ARREA-LI BONA VS ARREA-LI BONA

EL PRIMER GRAN DERBI DE LA HISTÒRIA DEL CLUB

CAU DEL COSTAT DELS DE CASA!

I és que l´avantatge d´aquests derbis és que acaben com acaben, els punts queden a casa! I no viatgen als trinquets inhòspits d´aquelles terres sudenques de Déu com Onda, Almassora o Quartell.

Total, que diumenge passat se celebrà al carrer de Cabanes una partida històrica: el primer enfrontament entre equips del poble en la modalitat de galotxa. Esteller, Peña, Xeto i Xatet s´enfrontaren als bessons Jon i Èric i Mañes, que és del Madrid, amb victòria per aquests últims per 70 – 35. Els “plumilles” del poble deurien esmolar els seus llapis i anotar aquests noms per a l´almanac de l´esport cadufer del segle XXI perquè aquests tios estan escrivint la història de la pilota valenciana a Benicarló.

Pel que fa a la partida, segons fonts poc fidedignes i poc fiables, però molt bones persones, diumenge al carrer Cabanes feia vent. Això i els rebots força complicats en un carrer ple de vorereres, reixes i finestres (com tots els carrers) va deslluir un pèl l´espectacle. A més, els bessons i Mañes, que és del Madrid, al cinqué joc ja havien fet el dau i van fer un forat al marcador impossible de recuperar per a l´equip d´Esteller. I, per cert, parlant de finestres i forats, el forat que sí té solució és el del vidre que va trencar Jon d´un bot de braç. Els responsables del club ja s´han posat a treballar per reparar els danys i perjudicis causats als veïns damnificats i divendres han quedat amb el vidrer.

La cosa és que entre el vidre trencat i els cotxes que se´n va endur la grua municipal, alguns ja ens estan agafant tírria als d´Arrea-li Bona. Així que els responsables municipals s´haurien de plantejar seriosament construir un trinquet per a n´estos xicuelos; si no, al final deixaran el poble sense vidres i sense amistats.

En fi, la cosa és que entre que Peña, mitger, estava malalt, i que Mañes, que és del Madrid, dugué Esteller pel carrer de l´amargura a la treta, a poc a poc aquests anaren perdent les esperances, la concentració i la il·lusió per la victòria. Al final, la partida no tingué massa història i la victòria dels bessons i companyia va ser més còmoda d´allò que a priori es podia suposar.

D´altra banda, poca gent al carrer de Cabanes, unes vint persones; els de sempre i un que deia que era regidor. Cal destacar l´actuació de Jordi com a jutge i del jove José “el lloero”, ben atent a la corda de la treta i que no deixà passar ni una.

I de matí, entrenaments lliures al frontó del Coromines per anar calfant la lliga de la Faixa, que començarà després de Falles. Alguns dels veterans del club, més una jove promesa de 35 anys anomenada Rafa, estaborniren la paret del Coromines davant la mirada d´un parell de “perroflautes” i poca cosa més. Si de cas, encoratjar a eixos pilotaris virtuals que últimament foten més manronades al facebook que al frontó que deixen de navegar pel ciberespai i tornen al Coromines si no volen que a la Faixa els calenten com un dau (i no el dau de la treta, precisament).