dijous, 24 de març del 2011

ESTELLER I JON GUANYEN EL I TROFEIG DE FALLES

DANI, L´EXTERMINADOR D´ALGINET I BOTXÍ DE JON A L´AUTONÒMIC,

TORNA A BENICARLÓ


Apoteosi resaco-fallero-pilotària la que es va viure divendres passat al frontó del Coromines. En una jornada memorable, posterior a una nit també memorable per alguns, “Martell” Esteller i Jon s´endugueren el I Trofeig de Falles davant la parella d´Alginet formada per Dani, campió autonòmic juvenil de frontó a mà, i Adrià. El frontó mai no havia estat més animat i acolorit com ho estigué de la mà de les falleretes que acomboiaren de les seues ganes de festa un públic resacós però entregat; per cert, unes falleretes alguna de les quals demostrà tenir una treta de bragueta que va fer enrojolar més d´un pilotari d´eixos que gallegen al Coromines.


La jornada començà amb una espècie de xarlotada, adaptació pilotària del “torero bombero”, on Peña apallissà Franjo, decidit a fer el paper de pallasso lleig. No sabem si per la falta d´entrenament, si pels gintònics a l´Embut, o si perquè d´on no n´hi ha no se´n pot treure, Franjo no aconseguia de tornar més de tres pilotes seguides, tot i que Peña, després d´un parell de manrons d´avís, intentà donar-li peixet. En fi, partida sense història i sense rival (31 – 18), on Peña tornà a demostrar que és dels pocs que actualment poden posar setge a la corona i el lideratge de “Martell” Esteller.

Més classe demostrà la fallera major que va fer la treta d´honor prèvia; deixà tothom bocabadat amb un cop de bragueta que buscà els dos panys del frontó arran de xapa. Potser cal buscar el futur de la secció femenina de l´escola de pilota en la Junta Fallera? Heus ací una incògnita que hauran de resoldre els responsables de l´escola; i potser Pedro Manchón.

Però d´incògnites, n´hi havia més. Per exemple: com és que Adrià, el company de Dani, és clavat a ell, semblants com dos cagadetes de mosca? Els fan amb un motlle, allà a Alginet? Com va dir algú, quina flipada si s´haguessen enfrontat als bessons, tots repetits i calcaldets! I sobretot, fins a quin punt de la partida aconseguiria Dani, l´exterminador d´Alginet, no blasfemar i ofendre allò més sagrat, o siga, cagar-se en Déu?

La resposta a l´última pregunta arribà amb el 38 – 35 a favor de la parella cadufera. En eixe moment, quan pintaven bastos per als d´Alginet, l´ADN 100% de l´Horta de Dani li remuntà la laringe fins a esclatar en una brofegada que va fer tremolar les conviccions religioses més fermes del públic faller.

Fins a eixe moment, Dani havia contingut amb èxit la blasfèmia i també la parella benicarlanda. Però Jon i Esteller acabaven d´encetar la que seria la seua millor partida al frontó com a locals. Jon aconseguia de templar els nervis, tot i algunes errades de bon començament. I Esteller, al rest, esdevingué una paret que ho tornava tot, tant de dreta com d´esquerra.


La partida transcorria entre les línies del 5 i del passa i les alternances al marcador eren constants. Dani, ben acompanyat pel seu feridor, aconseguia de mantenir a ratlla els cadufers. I fins i tot, en el tram final de la partida, semblava que Adrià destrossaria els locals ajustant la treta a la línia de falta on Jon havia fallat alguns rests de palma.

Però a base de coratge i punts de molt de mèrit els locals igualaren a 35. El Coromines tremolava d´emoció. Hi havia més tensió que al bateig d´un gremlin. Jon i Esteller s´enfrontaven als seus propis fantasmes: mantenir la calma en els moments decissius de la partida. I a fe que ho aconseguiren tot fent sis punts de llibre que els van donar la victòria per 41-35.

La recompensa, un parell de trofeus d´allò més lluïts i un parell de plats d´olla benicarlanda al Mercat Vell en la companyia d´un tros de jugador com Dani, campió del país, qui sense cap dubte ha fet llavor entre la parròquia cadufera per la seua manera d´afrontar les partides – a mort i sense condicions – i sobretot pel seu saber estar i bon humor fins i tot en la derrota: perquè un campió demostra que ho és no tant quan guanya com quan perd. Tot i l´estranya enrabiada del nostre gran José Garrido, Juliete d´Alginet pot estar ben tranquil: al seu poble, com al nostre, tenen campions per temps.