dimarts, 21 de desembre de 2010

ASFALTA-LI-LA BONA

I els homes del temps la tornaren a clavar! La previsió meteorològica, volem dir. Anunciaren pluges per a diumenge de matí, i diumenge de matí va ploure. Així que no hi hagué d´altra que ajornar les finals de l´Individual de Frontó a Mà fins diumenge 26 a les 11.00h. Xarli jugarà la final del quadre B contra Karce; i Jon i Esteller es disputaran dos cistelles de Nadal d´allò més apanyades en la final del quadre B.


I què van fer eixos pilotaris desenfeinats i famolencs mentrestant? Doncs esmorzar, que és l´únic que podien fer, i de pas rescabalar el disgust de la setmana anterior. I posats a esmorzar, xarraren de les seues cosetes, allò que els quatre apoderats del poble en dirien conspirar. I com que sembla que aquests rondinaires de pilotaris tenen certa tirada a brofegar prop dels llocs sagrats del poble decidiren de passar el matí al bar de l´ermita de sant Gregori. I il·luminats pel patró local arribaren a les seues conclusions.

I quines van ser, eixes conclusions? Doncs que si el poble tingués un frontó cobert els nostres joves hagueren pogut jugar a pilota en lloc de quedar-se a casa consumint publicitat a la televisió. I que al cap i a la fi, el poble té els recursos i els homes i dones capaces de construir-lo i que, total, són quatre “duros”. Sant Gregori, que es veu que durant molt de temps va tenir el record guiness de miracles, paret amb paret amb els pilotaris esmorzaires, els va encomanar de la seua tenacitat i força de voluntat fins posar-los mans a l´obra, que diria aquell. I fruit d´aqueixa primera reunió amanida amb sèpia amb allioli, fetgets i rajada i regada pel vi de la casa, va nàixer aquesta


CARTA (DES) DE SANT GREGORI ALS FINSTROS


En aquells dies sant Gregori i els seus deixebles, que havien desaparegut discretament de Palestina després de resoldre una disputa entre dos famílies per una sénia tot assecant el pou (l´anècdota és de fonts eclesiàstiques, us ho promet) arribaren a la vila de Benicarló, un poble en què de vegades plou i fa sol. I vist el problema dels pilotaris esmorzaires sense frontó cobert, digué:

- Deixebles de cor senzill i estómac infinit, si voleu un frontó, per què no el construïu amb les vostres mans? Teniu José Garrido, l´Anivellador, afamat des de Bétera a Tortosa, capaç de fer pujar l´aigua costera amunt; teniu Karce, que ha acabat un curs de manobre amb la qualificació de molt apte i molt aplicat – qui ho diria! –; teniu Xatet, home del tros que us pot assessorar a l´hora de triar un bon terreny, on no cresquen les males herbes ni bufen vents pudents; teniu Xarli, de la brigada municipal de Vinaròs; i teniu Mañes, que és del Madrid. Tots ells homenots capaços de pujar paret ben amunt. Només us calen les formigoneres. Però de segur que en aquest poble no us en falten, pel que he llegit a la premsa local. Així que menys profiar i més asfaltar, redeú!

I dit açò, callà i tornà a omplir el plat de rajada i sépia amb allioli.

Cap comentari: