allà a Alginet? Com va dir algú, quina flipada si s´haguessen enfrontat als bessons, tots repetits i calcaldets! I sobretot, fins a quin punt de la partida aconseguiria Dani, l´exterminador d´Alginet, no blasfemar i ofendre allò més sagrat, o siga, cagar-se en Déu?
La resposta a l´última pregunta arribà amb el 38 – 35 a favor de la parella cadufera. En eixe moment, quan pintaven bastos per als d´Alginet, l´ADN 100% de l´Horta de Dani li remuntà la laringe fins a esclatar en una brofegada que va fer tremolar les conviccions religioses més fermes del públic faller.
Fins a eixe moment, Dani havia contingut amb èxit la blasfèmia i també la parella benicarlanda. Però Jon i Esteller acabaven d´encetar la que seria la seua millor partida al frontó com a locals. Jon aconseguia de templar els nervis, tot i algunes errades de bon començament. I Esteller, al rest, esdevingué una paret que ho tornava tot, tant de dreta com d´esquerra.
La partida transcorria entre les línies del 5 i del passa i les alternances al marcador eren constants. Dani, ben acompanyat pel seu feridor, aconseguia de mantenir a ratlla els cadufers. I fins i tot, en el tram final de la partida, semblava que Adrià destrossaria els locals ajustant la treta a la línia de falta on Jon havia fallat alguns rests de palma.
Però a base de coratge i punts de molt de mèrit els locals igualaren a 35. El Coromines tremolava d´emoció. Hi havia més tensió que al bateig d´un gremlin. Jon i Esteller s´enfrontaven als seus propis fantasmes: mantenir la calma en els moments decissius de la partida. I a fe que ho aconseguiren tot fent sis punts de llibre que els van donar la victòria per 41-35.
La recompensa, un parell de trofeus d´allò més lluïts i un parell de plats d´olla benicarlanda al Mercat Vell en la companyia d´un tros de jugador com Dani, campió del país, qui sense cap dubte ha fet llavor entre la parròquia cadufera per la seua manera d´afrontar les partides – a mort i sense condicions – i sobretot pel seu saber estar i bon humor fins i tot en la derrota: perquè un campió demostra que ho és no tant quan guanya com quan perd. Tot i l´estranya enrabiada del nostre gran José Garrido, Juliete d´Alginet pot estar ben tranquil: al seu poble, com al nostre, tenen campions per temps.
És una cita ineludible per als amants de l'esport tradicional valencià. Serà el divendres dia 18 des de les 11:30h quan començarà aquesta partida. Els joves són els protagonistes en aquesta data fallera tan esperada, que farà que s'arrimen al frontó de l'IES Coromines falleres, fallers, presidents d'honor, dolçainers i algun que altre despistat.
Després de l'espectacle que va oferir Dani “l'exterminador d'Alginet” en les semifinals juvenils de Frontó del País Valencià, els nostres joves més preparats han decidit unir les forces per intentar plantar-li cara a Dani i al seu company Adrià. Serà doncs una partida entre joves, d'aquí i d'allà, que estan fent de la pilota un esport competitiu, que dóna espectacle i que genera passions entre els seus seguidors.
Esperem que aquest possibilitat de gaudir de la pilota com una activitat més en les festes locals de falles continue i ens puga donar més d'una alegria al cos dels Arrea-li Bona.
EL PRIMER GRAN DERBI DE LA HISTÒRIA DEL CLUB
CAU DEL COSTAT DELS DE CASA!
I és que l´avantatge d´aquests derbis és que acaben com acaben, els punts queden a casa! I no viatgen als trinquets inhòspits d´aquelles terres sudenques de Déu com Onda, Almassora o Quartell.
Total, que diumenge passat se celebrà al carrer de Cabanes una partida històrica: el primer enfrontament entre equips del poble en la modalitat de galotxa. Esteller, Peña, Xeto i Xatet s´enfrontaren als bessons Jon i Èric i Mañes, que és del Madrid, amb victòria per aquests últims per 70 – 35. Els “plumilles” del poble deurien esmolar els seus llapis i anotar aquests noms per a l´almanac de l´esport cadufer del segle XXI perquè aquests tios estan escrivint la història de la pilota valenciana a Benicarló.
Pel que fa a la partida, segons fonts poc fidedignes i poc fiables, però molt bones persones, diumenge al carrer Cabanes feia vent. Això i els rebots força complicats en un carrer ple de vorereres, reixes i finestres (com tots els carrers) va deslluir un pèl l´espectacle. A més, els bessons i Mañes, que és del Madrid, al cinqué joc ja havien fet el dau i van fer un forat al marcador impossible de recuperar per a l´equip d´Esteller. I, per cert, parlant de finestres i forats, el forat que sí té solució és el del vidre que va trencar Jon d´un bot de braç. Els responsables del club ja s´han posat a treballar per reparar els danys i perjudicis causats als veïns damnificats i divendres han quedat amb el vidrer.
La cosa és que entre el vidre trencat i els cotxes que se´n va endur la grua municipal, alguns ja ens estan agafant tírria als d´Arrea-li Bona. Així que els responsables municipals s´haurien de plantejar seriosament construir un trinquet per a n´estos xicuelos; si no, al final deixaran el poble sense vidres i sense amistats.
En fi, la cosa és que entre que Peña, mitger, estava malalt, i que Mañes, que és del Madrid, dugué Esteller pel carrer de l´amargura a la treta, a poc a poc aquests anaren perdent les esperances, la concentració i la il·lusió per la victòria. Al final, la partida no tingué massa història i la victòria dels bessons i companyia va ser més còmoda d´allò que a priori es podia suposar.
D´altra banda, poca gent al carrer de Cabanes, unes vint persones; els de sempre i un que deia que era regidor. Cal destacar l´actuació de Jordi com a jutge i del jove José “el lloero”, ben atent a la corda de la treta i que no deixà passar ni una.
I de matí, entrenaments lliures al frontó del Coromines per anar calfant la lliga de la Faixa, que començarà després de Falles. Alguns dels veterans del club, més una jove promesa de 35 anys anomenada Rafa, estaborniren la paret del Coromines davant la mirada d´un parell de “perroflautes” i poca cosa més. Si de cas, encoratjar a eixos pilotaris virtuals que últimament foten més manronades al facebook que al frontó que deixen de navegar pel ciberespai i tornen al Coromines si no volen que a la Faixa els calenten com un dau (i no el dau de la treta, precisament).